31/8/08

El llibre electrònic va guanyant posicions als EEUU

Interessant reportatge sobre la penetració del llibre electrònic als EEUU que es pot llegir a la versió electrònica del Diario de Pozuelo, cosa que està molt bé que una publicació de caràcter local elabori una bona informació sobre un tema que a l'Estat espanyol encara és molt incipient.
El reportatge sencer es pot llegir aquí, però en reprodueixo uns fragments:
Carolyn Reidy (Simon & Schuster) declaraba recientemente a International Herald Tribune -5-06-2008- que esperaba que las ventas de libros electrónicos crecieran un 50% este año, tras subir ya un 40% en 2007. Además reconoció su intención de convertir cinco mil títulos nuevos en formato electrónico este año, lo que supone más del doble de los hasta ahora digitalizados. También David Shanks, de Penguin, dijo que su empresa vendió más libros electrónicos en los cuatro primeros meses de 2008 que en todo el año pasado.

Una encuesta de Zogby y Random House mostraba cómo este avance del e-book se está dando de momento solo en las generaciones más jóvenes: aunque el 82% de los sondeados declararon preferir aún el libro impreso, un 13% de los menores de 30 años se mostraron dispuestos a leer libros electrónicos o en la red.

José María García Jiménez, director comercial de Publidisa, una empresa que ofrece servicios a las editoriales, declaraba recientemente a La Vanguardia (25-05-2008) que cree que el e-book aún no está en condiciones de competir con el formato en papel. En cambio, opina que su implantación podría ser más rápida en obras de referencia, enciclopedias, textos científicos o profesionales. «Es cuestión de tiempo –sostiene–, pues se está investigando a marchas forzadas y tal vez en pocos años se invente el formato ideal, el que tenga todas las ventajas del libro papel y sume las capacidades del electrónico». Lucía Fournier, también de Publidisa, sostiene que, mientras tanto, sería recomendable que los editores se preparen para prevenir la piratería de libros digitales.

28/8/08

L'excel·lent debut com a novel·lista de Miquel Esteve


Ahir dimecres al vespre, vaig assistir, com cada any, a l’acte de lliurament del XXVI Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre (més informació en aquest post), que ha estat guanyat per l’escriptora reusenca Rosa Pagès. L’acte serví també per presentar el llibre guanyador de l’edició de l’any passat del premi, Heydrich i les agents del saló Kitty, obra de Miquel Esteve, escriptor que amb aquest llibre s’estrena com a novel·lista.
La filòloga Núria Grau, col·laboradora de Cossetània, que forma part del jurat del premi, l’any passat despr
és que es donés a conèixer el guanyador de la XXV edició del premi, em va parlar molt bé de la qualitat de la novel·la Heydrich i les agents del saló Kitty i també de les bones maneres de fer d’aquest nou escriptor.
Tot just abans de marxar de vacances ens va arribar de l’impremta l’obra publicada ja que calia tenir-la llesta per a l’acte que es va celebrar ahir dimecres a Vinebre. Em vaig endur l’obra de vacances per aprofitar aquells dies per a llegir-la. I dit i fet, vaig començar a llegir el llibre i no el vaig poder deixar fins acabar-lo. Amb dos dies en vaig fer la seva lectura. La Núria Grau tenia raó és una molt bona obra, ben escrita, amb ritme, ben documentada, ben estructurada, amb una trama intrigant. És un excel·lent debut de l’autor com a novel·lista.
Esteve ens trasllada a uns anys durs de la història d’Europa, la Segona Guerra Mundial, i ens apropa als darrers dies d’un dels personatges més cruels del nazisme Reinhard Heydrich (el Carnisser de Praga), que va morir a conseqüència d'una infecció a la sang produïda per les ferides que li van provocar un atemptat contra la seva persona que va tenir lloc el 27 de maig de 1942. De Praga ens trasllada a un altre espai: una residència d’ancians a Catalunya on passa els darrers anys de la seva vida una dona, que havia estat una agent al servei de la SS en el prostíbul de Kitty Schmidt per on hi van passar personatges de l’època molt rellevants segons llegim en l'apunt històric que l'autor reprodueix al final del llibre com Galeazzo Ciano, Sepp DietrichRamón Serrano Suñer. Precisament el prostíbul enllaça les dues històries, la de Heydrich i la de la velleta de la residència d’ancians. El llibre tal com s’explica en el resum de la seva fitxa tècnica està a mig camí entre la novel·la històrica i el thriller i ens permet conèixer fins a quin punt les recaragolades ments de la SS van utilitzar tots els sistemes possibles per obtenir informació privilegiada per al règim de Hitler.

25/8/08

Un llibre sobre Rudy Fernández

Avui ha estat el dia de tornada de vacances, després d'unes jornades de descans a la Garrotxa entre volcans i natura. Com sempre que marxes alguns dies, el correu electrònic el trobo abarrotat de missatges pendents de llegir (com que estem al mes d'agost i hi ha moltes persones de vacances, proporcionalment n'he rebut menys en els quinze dies que he estat ara fora que durant la setmana que vaig marxar a començaments de juliol). La taula, com és habitual, la trobo amb els papers que hi vaig deixar quan vaig marxar i d'altres nous per aclarir. Ens ho haurem de prendre amb calma. De fet aquesta darrera setmana d'agost tot encara és força tranquil i puc posar-me el dia sense massa dificultats. Hem retrobat els llibres que sortiran aquest mes de setembre (en aquest post de la Sala de Premsa de Cossetània hi ha la llista), alguns dels quals ja tenim físicament, mentre que la resta estan ja en els seus darrers passos d'edició. De tota manera, en la llista publicada en el post de Cossetània del juliol falta afegir-hi un llibre que hem accelerat entre juliol i agost i que podrem presentar durant la primer quinzena de setembre. Es tracta d'una obra dels periodistes Ramon Aymerich i Ester Romeu sobre Rudy Fernández, que porta per títol El viatge de Rudy. De Badalona a l'NBA, i que ens apropa a aquest impressionat jugador de bàsquet, fet a Badalona, a la pedrera de la Penya, i que aquesta mateixa tardor farà al salt a l'NBA. Acompanyo el post la reproducció de la portada del llibre.

14/8/08

100 títols de la col·lecció Azimut

Amb les novetats que estem preparant per després de l'estiu hi ha la publicació del número 100 de la col·lecció Azimut. Aquesta és la col·lecció d'excursionisme amb més títols del panorama editorial en català. A més, gairebé tot el catàleg és viu ja que hem reeditat gairebé tots els títols que s'han exhaurit. En totes les reedicions realitzades, s'ha fet sempre una revisió del text, ja que amb el pas del temps els camins, a causa gairebé sempre de la intervenció de l'home, varien en fer-se noves infraestructures, tot i que també ens hem trobat al llarg d'aquests cent títols que condicions meteorològiques severes han provocat inundacions que han fet variar també el traçat d'alguns camins. Per commemorar el número 100 de la col·lecció publicarem una volta en Catalunya en BTT, obra de Josep Insa, el primer autor de la col·lecció Azimut (De la muntanya al mar) i autor també de diversos títols de la col·lecció. Per celebrar-ho organitzarem un acte especial i regalarem junt amb el número 100 una bossa per penjar el coll (tal com es pot veure en la imatge que acompanya el post) amb la mida justa per poder-hi posar els llibres de la col·lecció Azimut, de manera que als excursionistes els sigui més fàcil de consultar la guia mentre fan un itinerari.

9/8/08

Paper mullat

9 d'agost del 2008, el govern de l'Estat espanyol incompleix l'Estatut de Catalunya aprovat per les Corts espanyoles i en referèndum pel poble de Catalunya on es deia clarament que abans d'aquesta data s'havia d'acordar de manera bilateral amb l'Estat espanyol el nou finançament. Amb això el govern espanyol incompleix una llei orgànica, que no és poca cosa. Primer van ser les promeses incomplertes de Zapatero que s'aprovaria l'Estatut que sortís del Parlament de Catalunya, ara l'incompliment d'una llei orgànica. Què més podem esperar? Tot plegat com deia la cançó de la Trinca "Com el far west, no hi ha res" (en reprodueixo la darrera estrofa), acords que són "paper mullat".
I per asserenar els ànims
d'aquest poble tan tossut
es firma una tractat de pau
que li diuen l'estatut.
Però com sempre passa al cine
a l'hora de la veritat
els tractats amb rostres pàl·lids
sempre són paper mullat.
I ara es volen tirar enrera
perquè diu que som un cas
i quan se'ns dóna un ditet
ens agafem tot el braç.
I de tant que ens recomanen
prudència i moderació
ja no estem desencantats
ara estem cagats de por.
Doncs no volen que fem l'indi
i amenacen cada dia
que si no estam quiets vindrà
el set de cavalleria
I la cançó sencera.

7/8/08

De castells i de llibres que surten d'Internet

En l'edició de dilluns dia 4 d'agost d'El Punt dues notícies em criden l'atenció:

A la zona de l'Alt Gaià hi ha tot una sèrie castells medievals que són autèntiques perles. Estan encimbellats dalt de turons, en llocs estratègics i amb privilegiades vistes. Des del que parla l'article, el de Selmella, es veu tot el Camp de Tarragona. És un lloc tranquil, inhòspit, on difícilment hi trobes algú. Hi ha pujat més d'un cop en BTT. Val la pena fer-ho, tot i requereix un esforç rigorós. Un fragment de l'article d'El Punt diu literalment "no tenen res a envejar als castells càtars d'Occitània, ja que d'entrada són més antics". He estat al castells dels càtars i la veritat és que l'afirmació de l'article és completament certa. Tant els del Gaià com els d'Occitània estan sempre en punts geogràfics privilegiats i en ambdós casos hi ha vestigis més o menys conservats. La principal diferència entre ambdós és que a l'Estat francès això del turisme cultural fa molt de temps que tenen clar que és una font de riquesa, mentre que aquí tal com s'explica en l'article costa moltíssim que les administracions hi creguin. Fa uns anys vam publicar, en coedició amb l'Institut d'Estudis Vallencs la guia Els castells del Gaià, una excel·lent obra de Marina Miquel, Josep Santesmases i Dolors Saumell. Un treball molt acurat per poder conèixer aquestes construccions. Si algú vol acostar-s'hi els recomano Selmella, Saburella (fotografia que acompanya el post) i Pinyana. A mi m'encanten i la vista que tenen és extraordinària.

Hem comentat en moltes ocasions que cal estar a l'aguait del que es cou a la xarxa. A partir de l'article La crisi Ninja, Leopoldo Abadia s'ha convertit, segons llegeixo en la informació, en un fenomen inesperat a la xarxa i com no podia ser d'una altra manera una editorial, no explica quina, li ha encarregat un llibre. Abadia té el seu propi blog en forma de diccionari econòmic sobre l'actual crisi financera.

2/8/08

Subvenció per a la digilitalització de continguts editorials

En una nota de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana m'han arribat aquesta setmana les bases de la nova línia de subvencions que l'Institut Català de les Indústries Culturals obre per a la digitalització de continguts editorials. Em sembla una excel·lent iniciativa que el Departament de Cultura vulgui fomentar que els editors invertim en el mercat del llibre digital. Ho he tractat en el bloc en diverses ocasions i ja hem comentat que hem d'estar molt atents tant als nous sistemes de lectors digitals de llibres que poden transformar el món editorial, com a les noves formes de literatura que es crein a la xarxa. La convocatòria de la Generalitat hauria de ser un incentiu perquè els editors catalans inverteixin en aquest camp i, ara que tot plegat és bastant incipient, pugin al tren de les editorials digitals. Parlant amb altres editors i llegint en blocs com beat.cat o El blog del futuro del libro em sembla que et va quedant la idea que el viatge que s'està iniciant amb els llibres electrònics i el món editorial digital no se sap ben bé cap a on va i quines possibilitats de negoci hi haurà; el que no obstant sembla clar que en algun lloc anirà a parar i per saber cap a on va la única manera és pujar al tren i a poc a poc anar introduir-se, amb totes les precaucions que es vulguin, en el món digital.
Els ajuts de la Generalitat semblen força oberts ja que malgrat que la subvenció porti per títol la digitalització de continguts editorials, llegeixo a les bases que es poden presentar projectes que contemplin inversions en algun d'aquests camps:
- Digitalització de continguts editorials.
- Edició electrònica de llibres en suport informàtic (CD-ROM, DVD, CD-I i arxiu d’Internet, entre d’altres) i d’audiollibres.
- Difusió i comercialització.
- Adscripció i ús del DILVE (Distribuidor de Información del Libro en Venta en España) i el SINLI (Sistema de Información Normalizada para el Libro).
La dotació que s'ha previst és de 250.000,00 ampliables, una quantitat que en ser el primer any que es fa la convocatòria i tal vegada que no se sap l'acceptació que tindrà del sector em sembla molt correcte.
Els destinataris dels ajuts són: empreses editores, llibreries i altres punts de venda, i entitats corporatives o representatives del sector editorial i altres entitats privades productores de continguts per a la indústria editorial.