29/11/08

"De tard en tard" a icat fm

Jordi Cervera ha realitzat una crònica sobre el bloc "De tard en tard" a icat fm. La crònica es pot escoltar a la secció Llibres del web d'icat fm on també s'hi reprodueix el text:. Vull agraïr Jordi Cervera per haver-se fixat en el meu bloc per al seu espai. Reprodueixo el text que es pot escoltar i llegir a icat fm:
En la nostra ruta habitual pels blogs avui marxem cap a l'Alt Camp. Allà hi ha la residència física del blog "De tard en tard", el treball a la xarxa de Jordi Ferré, l'editor de Cossetània.
La passió blogaire del Jordi va arrencar fa gairebé un any i mig, a l'estiu del 2007, i a partir d'aquell moment el seu quadern d'internet s'ha convertit en una bona brúixola per establir el rumb de la seva editorial i del panorama literari a Catalunya en general i a les comarques tarragonines en particular. En aquest sentit val la pena tenir present que Cossetània s'ha convertit en un autèntic referent i que gràcies a una tasca sòlida i discreta s'ha fet un forat entre les grans editorials del país.
Però no us penseu que el blog és un espai de propaganda del seu segell. "De tard en tard" és el batec del seu protagonista, les sensacions que li provoca la seva activitat editorial, les presentacions, el contacte amb els autors i amb el públic lector, els actes relacionats amb la professió i també l'estat real del dia a dia. Defugint l'erudició i els tecnicismes, el blog del Jordi ens acosta la vitalitat del sector a casa nostra i, tot resseguint el seu catàleg, ens permet descobrir la veu real dels protagonistes que hi ha al darrere de cada llibre que publiquen.
"De tard en tard", el blog de Jordi Ferré.

28/11/08

Desè aniversari d'Arola Editors

Entre el seminari sobre Carles Cardó, les Jornades sobre Narcís Oller i la presentació d'Edi.cat no havia tingut temps de parlar d'un aniversari que no vull que se'm passi per alt i es que el passat 14 de novembre Arola Editors va celebrar la festa del seu desè aniversari. Vaig poder-hi treure el cap entre la presentació d'un nou volum de la Història de Valls i un sopar amb companys de Cossetània. En un dels refugis del Port de Tarragona els amics d'Arola van celebrar el seu aniversari en una festa multitudinària on autors, amics i moltes persones relacionades amb món de la cultura van voler estar al costat dels editors tarragonins en tan assenyalada data.
Amb Arola Editors i amb les persones que dirigeixen l'editorial, els germans Alfred i Fèlix Arola, hem tingut gairebé des del començament d'ambdues editorials molta relació. Amb ells ja fa anys que fem la presentació conjunta de les nostres novetats per Sant Jordi, hem anat a fires junts (Liber, Saló del Llibre) i som socis amb la gestió de les Publicacions de la Universitat Rovira Virgila. Arola forma part del què en diuen els "editors perifèrics": aquells que des de comarques estan fent una interessant aportació cultural al món editorial del nostre país.
Als amics d'Arola, en particular a l'Alfred i al Fèlix, i a tots els seus col·laboradors: Per molts anys!

26/11/08

22/11/08

Narcís Oller i "Vilaniu"


La sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs va acollir el dissabte dia 22 de novembre les "Jornades sobre Narcís Oller. Dedicades a Vilaniu", que organitzades per la Societat Narcís Oller han tingut com a objectiu debatre qüestions al voltant de l'escriptor vallenc. El programa presentava un seguit de conferències i taules rodones que van ser seguides per un nombrós públic. 
Oriol Izquierdo director de la Institució de les Lletres Catalans, en la inauguració ha donat aquest missatge a la població de Valls: "cal que l'Ajuntament i que la gent de Valls se sentin hereus de la figura de Narcís Oller, ja que tenen la responsabilitat de mantenir la seva memòria". En la mateixa inauguració Núria Segú, primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Valls, es preguntava si el Valls d'avui era molt diferent del que retratava Oller a Vilaniu, a finals del segle XIX.
Per la seva banda, en la seva ponència sobre "Vilaniu, novel·la de ciutat", Margarida Aritzeta ha explicat que "Oller utilitza Vilaniu per parlar sobre un món en transformació. L'obra és un joc d'escriptura, un joc d'enginy per als lectors perspicaços de l'època." L'escriptora vallenca comentà que Valls es pot reconèixer a través de la novel·la i que "a Vilaniu hi ha una de les pàgines més ben explicades i emotives del que són els castells."
Referent a la llengua de Narcís Oller, Isabel Berenguer va afirmar que "Oller fa de la llengua un element integrador de diferents realitats". Per la seva part, Empar Bofarull va comentar que Narcís Oller va viure "tots els estadis del procés de recerca de quina llengua literària es volia en aquell moment" i Jordi Ginebra va afirmar que "Oller va crear la novel·la catalana moderna a través d'un cert llenguatge narratiu".
Ricard Torrents va parlar sobre Jacint Verdaguer i Narcís Oller i entre d'altres coincidències va explicar que "tots dos inicien la seva carrera literària en els Jocs Florals, un en la poesia i l'altre en la narrativa". Va explicar també que Canigó i Vilaniu són dues obres coetànies ja que ambdues van aparèixer el 1985. 
Finalment, Jordi Tiñera va tractar sobre els models narratius de Vilaniu. Va detallar les crítiques que aquesta novel·la va rebre en el seu moment i posteriorment i va assegurar que "Vilaniu és la novel·la que li va donar més problemes" i que mentre escrivia Vilaniu, Oller també va crear les novel·les La papallona i L'Escanyapobres.

21/11/08

Jornades sobre Narcís Oller aquest cap de setmana

Aquest cap de setmana se celebren a Valls les "Jornades sobre Narcís Oller. Dedicades a Vilaniu."
Les activitats comencen avui divendres dia 21 de novembre, amb un debat sobre Vilaniu que es portarà a terme a les 19,00 hores al Club de Lectura de la Biblioteca Pública de Valls.
Demà dissabte dia 22 de novembre, a la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs, se celebrarà el gruix de les jornades amb diverses ponències i taules rodones. Aquest és el programa:
A les 10,00 h. Inauguració.
A les 10,15 h. Margarida Aritzeta: Vilaniu, novel·la de ciutat.
A les 11,45 h. Taula rodona amb Jordi Ginebra, Empar Bofarull i Isabel Berenguer: La llengua de Narcís Oller
A les 12,45 h. Pesentació dels dossiers pedagògics de batxillerat sobre Narcís Oller.
A les 16,00 h. Ricard Torrents: Jacint Verdaguer i Narcís Oller.
A les 17,00 h. Jordi Tiñena: Els models narratius de Vilaniu.

Presentació de Vilaniu
Per altra part, el diumenge dia 23 de novembre, a la 1 del migdia, a la sala d'actes de l'IEV es presentarà l'edició de Vilaniu que acabem de publicar a Cossetània. La presentació anirà a càrrec de Margarida Aritzeta.
Les jornades són organitzades per la Societat Narcís Oller.

19/11/08

La gastronomia catalana en el llibres

La sala d'actes de l'FNAC de Illa Diagonal de Barcelona fou l'escenari que acollí la taula rodona "La gastronomia catalana en els llibres", que serví per commemorar el número 50 de la col·lecció El Cullerot, que acabem d'editar a Cossetània. A la taula rodona hi van prendre part els autors de Cossetània Pere Tapias, Pep Nogué, L'Àvia Remei i Francesc Murgades.
Pere Tapias va dir que "la gràcia d'un llibre de cuina és que a part de ser un llibre de lectura és un llibre d'utilitat". Tapias afegí que "en les receptes que es publiquen en els llibres de cuina la imatge cada vegada hi té més presència."
Per la seva banda, Pep Nogué va indicar que "els llibres de cuina no són llibres que és compren per fer bonic sinó que són dels llibres que hi ha en una casa que es consulten més." Per Nogué, cada autor escriu amb el seu propi estil i va indicar que "no tots els llibres de cuina van bé per cuinar."
Per la seva part, Remei Ribas va assenyalar que "la cuina sempre té una segona oportunitat. Jo soc una mestressa de casa i faig i defenso la cuina catalana." L'Àvia Remei va indicar també que "els meus llibres son senzills i les mestresses de casa els entenen".
Per la seva part, Francesc Murgades va assegurar sobre la col·lecció Azimut de Cossetània Edicions que "els dos principals encerts de la col·lecció són la recuperació d'Ignasi Domènech i el descobriment de l'Àvia Remei." Afegí també que "la gent vol receptes i vol que l'autor les expliqui. La gastronomia és alguna cosa més que receptes de cuina." Murgadas digué també que la cuina catalana és una cuina pràctica i que "cal formular des del punt de vista teòric el que es fa en la nostra cuina. Hem d'aixecar el llistó i analitzar els receptaris. Hem d'analitzar i valorar els elements de la nostra cuina i donar-los-hi relleu."

15/11/08

Com Carles Cardó formularia avui la seva proposta nacionalista

Manuel Fuentes, Joan Rigol i Josep Bofarull

En la sessió de la tarda, del dissabte 15 de novembre, del seminari sobre la persona i el pensament de Carles Cardó es van presentar dues ponències emmarcades sota el títol "Com Carles Cardó formularia avui la seva proposta nacional. Relectura del document episcopal Arrels cristianes de Catalunya: una revisió pel segle XXI"
Reproduïm algunes de les frases de les ponències.

Aspectes polítics. Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya:
"Cardó defineix el sentit nacional a través de l'eix educació-cultura. La nostra cultura només se salvarà si té un prestigi davant les altres cultures amb les que conviu. Les llengües i les cultures que sobreviuen són aquelles que tenen un alt prestigi sobre les altres".
"Cardó té una dimensió molt global i molt profunda del fet polític. Té una experiència de la política catalana que modula segons les circumstàncies. Hi ha un primer moment d'eufòria nacional amb la Mancomunitat. Després ve el temps de Primo de Rivera i hi ha una retracció i un silenci. En l'adveniment de la República i ha un alineament a favor de la República d'una manera molt clara. Hi ha un moment de maduresa des d'una certa distància de l'exili i hi ha un últim pas que és el de la meditació catalana que canvia i matisa tot el que ell havia madurat del pas anterior. "
"La força d'un país, segons Cardó, la dona el fet de ser una nació, sempre i quan ens porti al sentit de comunitat i al sentit de poble".
"L'alta cultura que tenia el noucentisme arribava a la consciència de la gent".
"La societat del temps de Cardó no és la mateixa que la nostra. Ha canviat radicalment. L'estat del benestar ens ha fet més clients de l'administració pública que no ciutadans en capacitat d'assumir drets i deures."
"Nosaltres estem en una societat on el que jo faig o ho cobro jo i ho cobro al comptat o no val la pena, cosa que ha fet que la política administra més el present."
"De mica en mica hem anat creient que l'únic progrés que val la pena és el progrés econòmic. Això trasllada a una crisi de transmissió de valors. Continua sent clar que cultura i educació és l'element clau per cohesionar la societat."
"Hi ha d'haver un regeneracionisme polític, primer amb una actitud de diàleg, que és la gran aventura humana que consisteix primer en conèixer a l'altre, després comprendre'l i el procés culmina en compartir. Els polítics catalans o segueixen una actitud de diàleg o se'ls esmuny la realitat entre les mans".
"Hem d'encarar la nostra reivindicació amb l'Estat d'una manera clara i diàfana. Si no es veu que darrera això no hi ha la necessitat de construir un espai nacional se'ns escaparà la realitat profunda del nostre país."
"Nosaltres tenim la cultura com un oci i es parla de la cultura com si fos una empresa. La cultura és l'antídot i l'altre punt de referència respecte el món econòmic. Ens han venut la cultura com un producte més que nosaltres consumim. La cultura és un diàleg amb el teu propi esperit. Hem esmossat el sentit de cultura, cosa que fa perdre una certa força al nostre país".
"La idea que tenia Cardó de la societat no era una visió pessimista de la comunitat humana, sinó que era una visió constructiva de Catalunya i de la nostra comunitat."
"Els partits polítics haurien de pensar que l'enemic polític número u és tot allò que dissol el sentit nacional."
"Quan un partit guanya una institució aquell partit no té en propietat la institució, sinó que és del poble. El polític hi està d'una manera provisional."
"Una nació necessita una relació existencial i vital entre els polítics i la societat."
"Tota política no és una subhasta de promeses electorals. La política ha de donar una visió de la societat integradora i comunitària que superi els interessos corporatius."
"La política no es tracta de donar avantatges als ciutadans sinó que es tracta de recordar-los-hi els seus deures però per fer-ho ha de guanyant-se la credibilitat dia a dia."
"Recentment hi ha uns fets tant importants a la nostra societat que l'han feta molt complexa i que per tant cal recentrar-la. Necessitem repensar la nostra comunitat real i veure si som capaços de tenir capacitat de convocatòria des de la idea cultural i des de la idea del sentit de l'educació. Necessitem que Catalunya se situï dins la globalització amb un dinamisme econòmic molt potent. Es necessita una repensada de les arrels cristianes de Catalunya. M'agradaria que l'església catalana fes una aportació en aquest sentit i que fos un revulsiu de la dinàmica política en la que estem immersos."

Aspectes eclesials. Manuel Fuentes, historiador
"Carles Cardó va mirar d'entendre i explicar què és el que succeí en les eleccions del 1936".
"Cardó es preguntava si era preferible una Església perseguida o una Església empastifada".
"Cardó intentava trobar diàleg. Això porta al cardenal Vidal i Barraquer a trobar amb la República un modus vivendi. Era la tercera via i els que la defensen acaben aïllats."
"Des de l'exili mirarà de replantejant la seva posició. Cardó des de l'exili per una banda refusa allò que significava la persecució que l'ha fet fugir però per l'altra continua no acceptant un recanvi que ell creu que ha de fer mal a l'església. Cardó va continuar fidel allò que ell pensava."
"La publicació de Les dues tradicions va comportar per a Cardó un calvari; un intent per part del govern de Franco perquè no sigui publicat, però li comporta també per part d'alguns dels exiliats d'esquerra unes certes crítiques."
"Cardó començà El gran refús fent una confessió de fe".
"Els textos que escriu en aquell moment l'ajuden a descobrir l'ambigüetat de tot testimoni humà".
"Em sembla que partint del què diu i del què creu té present el fet de que és capellà i això fa que sigui atent als signes dels temps."
"Cardó recorda que les disputes, les querelles entorn el carlisme, el que havien fet era despreocupar-se de l'evangelització del poble. Ell parla del fet que a moltes zones hi ha una descristianització creixent de la població, mentre els clergues s'han dedicat a les disputes polítiques".
"L'església del seu temps es va trobar temptada d'ofegar la llibertat davant de la seguretat."

Perfil literari de Carles Cardó

En la segona sessió de ponències del Seminari sobre la persona i el pensament de Carles Cardó es tracta sobre el seu perfil literari. La ponència va anar a càrrec del filòleg i estudiós de l'obra de Cardó, Lluís Maria Moncunill.
Reproduïm algunes de les frases de la ponència:
"La llengua era una element essencial en l'univers literari de Cardó."
"Cardó expressa el reconeixement a la pròpia família que fou per ell la seva primera escola".
"Es declara defensor dels valors dialectals del català".
"Posseí un alt domini d'altres llengües. No hi hagué contradicció, doncs, entre l'universalime lingüístic i la seva convicció nacionalista."
"Es confessa poc tocat per l'oratòria espontània."
"La prosa de Cardó respon volgudament a un propòsit preestablert que cerca en els seus escrits trobar-se prop del lector".
"La ironia era un altre recurs estilístic utilitzat per Cardó, adoptant-lo com un refugi habitual dels homes de la seva generació."
"Gràcies a l'exercici de la traducció Cardó va esdevenir, no solament model d'escriptors, sinó artífex de la llengua."
"Cardó és un poeta místic que vola lliure, sense xarxes ni traves".
"És difícil esbrinar en quin moment es bifurquen la prosa i la poesia cardonianes."
"Llegir Cardó vol dir compartir el seu diàleg interior."

Pensament teològic i aspectes nacionalistes i filosòfics de Carles Cardó

A dalt, salutació dels representants de les institucions. A sota, Jordi Giró, Josep Gil i Josep Bofarull

La sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs acull el dissabte dia 15 de novembre el Seminari sobre la persona i el pensament de Carles Cardó. La primera sessió de ponències han anat a càrrec de Josep Gil, prevere i teòleg, que ha tractat sobre el pensament teològic de Carles Cardó. La segona ponència ha anat a càrrec de Jordi Giró, professor de Filosofia que ha tractat sobre els aspectes nacionalistes i filosòfics.
Reproduïm algunes de les frases de les ponències.

Pensament teològic. Josep Gil:
"El que domina en Cardó és la seva ànima de poeta".
"Cardó parla de Maragall com un home d'intuicions però li retreu l'optimisme, li retreu el temperament, però li reconeix un pensament especificament cristià, sobretot en matèria social."
"Tota la producció literària del doctor Cardó palesa l'home d'església, que creu en l'església i l'estima".
"L'església de Cardó dibuixa positivament l'església experta amb la humanitat de Pau VI".
"Cardó és capellà abans de cap altre cosa. Home d'església."
"La prosa de Cardó és rica de contingut i matisos".
"Fou sobretot un escriptor catòlic. El seu pensament baixa per Balmes i passa per Torres i Bages fins arribar fins a ell".
"Cardó, ell mateix és la seva paraula".
"Era una intel·lectual nat però defugia el contacte amb els intel·lectuals".
"L'Església el va fer patir i molt".
"Cardó era un profund humanista."
"En tot moment Cardó negava que hi pogués haver oposició entre humanisme i catolicisme".
"Sense l'exili no tindríem el doctor Cardó. Fou l'exili el temps de la producció poètica."
Aspectes nacionalistes i filosòfics. Jordi Giró:
"Cardó no és un autor sistemàtic. No va escriure cap gran tractat, però ens deixà tota una sèrie d'assajos filosòfics."
"Cardó és un home important com a pensador perquè tradueix especialment bé el catalanisme d'arrels cristianes."
"Trets fonamentals de la seva filosofia: primer la renúncia de la originalitat, l'ús dels conceptes aristotelístics, la inculturació grecollatina del cristianisme..."
"Per Cardó allò que és important és nodrir-se d'un pòsit de saviesa a partir del qual analitzar un moment històric."
"Sempre dóna primacia a la intel·ligència i a la cultura."
"Parla de la nació com d'una persona col·lectiva".
"Si alguna cosa no és Cardó és un relativista i, per ell, allò que fa inconsitents els plantejaments liberals és que no existeix la certesa".
"El nacionalisme de Cardó és un ideal que demana un procés d'intensificació de la cultura pròpia."
"La necessària distinció entre l'Estat i la nació és un eix fonamental"
"El nacionalisme de Cardó està basat en el creixement de la cultura a través d'una llengua que s'eleva a uns nivells de cultura universal".
"Es manifesta absolutament en contra del bilingüisme".

14/11/08

Els vídeos de la presentació d'edi.cat

Pels qui us interessi escoltar el què es va dir en la presentació d'edi.cat, us oferim els vídeos de les tres intervencions dels representants de les tres editorials. En primer lloc Eudald Tomasa, director d'Angle Editorial; seguit de Bernat Bataller, director comercial de Bromera Edicions, i un servidor (Cossetània).


12/11/08

Una aliança editorial per encarar el futur

Han estat molts mesos de reflexió, de parlar, d'estudiar de quina manera podíem fer camins junts; d'analitzar com podíem aconseguir fer evolucionar els nostres segells individuals amb estratègies conjuntes amb altres editors. Al final, aquest llarg procés de gestació ha acabat avui amb la presentació al públic d'edi.cat (Xarxa d'Editors Independents). Hem fet a la Biblioteca de Catalunya la presentació a la premsa del projecte i hem detallat quines són les nostres intencions. De moment, hem aconseguit un grup d'editors (Angle, Bromera i Cossetània) compacte, amb afinitats i amb el feeling i l'entusiasme suficient per encarar projectes conjunts.
La promoció dels nostres llibres, nous canals de comercialització per als nostres productes, la presentació a les llibreries dels nostres catàlegs conjunts són algunes de les tasques que podrem fer conjuntament amb l'aliança que s'ha creat. Per fer-ho, hem constituït una empresa i hem incorporat Toni Cantó, un excel·lent professional que ha estat llibreter i que ha treballat també en el món de la distribució, perquè lideri el projecte. De moment, per aquesta campanya de Nadal hem editat un catàleg conjunt amb una selecció dels nostres títols que es distribuirà per les llibreries i pels mailings de les diferents editorials.
A més a més, a començament d'any iniciarem un portal digital per vendre llibres en format electrònic. He comentat en aquest blog en diferents ocasions les expectatives que s'estan creant en el món editorial amb l'arribada dels e-books i la transformació que això pot ocasionar en el món editorial. Volem estar en la pole position en el moment en què els e-books es popularitzin i per això comencem el portal digital, tot i que som conscients que la incorporació dels lectors en aquest nou format no es podrà produir fins que els llibres electrònics siguin fàcilment adquiribles. Treballarem també per estar a l'aguait i incorporar els nostres productes a aparells com les PDA, mòbils, etc. quan el mercat així ho demani. Hem d'estar a punt per qualsevol canvi tecnològic que es produeixi en el món editorial.
De moment, avui s'ha acabat la fase de gestació d'edi.cat. Hem iniciat una nova aventura que ens ha de poder fer créixer. Junts serem més forts i volem que aquest camí tant el de la comercialització com el del portal digital el poguem fer amb altres editors catalans independents. Per això els oferirem treballar conjunts amb aquests objectius. El mercat del llibre en català és el que és i la situació de gran concentració obliga els independents a realitzar accions conjuntes. edi.cat ha de ser una bona eina. De moment, hem fet un primer pas que ha estat lent però ferm. Queda molt camí per recórrer que serà llarg i no mancat de dificultats. Però un llarg camí fet amb bona companyia és sempre molt més fàcil de recórrer.

El dossier de premsa d'edi.cat el podeu descarregar aquí

Els mitjans de comunicació i els blogs s'han fet ressò de la presentació:

11/11/08

Demà dimecres es presenta Edi.cat

Demà a 2/4 de 12 del migdia farem la presentació a la premsa d'Edi.cat, Xarxa d'Editors Independents, una aliança editorial entre Angle Editorial, Bromera i Cossetània que es crea amb la missió de treballar en la comercialització i en la promoció conjunta dels nostres catàlegs editorials. Des de fa força mesos que hi treballem, hi hem invertit moltes hores i estem molt il·lusionats amb aquest projecte. He tractat en altres posts en aquest blog, la necessitat que els editors independents col·laborem per poder afrontar els reptes editorials que el futur ens presentarà. Aquest pas que hem fet i que presentem demà va en aquesta línia. En tornaré a parlar en aquest bloc on tractaré de les accions que pensem portar a terme, una vegada s'hagi realitzat la presentació.

9/11/08

Sobre els joves escriptors

L'Arxiu Històric de Reus va ser l'espai que va acollir dissabte a la tarda la taula rodona "En quin estat es troben els joves escriptors?", organitzada per Òmnium Cultural del Baix Camp, en el marc de les I Jornades Joves Escriptors, i en la que hi van participar: Magí Sunyer, professor de la URV; Borja Bagunyà, escriptor; Jordi Prenafeta, secretari general de l'AJELC i un servidor.
Borja Bagunyà es preguntà si realment existeix la figura de l'escriptor jove i quan es deixa de ser escriptor jove per esdevenir senzillament escriptor. En tot cas, segons Bagunyà "la joventut fa referència al procés de creació d'un escriptor i per tant l'escriptor jove és l'etapa en què aquest es forma".
Per la seva part, Jordi Prenafeta indicà que l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana posa com màxim d'edat per ser component d'aquesta entitat els 35 anys. Prenafeta va indicar que els joves escriptors acumulen tres problemes: "el de ser joves, el de ser escriptors i el de ser catalans". També assenyalà el problema que representa per als nous escriptors "la concentració editorial que fa que la promoció es concentri exclusivament amb els llibres supervendes. A més a més, hi ha una orientació molt mercantilista de les editorials i dels premis que es convoquen."
Magí Sunyer va afirmar que "els escriptors han d'escriure per al seu plaer; la immensa majoria dels escriptors han creat obres sense guanyar res." Sunyer coincidí amb Bagunyà en el sentit que "un escriptor jove és un escriptor en formació, i cal que llegeixi molt i que procuri idear un estil propi." Segons Sunyer en l'etapa de joventut d'un escriptor "aquest és pot equivocar i no li ho hem de retreure. Ara bé, si un escriptor comença a acumular anys i segueix equivocant-se, malament." Aconsellà als joves escriptors que "tot i que la immensa majoria de premis literaris funcionen bé, no us presenteu als grans ja que estan donats i no hi tindríeu possibilitats". Sunyer es va queixar de la manca de referents actuals de la literatura catalana i digué també que "els joves tenen també altres possibilitats per ser llegits, com Internet".
En la meva intervenció, vaig incidir en el fet del plaer de l'escriptura i que per ser llegit, avui en dia, no és imprescindible ser editat, ja que la xarxa té eines com els blogs on es poden col·locar les noves creacions. Vaig comentar que els nous canvis tecnològics en el sector editorial oferiran una oportunitat important als joves escriptors ja que possiblement canviarà el tipus de literatura que es farà i que precisament seran els joves escriptors els que poden tenir més capacitat, gràcies a la seva joventut, per adaptar-se a les noves fórmules de literatura. Vaig assenyalar que els premis literaris són una bona eina per aconseguir promocionar i editar l'obra dels joves escriptors però que la concentració dels grans premis en el mateix grup (que en el seu dia ja vaig comentar aquí) no facilita aquesta tasca. Finalment, vaig comentar que la crítica hauria d'estar molt més atent i fer cas a les noves promeses que sorgeixen ja que no és fàcil veure cròniques i crítiques literàries de les creacions dels escriptors joves.

8/11/08

Debat sobre les editorials locals

La Fonda Antiga de Calafell acollí el divendres dia 7 de novembre la taula rodona "Les editorials locals", en el marc de les XX Jornades d'Estudis Penedesencs, organitzades per l'Institut d'Estudis Penedesencs, en la qual hi van intervenir Francesc de P. Mestres de l'editorial El Cep i la Nansa (Vilanova i la Geltrú), Ramon Nadal de L'Andana (Vilafranca del Penedès), Miquel Montoliu de Llibres de Matrícula (Calafell) i Joan Bosch de Vilatana (Vilafranca del Penedès). La taula rodona va ser moderada per un servidor.
Joan Bosch digué sobre el paper que han de tenir les editorials locals en el espai editorial català que "des de fora del nostre àmbit es fa massa sovint les distinció que les editorials grans han d'editar els llibres d'èxit, mentre que les petites han de fer temes locals, i això no ha de ser necessàriament així."
Per la seva part, Francesc de P. Mestres indicà que "l'ofici d'editor incorpora una utopia permanent en pensar que tens a les mans un patrimoni cultural que en algun moment pot ser emblemàtic". Mestres apuntà el problema de la distribució per tenir més incidència i que "malgrat el procés de globalització en el que estem, podem editar coses que tinguin transcendència. A més, podem fer projectes que poden esdevenir molt importants en les ciutats on estem." Referent a la qüestió de la distribució apunta també que "Internet és sobre aquesta qüestió una solució important per visualitzar els nostres llibres." Mestres proposà actuacions conjuntes entre editors independents per promocionar els llibres.
Ramon Nadal afirmà que "els grans grups només aposten pels grans èxits, mentre que hi ha editorials a comarques que aposten per altres tipus de treballs molt importants que si no els féssim nosaltres no els faria ningú". El futur d'aquest tipus d'editorials és per una banda "l'especialització i per l'altre àmbits culturals locals, ja que les editorials grans deixen nínxols que algú o altre ha d'ocupar." Nadal també incidí en la importància de la visualització dels llibres que s'editen ja que "a vegades no saps si un llibre no s'ha venut perquè no interessa al mercat o per falta de visualització".
Per la seva part, Miquel Montoliu digué que "nosaltres som una editorial que va començar de forma amateur i que ara té ja una mínima estructura. Tenim però un problema amb la distribució".
En les intervencions del públic es proposà des de l'Institut d'Estudis Penedesens, la creació d'una Fira del Llibre Penedesenc a l'estil de la Fira del Llibre Ebrenc i estudiar solucions conjuntes per fer més visible a Internet els llibres que s'editen des de l'àmbit local.

6/11/08

Llibres, pantalles i lectures

Les noves tecnologies aplicades al món del llibre van ser el tema de debat de la taula rodona "Llibres, pantalles i lectures: guerra o pau?" que es va portar a terme a la Llibreria La Tralla de Vic, en el marc de l'e-week, la Setmana Digital de Vic. En la taula rodona hi van prendre part Carlos Scolari (UVic, FEC), Trina Milan (UOC, presidenta d'STIC.CAT), Manel Llanes (UVic), Robert Logan (Universitat de Toronto) i un servidor.
Robert Logan digué que "el llibre no desapareixerà mai; l'ordinador no és un rival per al llibre". Defensà la idea del "llibre intel·ligent, connectat amb amb un ordinador el qual recull moltíssima informació relacionada amb l'obra que llegim". També explicà que "quan llegim un text en una pantalla, una part de la informació va a la banda dreta del cervell, mentre que quan escrivim o llegim en paper tota la informació va a la banda esquerra. Per tant, no es pot llegir amb la pantalla amb la mateixa claredat que amb el paper. Quan volem llegir una cosa amb profunditat ho fem sempre en paper i no en una pantalla d'ordinador."
En la seva intervenció Manel Llanes va comentar que ja hi ha editorials que venen contingut per Internet de forma important, com editorials mèdiques o tècniques. Afirmà que "estem al pòrtic de la revolució electrònica en el món del llibre." Assegurà que amb les noves tecnologies "els hàbits intel·lectuals han variat moltíssim i ho han fet en positiu."
Trina Milan, per la seva part, recordà que estem "en un món global i digital" i que "la lectura és un gaudi independentment del suport en el que llegim." Sobre el futur dels editors digué que "hauran de fer la validació dels textos".
Per la seva part, Carlos Scolari argumentà que "ara estem al mig d'una revolució. La pràctica de l'escriptura i del llenguatge continuarà i el contingut trobarà el seu suport i la seva interfície." Scolari, per exemple, va indicar que del material que hi havia en el lloc de la llibreria on es va fer la taula rodona, "els mapes tenen poc futur, els llibres d'art sí que en tenen, les guies de viatge tampoc tenen futur, les revistes científiques ho tenen malament, però hi ha altres sectors que sí que tenen futur en format llibre de paper."
Per la meva part, vaig explicar les dades de les enquestes sobre aquesta qüestió fetes a editors a la Fira de Frankfurt i al Liber que ja vaig comentar aquí i aquí. Vaig dir que estem a les portes de veure com entrem de manera important en el mercat dels e-books i que tot plegat farà que hi hagi un nou model d'editors i que hi haurà també una nova manera d'escriure literatura, cosa que farà que els lectors intervindran tant en el procés d'escriptura de l'autor com en el treball que hauran de fer els editors. 

Es pot veure el vídeo complet de la taula rodona en aquest enllaç.

2/11/08

La capital del llibre?

Soc de comarques i he defensat sempre la necessitat d'equilibrar territorialment el nostre país en matèria cultural. He comentat moltes vegades que, en part gràcies a les noves tecnologies, ha estat possible crear projectes editorials fora de l'àrea metropolitana de Barcelona i personalment em satisfà de participar des de Cossetània i, en la mesura de les nostres possibilitats, a aquest reequilibri cultural del país, però tot i així penso que no és una bona notícia que la Setmana del Llibre en Català hagi de marxar de Barcelona. El nostre país, Catalunya, necessita un territori ben estructurat en tots els sentits, econòmicament parlant, amb infraestructurals i també en qüestió cultural. Ara bé, necessita també una capital potent, que estiri, que engresqui, que lideri les necessitats culturals del país, i el llibre en català necessita la complicitat de la nostra capital.
La Setmana va marxar de les Drassanes cap a la plaça de Catalunya per sortir a buscar els lectors, per fer més fàcil el coneixement dels nostres llibres. L'Ajuntament barceloní es negà l'any passat a cedir altre cop l'espai de la plaça de Catalunya i al final s'optà per ubicar la Setmana a la plaça de la Catedral, un espai cèntric també; però pel que es veu l'envelat de la Setmana del Llibre en Català fa nosa a les autoritats barcelonines que no el volen en espais tan cèntrics, i han ofert espais alternatius que o no tenen els metres suficients per ubicar-hi l'envalat o perden moltíssim la centralitat que es tenia. Em pregunto si durant l'any la plaça de Catalunya o altres espais cèntrics de la ciutat acullen altres esdeveniments que ocupen la via pública com la Setmana; no ho sé, però suposo que sí. I aquests no fan nosa? Potser és que no es té prou sensibilitat amb el llibre en català. La cultura catalana, la nostra llengua, necessita una discriminació positiva, sinó no ens sortirem i ubicar aquest esdeveniment en un espai cèntric de la capital del nostre país era una bona iniciativa per al foment de la lectura en català. 
En aquest sentit, Joan Carles Girbés en el seu blog es preguntava, fa uns dies, què en queda de la capitalitat editorial de Barcelona. Enguany el Saló del Llibre no es torna a fer. No hem aconseguit que aquesta activitat arrelés en la nostra societat. Ara Barcelona perd la Setmana del Llibre en Català. Què queda? El 2009 amb una nova fórmula la Setmana es portarà a terme a Sant Cugat. Segur que es prepararà una activitat atractiva que valgui la pena desplaçar-se a aquesta ciutat del Vallès. He defensat, on he pogut, la necessitat que la Setmana del Llibre en Català arribés a comarques i vam col·laborar en el que vam poder els anys que a Tarragona s'instal·là la Setmana en un envalat cèntric. Tot, però, girava al voltant, com havia de ser, de les activitats que se celebraven a Barcelona, llavors a les Drassanes. I, sincerament, no estic gens content, ni em satisfà que aquesta activitat marxi de la nostra capital. Pel 2009 això sembla que està dat i beneït però seria interessant que les autoritats municipals barcelonines es posessin les piles i es pogués recuperar per a Barcelona, en un lloc cèntric, la Setmana del Llibre en Català i que es pogués resoldre de quina manera s'hauria d'incorporar aquesta activitat a comarques, cosa que a hores d'ara hauríem d'estar planificant enlloc d'estar encara resolent on s'ubicarà la principal seu d'aquesta activitat.