31/1/08

Enric Faura deixa la direcció de la revista Vertex

M'arriba un e-mail d'Enric Faura en què m'anuncia que deixa la direcció de la revista Vèrtex, publicació editada per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i en el que anuncia també que a partir d'ara Jaume Fernàndez, que fins ara era el redactor en cap de la revista, ha estat nomenat nou director.
Vaig conèixer l'Enric Faura, als començaments de Cossetània, fa cosa de deu anys. Nosaltres havíem iniciat la col·lecció Azimut i vaig contactar amb ell per demanar-li consells. Em va semblar una persona amb molt de criteri, un bon lector, culturalment molt preparat, i molt al dia respecte els llibres i les novetats que sortien al mercat dedicades especialment al món del muntanyisme. Vam connectar ràpidament i d'ell hem publicat el llibre A tota cresta. 30 crestes del Pirineu, escrit conjuntament amb Manel Borrell. Per altra part, ens dirigeix les col·leccions Pioners i Annapurna. Quan al cap d'un temps que ens coneguéssim em va dir que seria el director de la revista Vèrtex, vaig estar convençut que la FEEC havia encertat en oferir-li aquesta responsabilitat. Penso que el treball que ha fet a com a director de Vèrtex ha estat de gran qualitat i deixa el llistó molt alt al seu successor, Jaume Fernàndez, a qui personalment li desitjo molta sort.

27/1/08

Blocs i literatura, i la trobada de la Catosfera

Cap de setmana en què els blocaires catalans hem tingut la cita a Granollers de la primera trobada de la Catosfera. Ahir dissabte, dedico tota la jornada a assistir-hi. Al matí participo en la taula rodona sobre blocs i literatura, moderada per Toni Ibàñez, en la que hi intervenim Laura Borràs (professora de la UOC), Miquel Bonfill (editor de Relats en Català), Jesús Maria Tibau (escriptor), que substitueix Biel Mesquida que no pot assistir-hi per motius de salut tot i que envia un text que es llegit pel moderador, i un servidor.
Laura Borràs fa una brillant intervenció sobre què és literatura i sobre la literatura que es pot fer a Internet. Borràs explica d'on ve el terme bloc (web + blog = weblog = blog). Segons Borràs, els blocs són "punts d'encontre entre entre lectors, escriptors i aficionats a la literatura". També comenta que els webs 2.0 han democratitzat el sistema de lectura de literatura: "una persona escriu una cosa a la xarxa i troba algú amb disponibilitat de llegir-ho", sense que hi intervingui ningú més i afegeix, que hi ha blocs "que neixen a la pantalla i després acaben convertint-se en paper en format llibre". Fa una distinció entre la literatura digital (aquella que ha estat creada per llegir-se a l'ordinador) i literatura digitalitzada (aquella que s'ha creat destinada al format paper però que posteriorment s'ha digitalitzat sigui per sistemes informàtics o perquè algú l'ha teclejat manualment). Acaba amb una demo extraordinària d'una nova fórmula de literatura digital.
Jesús Maria Tibau assenyala en la seva intervenció que els blocs "són una eina imprescindible per fomentar la creativitat" i que moltes vegades gràcies a comentaris en els blocs es recuperen llibres que ja estaven oblidats.
Miquel Bonfill explica que a Relats en Català s'hi han introduït en quatre anys 45.000 textos de 6.000 autors diferents i que no es consideren uns editors sinó uns administradors de literatura. Indica també que partir del web han sortit diverses publicacions en format llibre que "viuen en sintonia amb els relats a Internet".
En la meva intervenció, tracto el tema des de punt de vista d'un editor i assenyalo que els editors hem de tenir present de la blogosfera principalment les qüestions següents: per una banda les iniciatives d'editorials digitals (com per exemple l'anunciada Edicions Blocs de Lletres), que a la xarxa hi ha els escriptors i els lectors del futur, que tenim l'oportunitat d'incorporar com a lectors de literatura, a partir dels nous formats digitals de llibres, les noves generacions que han nascut i creixen amb les noves tecnologies, i que el que es digui a la xarxa a partir dels webs 2.0 tindrà cada vegada més importància en la venda i en la lectura dels productes que editem.
Al final de la taula rodona, Laura Borràs ens dóna una excel·lent definició sobre les noves generacions: "ells són nadius digitals i nosaltres immigrants digitals".
Si us interessa seguir tot el que es va dir en la taula rodona en aquest enllaç ho podeu visualitzar: vídeo "Els blocs i la literatura"

Altres taules rodones
Aprofito la jornada per assistir també a la taula rodona sobre blocs i negocis i a la protagonitzada pels polítics catalans a la que per cert, tot hi haver-ho anunciat, no hi assisteix el representant del PP Daniel Sirera "per qüestions d'agenda". No entenc perquè si Sirera al final no hi pot assistir no delega a alguna altra persona del PP la seva presencia a la trobada i em fa plantejar algunes qüestions: Perquè fa molts dies i setmanes que ho tenia a la seva "agenda" i tot i així no pot assistir a la taula rodona? Perquè ell i el PP no enviant ningú en representació seva menysprea un col·lectiu de blocaires que ha assistit massivament a la trobada? És potser que al PP li fa nosa el CAT de la paraula Catosfera? Els blocaires polítics no aprofiten la sessió per explicar el seu programa de cara a les properes eleccions, cosa que agraïm els assistents, sinó que dediquen el seu temps a explicar la seva experiència com a bloggers. En traiem de la taula rodona per exemple que els diputats catalans han creat proporcionalment més blocs que els de la resta de l'Estat espanyol.

Dinar i reunió del jurat
Aprofitem l'hora del dinar per entre Toni Ibàñez, Jesús Maria Tibau, Sani Girona i jo per perfilar la selecció d'obres que formaran el llibre Blogs & Literatura. En tenim 138 de presentades i n'hem de sel·leccionar 100. Com sempre passa en aquests casos, hi ha eliminacions que tenim clares i altres que necessiten una deliberació. Al final s'arriba a una solució de consens. Decidim, també, que el llibre l'organitzarem amb tres apartats: narrativa, poesia i assaig, i que dins de cadascun d'aquests capítols l'ordre d'aparició dels textos serà alfabèticament en funció del nom del bloc de cadascun dels autors.

Sessió de tarda
Com que la deliberació s'ha allargat, em perdo la primera de les taules rodones de la tarda, la d'associacions i xarxes de blocs, però assisteixo a la de blocs i periodisme, molt interessant per cert. A la llibreta de notes hi apunto tres frases:
Jordi Cabré (El Singular Digital): "els blocs si s'organitzen poden crear una revolució i en aquest sentit el sobiranisme hi té una oportunitat".
Joan Camp (Indirecte!cat): "Mai la informació havia corregut tant com ara". I sobre la manera com se'ns presenten els mitjans periodístics a Internet diu: "no hi ha ni hi haurà un model estàndard, sinó un canvi constant de com tractar la informació a Internet".
La jornada ha estat del tot interessant. Ha servit també per conèixer personalment a blocaires que segueixo. M'interessa especialment el debat sobre si hem d'escriure "bloc" o "blog". Com que no puc assistir a la jornada del diumenge decideixo que me'n descarregaré el vídeo (en aquest enllaç es pot fer) i el visualitzaré des de casa, quan tingui un moment.

24/1/08

Un premi per a un recull d'itineraris de muntanya

Dels molts premis que durant l'any es convoquen a Catalunya n'hi ha un, el Premi Vèrtex, que es dedica a premiar un recull d'itineraris de muntanya, que posteriorment acabarà publicant-se com a llibre. Aquest premi està ja en la seva vuitena edició i té una dotació de 3.000 euros.
Fa nou anys la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) amb la col·laboració de Cossetània Edicions va decidir iniciar aquest premi amb una doble finalitat: per una banda premiar un bon recull d'itineraris de muntanya i per l'altra propiciar que els aficionats a la muntanya recollissin els itineraris de les activitats de muntanya que habitualment desenvolupen. Portem ja vuit edicions i no s'ha hagut de declarar cap any el premi desert, cosa que indica que hi ha hagut treballs amb la suficient qualitat, i és més, fins i tot, alguns dels treballs presentats que no van obtenir el premi però que tenien qualitat suficient s'han acabat publicant. S'han premiat guies de senderisme, d'escalada, de BTT i d'àrees geogràfiques i d'autors de diferents indrets de Catalunya. El guardonats fins el moment han estat:
Les Muntanyes de Prades. 20 recorreguts per boscos, cingles i barrancs, d'Ignasi Planas de Martí
Escalades als Frares Encantats (Montserrat), de Daniel Brugarolas Jori
El Bages en BTT, de Josep M. Ferrer i Alòs i Josep Ll. Jurado i Devant
Grimpant pel massís del Port, de Joan J. Tiron Ferré
L'alt Berguedà en 27 itineraris, de Xavier Losantos, Pere Robert i Raimon Rovira
25 excursions pel Front del Pallars, de Joan Ramon Segura
Muntanyes de Canejan. Val del Toran, de Montserrat Timoneda i Jaume Llanes
Precisament aquest darrer treball s'acaba de publicar aquest mes de gener. Per altra part, el 31 de desembre va acabar el termini per presentar propostes a la 8ena edició del Premi Vèrtex. El guanyador es donarà a conèixer durant aquest primer trimestre de l'any 2008.

Promocionar llibres amb vídeos
En un post anterior vam comentar que el portal BookVideos.tv promocionava llibres utilitzant videos. Aquest portal és amb anglès. Recentment, una iniciativa similar però amb llengua castellana ha aparegut a la xarxa. Porta per nom ConoceralAutor.com. Me n'he assabentat gràcies a la xarxa social Literaturame, on almenys un cop a la setmana hi faig una ullada que em permet assabentar-me d'algunes notícies curioses que fan referència al món dels llibres.

21/1/08

La gestió cultural, sobre blocs i la pedalada

El dimecres 16 de gener vaig participar en una taula rodona organitzada per la Universitat Rovira i Virgili en el marc d'un curs d'Especialista Universitari en Gestió Cultural. Es tractava que els ponents expliquéssim la nostra experiència com a gestors culturals. Hi participàrem: Ferran Madico (director d'escena del Centre d'Arts Escèniques de Reus), Quim Solé (músic i director de l'Escola Municipal de Música de la Selva del Camp), Albert Macaya (artista i professor de la URV) i un servidor. En primer lloc els quatre ponents vam fer una exposició d'una mitja hora cadascú explicant la nostres vivències com a gestors i posteriorment s'inicià un debat amb els assistents.
En la seva exposició, Ferran Madico va indicar que "l'àrea geogràfica del Camp de Tarragona té molt de potencial i es pot convertir en un referent a nivell nacional". El director escènic va recordar que la conurbació del Camp és la segona àrea metropolitana amb més habitants de Catalunya. Assenyalà també que "el gestor cultural té la responsabilitat d'intentar obrir finestres i noves mirades a la realitat". Posteriorment, detallà els objectius i les experiències del Cicle de Creació Contemporània, que han iniciat recentment.
Quim Solé es va preguntar quin és el barem que es fa servir per considerar si una gestió cultural està ben feta: "es compta amb si els actes organitzats han tingut molta assistència o es valora més la qualitat de l'activitat desenvolupada".
Per la seva part, Albert Macaya va afirmar que "els polítics necessiten en la gestió cultural uns resultats immediats i, a vegades, això deriva en el dirigisme i l'arrogància" i també provoca que hi hagi temptacions de fer "polítiques d'aparador". Va afirmar també que en el món de les arts plàstiques "es treballa des de fora de l'àrea metropolitana de Barcelona amb el handicap que malgrat que es puguin fer excel·lents mostres, aquestes no tenen repercussió en els principals mitjans de comunicació."
Jo, per la meva part, vaig explicar l'experiència de Cossetània i el debat intern que vam mantenir a Imatge-9, SL, fa uns dotze anys, en el sentit de si havíem de ser únicament una empresa de serveis o havíem de tenir producte propi. Al final vam optar per la segona opció, motiu pel qual vam crear el segell editorial. Vaig incidir que gràcies a les noves tecnologies i a la logística actual, avui en dia es pot crear un segell editorial lluny de l'àrea de Barcelona, cosa que fa només vint o trenta anys era complicat, i que estar a cent quilòmetres de Barcelona té avantatges i inconvenients i entre aquests darrers, el principal és que estem lluny dels centres de decisió dels principal mitjans de comunicació del país.

Sobre blocs
L'amic i ex-alcalde de Valls, Jordi Castells de Valls ha iniciat recentment un bloc. Hi tracta qüestions que li són d'interès com la cultura, la literatura o el món del vi. Un dels primers posts que ha fet ens el dedica a Cossetània.
De tant en tant faig un cop d'ull al rànquing de blocs en català d'Alianzo, que jo diria que és el rànquing de referència, per veure quins són els blocs que tenen major puntuació i que se suposa que són dels més vistos. La classificació no es completament fiable ja que per sortir-hi has de donar d'alta el teu bloc, per tant és molt possible que hi hagi per la Catosfera blocs de referència amb moltes visites que no surtin a Alianzo. Entre els capdavanters hi trobava en falta el bloc Centpeus, de Daniel Closa, dedicat a curiositats de la ciència, que segons em comentava ell mateix en la presentació del llibre Blocs de ciència, compta amb un important nombre de visites. M'estranyava que no estigués entre els blocs amb major puntuació. El motiu era que no estava donat d'alta, segons es pot veure a les estadístiques d'Alianzo. Aquest mes de gener s'hi ha incorporat i ha fet un salt fins a l'onzena posició.

La pedalada
Aquest diumenge he participat en la pedalada hivernal en BTT (una de les meves aficions de cap de setmana) La Pica, a Picamoixons (Alt Camp). No presentava un recorregut excessivament llarg (37 quilòmetres) però si dur (1.300 metres de desnivell). La participació ha sorprès els organitzadors que en ser el primer any esperaven que hi anirien un 200 ciclistes i, al final, hem estat prop de 600. En veure tantes bicicletes juntes he pensat que hi havia molts potencials lectors de les guies de BTT que publiquem a la col·lecció Azimut i m'he preguntat si el sistema que tenim per arribar a aquests potencials lectors és l'adequat o cal pensar amb noves formes de comercialització i de promoció d'aquests tipus de productes que són tan sectorials. I anirem donant tombs.

17/1/08

BValls de lletres

BValls de Lletres és una publicació trimestral editada per la Comissió de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Vallencs. El 2008 serà el tercer any que s'edita. Fa uns dies m'ha arribat el número 9 corresponent al mes de desembre del 2007. En la revista si publiquen articles de literatura i de llengua. En aquest número, entre d'altres, hi publiquen Miquel Àngel Pradilla ("Les Normes de Castelló de 1932. Commemoració i reflexió"), Xavier Rull ("Les propostes normativitzadores per al català oral"), Mònica Batet ("La banda esquerra"), Roger Roig ("Cruïlla de paraules") o Jaume Llambrich ("Orbitant per Frankfurt: apunts de la fira del llibre"). De totes maneres a BValls de Lletres també hi trobem sovint textos que van més enllà de qüestions estrictes de llengua o literatura. El perquè queda explicat clarament en l'editorial d'aquest número:
"Es veu que una revista de llengua i literatura d'un país normal els articles que t'hi trobes tracten, per exemple, de propostes per elaborar un estàndard oral, del ressò irregular dels gèneres literaris, de les lectures recomanables o, simplement (o no tant), s'hi expliquen vivències, s'hi comparteixen sentiments, es crea o es fa conya en la llengua del país. En canvi, en una revista de llengua i literatura d'un país no tan normal, a banda d'aquests, n'hi apareixen uns altres que contenen reflexions que algú altre podria qualificar d'extraliteràries o d'extralingüístiques, com per exemple la manca de pel·lícules en la llengua pròpia a la cartellera dels cinemes de la població on s'edita la revista, la necessitat d'afavorir les relacions interterritorials per no posar en perill la unitat de la llengua en què està escrita la revista o fins i tot les misèries que es troba la cultura d'aquest país quan la conviden a la Fira del Llibre de Frankfurt, posem per cas.
És evident que el nostre país l'última cosa que és és normal i, per tant, al darrer número de BValls de Lletres, hi són tots, aquests articles: els primers, més purament lingüístics o literaris, i els segons, diguem-ne... combatius".

14/1/08

Publicar l'obra de Narcís Oller

Poder llegir els autors clàssics i tenir-los a l'abast és imprescindible pel coneixement d'una literatura i és a la vegada necessari per poder entendre el tipus de creació que es fa actualment. Malauradament, sovint costa trobar llibres dels nostres clàssics. Quan a Valls, es va constituir la Societat Narcís Oller, un dels objectius que es va proposar va ser fomentar l'edició de l'obra d'aquest escriptor; no tant per recollir l'obra completa cosa que ja s'ha fet en dues ocasions (Gustau Gili, 1928-1930, i Editorial Selecta, 1948) sinó per facilitar la lectura de l'obra de l'autor. De l'obra d'Oller és fàcil aconseguir La bogeria i L'escanyapobres, ja que són llibres de lectura als instituts, i també Pilar Prim que el 2006 va reeditar Angle Editorial. Per trobar la resta de la seva obra cal anar a llibreries de vell. És per això, per poder posar a l'abast del lectors l'obra d'aquest escriptor, que a Cossetània, amb l'assessorament de la Societat Oller, hem iniciat la Biblioteca Narcís Oller on hi publicarem els diferents títols d'aquest autor. Ho anirem fent a un ritme d'una o dues obres a l'any. I ens agrada haver començat aquesta iniciativa ja que Oller i Cossetània tenim en comú la nostra ciutat d'origen: Valls.
El primer llibre d'aquesta nova col·lecció el presentarem aquest més de gener. Es tracta de Croquis del natural (imatge de la coberta que acompanya el post), la primera obra que va publicar l'autor, l'any 1879. El llibre està format per quatre contes: "El vailet del pa", "Tres mesos de món", "Els que ho miren i els que hi van" i "El trasplantat". El volum compta a més amb un pròleg de Rosa Cabré. El proper llibre que publicarem de la col·lecció, a finals del 2008, serà Vilaniu. En aquest cas la prologuista serà l'escriptora Margarida Aritzeta.
Sobre Croquis del natural Rosa Cabré en diu en el seu pròleg:
"...les quatre narracions que formen Croquis del natural focalitzen des d'àmbits temàtics diferents quatre aspectes que emmarquen algunes de les situacions clau de la classe mitjana i de la burgesia ciutadana emergents: la qüestió insalvable de les diferències socials, la necessitat de jugar una carta en relació a la llengua i cultura autòctona, la reflexió sobre l'escriptura i la societat, el joc de veure si ser vist en la ciutat que esdevé un saló dins de les cases o als carrers i, encara, l'assimilació de les formes novedoses que proposa la gran ciutat com a motor de progrés, contrastada amb l'enlluernament, però al capdavall, la inadaptació d'algunes persones que protagonitzen moviments migratoris del camp a la ciutat."

Taula rodona
Dimecres, dia 16 de gener, participo en una taula rodona que es realitza organitzada per la Universitat Rovira i Virgili en el marc d'un curs d'Especialista Universitari en Gestió Cultural. L'activitat porta com a títol "Manifestacions Artístiques i Gestió Cultural" i hi participarem: Ferran Madico (director d'escena del Centre d'Arts Escèniques de Reus), Quim Solé (músic i director de l'Escola Municipal de Música de la Selva del Camp), Albert Macaya (artista i professor de la URV) i un servidor. Es tractarà que cadascú expliqui la seva experiència de gestió cultural en el sector que cadascú traballa. Tot i que l'acte forma part del curs que esmentavem anteriorment, em comenten els organitzadors que l'assistència està oberta a tothom que hi vulgui anar. L'hora de la taula rodona és a les 16,30 i el lloc és el Centre de Formació Permanent de la Fundació URV (Av. Onze de Setembre 112, de Reus).

10/1/08

Un llibre per gestionar llibreries

La mateixa editorial (Berenice) que va publicar el llibre Manual del editor. Cómo funciona la moderna industria editorial (Manuel Pimentel), ha publicat aquesta passada tardor un llibre sobre com gestionar les llibreries Manual de gestión de librerías, de Virginio Núñez. L'autor és el director general de Librerías L. Com que i tal com ja vaig indicar en un post anterior, el Manual del editor, el vaig trobar molt interessant, compro també aquest nou llibre amb l'objectiu de saber més coses d'un dels sectors més importants de la intermediació dels llibres, les llibreries. L'objectiu del llibre és, segons l'autor, el següent:
"Los profesionales de este sector han de hacer un esfuerzo continuado para adaptarse de manera fluida y no traumática a los numeroso cambios introducidos por el signo de los tiempos. De ahí la necesidad de un manual, resultado de una extensa experiencia profesional de trabajo, desarrollado cordial y personalmente con varias generacions de libreros, a través de los cuales he podido auscultar este sector y sus diversas vicisitudes."
Faig una lectura ràpida de l'obra i així com vaig deixar el llibre de Pimentel ple de frases i fragments subratllats en aquest hi faig poques anotacions. Potser serà perquè l'altre llibre em tocava més de prop. De totes maneres, una vegada acabada l'obra penso que no té el mateix nivell que el de Manuel Pimentel.

6/1/08

Dubtes i decisions i dos vídeos sobre el futur dels llibres

Com han estat dies de mitges vacances, he pogut fer endreça a la taula del despatx i he pogut remirar originals que teníem pendents de decidir o no la seva publicació, ja que alguns em presentaven molts dubtes.
Tots els editors rebem durant l'any moltes propostes de llibres. De les que ens arriben a Cossetània, cada vegada més via e-mail, n'hi ha que veiem ràpidament que són adients a la nostra línia editorial, que tenen possibilitats bones de comercialització, i que estan ben plantejades. Llavors decidim amb poc temps contactar amb l'autor, intercanviar opinions, si s'escau fer-li suggeriments i si ens entenem tirar el projecte endavant. També n'hi ha que no s'ajusten al que nosaltres fem o que veiem ràpidament que no tenen la suficient qualitat. La resposta també en aquest cas tenim clar que serà tornar l'original amb poc temps. Però molt habitualment la qüestió no és tant senzilla i ens trobem amb situacions amb més complicacions i amb molts dubtes.
A vegades ens arriben propostes o originals molt correctes i en la línia del que fem, però que hi veiem dificultats de comercialització. En alguns casos intentem trobar algun ajut extern que ens redueixi en part el risc i ens permeti tirar endavant el projecte. Si s'aconsegueix, publiquem l'obra. En altres casos ens agrada el text però dubtem de si es vendrà o no i no veiem possibilitats d'ajuda externa, o també dubtem de si tal com està fet pot funcionar o no. En aquests casos, primer demanem opinió a altres persones de Cossetània o també a persones externes. Cal dir en aquest sentit que les col·leccions que tenen director, l'opinió d'aquest és fonamental per decidir tirar endavant o no un original. Al final de tot el procés cal prendre una decisió, les consultes externes o amb altres persones de l'editorial et serveixen per tenir una opinió clara sobre la qualitat o no de l'obra, però altres vegades et queden molts dubtes sobre la possibilitat que tindrà aquella obra en concret en el mercat. Al final cal decidir alguna cosa en un sentit o un altre. I és el que he estat fent aquests darrers dies amb diversos originals. En algun hem consensuat amb l'autor algun canvi que ens ajuda a veure més clar el projecte. Altres els hem acabat rebutjant i després de fer-ho, especialment si era un original correcte però que no li acabàvem de veure sortida en el mercat, sempre et queda la incògnita de què passarà amb aquell text o projecte, de si s'acabarà publicant i de si funcionarà. El darrer Sant Jordi vaig veure a les parades dos llibres rebutjats per nosaltres. Un hem van dir que s'havia venut força bé, tot i que això no em va fer canviar l'opinió que no era un bon treball. De l'altre, sobre el qual vam estar dubtant molt i que finalment vam rebutjar, vam veure que fins i tot se n'havia fet dues edicions. O sigui que no vam estar encertats amb la decisió. Clar que sempre et queda el consol de pensar que altres vegades ha estat el revés i que has editat algun original que ha funcionat que havia estat rebutjat, anteriorment, per algun altre editor.
També a vegades vius alguna situació similar a la que explicava fa us mesos Joan Carles Girbés en el seu bloc Tirant el Cap, quan un autor li va dit que era un "zoquete" per haver rebutjat el seu original. Va ser un post que em va fer molta gràcia i em va fer pensar en què una vegada després de rebutjar un projecte, ja que l'autor ens demanava una bestreta que a ens semblà que no era assumible, aquest em va dir "quan vegis aquest llibre entre els més venuts et cauran les llàgrimes de ràbia".

El futur del llibre
En aquesta adreça de l'edició digital de La Vanguardia es pot veure un vídeo amb una interessant conversa entre Sergio Vila-Sanjuán, coordinador del suplement Culturas de La Vanguardia i el sociòleg Joaquín Rodríguez, que acaba de publicar el llibre Edición 2.0 (Editorial Melusina). Rodríguez pensa que amb dues generacions, uns cinquanta anys, la substitució del format paper dels llibres pel format digital pot ser completa. Vila-Sanjuán no es d'aquesta opinió. Val la pena veure el vídeo. Potser la situació que planteja un altre vídeo que reprodueixo a continuació i que vaig veure per primera vegada al bloc Beat.cat serà l'escenari del futur. Com es pot veure, el debat està molt obert.

3/1/08

Oportunitat per a nous escriptors

El Col·lectiu La Gent del Llamp ha iniciat aquests darrers mesos una iniciativa que permetrà donar una oportunitat a nous escriptors a veure obra seva publicada. Amb la col·laboració dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat han iniciat la col·lecció Zenit. Es tracta de petits llibres de 24 pàgines i amb un tiratge reduït en els quals es publica una mostra de l'obra dels escriptors (en la imatge que acompanya el post es poden veure els tres primers llibres de la col·lecció).
La col·lecció s'inicia amb el poemari L'olor de son, de Josep-Oriol Mas (Tarragona), de 20 anys, estudiant de periodisme i alumne de l'Escola de Lletres de Tarragona. És membre també del grup de rock Amnea i de Zombisingers in the Windows, de gospel.
El segon llibre, Vol, és un poemari d'un veterà, Gabriel Guasch (Valls), que ja ha publicat els llibres Escric un cercle, Paral·lels, Mirades, Conversa fora de context i Descripció de blanc i ha participat en exposicions de poesia visual. Trobo encertat que també algun autor amb més experiència acompanyi els joves en aquesta iniciativa. És una forma de dir-los que estan al seu costat i de recolzar la col·lecció.
El tercer llibre és el relat El nàufrag i la gavina, d'Alba Tomàs, també tarragonina de 20 anys, que actualment cursa llicenciatura de Filologia Clàssica a la UB i que des de fa dos anys és membre de l'Escola de Lletres de Tarragona.