31/12/09

Balanç d'un any de crisi

Acaba l'any 2009, un any dur, de crisi, de restriccions, un any que a més en el sector editorial ens ha situat en el camí d'un canvi de paradigma que ens ha d'aportar molts canvis, i un any d'intensa activitat a Cossetània. Per resseguir-la només cal fer una ullada al blog de la Sala de Premsa. L'edició de cadascun dels llibres és un esdeveniment important per a l'editorial, de totes maneres seguidament poso en llista alguns dels fets rellevants del 2009 per a Cossetània; segur que me'n deixo, però aquesta és una mostra significativa:
S'ha iniciat la sèrie A peu de la col·lecció Azimut Comarcal amb la publicació dels llibres Alt Empordà i Cerdanya
En la part negativa de l'any, hi ha hagut, lògicament, llibres que no han tingut les expectatives de venda que preveiem i que lògicament no en faré la llista. Hem sofert la crisi econòmica i hi ha hagut qüestions que ens han afectat com una major devolució, tot i que hem pogut mantenir un volum de vendes raonable pel canal de llibreries. La falta de recursos de l'administració ens ha afectat, especialment l'ajut a la producció editorial (en parlàvem aquí). Ha estat un any en que hem hagut de ser molt prudents amb els projectes a endegar i, pel que sembla, el 2010 se seguirà en la mateixa línia. Les pitjors notícies, no obstant, han estat aquestes:
Pel que fa a la qüestió personal relacionada amb el món editorial o amb els mitjans de comunicació destaco tres fets en positiu i un darrer en negatiu.
En definitiva, un any on hi ha hagut de tot i en el que hem hagut de lluitar contra les dificultats del moment, com també ho haurem de fer el 2010, però ho farem amb el convenciment que ens en sortirem (com diu la cançó dels Manel) i que una vegada superada la crisi econòmica serem més forts i tindrem més experiència. Sovint comento que malgrat que segur que ens estem equivocant amb algunes coses, estem fent els deures en el sentit que per exemple hem treballat durant tot l'any per crear un sistema de comercialització dels llibres que sigui més eficient i estem en primera línia pel que fa a les novetats tecnològiques del món del llibre, els e-books. Segur que podem encara ser millors i més eficients en altres aspectes que ens cal analitzar i valorar. Ho farem i intentarem tots els que formem Cossetània fer més encerts que errors.
Bon any 2010!!!

27/12/09

L'obra de dos cosins: Indaleci Castells i Narcís Oller


La casualitat va fer que aquesta setmana presentéssim dos llibres que tenen relació amb dos cosins: Indaleci Castells Oller i Narcís Oller i de Moragas. Ambdós van néixer a Valls i van fer en la seva joventut el mateix itinerari: ambdós van marxar a Barcelona a estudiar, però l'un tornà a Valls, Indaleci Castells, i l'altre es quedà a Barcelona des d'on desenvolupà la seva carrera literària, però sense oblidar el seu Valls (Vilaniu) natal. Ambdós van morir fa vuitanta anys, el 1930.
Castells va ser un personatge cabdal en el Valls de final del segle XIX i inicis del XX. L'excel·lent treball de Josep Martí en el llibre Indaleci Castells (1864-1930). Una vida al sevei de Valls (biografia política), ens permet conèixer la personalitat política del personatge així com la seva contribució en la premsa local d'un Castells que també en el món cultural vallenc va tenir un pes importantíssim. El llibre es va presentar dilluns dia 21 de desembre a la Cambra de Comerç de Valls.
Oller es va quedar a Barcelona i va viatjar per poder conèixer els moviments literaris del moment, perquè tal com va dir el filòleg Magí Sunyer en la presentació dimarts dia 22 de desembre de l'edició de La Bogeria dins la Biblioteca Narcís Oller de Cossetània, Oller era un escriptor modern. Recordo que en la presentació del llibre La Barcelona de Narcís Oller, la seva autora i filòloga Rosa Cabre va dir que una de les millors coses que va fer Oller a la seva vida fou marxar de Valls, ja que des de l'ambient rural de la capital de l'Alt Camp difícilment Oller s'hagués pogut desenvolupar-se com un gran escriptor, com un escriptor al dia de les corrents europees de la literatura. Oller necessitava relacionar-se amb els sectors culturals de l'època i això només ho podia trobar en una gran ciutat com Barcelona i viatjant i relacionant-se amb els grans escriptors del moment.
En la presentació d'ambdós llibres ho vaig comentar: Cossetània és una editorial d'abast nacional, amb llibres d'interès per a tot el país, només cal mirar les darreres nostres novetats per comprovar-ho, però no oblidem on vam néixer i on estem ubicats i l'obligació moral que tenim de col·laborar en la difusió cultural del nostre territori i de la ciutat que ens acull, Valls. Per això, cada any editem algun treball que hi té relació. Ho hem fet ara amb Castells, ho vam fer amb Cardó, amb Pere Mialet, amb Joan Bosch, i també amb altres temàtiques. I també per això vam iniciar la Biblioteca Narcís Oller, per des de la nostra editorial nascuda a la mateixa localitat d'Oller, projectar tota l'obra d'aquest excel·lent autor considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània.

24/12/09

Nadal, de Rovira i Virgili

"La festa de Nadal és una treva per als homes de bona voluntat. Treva curta que tots hem d'aprofitar per retrobar-nos i afirmar-nos nosaltres mateixos, com a homes, com a fills d'un poble, com a lluitadors d'una idea. L'alegria de Nadal és més intensa segons sigui més eficaç la feina fins avui i segons sigui més forta la voluntat per la feina a fer demà.
Nadal és la festa de la llar. No hem de voler destruir la festa ni destruir la llar. Però hem de voler que la festa pugui ésser a tothom; hem de voler que la llar sigui ben ampla, i que hi hagi un foc encès per a la família, un foc encès per al poble, un foc encès per als sentiments que ens són comuns a tots els homes, per damunt les famílies i els pobles i les races del món".
Extracte del llibre Teatre de la ciutat, d'Antoni Rovira i Vigili.


20/12/09

Els nous reptes dels editors en català

Després de l'elecció de la nova junta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, presidida per Ernest Folch, i de la qual en soc el vicepresident primer, hem començat a treballar en el que ha de ser la feina a desenvolupar durant els propers quatre anys, que seran importants per l'edició en català.
L'anterior junta presidida per Lluís Pagès i en la qual jo també hi formava part com a vocal, va tenir com una de les principals tasques la presència de la cultura catalana com a convidada d'honor a la Fira de Frankfurt. Moltes de les energies del treball dels darrers anys es van invertir en aquest esdeveniment, especialment per part del president. Un dels mèrits de la tasca de Lluís Pagès va ser configurar un equip amb moltes ganes de treballar i d'implicar-se per resoldre les qüestions que preocupen l'edició en català. De fet, l'equip de Lluís Pagès és pràcticament el mateix que ara treballarà sota la presidència d'Ernest Folch.
Si la feina de l'anterior junta de l'Associació, va estar marcada pel pre i post Fira de Frankfurt, aquests propers quatre anys el canvi de paradigma del sector del llibre serà el que ha de centrar el treball de la junta de l'Associació. L'aparició del llibre digital és un dels canvis immediats que el sector ha d'afrontar amb garanties, entre d'altres. A més, la situació de crisi econòmica a què estem sotmesos provoca que el diàleg amb les administracions hagi de ser molt fluid i fructífer. La retallada de recursos públics ha afectat els editors el 2009. Ara es tracta de poder arribar a un consens amb les administracions per poder aconseguir que els recursos que es destinin al món del llibre en català donin el màxim profit.
El més important, l'objectiu prioritari, tal com deia el nou president en aquesta entrevista a Vilaweb es: "augmentar el nombre de lectors en català", i totes les polítiques que es facin han de pivotar amb aquesta idea. Si tenim més lectors, el nostre futur com editors en català està garantit. Tenim molta feina per fer. El 2010 serà un any important; s'estrenarà també el mes de setembre el nou model de la Setmana del Llibre en Català. Tot plegat farà que s'hagi de treballar amb intensitat i hem d'encertar les decisions que es prenguin per poder fer créixer el llibre en català. Ganes n'hi ha i pel que he vist en les primeres sessions de treball, voluntat per dedicar-hi tot l'esforç possible, també.

18/12/09

Entrar en el món del llibre digital, o no

En el darrer número de la revista Trama & Texturas, l'agent literari i editor Guillermo Schavelzon analitza la crisi del sector del llibre i parla també del llibre electrònic. Malgrat que hi ha algunes afirmacions sobre aquest darrer tema sobre les quals no hi estic d'acord, val la pena tenir-les en compte. Diu:
"Las alternativas futuras del libro electrónico son poco claras todavía, y lo que finalmente unifique criterios y se imponga demorará unos años más. Hoy la gran pelea se está dando en el terreno del hardware, los dipositivos llamados e-readers, sean Kindle, Sony Reader y varios más aunque todavía no es significativa... ...los e-readers, en tres o cuatro años más, estarán cerca de la perfección y entonces será el momento de les contenidos. Antes, no".
"Publicar libros electrónicos rápidamente no es una solución. Aunque tecnológicamente sea posible, hacerlo de manera doméstica no ofrece ninguna garantía de difusión y perjudicará a los escritores que cedan sus derechos, ya que en unos años más todos tendrán que vender sus desarrollos a uno de los grandes, el ganador..."
És cert que no està clar quin format de llibre electrònic serà el que s'imposarà, tot i que ara sembla que l'e-pub és el que té més possibilitats; però què hem de fer mentrestant, creuar-nos de braços esperant què passa en el sector mentre els grans prenen posicions. Llavors, quan nosaltres hi voldrem entrar, ja no podrem fer-ho en bones condicions i estarem a les mans dels poderosos. Una de les armes que tenim els petits és l'anticipació i si no l'usem sempre estarem sempre seguint el dictat dels més grans. No em sembla la reflexió encertada en aquest sentit. Tampoc penso que cal tornar-se bojos digitalitzant llibres a tota velocitat sinó que cal fer-ho pas a pas però sense parar i incrementar el ritme a mesura que augmenti la demanda de llibres digitals.
Altres reflexions que fa l'articulista sobre la necessitat d'especialització de les editorials, o sobre el paper de les editorials independents amb l'aportació d'idees originals com a elements per superar la crisi i sobre també la necessitat de les llibreries d'especialitzar-se per afrontar els nous reptes em semblen completament encertades.

13/12/09

Un passet més enrera

M'arriba en la darrera reunió de la junta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana l'informe de comerç interior del llibre a Catalunya realitzat per Conecta amb la col·laboració del Gremi d'Editors de Catalunya, l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i Cedro. Hi ha moltes dades per analitzar però com a conclusió podem dir que pel que fa al nombre de llibres editats segueix la tendència iniciada el 2006 de reducció de títols. Així mentre que hi ha un increment respecte el 2007 del nombre de títols que es van editar en castellà a Catalunya, del 5,3%, hi ha una baixada del 0,4% del nombre de títols editats en català. Ho hem comentat altres vegades, mentre el nombre de títols editats en castellà a l'Estat espanyol s'ha incrementat en els darrers anys, en llengua catalana estem estancats i amb tendència a la baixa, això fa que cada cop els títols en català hagin de lluitar més per tenir un espai a les llibreries.
Reprodueixo algun dels paràgrafs de l'informe:
"Els títols editats en llengua catalana van sumar 8.507, observant-se una baixada del 0,4% respecte el 2007. Els títols en català representen un 26% del total, cosa que suposa un punt i mig menys que el 2007."
"La tirada mitjana total segueix un creixement positiu (3,0%) amb un número de 5.955 exemplars per títol. Tot i així, la tirada mitja en català ha baixat (3,9%) respecte l'any anterior i suposa 2.992 exemplars el 2008."
O sigui, menys títols i menys tirada; la conclusió es fàcil de treure, tot i que en un altre paràgraf es digui:
"Per la venda de llibres en català es van facturar 255,56 milions d'euros el 2008, aquesta facturació suposa un 1% més respecte la facturació del 2007".
Compte però, que la inflació el 2008 va ser d'un 1,4%, cosa que fa que el valor real de la facturació hagi baixat doncs un 0,4%.
Pel que fa als llocs on es va produir la vendes hi ha pocs canvis respecte el 2007. La venda a llibreries i cadenes de llibreries va tenir un increment molt petit del voltant de l'1%, mentre que ha baixat la venda de llibres als quioscs (un 1%) i sobretot la venda a crèdit i per mitjà del telemàrqueting (un 2,2%).
El preu dels llibres està en una situació estable, de manera que durant el 2008 van pujar tant sols un 0,1% respecte el 2007. Per tant, tenint en compte la inflació del 2008 que comentàvem anteriorment que era de l'1,4%, els llibres a la realitat van tenir el 2008 un descens de cost.

8/12/09

Cossetània és el segell en català amb més llibres electrònics

La cursa del llibre electrònic tot just està en els primers compassos. Serà una carrera de llarg fons, amb molt de recorregut per fer i amb moltes incògnites per desvetllar. De moment, els segells editorials que editen en català s'han posat les piles i comencen a tenir presència en el nou món dels e-books. He aprofitat aquest pont per analitzar la situació actual, amb dades tancades a 8 de desembre, del llibre electrònic en català, a partir dels portals edi.cat i el recent estrenat leqtor. És una situació que tindrà segurament una vigència curta, de pocs dies, i que molt possiblement quan arribem a Nadal haurà canviat ja que em consta que edi.cat té un bon grapat de nous títols per incorporar al portal ens els propers dies i el mateix suposo que li deu passar a Leqtor. En tot cas la situació en el moment actual, a 8 de desembre, és que entre aquests dos portals tenen uns 160 llibres digitals en català: prop d'una norantena a edi.cat i una setantena a Leqtor.
Per segells editorials en català qui en té més és Cossetània (28 títolts), seguit d'Edicions 62 amb 18 títols (16 a Leqtor i 2 a edi.cat de la col·lecció Bernat Metge), els segueixen Angle (17 títols), Bromera i Vicens Vives, amb 16, Ara Llibres amb 14 i Pagès amb 10. Amb menys d'una desena de títols però ja iniciats en el món del llibre electrònic hi ha Meteora, Fragmenta, Tàndem, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Proa, Columna, Empúries, Barcino i Pòrtic, si és que no me n'he deixat cap, que espero que no, de l'anàlisi d'aquests dos portals.
Estic segur que d'aquí un mes la situació serà diferent però de moment em satisfà que en la cursa del llibre electrònic haguem estat en la primera línia de sortida (edi.cat, el primer portal en català on nosaltres hi tenim els nostres llibres, va començar el mes d'abril) i que durant el primer temps recorregut hem anat al davant de tot pel que fa al nombre de llibres en format electrònic. A més la xifra s'incrementarà abans d'acabar al mes ja que estem a l'espera que s'incorporin a edi.cat mitja dotzena de títols més que ja tenim digitalitzats.
I quina serà la política que tindrem a partir d'ara respecte el llibre electrònic? De cara el 2010 seguirem incorporant títols al portal. Ho farem esglaonadament ja que la transformació dels llibres al format e-book és una inversió que cal tenir en compte i el retorn econòmic és encara de moment poc important En aquest sentit ha estat molt útil el programa Enclave que ens ha permès a totes les editorials obtenir recursos per digitalitzar llibres. De fet, de cada butlletí mensual de novetats que fem actualment analitzem quins llibres podem incorporar com a e-books i procurarem amb els que escollim fer coincidir l'aparició dels llibres electrònics amb els de paper. També anirem digitalitzant llibres del fons que ens semblin interessants per tenir en format e-book. Començarem a fer proves amb la incorporació al món del llibre electrònic de títols de la col·lecció Azimut, una de les més importants de la nostra editorial, dedicada al món de l'excursionisme. Aquests títols els incorporarem en format pdf, ja que la transformació a e-pub o mobipocket queda deficient. De totes formes, el tema de les guies tant d'excursionisme com de turisme, s'haurà d'analitzar de forma diferent en el futur, a mesura que els lectors de llibres evolucionin (incorporació del color, connexió a Internet, etc.), de manera que molt possiblement haurem de crear en aquestes línies productes completament adaptats i només vàlids pel món digital. Però, tot això caldrà veure-ho amb el temps.
En un any el món del llibre electrònic a casa nostra ha canviat molt. Recordo que l'any passat en aquest temps se'n sabia poca cosa. Ara, es comencen a veure al tren o al Metro persones que llegeixen amb lectors digitals, però encara el parc d'e-readers a l'Estat espanyol és molt petit. Poc a poc s'ha anat definint també quin ha de ser el model de negoci, de quina manera es reparteixen els ingressos que s'obtenen de la venda (autors, distribuïdors, editors, llibreters digitals), sabem ja quins costos té tot plegat i estic convençut que el 2010 serà un any important per aquest sector i que tindrà un important creixement, el que no sabem és de quina magnitud. De moment, hem sembla prudent fer en aquest sentit previsions molt conservadores. Pel que fa als llibres digitals en castellà, també farem els primer passos i tenim preparats prop d'una desena de llibres de Lectio Ediciones per incorporar, esperam abans d'acabar l'any, al portal www.edibooks.com. Seguirem doncs a l'aguait de tot el que passa en el món digital per poder estar ben situats en el moment en que es popularitzi massivament.

6/12/09

De literatura rural

Aquesta setmana es presentava el premi de narrativa, assaig i periodisme Mon Rural (bases aquí) que convoca la Fundació del Món Rural i que en els dos primers casos editarem a Cossetània. En la presentació l'escriptor Pep Coll va parlar sobre la literatura que s'ha fet sobre el món rural i va destacar els escrits de Josep Pla o de Josep Vallverdú de qui precisament acabem de publicar Un segrest ecologista.
El món rural sempre m'ha agradat, m'ha apassionat. Ja he comentat en altres posts que m'agraden les feines de la terra, m'agrada anar a collir olives, veure l'espectacle dels ametllers florits, esporgar-los, intentar endevinar quina varietat de vinya és per la forma del cep i de la fulla i m'encanta l'olor de la terra instants abans d'una tempesta d'estiu, i frueix-ho amb una tronada estival a la masia dels pares. És realment un espectacle fascinant. De fet, totes les èpoques de l'any, el camp té un encant especial. Recordo una excursió en BTT per les àrides terres dels Monegros a la primavera que m'encantà. El verd dels sembrats presentaven aquell terreny aspre, dur, amb una tonalitat cromàtica desconeguda per mi. I és extraordinari el color de les vinyes a la tardor. En fi, és l'espectacle de la natura, la natura cultivada per l'home, és cert, no en el seu estat salvatge, però al cap i a la fi natura.
Pep Coll digué amb encert sobre el món rural que "s'ha fet literatura nostàlgica sobre un món desaparegut, però s'ha parlat poc del món actual en la literatura rural. I és que per l'escriptor lleidatà sovint quan la literatura es refereix al món rural ho fa "o bé per descriure un món idíl·lic o per presentar un món salvatge." L'objectiu del premi és doncs trencar estereotips, intentar que tant en la creació com en l'assaig es pugui parlar del món rural amb la mateixa naturalitat que es fa del món urbà.
És curiós que tot plegat coincideix amb el temps amb la publicació del quart volum de l'obra completa de Narcís Oller que presentarem el mes de gener i que correspon al conjunt de narracions Rurals i urbanes i és que Oller, ja fa més d'un segle veié com la meva ciutat, Valls, no s'acaba de definir si volia ser rural o urbana, i tinc la sensació que més de cent anys després encara no ho té clar. De fet, potser a Valls li passa com a mi que ambdós ambients, el rural i l'urbà, em complauen.

3/12/09

Les ressenyes de muntanya

Una de les modalitats més usades de l'ampli ventall que pot oferir la literatura de muntanya (entenent com a literatura un sentit ampli del concepte) és la ressenya, la narració d'una excursió, d'una expedició, d'una travessa, etc. La ressenya és el material bàsic per poder fer una guia d'excursions. Hi ha molts estils de fer-ho: qui ho fa d'una manera més narrativa, qui ho fa de forma més esquematitzada o recentment en forma de roadbook. Tot serveis si està ben fet, si l'explicació està ben escrita, ben detallada i si aporta informació complementària a la direcció dels camins. No es tracta únicament d'explicar gira a la dreta o a l'esquerra, sinó de també de donar informació sobre aquells elements naturals, arquitectònics, culturals o d'interès que ens trobem a la ruta. I això val per a ressenyes d'excursions a peu, en BTT, en esquís, o amb el mitjà que sigui. A la nostra col·lecció Azimut en tenim una bona colla. És fàcil fer números: hi ha 110 títols a com a mínim 15 ressenyes per títol són 1.650 ressenyes, pel cap baix, ja que em sembla que tal vegada que hi ha llibres amb fins i tot 50 ressenyes d'excursions, no m'estranyaria que arribéssim a una xifra propera a les 2.000.
La Secció Excursionista del Foment Martinenc ha portat a terme aquest mes de novembre passat el 1r Concurs Obert de Ressenyes de Muntanya. Em van demanar que formés part del jurat, cosa que vaig acceptar. La iniciativa em va semblar excel·lent. Al final, el nombre de participants ha estat modest tot i que hi havia premis en metàl·lic de 150, 100 i 50 euros per a les tres millors ressenyes; però és el primer any i és lògic que en les primeres edicions encara no hi hagi molta participació ja que falta que els possibles participants se n'assabentin. De totes maneres, de les rebudes, n'hi havia algunes que eren mereixedores dels guardons. Al final els tres guanyadors van ser:
1r. Premi: "Ascensió a eth Monlude", de Jaume Llanes i Montserrat Timoneda
2n. Premi: Montpetit i Montmajor" de Lídia Cabré
3r. Premi: "La ruta Artur Osona", de Joan Miquel i Noguera
Els guanyadors Jaume Llanes i Montserrat Timoneda ja van guanyar el VII Premi Vèrtex, convocat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, per l'obra Muntanya de Canejan. Val de Toran que vam publicar a Cossetània.