31/12/07

Un calendari especial

El darrer full del calendari del 2007 està pràcticament exhaurit i és hora de penjar al despatx el calendari que faré servir durant l'any 2008 per poder seguir com passen els dies, les setmanes, els mesos... El darrers dies he rebut un munt de calendaris de taula. N'escolleixo un i els demés van directament al reciclatge. Dels de paret també en tinc per triar. Habitualment, em quedo amb un d'una les impremtes proveïdores, però enguany me n'ha arribat un de diferent, un calendari especial. És el calendari de la Fundació Privada Mas Albornà, que com s'indica en el text que acompanya el calendari "és una entitat sense ànim de lucre que té com a finalitat la integració social i laboral de les persones adultes discapacitades (principalment, psíquiques, però també amb malalties mentals, físiques i sensorials) de la comarca del l'Alt Penedès".
Els mesos de l'any estan acompanyats per una fotografia d'una persona de la Fundació Mas Albornà i d'un famós (esportista, escriptor, casteller o periodista). Dotze mesos, dotze famosos (Antoni Bassas, Leo Messi, Jordi Llavina, Albert Om, Lluís Esclassans -cap de colla dels Castellers de Vilafranca-, Manel Fuentes, Mari Pau Huguet, Xavi Hernàndez, Santi Carda, Xavi Torras, Thierry Herny i Mònica Terribas) i dotze col·laboradors de Mas Albornà (Raquel Rodríguez, Laura Escura, Eloi Gallart, Joasmín Concha, Rossend Domènch, Antoni Sabater, Divina Espachs, Juan Carlos Pacheco, Jordi Rovira, Guillem Jurnet, Juan Rodríguez "Juanín" i Montse Figueres). Les fotografies han estat realitzades de forma excel·lent per Santi Cabezas.
El calendari s'arrodoneix amb un conte escrit expressament per l'escriptor Jordi Llavina. En cada pàgina del calendari s'ha extret una frase del conte i una paraula. Dotze mesos, dotze famosos, dotze col·laboradors de la Fundació i dotze paraules que si ens les apliquem ens faran millors persones (experiència, professionalitat, tenacitat, creativitat, optimisme, sensibilitat, diferència, fortalesa, dinamisme, capacitat, proximitat i superació). Dotze paraules que poden ser dotze bons propòsits per a l'any que estem a punt de començar.
Bon any 2008!!!

27/12/07

50è aniversari de la mort de Carles Cardó

El 2008, se celebrarà el 50è aniversari de la mort de Carles Cardó Sanjoan, qui fou un influent pensador, escriptor, eclesiàstic, canonge de la catedral de Barcelona i també un dels ideòlegs dels pensaments demòcrates cristians. Cardó, catalanista de convicció, fou molt crític amb els dirigents de l'Església espanyola dels anys vint i trenta. Els seus articles, discursos i pensaments sobre l'Església i sobre la situació de Catalunya tenen completa vigència.
Per commemorar el 50è aniversari de la seva mort s'ha constituït a Valls, la seva ciutat natal, una comissió on hi ha institucions com la Parròquia de Sant Joan o l'Institut d'Estudis Vallencs i d'on també en formo part ja que tenim la intenció de publicar l'any vinent a Cossetània un parell de monografies sobre Cardó en les quals hi treballa el professor Lluís Maria Moncunill. També es preveu organitzar diverses conferències, una exposició per mostrar la seva obra i el seu pensament i, entre altres activitats, un seminari sobre Cardó. Ara, estem en la fase de contactar amb diferents institucions per buscar recursos econòmics i de perfilar el programa d'activitats. En parlarem en propers posts.
La imatge que acompanya el post correspon a la portada del llibre El catalanisme del Dr. Carles Cardó, de Jordi Giró i París, que vam publicar a Cossetània l'any 2001.

23/12/07

Nadal

"...Un petit escenari havia esdevingut pessebre, amb figures molt ben fetes, força grosses. Hi havia també l'arbre de Noël amb guarniments de paper de plata i unes espelmetes que a la mitjanit van encendre. En l'espera van cantar cançons populars, en francès i en llengua d'Oc, com aquella que fa venir les llàgrimes als ulls, i en català diu:
Aquestes muntanyes que tan altes són
em priven de veure mes amors on són...
De retirada pensava en l'eterna esperança nadalenca, sempre renadívola a desgrat de les guerres, de la negra misèria i del pas dels anys. Pensava també que això d'ara també passarà, com tot passa. I que tot passi i que a l'home, malgrat tot, li resti sempre alguna esperança deuen ser, possiblement, dos dels pocs encerts de la Creació."
Fragment del llibre L'exiliada d'Artur Bladé i Desumvila

20/12/07

Com seran les editorials del futur?

Comentava en un post anterior que havia iniciat la lectura del llibre Manual del editor. Como funciona la moderna industria editorial, de Manuel Pimentel. Fa una setmanes que l'he acabat. És molt aconsellable per a les persones que vulguin conèixer per dins el funcionament de les empreses editores. Està ben explicat, és amè i de fàcil lectura. Mentre el llegia em deia que m'hagués estat molt útil tenir-lo a les mans fa onze anys quan vam començar l'aventura de Cossetània Edicions.
En el post anterior assenyalava el que diu Pimentel sobre les tendències de la indústria editorial actual. Com que he tret força anotacions del llibre i seria massa llarg indicar-les en el bloc, m'ha semblat interessant reproduir el què pensa l'autor sobre el futur del sector editorial. Diu Pimentel que "las jóvenes generaciones de hoy alternarán el consumo de tecnologías con la plácida lectura sobre el papel" i en la mateixa pàgina afirma clarament que "las nuevas tecnologías no destruirán el libro. Modificarán el sector, lo forzarán al cambio y, si bien es cierto que algunos productos pueden quedar obsoletos, aparecerán otras muchas nuevas oportunidades para el editor." Per tant, haurem d'estar atents als canvis i haurem de tenir la capacitat d'adaptar-nos a la nova realitat que s'està creant.
Pimentel fa una llista de les tendencies novedoses que conformaran l'editorial del demà. Les reproduïm:
- Combinar lo global con lo local.
- Reforzar su papel como gestor de derechos.
- La editorial como agitador y gestor cultural.
- Nuevas redes de distribución. Internet ayudará a las ventas.
- Las librerías reforzarán su papel de dinamizadores culturales y centros de ocio.
- La editorial como actor en productos complejos multimedia.
- Nichos específicos.
- Teleformación.
- Y, como siempre seguir haciendo buenos libros.

17/12/07

Col·laboració entre editors

Més enllà de considerar-nos competència, que ho som, és important i així ho hem entès des que vam crear l'editorial que es necessari establir col·laboracions amb altres editors que ens permetin poder fer accions conjuntes que beneficiïn a tots. D'aquesta manera, fa ja força anys que, per Sant Jordi, tres editorials de les comarques de Tarragona, El Mèdol, Arola Editors i Cossetània vam començar a fer una presentació conjunta de les nostres novetats. La trobada consisteix en un dinar amb els periodistes del Camp de Tarragona i s'ha convertit en una activitat que els mitjans d'aquest territori tenen a la seva agenda. Ara, en aquesta trobada hi participem Arola, Publicacions URV i nosaltres, Cossetània. Cada any hi portem autors, de manera que l'acte facilita establir complicitats amb els mitjans de comunicació. També pels voltats de Sant Jordi fem cada any un dinar amb els llibres de la demarcació de Tarragona. És molt interessant conèixer la seva opinió sobre els llibres que acabem de publicar.
Enguany hem volgut fer una segona trobada per presentar als mitjans de les comarques on estem ubicades les editorials Arola i Cossetània les novetats de la campanya de Nadal. L'hem feta aquesta setmana i ha estat un esmorzar a mig matí. Arola ha portat com autor Joan Cavallé que acaba de publicar Crema Troia a Tarragona, un miler de versos per a una ciutat i nosaltres Vicent Pellicer, autor de la Guia de les Terres de l’Ebre, guardonada amb el Premi de Turisme Joan Cartanyà, i també d'El massís del Port: el plaer de l’aventura, obra que hem publicat també recentment. És curiós però els llibres d'ambdós autors tracten del territori, des de vessants diferents. Cavallé fa una recerca de poemes que fan referència a Tarragona i Pellicer ens presenta per una banda els diferents atractius les Terres de l'Ebre i per altra nous recorreguts pel massís del Port.
Aquesta complicitat amb altres editors és molt possible en actuacions de promoció dels llibres. He parlat en aquest bloc en diverses ocasions sobre la necessitat de promocionar els nostres productes i sobre la dificultat que tenim amb els costos elevats que sovint ens representen algunes promocions. Una manera d'aconseguir reduir-los, és fer actuacions conjuntes amb altres editorials. És un camí a seguir.

Un nou bloc
La blogosfera i els webs 2.0 són una nova fórmula de promoció del llibres i una nova via per posar a la xarxa informació de les novetats i dels actes que se celebren al voltant d'una publicació. A Cossetània, i com a conseqüència d'assistir a un seminari sobre màrqueting a Internet amb Javier Celaya, vam obrir el bloc Sala de Premsa de Cossetània i també vam fer el mateix (bloc de Lectio) amb el segell en castellà Lectio Ediciones. Llegeixo aquesta setmana a Tirant al cap que Bromera acaba d'obrir el seu bloc (Bromera de Lletres) on informa de les activitats que realitza l'editorial.

13/12/07

La traducció al català de llibres de literatura i d'assaig

Tot endreçant papers em surt un escrit que Josep Cots, director d'Edicions de 1984 i Club Editor i membre de la junta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana va realitzar i que serví com a reflexió en una primera reunió que vam celebrar una representació d'editors en català amb directius del Departament de Cultura de la Generalitat, el passat mes d'abril. He demanat a Josep Cots poder reproduir algunes de les reflexions que fa respecte la traducció al català de llibres de literatura i assaig. Em semblen encertadíssimes i és bo tenir-les en compte si es vol augmentar el nombre de lectors de llibres en català. Diu Cots:
"El gran problema de l'edició en català és la seva manca d'oferta respecte el que ofereix la castellana. No pel fet que l'edició en castellà editi molts més títols que la catalana, és que editen tots els imprescindibles per a una cultura, tots els que obren les finestres al món que ens envolta tant en el terreny de la literatura com de l'assaig en tots els ordres i ens proporciona l'accés a la cultura universal."

"Si entrem a les llibreries importants veurem que al taulell de novetats -tant de literatura traduïda, en tots els gèneres, com d'assaig traduït, en totes les matèries-, la presència del català és absolutament marginal i irrisòria. Això vol dir que la majoria de lectors catalanoparlants s'inclinen a comprar en castellà el que no troben en català i fa que l'hàbit de lectura en castellà es consolidi. Com s'explica si no que el 78% del consumit pels adults a Catalunya ho siguin en llengua castellana?"

"Un editor català no es juga una milionada en traduir una obra quan sap que es troba davant la indefensió d'un mercat captiu del castellà amb un diferencial potencial de lectors esfereïdor i dels propis lectors catalans girats d'esquena. I mai, quan l'obra ja ha estat editada en castellà, per valuosa i imprescindible que sigui per a la pròpia cultura."

"Avui dia només tenim una línia d'ajuda per part de la Institució de les Lletres Catalanes, de literatura, amb una única convocatòria anual, que no té en compte per a res la ferotge competència amb el castellà i la necessitat de respondre-hi de manera immediata quan es produeix, no al cap d'un any, i amb una dotació petitíssima."

"Cal establir una línia objectiva per a tota la indústria editorial en català d'ajudes a la traducció d'obres d'assaig i literàries d'altres llengües al català, no inferiors al 50% de l'import a la traducció, establint uns adequats criteris de selecció i amb més d'una convocatòria anual tant per a literatura com per a l'assaig que permetin poder arribar al taulell novetats com a mínim amb l'edició castellana i millor abans".
En opinió meva, Josep Cots l'encerta en les seves reflexions. Ens cal que les traduccions al català arribin a les llibreries al mateix temps que en castellà i si només es fa una convocatòria d'ajuts a la traducció una vegada a l'any, entre que surt la convocatòria, que hi ha un termini per fer la sol·licitud, que s'analitza i que surt la resolució, ha passat un temps valuós que permet que el llibre en qüestió hagi sortit ja al mercat en castellà i que quan surti la novetat en la nostra llengua senzillament ja no sigui "novetat". Hauria d'haver-hi una convocatòria oberta, amb la dotació pressupostària repartida i que cada dos mesos o cada trimestre com a màxim, es fes una resolució amb els ajuts aprovats i els que no. Això acceleraria el procés i ajudaria els editors catalans a poder publicar les obres amb més rapidesa.

10/12/07

No es pot comprar el que no es coneix

Com diem en el títol comprem un llibre, o el que sigui, si coneixem que existeix, d'altra manera no és possible. De quina manera, però, es decideix la compra d'un llibre?
Segons l'Enquesta d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya del 2006, la manera com tenim coneixement de l'existència d'un llibre i el que ens condiciona la seva compra és la següent:
Consell d'amics: els 63,2 % dels enquestats declaren que compren un determinat llibre en funció del què els aconsellen els amics. És el que anomenem "boca-orella" i és curiós que, actualment quan més mitjans de comunicació hi ha, aquest sigui el sistema que més funciona i que a més creix, ja que els 2003 el "boca-orella" representava el 46,1% de la resposta dels enquestats.
Informació de les llibreries: o sigui el consell dels llibreters. Un 38,6% dels enquestats declaren que el que els diuen els llibreters els condiciona la compra de llibres. El percentatge és important i per tant, cal que els editors ho tinguem en compte per fer arribar als llibreters la millor informació possible.
Ressenyes als diaris o revistes: Un 23,5% fan cas al que diuen les ressenyes. Gairebé un de cada quatre lectors. És important el paper que li pertoca a la crítica.
Impuls: Un 13,2% diuen que compren per impuls. Aquesta xifra està en clara regressió. Entenc que són aquells que entren a la llibreria sense saber què comprar i que compren en funció del què hi troben, per tant el posicionament del llibre serà important i caldrà en aquest sentit treballar la complicitat dels llibreters per aconseguir que aquest sigui adequat.
Ràdio/TV: Un 10%. Potser la dada ens sorprèn i comptàvem que seria més alta, però és la que dóna l'enquesta.
Catàlegs: Un 8,3%. Aquesta xifra està en regressió ja que el 2003 era d'un 12,2%. Penso que aquest descens té a veure amb el creixement d'Internet.
Internet: Un 6,1%. És una dada encara baixa, però que augmenta de forma important. El 2005 era del 3,8% i el 2003 del 2,7%. Estic convençut que cada cop augmentarà més i que tenir una pàgina web actualitzada i tenir presència en els webs 2.0 tindrà cada cop més rellevància.
Per altres llibres: Un 5,1%.
Prescripció d'un professor: Un 5%. Especialment els estudiants.
Biblioteques: Un 2,9%.
Per tant queda clar que el boca-orella és el sistema més efectiu, però perquè algú pugui recomanar un llibre a un amic, perquè el boca-orella pugui començar a funcionar, primer aquest "algú" ha de conèixer el llibre en qüestió i perquè aquest "algú" el conegui, els editors haurem d'usar diverses formes de promoció (ràdio, TV, catàlegs, Internet, ressenyes...) i haurem de treballar més colze a colze amb els llibreters.
En aquest sentit, la promoció dels llibres editats en català és possiblement un dels temes que més hem de millorar. Amb tiratges curts i amb expectatives de vendes no gaire elevades, costa invertir en promoció i, per tant, ens cal fer actuacions imaginatives. Enguany, l'ICIC ha obert una línia d'ajut a la promoció dels llibres en català. Una iniciativa que va en el bon camí i que els editors hem de saber utilitzar per buscar fórmules de promoció dels nostres productes. A més pel que es veu tindran en compte aquelles actuacions que es facin conjuntament amb els llibreters.
Una altra manera de promoció que se'ns ha ofert enguany ha estat poder disposar d'uns espots a TV3 i a Catalunya Ràdio per anunciar llibres. Això es començà a fer per Sant Jordi i ara per Nadal s'hi torna. S'ha gestionat conjuntament amb l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i al final, entre els interessats, com que hi ha hagut més sol·licituds que possibilitats d'anunciar-se, s'ha sortejat la presència a l'espot. La iniciativa és un pas endavant però penso que seria millor que es pogués aconseguir pels productes culturals en català unes tarifes als mitjans públics que ens fossin assequibles i que ens permetessin, a uns preus que no ens siguin prohibitius, promocionar millor els nostres productes.
Aquest és l'espot que s'emetrà per TV3, gràcies el conveni entre l'Associació d'Editors i el Departament de Cultura.
video

6/12/07

Programes de formació gràcies a Frankfurt 2007

El Gremi d'Editors de Catalunya ha tingut l'encert d'incloure dins les activitats de Frankfurt 2007 diversos programes de formació per als editors que s'han desenvolupat durant el 2006 i el 2007. Aquest mes de desembre se celebren els darrers. Hem pogut assistir-hi a diversos. Se n'han fet sobre venda de drets, sobre mercats com el xinès o el rus, sobre màrqueting per internet (el vaig fer fa un any amb Javier Celaya, de dosdoce.com i el vaig trobar interessantíssim), sobre política de preus, etc. Els ponents han estat sempre persones qualificades. El dimarts vaig assistir al seminari que portava per nom "Liderant equips editorials efectius", que va comptar com a ponents amb Esther Heasman (consultora especialitzada en el sector editorial) i Lindsay Heasman (soci del Chartered Institute of Personnel & Devenlopment). El seminari va donar força de sí. En queden abans d'acabar l'any un parell més: Gestió estratègica d'empresa i Màrqueting online del llibre (a causa de l'èxit d'aquest seminari, em sembla que és la tercera vegada que Javier Celaya el fa).
Amb la documentació que els ponents ens van aportar al seminari sobre "Liderant equips editorial efectius", hi ha la llista de les quinze empreses editorials més importants del món. La llista més completa i ampliada fins a les 45 empreses editorials més grans pot consultar-se, segons ens indiquen, en aquest article de Jim Milliot a Publisshers Weelky. Les deu primeres companyies i la seva facturació en milions de dòlars són:

Reed Elsevier (UK/HL) - 7.606,30
Pearson (UK) - 7.301,00
Thomson (Canadà) - 6.641,00
Bertelsmann (Alemanya) - 5.995,60
Wolters Kluwer (Holanda) - 4.800,90
Hachette Livre (França) - 2.567,50
McGraw-Hill Education (USA) - 2.524,00
Reader's Digest (USA) - 2.386,00
Scholastic Corporation (USA) - 2.283,80
De Agostini Editore (Italia) - 2.089,10

El primer grup de l'Estat espanyol que surt a la llista és Planeta, en dotzena posició i amb una facturació de 1.319,50 milions de dòlars. A la llista de Publishers Weekly d'on procedeixen aquestes dades que corresponen a l'any 2006 hi ha també entre les 45 primeres editorials del món un altre grup de l'Estat espanyol, Santillana (del grup PRISA) en 28ena posició i amb una facturació de 635,44 milions de dòlars.

2/12/07

La Catosfera i una presentació multitudinària

Fa uns dies vaig rebre un correu electrònic de Jesús Maria Tibau que m'informava de les Jornades de la Catosfera pels dies 25, 26 i 27 de gener a Granollers (aquest és el programa provisional). Em deia també que el Toni Ibàñez preparava una de les taules rodones sobre "Blogs & literatura" i que tenia la idea de publicar un recull de posts literaris. Tibau em va demanar si volia participar en la publicació del recull i em va posar en contacte amb Toni Ibàñez. Amb un parell d'e-mails ens vam posar ràpidament d'acord amb el Toni. Serà una primera antologia de la catosfera literària. La publicarem a Cossetània la propera primavera. Si desitgeu apuntar-vos a la trobada de la Catosfera, ho podeu fer aquí. Per enviar un post literari per entrar a la selecció que es publicarà en el llibre, en aquest post trobareu la manera com fer-ho.

Una presentació multitudinària
Dimecres dia 28 de novembre vam presentar a l'entresol de la Pedrera, Arbres del nostre paisatge, de Celdoni Fonoll (més informació de la presentació en aquest post). La presentació va ser multitudinària. La sala de l'entresol on es va fer l'acte (no es va poder fer a l'auditori ja que està en obres), va quedar petita i fins i tot hi va haver gent que no poder entrar i es va quedar al carrer. El poder de la convocatòria del Celdoni Fonoll i la Lloll Bertran és impressionant, cosa que ja vaig poder comprovar quan vam presentar Quin món de mones! a la Casa del Llibre fa un any i mig. Aquesta vegada però amb el llibre dels arbres han superat totes les previsions. Em vaig alegrar molt per ambdós. El tracte amb el Celdoni i la Lloll és excel·lent. Ambdós van col·laborar de forma entusiasta ara fa un any en l'acte de celebració del desè aniversari de Cossetània que vam fer a Valls. No m'estranya, pel seu tarannà, que tinguin tants amics que vulguin acompanyar-los en els actes que protagonitzen.

El rànquing d'Alianzo
Fa unes setmanes vaig donar d'alta al bloc al rànquing d'Alianzo. Hi ha una categoria per llengües on per cert no sé perquè es fa una distinció entre el català i el valencià. El top ten dels blocs en català (segons les dades del diumenge dia 2 de desembre, ja que d'un dia a l'altre pot canviar) està encapçalat per Marc Vidal i Saül Gordillo. Tens un racó dalt del món, de Jesús Maria Tibau està en sisena posició, junt amb Entrellum de Toni Ibàñez i seguit de la Mireia, que tot i que està gairebé inactiu encara té una posició altíssima en el rànquing. La primera vegada que "De tard en tard" va sortir en el rànquing estava aproximadament a la cinquantena posició. Ahir (dissabte dia 1 de desembre) vaig tornar a buscar-lo al rànquing d'Alianzo i em vaig alegrar de trobar-lo entre els llocs 11 al 20, en dissetena posició. No sé quins paràmetres fan servir per establir l'ordre però com que tal vegada les visites hi deuen tenir alguna cosa a veure, agraeixo tots aquells que segueixen el bloc. A tots els que regularment o esporàdicament féu una visita al bloc: moltes gràcies!