27/9/09

Un llibre especial

Això de ser editor té, com tenen també altres feines, molts moments que a un li satisfà veure el què s'ha fet i poder, en força ocasions, participar en el treball diari del teixit social i cultural del nostre país. M'agrada dir que l'editorial té afany lucratiu evidentment, però que també és un agent cultural i ha d'actuar com a tal i, per tant, hi ha ocasions que no es pot mirar l'actuació a fer només per la seva rendibilitat econòmica. Això no es pot fer sempre, sinó acabaríem malament, però cal fer-ho durant l'any algunes vegades. És més, penso que la societat ens demana que ho fem.
Miram. Contes de vides especials, és un d'aquests casos. La idea d'aquest llibre va néixer fa més d'un any i mig. Xavier Cartanyà, gerent de la Fundació Mas Albornà que es dedica a la integració social i laboral de persones amb discapacitat i malaltia mental, em va donar un calendari especial del 2008 (en aquest post ho vam tractar) i parlant parlant va sortir la idea que el 2009, en motiu del 40è aniversari de Mas Albornà es podria fer un llibre que d'una manera o altra tractes sobre les persones amb discapacitat i malaltia mental.
Vam mantenir una primera reunió amb ell i amb en Ricard Rafecas, director del setmanari El 3 de vuit i secretari de la Fundació. És curiós però en aquesta vida hi ha gent amb qui havies col·laborat fa uns anys que després te les tornes a trobar. En Rafecas és un d'aquest cas. Vaig estar a la junta de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal quan ell n'era el president i quan jo tenia responsabilitats al setmanari El Pati. Teníem bona sintonia i vam endegar projectes conjuntament com un suplement casteller. Ara, ell com a secretari de la Fundació i jo com editor ens hem tornat a trobar en un altre projecte. D'aquella reunió en van sortir diverses idees i possibilitats. Al final d'un parell de trobades més en les que també es va comptar amb la responsable de comunicació de Mas Albornà, Cristina Barbacil, va quedar un projecte definit. Es tractava de fer un llibre de relats al voltant de les persones amb discapacitat i malaltia mental. Es volia que hi hagués un fil conductor que lligués el llibre i que mantingués un discurs i per això s'optà que els relats tractessin diferents moments vitals d'aquestes persones (els primers moments, anar a l'escola, la feina, la joventut, la independència personal, entre altres).
El següent pas va ser fer una llista d'escriptors de diferents indrets de Catalunya que volguessin participar amb la iniciativa i entre tots van elaborar una excel·lent llista de noms a partir dels diferents contactes que teníem. Al final, hi ha nou relats escrits per autors de reconeguda vàlua (Mercè Foradada, Ada Castells, Màrius Serra, Elisabet Pedrosa, Àngel Burgàs, Miquel Pairolí, Josep Maria Fonalleras, Rafel Vallbona i Margarida Aritzeta). Cadascú amb el seu propi estil ens acosta a un moment vital diferent de les persones amb discapacitat i malatia mental. Els autors s'endinsen en aquest món amb naturalitat, amb tendresa en alguns moments, amb emoció, però també hi dibuixen una realitat que és sovint molt dura. Són relats amb molta vàlua literària i humana.
Més enllà de destinar els guanys que pugui generar la venda dels llibres a la Fundació Mas Albornà, el que s'ha pretés és fer arribar als lectors del llibre la realitat de les persones amb discapacitat i malaltia mental a través d'una opció diferent, a través de la narrativa, de la ficció. En el fons, actuacions com el calendari o com aquesta el que pretenen és sensibilitzar a la societat que en el nostre món hi ha situacions i vides especials que cal que les integrem amb normalitat a la nostra societat. Amb els anys s'ha avançat molt en aquest sentit. Mira'm és un gra de sorra més per poder col·laborar a aquesta necessària sensibilització. Entre tots, la Fundació, els autors, l'editorial, etc. hem fer un llibre especial, un gran llibre.

24/9/09

Els versos porcs del Celdoni Fonoll

En els darrers anys Celdoni Fonoll ha dedicat els seus versos a la natura: ocells, arbres, bolets, mamífers, herbes, entre d'altres han estat objecte de la seva poesia. Jordi Sargantal va tenir l'encert, a causa de la passió del Celdoni Fonoll per versificar la natura de anomenar-lo "el poeta de la biodiversitat." D'aquesta sèrie n'hem publicat a Cossetània dos bons llibres: Arbres dels nostres paisatges i Mamífers peluts, i en sortirà un altre el 2010; però també el Celdoni Fonoll ha dedicat part de la seva tasca poètica a escriure versos eròtics, dels quan n'han sortit els llibres Trempant d'empaito, editat el 1993, Versos perversos, editat el 1995, i Obscenitats i tendreses que acabem a publicar a Cossetània. Són versos eròtics, amb humor, però també amb tendresa. Versos que et fan somriure, entenedors, de lectura entretinguda. Versos que mostren la capacitat de Celdoni Fonoll per jugar amb les paraules i amb les rimes, per mostrar el seu gran domini dels diversos registres de la llengua. Versos amb els quals el poeta tanca una triologia de tres llibres de poesia eròtica.
Heus aquí una mostra:

El canonge de Calonge

Amb la ploma de canonge
dava pel cul a una monja
el canonge de Calonge.
I la monja, amb una esponja,
s'eixugava la taronja.

- Ah, remalparit canonge
que no se't vol posar flonja
i cerques una altra monja
per sodomitzar a Calonge
amb el plomot de canonge!

Ais i uis omplen Calonge!,
(popularment dit Culonge).

20/9/09

De situacions anormals

Fa uns dies en un post a Núvol vermell, Oriol Solé enumerava en un exercici interessant els errors i encerts de Cultura03. En el punt 4 dels errors deia que havia estat un error:
No haver anat al Tribunal de la Competència per impedir que Planeta controlés quasi tot el mercat del llibre en català amb la compra de 62 i dels segells literaris d’Enciclopèdia. Per exemple, a la llista dels més venuts de dijous passat al Timeout, el 70% llibres són del Grup 62. Un cas que a qualsevol cultura important del món tindria conseqüències immediates i que a casa nostra ningú no ha denunciat: ni els autors, ni els llibreters, ni les institucions, ni cap intel·lectual, ni la premsa.
En aquest blog, vaig comentar ja fa temps que aquest predomini en el cas dels premis literaris del nostre país era escandalós. Ho podeu llegir aquí.
Joan Carles Girbés, a Tirant el cap també es feia ressò del comentari d'Oriol Solé (aquí). I posava un exemple del rànquing de no ficció on el 90% dels llibres del top ten corresponien al Grup 62. Per tant, es evident que el pes en el mercat del mateix grup és impressionant. En qualsevol Estat, davant una situació d'aquesta mena, el Tribunal de la Competència hi hagués intervingut; però és aquí on rau el problema, el nostre país i la nostra cultura tenen l'anormalitat que no tenen Estat i precisament aquesta anormalitat fa que algunes situacions com aquestes siguin possibles.
Es queixa que ningú hi va posar objeccions. És més, a l'acord s'hi arribà amb el consens dels grups polítics més importants del país. L'acord implicava també el beneplàcit de l'entitat financera més important del país que també és soci del grup, de l'empresa editorial més important amb seu a Catalunya que té, a la vegada, partipacions en mitjans de comunicació, i també del catalanisme present al voltant d'Enciclopèdia Catalana, l'altre soci important del grup. Per tant, amb tantes benediccions qui podia dir-ne res? Els autors, els intel·lectuals? Sincerament, si jo fos autor o intel·lectual, possiblement per prudència també hagués callat no fos cas que dient depèn què em tanqués la porta de poder editar precisament en l'acabat de crear grup editorial més important del país.
Quan es constituí es va defensar que precisament per realitzar projectes importants és necessari per a qualsevol cultura l'existència de grups editorials potents i hi estic completament d'acord; hi ha projectes que necessiten capacitat financera gran per afrontar-los, que únicament el poden desenvolupar grans grups editorials i 62 ha demostrat que té capacitat per portar-los endavant com el cas de la Butxaca. Ara bé, la clau de l'assumpte és que un país i una cultura necessita "grups editorials" en plural, no en singular, i que competeixin entre ells.
De totes maneres, la realitat és la que és i tal com em van titular aquest estiu en una entrevista que em van fer a La Vanguàrdia, "La queixa és un mal model de negoci", per tant, una vegada dit, es necessari que actuem amb la realitat que tenim i que poguem analitzar les oportunitats que ens presenta una situació d'aquesta mena, que segur que n'hi ha. Saber-les aprofitar és el que definirà el nostre futur i la situació editorial del nostre país. En aquest sentit, crear edi.cat (Angle, Bromera i Cossetània) penso que ha estat un encert.

17/9/09

Denis Zwirn: "El llibre digital tindrà una progressió espectacular"

Assisteixo dilluns dia 14 en la jornada sobre "Innovació tecnològica i digitalització en el sector editorial", organitzada pel Gremi d'Editors i en la qual vaig prendre part en la taula rodona que portava per títol "Perspectives de l'edició digital."
El sector està inquiet per tot el que pot succeir en el nou món del llibre digital i la sala Winterthur on es va celebrar s'omplí de gom a gom. Tinc la sensació, no obstant, que hi ha neguit per saber cap a on va tot plegat però que en general hi ha bastanta mandra per entrar-hi i fer -hi provatures. Els ponents van insistir nombroses vegades que si no ens hi posem els editors seran agents externs a nosaltres els qui entraran en el món del llibre digital, cosa que pot ser nefasta pels interessos del sector editorial.
En tot cas prenc nota d'algunes de les afirmacions que es digueren i que vaig trobar interessants. Josep M. Vinyes (beat.cat) digué que "la pregunta ara no és si s'ha de digitalitzar o no, sinó com s'ha digitalitzar." Explicà que els nous models de lectors electrònics "tindran wifi, seran tàctils, tindran més aplicacions, seran una mica més grans que els mòbils, i poden situar-se en el centre de la tecnologia digital."
Va ser molt interessant la experiència que va aportar Denis Zwirn, president del distribuïdor digital francès amb forces anys d'experiència en aquest món, Numilog, qui va començar la seva intervenció diguent que "el llibre digital es troba en un punt d'inflexió que es nota molt als EEUU i al Japó i que arribarà a Europa. Als EEUU el llibre electrònic és ja el 4% del volum de facturació del mercat editorial, cosa que ja comença a ser important. Els japonesos per la seva part llegeixen molts llibres manga pels mòbils i pels i-phones. És un mercat que no deixarà de progressar. Es preveu que el 2011 hi hagi 13 milions de lectors electrònics al món i que es venguin per sota els 200 o 100 euros, que siguin sense cable, a color, on s 'hi puguin veure vídeos... Tot plegat fa pensar que tindrà una progressió espectacular."
Enumerà les avantatges del llibre electrònic entre les quals hi ha que una obra "no estarà mai exhaurida, sempre és podrà comprar per a ser llegida", però també va anunciar uns riscos "com si serà rendible o no, o que dominin el mercat els grans actors mundials, o que ens trobem amb un mercat massa fragmentat." També anuncià que s'establiran nous models de negoci que ara desconeixem com per exemple "comprar un llibre per poder ser llegit durant unes hores o durant uns dies o altres fórmules que ara no ens imaginem."
Referent a la disparitat de formats que hi ha, digué que "l'e-pub és l'esperança d'editors i llibreters de tenir un format estándar. No ho puc afirmar-ho amb rotunditat que serà així, però hi ha moltes persones que comparteixen l'opinió que serà el que s'acabarà imposant." També aconsellà que els editors que comencin en el món digital inicialment "facin les primeres passes precisament amb aquelles obres que millor han venut en paper." Digué també referent a la por per la pirateria que "no partim de la mateixa situació que la música. Penso que es pot construir un mercat digital molt sa".
Xavier Cubeles de Barcelona Media també es preguntava si serà un món rendible "ja que haurem de vendre molt més perquè haurem de vendre més barat. A més ens haurem d'acostumar a un entorn molt turbulent."

13/9/09

El camp se'ns mor

Serà pel molt que etimològicament tenen en comú les paraules agricultura i cultura que sempre m'he sentit atret per les feines del camp. És un món que m'agrada i que m'estimo i que, a la vegada, també està present amb moltes obres literàries. De les recents, per exemple El Celler de Noah Gordon i, escombrant cap a casa, de Cossetània també n'hi ha una bona mostra com Collita de foc, de Carme Meix, o en totes les obres de Francesc Aliern que d'una manera o altre surten les feines del camp però especialment a El pont de la solitud i Sabor moll, o també a La cabana, de Josep Gironès, o a Rabassa morta, d'Anselm Aguadé o El Baphomet i la taula esmaragda, on Miquel Esteve, gran coneixedor de les feines del camp, també escull el món de la pagesia per algun dels paratge de la novel·la.
Ara és temps de recollir els fruits del camp. És temps de collir les ametlles, les avellanes o el raïm, que són els cultius que més abunden al Camp de Tarragona. M'agrada l'olor de quan s'esclofollen les ametlles o veure els remolcs dels tractors a vessar de raïm. Em fa recordar els estius de fa ja força anys, quan estudiava, que ens llogàvem per fer aquestes feines i així ajudàvem a casa a pagar-nos els estudis. De fet, malgrat que la feina era dura, a mi m'agradava fer-la.
No fa molt dies, precisament en una actuació castellera, vaig coincidir a la pinya de la Colla Vella amb un dels pocs pagesos joves que queden a Valls i entre castell i castell parlàvem de les coses del camp. Es queixava amargament de la situació dels preus.
- És que ara ja no saps què pots plantar per guanyar-te la vida: els fruits secs ja fa temps que tenen un preu irrisori; abans encara et defensaves amb el raïm i les olives, però ara el raïm, especialment el negre, te'l paguen poquíssim i en els darrers temps per acabar-ho d'adobar el preu de l'oli també té molts problemes. No sé què farem!
Poc a poc, els camps s'abandonen. Els pagesos, cansats de no poder-se guanyar la vida amb la seva activitat, busquen feina a la indústria i si poden cuiden els camps els caps de setmana o en les hores de després de l'horari laboral de la fàbrica. Aquest procés ja fa anys que dura. La imatge que des de la serra de Miramar encara podem observar, tant a la banda de l'Alt Camp com de Conca de Barberà, d'un paisatge de mosaic amb les varietats cromàtiques que dóna la vinya en les diferents èpoques de l'any, o els ametllers amb les seves blanques flors del febrer, o els sembrats, està amenaçada per l'abandó del camp. La setmana passada tot parlant amb un veí de Figuerola del Camp amb qui coincidim a la junta de l'AMIPA de l'IES Jaume Huguet, que tot i que malgrat que professionalment es dedica a la metal·lúrgica sé que té avellanes i oliveres que li provenen de la seva família, li vaig preguntar si ja recollia les avellanes:
- Allà es quedaran- em va dir.
- Com, no les penses recollir?
- Per què? Si val més el recollir-les que el que me'n pagaran quan les vengui!
- Però durant l'any cuides els avellaners, oi?
- I tant, i m'agrada fer-ho. Els llauro, els abono, m'agrada veure'ls cuidats, és com una distracció que tinc però buscar gent per fer la collita no val la pena.
L'home té amor per la terra, l'estima, no podria suportar veure els seus camps abandonats, per això la cuida, malgrat que sap que no en traurà res. És molt trist però que la collita és quedi allà a terra perquè el preu de les avellanes no compensa recollir-les quan ja s'ha fet tota de feina de cura dels arbres. De fet, sinó fos per la gent que cuida els camps el cap de setmana o que treballen a jornada intensiva en una fàbrica i aprofiten el que els queda de dia per cultivar la terra, ja fa temps que els nostres voltants estarien abandonats. Cada vegada més, quan vaig en BTT pels camins de la comarca, veig noves terres deixades a la mà de Déu, d'algú que s'ha cansat de seguir-hi abocant-n'hi diners o senzillament que s'han deixat de cultivar perquè els fills dels qui combinaven la fàbrica i la terra no en volen saber res, cosa que comprenc. Cada cop que veig un nou camp abandonat m'entristeixo perquè darrera hi ha un drama personal d'una persona que molt a pesar seu ha hagut de deixar de cultivar-lo i perquè en certa manera perdem una part de la nostra essència, del nostre patrimoni que ens ha fet com som, perquè en el fons perdem una part de l'ànima del nostre país.

9/9/09

Una tardor digital

Aquesta tardor tot el que sigui al voltant del llibre digital es mourà de debò. Era d'esperar, per això va ser un encert anticipar-se a aquests moviments i començar a l'abril el portal edi.cat dedicat a la venda de llibres electrònics en català. Per exemple, El Corte Inglés entra en aquest món amb la venda d'un e-reader i Sony, el fabricant de lectors que més es mira quins moviments fa, anuncia dos nous lectors electrònics, i un amb un preu que comença a ser ja molt interessant, 199 dòlars. El que falta saber és quan Sony aterrarà al mercat de l'Estat espanyol ja que hi haurà un abans i un després del moment en què l'empresa japonesa hi entri. El que està clar que els dos e-readers que disposo, el Sony PRS 505 i el Cybook, quedaran molt aviat obsolets. És el que té sempre la nova tecnologia. I una altre qüestió important, sembla que pels moviments que es produeixen, el format e-pub serà el que acabarà imposant-se, tot i que tot plegat van tan ràpid que és arriscat aventurar-se a fer qualsevol tipus d'afirmació absoluta. Aquesta tardor des del portal edi.cat també vendrem els nostres llibres en format e-pub. També s'espera per a final d'any que Google tregui el seu nou model de llibre digital en el que un usuari podrà comprar el dret de visualització d'un llibre i el podrà llegir des de qualsevol aparell que tingui connexió a internet.
Seguint amb l'interès del sector per posar-se al dia amb aquesta qüestió, el Gremi d'Editors de Catalunya ha organitzat pel dia 14 de setembre a l'auditori Winterthur un seminari que porta per nom "Innovació tecnològica i digitalització en el sector editorial", dirigit per l'editor Josep M. Boixareu.
El programa començarà a les 9,15 hores amb una xerrada de Iolanda Bethencourt i Josep M. Vinyes (beat.cat) sobre "La situació de l'edició digital en el context internacional"; a les 10,45 Denis Zwirn, president de Numilog, parlarà sobre les "Característiques de l'edició digital: Requeriments tècnics (disseny, maquetació, llenguatges digitals, suports de lectura, etc.); canvis en la cadena de valor del llibre; nous models de negoci", i finalitzarà amb una taula rodona sobre les "Perspectives de l'edició digital" en les que hi participarem Carles Grau, director general per a Catalunya, Balears, País Valencià i Andorra de Microsft Espanya, Xavier Cubeles de Barcelona Media, i un servidor.
També des de la Fira de Durango, la fira per excel·lència del llibre basc en la qual la cultura catalana és enguany la convidada, ens han demanat que hi anem a explicar la nostra iniciativa i també a la propera Fira del Llibre de Muntanya es parlarà sobre el llibre digital. En ambdós casos hi anirà Enric Faura, director d'Edi.cat. També al Liber 2009, que enguany se celebra a Madrid a inicis d'octubre, Edi.cat tindrà un espai des d'on s'explicarà als altres editors la iniciativa que hem creat.

6/9/09

Els relats de Rosa Pagès

Acabem de publicar La veïna i altres animals domèstics de l'escriptora reusenca Rosa Pagès, obra guanyadora del Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre 2008. És un conjunt de relats on sobretot hi trobarem qualitat literària en majúscules. L'autora en la seva obra té molta cura del llenguatge, dels recursos literaris que utilitza, de les paraules, de les expressions i ho combina una trama argumental que fan els relats intensos, amb força, amb ganes de seguir-los per esbrinar el final, de saber quina sorpresa ens portarà les darreres frases dels seus contes.
L'escriptora i filòloga Mariona Quadrada en la presentació del llibre fa uns dies a Vinebre d'Ebre en deia:
“la Rosa Pagès és una dona rigorosa, com ho són les històries que explica en el llibre. A més, l’autora fa literatura de veritat. Converteix la quotidianitat en lletres, paraules i frases, i ens fa entrar a les històries a través dels sentits i de les emocions.”
Aquesta setmana Jordi Llavina publicava una crítica a El Mundo d'aquest llibre on hi deia:
"Rosa Pagès escriu bé, amb correcció, sense artifici. Els seus relats mostren una bona mà per reproduir diàlegs entre personatges o per descriure els seus recurrents estats de consciència. Perquè, de fet, els estats de consciència acostumen a ser la matèria primera de la literatura de la reusenca."
La veïna i altres animals domèstics permet conèixer l'obra i la literatura de la reusenca com a escriptora de relats curts. A més, d'aquí a uns mesos publicarem una novel·la seva, amb la que va guanyar el Premi de Narrativa Vila d'Ascó del 2009. No l'he llegida encara, però membres del jurat del premi m'han comentat que és una bona obra, una excel·lent novel·la ambientada en el Reus modernista. Però això serà de cara la propera campanya de Sant Jordi. Ara val la pena endinsar-se en els relats de Rosa Pagès, en el seu llibre La veïna i altres animals domèstics, en la seva literatura de qualitat.

3/9/09

La lectura amb els e-readers i les persones amb dificultats visuals

En aquest post comentava amb sorpresa que la mitjana d'edat dels lectors del Kindle era alta i que potser una de les causes era el fet que els lectors electrònics poden augmentar la lletra dels textos que es llegeixen. El meu pare té dificultats visuals i per llegir llibres havia de fer-ho utilitzant una lupa. El mes de juliol en motiu del seu sant, la mare va tenir la pensada de regalar-hi un e-reader, cosa em va semblar una excel·lent idea. Volia veure de prop com una persona de més de setanta anys s'adaptava als lectors electrònics. L'experiència ha estat reeixida. El pare està encantat. Ha triat el cos de lletra del Cybook en el qual s'hi sent còmode i s'ha retrobat amb la lectura. Els llibres que llegeix tenen òbviament més pàgines però això només representa com a mínim problema el fet que ha de prémer més vegades el botó de girar pàgina. El funcionament de lector electrònic és tant senzill que ell, que no ha utilitzat mai l'ordinador, no ha tingut problema per adaptar-s'hi. Ara, a més, s'ha convertit en un prescriptor de l'aparell ja que amb qui en parla n'elogia el seu funcionament i les seves aplicacions. Fa uns dies em vaig trobar amb un conegut que em va demanar informació del lector electrònic per un familiar seu de certa edat i que també té dificultat amb la lectura i a qui li havien parlat de l'e-reader que utilitza el pare i de la facilitat de lectura d'aquest nou aparell. Com sempre, el boca-orella és la millor de totes les promocions.