31/12/08

El nou paradigma del llibre

Aquesta tardor Trama editorial ha publicat el llibre El nuevo paradigma del libro, de Manuel Gil i Fco Javier Jiménez. Sobre aquests dos autors he tractat diverses vegades en aquest blog articles que han publicat en la revista Texturas. Les seves opinions i comentaris són interessantíssims i importants per analitzar-los per part dels editors. En el llibre s'agrupen alguns dels articles publicats a la revista Texturas, a més d'altres textos. L'anàlisi que fan sobre el futur del sector del llibre invita a la reflexió. Està clar que estem en un moment de canvi on moltes coses hauran de variar, des de la manera d'editar, la manera de llegir (l'edició digital hi tindrà molt a dir), la manera de comercialitzar i de distribuir, entre d'altres. Els autors reflexionen sobre aquestes qüestions. No podria reproduir en aquest post les moltíssimes frases del llibre que he subratllat, però sí que en reprodueixo algunes com a tast:
"Este es un sector hipersaturado, con una sobreproducción que hace difícil la viabilidad de las empresas y con una competencia no ya extrema, sinó delirante."
"...el acceso de las nuevas generaciones al mercado marcará una tendencia hacia lo multimedial, dejando al libro tradicional como un objeto de lujo y de características fetichistas minoritarias."
"El editor tendrá que pensar que de los clientes no sólo se extraen ingresos y se pone en marcha la caja registradora, sino que se convierten en el eje vertebrador de tu propia estrategia."
"La librería independiente es el eslabón más débil, frágil y desprotegido del sector del libro en España, y si hoy tiene un presente complicado, de no mediar acciones correctoras y urgentes se enfrenta a un futuro muy incierto".
"...estamos ante un augmento de las ventas del libro, de un tipo de libro de gran consumo, el "libro-mercancía", y localizadas en unos de puntos de venda concretos, lo que no garantiza en absoluto el aumento continuado de los índices de lectura."
"Es muy probable que haya llegado el momento de que los editores respalden la formación de una cadena de librerías para la edición independiente."

28/12/08

Sobre literatura 2.0

Toni Ibàñez, que ha tingut el seu blog Entrellum en repòs una temporada però que des del 21 de desembre ha tornat a l'activitat blogaire, explica en aquest post que va rebre un encàrrec per fer un article sobre literatura 2.0, que s'ha de publicar en un llibre, en el qual fa un anàlisi del què és el concepte de literatura 2.0 i dels canvis que les eines 2.0 comporten en tots els actors que intervenen en la creació i la difusió literària: l'escriptor, l'editor, el lector... L'article té un total de 16 pàgines i el podeu llegir íntegrament aquí en un document PDF. Hi ha també un apartat molt interessant on detalla qui es qui a Catalunya en el món de la literatura digital i on aporta diverses adreces de pàgines webs o blogs que exemplifiquen el canvi que la xarxa ha produït en el món literari. Reprodueixo uns fragments de l'article de Toni Ibàñez, com a tast:

Sobre l'escriptor 2.0 diu:
Autoedició, autonomia, autofinançament, autocràcia. Independència total de l'escriptor que es deu únicament al seu públic, i no a un editor, a un jurat, etc.
A hores d’ara, qui no està al ciberespai és com si no existís. L’autor està patint una mutació que l’empeny a ser més interactiu i multimediàtic.
Sobre el lector 2.0:
El futur de la lectura és inseparable d’internet. A la xarxa es concentren les eines i materials més llegits de la societat de la informació. Internet ha canviat la manera de llegir.
...sorgeix un lector actiu que demanda que el text s’escrigui en funció del lector. El ciberlector tria com vol llegir l’obra i com vol comunicar-se amb l'autor, i ho pot fer directament, sense intermediaris, per exemple deixant comentaris al blog.
Sobre l'editor 2.0
Agents, editors i distribuïdors han de redefinir els seus papers.
Les editorials saben que la xarxa és una gran plataforma de promoció i llançament de llibres i autors.
Les editorials miren els blogs com a pedrera de futurs escriptors i com a part de la seva estratègia de comunicació.
Sobre el llibre 2.0
Dels primers lectors d’e-books com Rocket eBook i Softbook, fa deu anys, hem passat al Sony Reader o al Kindle, d’Amazon, que acaba d’incorporar l’audiollibre. I per aquest any s’espera un altre gran salt cap al futur amb el Readius (de Polymer Vision), un híbrid de mòbil i lector e-book amb una pantalla extensible i enrotllable de paper electrònic, o amb el prototip d’Asus Eee, o el de HP, o el que preparen Iriver y Philips
Han aparegut noves formes de lectura: dispositius de paper electrònic; webs que et van enviant els llibres en missatges de mòbil, a raó d'un per dia; llibres escrits totalment en un telèfon mòbil...

26/12/08

Què necessita el llibre en català?

Des del Tercer Congrés Catalanista 2008-2009 em van demanar un article sobre la situació editorial a Catalunya. El text que els vaig enviar es pot llegir aquí en el blog La carpeta on hi recullo els articles que publico als mitjans de comunicació, especialment al setmanari El Pati. Es pot consultar també aquí al web del Tercer Congrés Catalanista.

24/12/08

Nadal i Carles Cardó

Misteri august de la nit, silenci adorant de les coses,
tu sentires el Verb de Déu baixant de les seus sobiranes
entre els focs silents dels estels i les flames cantores dels àngels.
En el si d'una pobra donzella, tresor amorós de virtuts,
es plasma un petit cos humà i ¡oh delícia! neix fet infant,
Verb de Déu que no parla, Creador que passa fretura,
Omnipotent dut en braços, Etern infant de pocs dies,
Inmens que ha volgut encabir-se en els membres menuts d'un nadó,
dintre el clos d'una innupta donzella,
confós en petitor, dins l'oblit, amb les coses obscures.
Rei de pobresa entre els pobres, Rei de feblesa entre els febles,
no ha trobat ni el bressol ni la llar que té sempre el fill de captaire.
Son abric contra l'aire de neu és l'alè del bou i de l'ase,
a més del pit amorós de la Dona més verge i més mare.
La terra, el mar, el sol, d'ésser grans es donen vergonya;
els forts, els poderosos, cerquen l'aixopluc dels humils:
el lleó pastura amb l'anyell, el lleopart habita amb la daina,
el serpent es fa amic del verdum, al costat del colom nia l'àguila
i es parteixen els grans de becada.

Fragment del "Salm de les coses petites", escrit per Carles Cardó a Torí el febrer del 1938 i publicat al llibre El càntic nou (Ariel, 1951).
L'any 2008 que ara acaba hem commemorat el cinquantè aniversari de la mort de Carles Cardó i Sanjoan

BON NADAL A TOTS!!!

21/12/08

El meu primer e-reader

Volia esperar a què Sony comencés a comercialitzar el Sony Reader a l'Estat espanyol per adquirir llavors un e-reader, però la impaciència ha pogut mes i al final, gràcies a la informació que em va passar Jaume Llambrich, vaig localitzar la pàgina Apollo XXI des de la qual es poden comprar lectors electrònics i vaig adquirir, fa quinze dies, just després de la Puríssima, el meu primer e-reader. Malgrat que a la Fira de Frankfurt en vaig tenir un al les mans, com el que ara m'he comprat, tenia ganes de poder començar a experimentar la sensacions de la lectura amb aquest aparell. Després de dues setmanes llegint amb el lector digital em queden poc dubtes respecte l'espai que pot tenir aquest artilugi en el món del llibre. En primer lloc, el seu funcionament és senzillíssim. L'e-reader que he adquirit té la versió amb anglès, suposo que el que a la primavera es començarà a comercialitzar per l'Estat espanyol, tindrà el seu menú en castellà, tot i que el que m'agradaria a mi seria que el lleguatge del lector fos en català. De totes maneres, no m'ha calgut ni tant sols llegir les instruccions per posar-lo a funcionar.
El primer que hi he fet és gravar-hi un document word d'un original que hem de publicar abans de l'estiu de la col·lecció En Guàrdia i llegir-lo amb el nou aparell. De moment, m'he estalviat haver d'imprimir en paper l'original i, anar amunt i avall, amb fulls impresos. Llegir amb un lector e-reader no és el mateix que llegir amb un llibre, això és evident, però no té en absolut res a veure a llegir en pantalla d'ordinador. L'e-reader no desprèn lluminositat i això és molt descansat per a la vista. O sigui, si l'habitació on llegeixes està a les fosques no es pot llegir. Es necessita que hi hagi claror i per altra part no produeix reflexes com la pantalla d'ordinador que, per exemple, fa impossible llegir-hi documentes si li toca el sol. Amb l'e-reader es pot llegir perfectament a la plaja. És el que se'n diu tinta electrònica. La lectura en resulta plàcida i descansada. Habituar-se a aquest l'objecte serà doncs una qüestió de costum.
Tinc la sensació que amb aquest e-reader que m'acabo de comprar succeirà com amb el primer Mac que, em suposà un abans i un després de la meva manera de treballar. El primer Mac, el Plus, que vam adquirir per professionalitzar el setmanari El Pati, l'any 1987, el guardo en una presetageria al despatx com si d'una peça de museu es tractés. Les seves prestacions comparades amb el MacBook Pro que utilitzo actualment no tenen res a veure, com estic segur que l'e-reader que ara he adquirit no té res a veure amb el que podran fer els lectors de futur. Al mercat ja hi ha millors lectors electrònics com l'iLiad, que és bastant més car, però s'anuncien ja per un futur no gaire llunyà nous lectors que incorporin el color i que estiguin fets de plàstic que es doblega. No tinc cap dubte que estem a les portes d'entrar a una nova era de la lectura de llibres que canviarà molt provablement tota la manera de treballar i comercialitzar el sector del llibre.

18/12/08

L'impacte de la digitalització del llibre en el model del negoci editorial

Aquesta setmana he assistit a un curs sobre "L'impacte de la digitalització del llibre en el model del negoci editorial", realitzat per Javier Celaya (Dosdoce.com), qui ens posà al dia de diverses qüestions sobre l'edició digital i dels canvis que se'ns aproximen. En tot cas, l'assistència al curs em confirmà que la iniciativa d'edi.cat va ben dirigida i que, malgrat que encara hi ha moltes coses per definir en el món de l'edició de llibres digitals, cal començar-hi a estar present per estar preparats quan es produeixi el creixement tant de les vendes dels e-readers com de la comercialització d'e-books.
Segons Celaya, el boom d'aquest nova forma d'edició arribarà "abans del què esperem". Digué que en aquest moment cal experimentar i com que no hi ha encara un model de negoci molt definit, "tot el que féu en aquest moment estarà ben fet. A més heu de tenir en compte que amb l'edició digital hi haurà molt d'intrusisme, o sigui, entraran en l'edició del llibre agents que provenen d'altres móns".
Per aclarir la confusió de termes va explicar que als EEUU a l'e-reader se li diu del lector de llibres, de l'aparell; mentre que l'e-book seria el llibre digitalitzat. Anuncià que als EEUU els e-readers s'han convertit "en el regal estrella d'aquest Nadal, fins el punt que Kindle (l'e-reader d'Amazon) ha trencat l'estoc; de manera que a hores d'ara no serveix comandes d'e-readers fins al mes de març. Kindle ha venut prop de 400.000 unitats i tenen previst vendre'n un milió, el 2009, i, el 2010, 4,5 milions. El creixement del 2010 es vol fer a partir d'un dispositiu per vendre als centres escolars i a les biblioteques amb un preu inferior als 100 dòlars." Per la seva part, anuncià que s'han venut 300.000 unitats del Sony Reader i 3 milions d'e-books a partir de la seva plataforma.
El ponent aconsellà als editors presents que creïn una plataforma potent amb els seus e-books que pugui estar connectada amb altres plataformes de vendes. Anuncià que la propera primavera Sony començarà a comercialitzar el seu e-reader a l'Estat espanyol, cosa que farà que el 2009 grups editorials de l'Estat espanyol començaran projectes de digitalització. També aventurà un futur amb e-readers "en color i en format flexible". Digué que no es pot oblidar els telèfons mòbils que són un aparell que tothom té i que té moltes possibilitats com a lectors. "Al Japó" -digué- "la lectura pels mòbils ha estat un èxit editorial, motivat en gran part perquè en aquest país està prohibit parlar amb mòbil pel transport públic."
Javier Celaya va dir també que per entrar en aquest nou mou és molt important que els editors sobretot canviïn "el seu xip, la seva mentalitat. Han de pensar també que per fer plantejaments sobre aquesta qüestió caldrà que s'agrupin". El curs va tractar sobre qüestions com els drets d'autor en el món digital, el preu que han de tenir els e-books, etc.

14/12/08

100 Azimuts, mil gràcies!

Tot just quan començavem l'editorial, el Josep Insa ens va oferir un recull d'itineraris per fer en BTT per les comarques de la Conca de Barbera, l'Alt Camp i el Tarragonès. El vam fer esperar ja que havíem de definir quines línies volíem seguir en l'editorial, però un temps més tard vam optar per provar amb el manuscrit del Josep Insa si hi havia un mercat interessant amb els llibres d'excursions. A la tardor del 2007 vam publicar el primer número de la col·lecció Azimut dedicada a guies d'escursionisme (De la muntanya al mar). Ara, onze anys més tard, hem arribat al número 100 de la col·lecció (Volta a Catalunya en BTT), cosa que vam celebrar el dijous en un acte al Centre Excursionista de Catalunya (veure aquest post).
Hem pogut fer 100 títols diferents gràcies principalment a què hem trobat autors en diferents indrets del territori que ens han ofert els seus treballs, per la qual cosa els volem agrair la seva confiança amb la col·lecció Azimut i amb Cossetània. En total, la col·lecció disposa de 85 autors, alguns dels quals tenen publicat més d'un títol. A la col·lecció s'hi han publicat llibres de diferents modalitats d'excursionisme, tot i que predominen les guies d'excursions a peu i en BTT. La col·lecció no ha centrat la seva atenció únicament en aquells indrets habituals dels excursionistes com el Pirineu, Montserrat o el Monseny per dir alguns exemples, sinó que també ha fixat la seva atenció cap a espais geogràfics que no havien estat mai ressanyats, cosa que ha provocat que en el conjunt de la col·lecció no hi hagi cap comarca de la geografia catalana que no hi tingui com a mínim un itinerari descrit. M'atraviria a dir que costa trobar alguna zona d'Europa que tingui descrita en una mateixa col·lecció d'una editorial tants itineraris d'un mateix territori. Del total del centenar de títols publicats quinze s'han reeditat, per la qual cosa volem agraïr als lectors i als afeccionats a l'excursionisme en general la confiança que ens han donat. La col·lecció ha estat distingida pel Departament de Turisme de la Generalitat i per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. 
Sincerament, és un dels projectes iniciats des de Cossetània que ens ha donat més satisfaccions. Ara, arribada a la fita del 100, volem encarar el futur en primer lloc intentant seguir oferint als nostres lectors productes similars als publicats fins ara. Volem agraïr la confiança que els autors segueixen tenint amb Azimut cosa que fa que a hores d'ara tinguem ja a l'editorial la totalitat dels títols que hem de publicar durant el 2009. A la vegada volem agraïr als autors la paciència que tenen i han tingut en molts moments, especialment darrerament, ja que els seus originals han tardat un any o més en sortir publicats. Això és deu a les nombroses propostes interessants que per sort rebem i que volem donar sortida. De cara al futur, la col·lecció haurà de ser receptiva als canvis que les noves tecnologies i especialment l'edició digital ens aventura. En aquest sentit, des de Cossetània ens comprometem a estar a l'aguait per adaptar els continguts de guies d'excursionisme als nous formats que s'anuncien.
Volem doncs donar el nostre més sincer agraïment als autors, lectors, excursionistes, llibreters, mitjans de comunicació, col·laboradors de l'editorial i a totes les persones que ens han ajudat a arribar als 100 números de la col·lecció i esperem comptar amb tots ells pels reptes que el futur ens anuncia. A tots ells doncs, a tots els que han fet posssible els 100 Azimuts, mil gràcies!

11/12/08

L'èxit i el fracàs en la indústria cultural

Del número d'octubre de la revista Texturas ja vaig parlar en aquest post de l'article de Sara Lloyd "Manifiesto de una editora para el siglo XXI; em va interessar també l'article "El miedo ante lo inevitable: los demasiados libros", de l'escriptor i periodista Esteban Hernández, que tracta sobre, en general, esbrinar com surten els èxits de la indústria cultural i del món del llibre en particular. He fet un extracte d'algunes de les frases del llibre. Algunes podrien debatres intensament sobretot quan tracta que la funció de l'editor és "donar al públic el que vol" i que això és "allò que li fa passar una bona estona o que li resulta útil". Molt possiblemente aquesta fórmula és una guia a seguir per aconseguir l'èxit, però l'editor, penso, no ha d'oblidar mai que a més de ser qui gestiona una empresa amb la necessitot i obligació que li quadrin els números, és també un agent cultural i com a tal té unes obligacions morals amb la societat. Per tant, pel meu entendre, el seu paper és trobar l'equilibri entre trobar llibres d'èxit (d'altra manera no viuria) i editar també allò que culturalmente és important per una societat i una cultura, i més en el cas de la nostra, la catalana, que necessita l'esforç de tots. Heus aquí algunes de les frases que he assenyalat de l'article:
"La industria cultural opera en un entorno especialmente frágil, en el que no hay garantías últimas del éxito o fracaso de un producto ni factores legibles que permitan una certeza absoluta. La más pequeña apuesta puede lograr la más alta rentabilidad y a la inversa, especialmente si estamos hablando de productos nuevos."
"No podemos saber cuándo un libro (o una película, un disco, etc.) se convertirà en un éxito porque es el puro azar el que determina el resultado final; que el texto posea gran calidad, que trate algún tema socialmente interesante o que se pretenda rompedor, por citar alguna de las antiguas seguridades, son bazas marginales."
"Quizás no sepamos qué es lo que puede funcionar, pero sí que podemos estar seguros de lo que no funcionará."
"Pretender que el mundo de la edición posee especificidades que le separen el resto de consumos es lo que nos lleva a fabricar productos aburridos, intelectualizados y áridos que alejan a los lectores del acto de compra."
"El editor ya no debe dedicarse a formar ni a descubrir nuevos caminos: su función es sólo dar al público lo que quiere. Y el lector mayoritario, afirman, busca exclusivamente aquello que le hace pasar un buen rato o que le resulta útil."
"...gana quien da a la gente lo que demanda justo en el momento que lo pide."
"...en lugar de intentar que todo responda fielmente a lo escrito en el guión, hemos de ser lo suficiente ágiles e intuitivos para aprovechar los cambios que el azar nos exponga."

7/12/08

Saber realment quants llibres has venut

Una de les incògnites que als editors ens crea més maldecaps es poder saber com van les vendes d'un llibre i tenir quan abans informació real i de fiar dels llibres que s'han venut. Aquesta informació és a la vegada imprescindible en el moment de decidir la reedició d'un llibre sobre el qual s'ha fet la novetat recentment i que ha quedat sense existències al magatzem del distribuïdor. 
Tal com està muntat aquest negoci, el llibreter pot retornar els llibres si no els ha venut i per tant pot ser, i succeeix, que d'un títol avui el distribuïdor no en tingui i que d'aquí a tres mesos en tingui 1.000 o 2.000 o més exemplars, que li han arribat de retorn. Això ha provocat i provoca despeses infructuoses per part de l'editor. La inexistència d'una bona informació sobre els llibres reals venuts (o sigui els que realment ja han comprat els lectors) fa que a tots els editors en hagi passat que hem reeditat uns títols que al cap d'un temps ens hem hagut de "menjar" literalment, amb el perjudici econòmic que això representa.
Actualment, sabem via web i en temps real els llibres que té en existència el distribuïdor. És una informació important i podem veure si hi ha hagut demanda ràpida per part dels llibreters, cosa que també és un bon símptoma, però, a vegades, les expectatives de vendes creades per un títol (això passa especialment per Sant Jordi) fa que el magatzem del distribuïdor és quedi ràpidament sense exemplars i que ens llencem a una nova edició sense saber si realment el llibre s'està venent.
Fa un temps un grup de llibreters va crear el portal totselsllibres.com, que volia ser una aparador comú de llibreries independents de Catalunya. Un dels serveis que van oferir als editors, i pel qual se'ns aplicava una tarifa, era poder saber els llibres nostres que havien venut en els seus establiments. Al cap d'un temps d'utilitzar-lo i, tal vegada que hi havia llibreries repartides per arreu del país, feies una extrapolació i podies fer en qualsevol moment un càlcul bastant aproximat de les vendes reals que havies tingut d'un títol. Això, a nosaltres ens va salvar alguna reedició innecessària. Malauradament el projecte Tots els llibres se n'ha anat a norris, malgrat que el seu web continua a la xarxa, però sense actualitzar i ens hem quedat sense aquest mostreig que ens era tant útil. Una llàstima en tots els sentits. Tant pel fet que un projecte que ajuntava llibreters no hagi reeixit com per la informació que ara ja no podem tenir.

5/12/08

Una plataforma a Euskadi per llegir llibres en el mòbil

L'edició digital poc a poc es va moment. Aquesta setmana m'arribava la notícia que tres empreses d'Euskadi creen una plataforma que serà pionera tant al País Basc com a l'Estat espanyol per a poder descarregar llibres i llegir-los en el mòbil (es pot llegir tota la informació aquí). Està clar que ben bé ningú sap cap a on anirà a parar  aquesta qüestió tant nova com és la lectura de llibres en format digital. Fins i tot, en aquest post del blog Soybits s'analitza la possibilitat que iPhone tingui molt dir en la lectura de llibres en format electrònic. O sigui que tot plegat es mou en moltes direccions però ningú sap ben bé quina serà la direcció que s'imposarà en el nou escenari del llibre digital, si és que n'hi ha alguna sola que s'imposa. La única manera d'estar al cas és però ser-hi a dins com aquesta iniciativa basca i com es pretén fer desde edi.cat.

3/12/08

Catàleg conjunt d'edi.cat

Una de les primeres actuacions conjuntes que hem fet a edi.cat és la impressió d'un catàleg conjunt de les tres editorials que de moment formem la plataforma (Angle, Bromera i Cossetània) amb les principals novetats per aquesta campanya de Nadal. El catàleg s'està en aquests moments distribuint pels mailings de les tres editorials i també per mitjà del nostre distribuïdor L'Arc de Berà i de les llibreries. En cas que algú desitgi rebre'l pot demanar-ho a qualsevol de les tres editorials i l'hi enviarem per correu. En el nostre cas, el catàleg d'edi.cat el distribuïm conjuntament amb el de Cossetània, que aquest cop té el format de revista A-4 i també amb el de Lectio Ediciones (aquí el podeu veure). Aquesta no és la primera ocasió que a Cossetània participem en l'edició de catàlegs conjunts amb altres editors. Fa uns anys, ho vam fer en diverses ocasions tant per Nadal com per Sant Jordi amb les novetats conjuntes nostres, d'Arola Editors, d'Edicions El Mèdol i de la Diputació de Tarragona. Estem convençuts que fer actuacions de promoció conjunta entre les editorials independents és una bona fórmula per posicionar-se millor en el mercat i per tenir més ressò.

Col·laboració amb llibreteres
I de col·laboració amb editors a col·laboració amb llibreters. La llibreria Muntanya de Llibres de Vic m'ha fet arribar diverses fotografies de l'aparador que ha realitzat en motiu del número 100 de la col·lecció Azimut i en motiu de la publicació del llibre 100 anys d'esquí a Catalunya. Amb Muntanya de Llibres hi mantenim una excel·lent relació. Participem conjuntament al Saló de Muntanya de Vic i al de Manresa, hem fet promocions conjuntes i en el seu espai hi realitzem presentacions. El treball conjunt amb els llibreters independents és també una de les millors fórmules que tenim per promocionar els nostres llibres i que hem d'intensificar.

1/12/08

De cent en cent

Amb la intenció de buscar nous nínxols de negoci en el sector editorial català, vam començar la primavera passada la col·lecció De cent en cent. En les darreres visites a les fires de Frankfurt i Londres dels darrers temps hem pogut comprovar que especialment en la cultura anglosaxona es publiquen molts llibres amb aquesta idea: 100 motius, 100 qüestions, 100 idees... Potser és la necessitat humana de classificar les coses que fa que aquesta tipologia de llibres hagi despertat interès almenys en el mercat anglosaxó. De fet, en la nostra col·lecció Azimut quan hem fet llibres amb xifres com 50 itineraris a peu per Catalunya (quatre edicions), 50 itineraris en BTT per Catalunya (dues edicions) o Catalunya. 50 excursions inoblidables (dues edicions) ens han funcionat molt bé. Hem volgut doncs experimentar si això succeïa també en el mercat català i la col·lecció disposa ja de tres títols. El primer 100 qüestions per entendre l'atmosfera de Jordi Mazon i Marcel Costa, sobre el qual ja en vam parlar en aquest post, i que vam publicar per la campanya de Sant Jordi, ha funcionat molt bé i, ara, en els dos darrers mesos, hem publicat 100 propostes per a l'èxit personal de Josep Marc Laporta i 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt del blocaire Daniel Closa (Centpeus), que ha tingut un important ressò en els mitjans de comunicació.