De tard en tard

Les vendes d'e-books

2011-05-01T08:03:00.001+02:00

Fa uns dies llegeixo a La Vanguardia.com un article signat per Josep Massot en el qual transcriu una conversa entre Lluís Morral, de Laie, i Marc Majó, de Libranda. Majó dóna xifres de la facturació d'e-books a l'Estat espanyol:

La cuota de mercado en el 2010 fue del 0,2 %. En EE.UU. fue del 8,3 %. En España hay 130.000 e-reader (de los que se vendieron en Navidad 80.000) y 120.000 tablets (70.000 vendidos en Navidad.

El percentatge de facturació és encara molt petit. Ha de créixer molt perquè el llibre digital pugui ser realment un negoci a casa nostra. De moment, és encara una inversió de futur amb moltes incògnites per a desvetllar, una de les qual s'anuncia en les dades que ofereix Majó: a hores d'ara hi ha practicament el mateix nombre d'e-readers que de tablets. Seràn els tablets i no els e-readers els gatgets que s'utilitzaran realment per a la lectura de llibres? Jo cada vegada més penso que sí. L'e-reader té molt poques funcionalitats i no és gens atractiu per a les noves generacions, per contra el tablet ofereix moltíssimes possibilitats i a més la seva connectivat hi permet desenvolupar llibres digitals pensats per l'entorn digital. El temps dirà.

Mirant el cel

2011-04-22T07:10:00.005+02:00

Després de molts dies atrafagats i d'anar amunt i avall i de no tenir temps ni de pensar en el blog, avui arriba una jornada de descans que ens el passarem com el pagesos fan tot l'any, mirant el cel, tot intentant endevinar si demà plourà o no. Com diu la dita "no plou mai a gust de tothom", ja que aquesta pluja que ens fa anar de corcoll és molt beneficiosa pels qui viuen de la terra. L'aigua a l'abril és un regal per als pagesos per allò de "abril mullat, de pa en ve carregat", mentre que pels editors i llibreters ens fa més por allò de "carrers mullats, calaixos eixuts".

De totes les entrevistes que m'han fet aquests dies els mitjans de comunicació, la climatologia ha estat la temàtica que ha sortit sempre. Hem estat pendents del Meteocat i de les previsions que dia a dia actualitzava respecte la diada de Sant Jordi, com si el fet d'estar-hi a sobre i d'estar pendent de les notícies meteorològiques de la ràdio i la televisió servís per alguna cosa.

En tot cas, el que havíem de fer ja s'ha fet. Hem editat els llibres, els hem distribuït, hem fet les presentacions, s'han promocionat, hem editat un catàleg amb les novetats, l'hem enviat i ara la única cosa que podem fer es esperar amb il·lusió la diada de Sant Jordi.

El dia del llibre i tot el que hi ha al seu voltant és esgotador, però és un invent extraordinari que si no existís l'hauríem de crear. Ara toca gaudir-lo.

Que demà tingueu tots una bona diada de Sant Jordi! Faci el temps que faci.

Les postres de l'Àvia Remei

2011-04-03T15:24:00.000+02:00

L'autora de Cossetània que més llibres ha venut és sens dubte l'Àvia Remei. Del primer llibre, La cuina de l'Àvia Remei se n'han venut gairebé 50.000 exemplars, que és una barbaritat en el món del llibre en català. Aquest volum i Plats i secrets de l'Àvia Remei formen part de la primera etapa dels llibres que vam publicar de Remei Ribas. Posteriorment a aquests, l'Àvia Remei conjuntament amb la seva filla Cristina Martí va escriure Àvia Remei, vull cuinar! i posteriorment un llibre dedicat únicament al bacallà, L'Àvia Remei talla el bacallà. A excepció del llibre per la mainada, que portava il·lustracions de Cristina Martí, la resta eren llibres sense fotografies, cosa que hem variat en els dos darrers títols de Remei Ribas. En Els millors plats de l'Àvia Remei vam evolucionar cap a un nou disseny. El llibre és de format més gran i disposa en cada doble pàgina d'una espectacular fotografia a tot color, realitzada per Josep Borrell. El resultat és excel·lent. Seguint aquest mateix model ara publiquem Les millors postres de l'Àvia Remei, on la popular cuinera ens acosta a les seves millors receptes per acabar un àpat, amb sabors de tota la vida i amb gustos que ens són familiars. En la presentació, Remei Ribas va estar acompanyada per cares conegudes de la televisió que comparteixen plató en el programa Divendres de TV3. Xavier Coral va ser el presentador, però l'actor Pep Anton Muñoz i el periodista Pere Mas van acompanyar a l'Àvia Remei en la presentació que es va portar a terme el dia 29 de març a la llibreria Bertrand de Barcelona.

El diccionari del Barça triomfant

2011-04-01T06:34:00.008+02:00

En els primers 27 anys de la meva vida vaig veure guanyar només una lliga pel Barça, la del 1973-75, la de Joahan Cruyff, i la del 1984-85, la del Terry Venables. Ens els 20 anys següents n'he vist guanyar deu, a més de tres copes d'Europa, copes del Rei, etc. Hi ha tota una generació que només coneix el Barça guanyant-ho tot, una generació que té una confiança absoluta en la victòria i a la que no li venen els dubtes dels que ens costava anys i panys veure guanyar grans títols. Aquests culés acostumats a la victòria tenen el seu propi diccionari del Barça, han fet seus tot una sèrie d'expressions i paraules que van lligades a aquests anys gloriosos de la història blaugrana. Són mots i expressions i nom propis diferents als "aquest any si", Guruceta, Goicoechea (aquell defensa del Bilbao que va lesionar Maradona i Shuster), segrest (el de Quini), etc. que formen part del diccionari del Barça de la major part de la meva vida, la de quan el Barça no tenia encara cap copa d'Europa. Darío Porras en l'Abarçadari ens detalla les frases, els noms propis, les expressions, les exclamacions, els crits de victòria, etc. que configuren el vocabulari de la generació del Barça triomfant. En aquest vídeo podem veure un resum de la presentació que es va portar a terme divendres dia 25 de març a la Casa del Llibre.

Els llacs més emblemàtics del Pirineu

2011-03-30T09:05:00.009+02:00

Després de l'èxit de Catalunya. 50 excursions inoblidables del què aquest hivern n'hem editat la tercera edició, Jordi Longàs ens proposa per aquest Sant Jordi el llibre Pirineu. 50 excursions als llacs més emblemàtics. És un llibre de l'estil de l'anterior, en el qual l'autor ens proposa 50 llacs del Pirineu, ens ofereix en una dobla pàgina una espectacular fotografia del llac i ens descriu l'itinerari per arribar-hi. És un llibre a tot color, amb tapa dura, de gran utilitat i vistositat. Un excel·lent regal per aquest Sant Jordi. En aquest vídeo, l'autor ens presenta l'obra.

D'intensa activitat promocional

2011-03-27T13:51:00.002+02:00

S'acosta Sant Jordi i l'activitat promocional a Cossetània està en el seu punt més àlgid. Des de dilluns s'ensobren i es porten a Correus els catàlegs de Cossetània i Lectio amb les novetats per aquest Sant Jordi. Les més de 6.000 persones que tenim en el mailing de l'editorial rebran d'aquí uns dies aquesta publicació perquè puguin veure les nostres propostes per al proper Dia del Llibre.

A inicis de setmana enviem per e-mail a totes les adreces que tenim al nostre mailing electrònic un missatge amb totes les presentacions de la setmana. Impressiona: onze presentacions. Me'n toquen tres en una setmana en què entre presentacions i compromisos de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana he hagut d'anar quatre dies a Barcelona. De les presentacions hem queda la il·lusió d'un autor, Andreu Gabriel, en veure com la seva primera obra El poble dels homes tristos és editada; l'encertada definició que el poeta Joan Guasch en va fer de Celdoni Fonoll, "poesicultor", i l'entusiasme de Darío Porras en la presentació de l'Abarçadari, qui va dir literalment que ell havia nascut "gràcies al Barça". El perquè, al pròleg del llibre ho explica.
Miro l'agenda de la setmana vinent i veig que està atapeïda com la que finalitzem. En tinc assignades quatre, entre elles la presentació a la llibreria Bertrand de Les millors postres de l'Àvia Remei, la darrera publicació de Remei Ribas que en un llibre vistós i il·lustrat ens ofereix les seves millors propostes per acabar els àpats. I com a presentació original la que Jesús Maria Tibau ha preparat per al seu nou llibre I un cop de vent els despentina. Dilluns dia 28, a les 20 h. realitzarà una presentació virtual al seu blog.
I mentre, hem acabat de resoldre aquesta setmana el sistema de distribució dels nostres llibres per a l'Estat espanyol que després del tancament d'Arc de Berà no havia quedat acabat de definir. En parlaré més detalladament en un proper post. En tot cas, el que estava clar és que la forma de treballar que hem fet fins ara amb la distribució de Lectio, que era la que ens va oferir Arc de Berà, amb una xarxa de subdistibuïdors per a les difrents zones de l'Estat espanyol ha resultat del tot ineficient. Esperem que en l'opció escollida que hem de posar a la pràctica abans de l'estiu, els llibres de Lectio, la majoria dels quals tenim editats també en català i que tenen una bona sortida pel mercat de Catalunya, siguin distribuïts de forma adequada per les llibreries de l'Estat espanyol.

Després de vuit mesos

2011-03-20T19:09:00.013+01:00

La setmana passada, després de vuit mesos sense poder comptar cada mes amb els ingressos per la venda de llibres a les llibreries, hem tornar a fer la roda i hem cobrat el primer pagament que ens corresponia per la venda dels llibres a les llibreries després de la nova situació creada per la crisi d'Arc de Berà. El juliol de 2010 vam cobrar d'ArcLogi, empresa del grup Arc de Berà, que realitzava en aquell moment per a Xarxa de Llibres la logística editorial (tramesa de llibres als punts de venda i cobrament), el pagament que vencia. Els pagaments del mes d'agost, que precisament corresponen en bona part a les vendes de Sant Jordi, s'ajornaven sempre per contracte a mitjans de setembre. A inicis de setembre se'ns anuncia que Arc de Berà no podia fer front als seus pagaments i tampoc ArcLogi i el seu cobrament va quedar en suspens, cosa que ens ha creat a les editorials afectades un gran problema.
A l'octubre vam començar amb el nou logista Àgora, que paga deu dies després de 120 dies de la data de la factura, cosa força habitual en el sector. Per tant, vam facturar per primera vegada a Àgora el 30 d'octubre i a mitjans de març hem vist ingressats els diners per la venda dels nostres llibres a les llibreries del mes d'octubre. Han estat vuit mesos per tornar a fer la roda en què les editorials afectades pel tancament de l'Arc de Berà hem hagut de buscar solucions financeres per poder arribar a aquest termini, solucions financeres que s'han hagut de negociar en un context en què les entitats bancàries no hi posen facilitats.
Pel que fa a Cossetània, el primer que vam fer el mes de setembre i octubre va ser elaborar un pla de tresoreria que ens permetés arribar als nous cobraments i on hem utilitzat des de l'ajornament de pagaments pactats amb els proveïdors, a pòlisses de crèdit o a productes financers com el facturing, entre d'altres solucions. El pla elaborat s'ha portat a terme com estava previst. Ara saber que cada mes tornem a ingressar per la venda a les llibreries ens retorna a una situació més normal, tot i que encara no està resolt el deute d'ArcLogi, cosa que la nostra tresoreria segueix en trobar en falta. Des del setembre no hem parat de fer mil i una gestions, contactes i negociacions per resoldre el conflicte i encara ho estem fent. Tot plegat és un malson al que ens hem acostumat a conviure-hi però que no ens ha impedit seguir endavant i del què hem après moltes coses, que ens serviran pel futur de l'editorial.

Amb molta il·lusió

2011-03-13T13:55:00.001+01:00

En la junta directiva de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana que es va celebrar aquest dijous dia 10 de març, Enrest Folch, fins aquell dia president, va anunciar la seva dimissió per poder atendre les seves noves obligacions professionals, tal vegada que recentment ha assumit la responsabilitat de director editorial d'Ediciones B. La junta va acordar que fos un servidor, vicepresident primer, qui assumís aquesta responsabilitat. Aquest acord, així com el d'altres canvis en la junta directiva, haurà de ser ratificat per l'assemblea de l'Associació que es portarà a terme a principis d'abril.
Assumeixo la presidència de l'Associació, prèvia ratificació com he dit de l'assemblea, amb molta il·lusió per treballar per l'edició en català; de la mateixa manera que ho he fet des de gener de 2010, com a vicepresident primer de la junta presidida per Ernest Folch o com a vocal des del gener de 2006 amb la junta presidida per Lluís Pagès.
Els propers temps seran molt importants per a l'edició en català. Hi ha diverses circumstàncies que ens faran treballar de valent i haurem de ser imaginatius. En primer lloc, la situació de crisi econòmica i el descens de les vendes dels llibres en general que ha afectat en major cruesa el llibre en català ja que és el que té menys rotació a les llibreries. A aquest fet hi hem de sumar les retallades que ja se'ns han anunciat dels ajuts institucionals, retallades que arriben a un sector que ja veia com per exemple ajuts com el de traduccions o el propi ajut a la producció no arribaven a cobrir el que s'esperava. I finalment, el canvi de paradigma que viu el món del llibre en general amb l'aparició dels formats de lectura digital. Afrontar aquests reptes ho farem conjuntament tota la junta directiva de l'Associació, un equip d'editors que ha demostrat les ganes de treballar i de fer aportacions per millorar l'edició en català. En la nostra ment, tots tenim clar que cal augmentar el nombre de lectors en català. Com he comentat altres vegades en aquest blog tant sols un de cada cinc lectors de Catalunya llegeix habitualment en català. La nostra tasca ha de ser treballar amb insistència per millorar aquestes dades. A això és el que hem de dedicar com a objectiu prioritari els nostres esforços.

L'errada

2011-03-06T11:25:00.000+01:00

El dilluns em deixen sobre la taula una de les novetats que hem de distribuir aquest mes de març. Li faig un cop d'ull i constato amb satisfacció que el llibre ha quedat ben imprès i que la coberta fa goig. Al cap d'una mitja hora, la responsable comercial ens comenta que ens fixem on està posat l'accent en la principal paraula de la coberta que té un cos de lletra grandiós. Ràpidament ens posem les mans al cap: l'accent està equivocat de lloc i ningú se n'havia adonat abans. El llibre no es pot distribuir d'aquesta manera i caldrà buscar la solució encara que això suposi repetir la impressió de tota l'edició. Mentre parlem amb l'impressor i trobem la fórmula per resoldre-ho tot desenquadernant el llibre i reimprimint la coberta de nou, analitzem el perquè no hem detectat l'error i repassem si s'ha seguit tot el procediment que tenim establert per tal d'evitar aquestes situacions.
L'error és humà i el dissenyador es va equivocar a l'hora de posar l'accent. Sempre hem comentat que millor no fer errors, evidentment, però que sobretot hem d'establir un sistema per a detectar-los perquè en qualsevol moment es poden produir. El disseny va ser aprovat pel director editorial, per un servidor i va ser corregit i revisat per una fil·lòloga. Es van fer correccions en el text de la sobrecoberta i de la biografia de l'autor però ningú va detectar l'error de grans dimensions en la principal paraula de la coberta. Es va enviar una prova de la coberta a l'autor per correu electrònic i aquest també en va donar el vistiplau. Fins a quatre persones diferents a més del dissenyador havien vist fins el moment la coberta. El llibre es va enviar a impremta i vam rebre la prova de la coberta. Tenim establert que tres persones diferents l'han de signar i l'han de revisar i que l'impressor no la pot entrar a màquines fins que no rebi la prova revisada i signada Ningú va detectar l'errada.
La imatge de la coberta va ser utilitzada pel departament de premsa i comercial per fer la fitxa del llibre i imprimir el catàleg que es mostra a les llibreries per rebre les comandes. Ningú va detectar la falta. El procediment que hem seguit és el que tenim establert per detectar errades com aquesta. S'ha seguit correctament. S'han revisar els detalls de la coberta, que l'ISBN i el codi de barres estigués bé, que el nom de l'autor fos correcte, que el número de la col·lecció que té fos el que li correspon, que el disseny s'adeqüés en tots els seus elements al model de la col·lecció, etc. Hem parat la màxima atenció en intentar trobar errades en la lletres petites i no ens hem fixat que la falta era en les lletres més grans. En fi, som humans i ens equivoquem i a vegades ens equivoquem tots a la vegada.

El drama humà sobre la platja d'Argelers

2011-02-27T19:30:00.003+01:00

La meitat dels catalans han tingut o tenen algun parent que va estar al camp de concentració d'Argelers. Aquesta dada l'aporten Felip Solé i Grégory Tuban en el llibre Camp d'Argelers 1939-1942 que hem editat aquest mes de gener i que és producte del documental Argelers que va produir TV3 dirigit per Felip Solé. En el meu cas formo part d'aquesta meitat que hi va tenir parents, no un, sinó dos, i de cada branca familiar: un tiet-avi de la part familiar de la mare i un tiet-avi per la part familiar del pare. D'ells havia sentit com explicaven el seu pas per aquest camp de concentració. Un dels tiets va tornar cap a l'Estat espanyol en un penós viatge en tren que el va portar cap a la frontera entre els estats espanyol i francès per Euskadi, l'altre es va quedar a l'exili. Els dos però van sofrir la inhumanitat que es va viure a Argelers i a altres camps de la Catalunya Nord.

En altres llibres de testimonis de la retirada havia llegit les penúries que s'hi va passar però en aquest que acabem de publicar, el treball més complet que s'ha editat sobre Argelers, els autors ens aporten moltes dades i imatges inèdites sobre la magnitud del drama humà que s'hi va viure; i ens aporten també testimonis colpidors. A l'interior dels filats d'Argelers es va tractar els republicans que hi van fer cap de manera brutal. En el llibre s'explica la gana que s'hi va passar, la manca de salubritat, el fred, les malalties, el despreci dels guardians, el seus cops i maltractaments. A Argelers hi va haver violacions, morts per falta de condicions humanes per sobreviure-hi i per altres causes. Argelers va ser un infern humà, un drama que hem de recordar que es va iniciar en la retirada cap a un país amb un sistema democràtic, cap a un Estat, el francès, que es presumia que devia almenys garantir els mínims drets humans de les persones.
Argelers va ser un camp de concentració vergonyant. Els autors expliquen en l'obra l'inici del camp i la seva evolució i com va ser utilitzat pel govern de Vichy per controlar-hi a més de republicans catalans i espanyols, europeus ideològicament contraris al nazisme, gitanos o jueus. D'aquests n'hi van haver que després d'Argelers va fer cap als camps d'extermini nazis.
En les darreres frases del llibre, els autors en sintetitzen el significat d'aquest camp:

Sobre aquella platja àrida s'hi va jugar un drama en tres actes palpablement demostrats: la incapacitat d'endegar el flux de refugiats de la Retirada de l'hivern del 1939, "l'estranya guerra" entre setembre i maig del 1940 i, a partir del juny del 1940, la col·laboració de França amb l'Alemanya nazi, l'Espanya franquista i la Itàlia feixista convertida en croada contra l'enemic comú. El camp d'Argelers és un laboratori de mesures d'exclusió per a estrangers a cel obert del qual no subsisteix cap resta física si no són les ombres ardents d'una història enterrada en sorra batuda al vent.

Podeu veure el vídeo de la presentació del llibre que vam portar a terme a la llibreria Laie.

El llibre digital, un any després

2011-02-19T18:39:00.005+01:00

Repasso un power point que vaig fer l'any passat per una sessió a la Blanquerna, que aquesta setmana he de repetir i on aprofito per parlar del llibre electrònic. Veig que he de refer diverses pantalles perquè en un any, malgrat que a l'Estat espanyol no ha succeït encara l'explosió del llibre electrònic, que ja arribarà, hi ha hagut canvis importants.

Per a mi, el que ho és més és l'aparició de l'ipad d'Apple amb la venda de milions d'unitats i que és utilitzat també per a la lectura de llibres electrònics. En contra, dels "tradicionals" e-readers de la còmoda tinta electrònica, amb poques utilitats més enllà de la lectura, els nous tablets obren tot un món connectat a la xarxa que obligarà a variar el concepte de llibre digital. Amb els e-readers llegim llibres fets i pensats en paper en un aparell digital, després d'un procés de transformació. Els tablets obligaran a crear ellibres pensats directament per al món digital i destinats únicament a ser llegits en aquest entorn. Hi ha hagut altres fets importants en el darrer any com l'entrada en el món dels llibres digitals dels editors més grans de l'Estat espanyol a través de la plataforma Libranda, capitanejada per Planeta.

Incorporo també el gràfic que reprodueixo en aquesta pàgina sobre els soports de lectura extret de l'Enquesta sobre Hàbits de Lectura de la Federación de Gremios d'Editores de España on veiem que un 47,8% dels lectors llegeix en format digital. De moment, però, només un 5,3% dels lectors digitals llegeixen e-books tot i que aquesta dada s'ha incrementat en un 0,6% en el darrer mig any. De totes maneres, només un 1,3% dels lectors digitals utilitzen e-readers. Ho entenc; com vaig fer l'any passat prendré l'e-reader que tinc per mostrar-lo a la sessió. Veient la possibilitats que ofereix comparades amb els tablets sembla un aparell a hores d'ara anacrònic. O evolucionen o difícilment, penso, tindran espai en el món digital.

Una setmana després

2011-02-12T17:39:00.009+01:00

Demà diumenge farà una setmana que es van acabar les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela que van fer viure als vallencs un dies intensos, esgotant tot el temps disponible per a viure-les, per a olorar el seu flaire, per a sentir interiorment aquella emoció inexplicable que tant sols notem els vallencs quan les gaudim. Un sentiment similar, suposo jo, al que deuen viure altres persones en altres festes que se celebren arreu del món i que tenen una atracció particular per aquells que les entenen i en saben el que signifiquen. En dos articles, un a El Puntt (aquí) i un altre al Diari de Tarragona (aquí) que he escrit durant les Decennals he expressat la meva visió particular de la festa.

Ara cadascú ha guardat les Decennals en el seu record i ha interioritzat els seus millors moments. Els meus estan en alguna de les imatges d'aquest recull que vaig incorporar durant els deu dies de les Festes al meu perfil de Facebook. Les Decennals del 2011 formen part dels meus millors moments viscuts com els petits records que en tinc del 1971 i les intenses vivències del 1981, 1991 i 2001.

El programa ha estat ampli i divers; voldria però en aquest post recordar algunes de les activitats culturals que s'han organitzat. Les Festes es van iniciar amb la inauguració de l'exposició sobre Narcís Oller, que encara es pot visitar durant els caps de setmana dels mesos de febrer i març a l'antiga Biblioteca Popular. Val la pena arribar-s'hi per aprofundir en el coneixement d'aquest excel·lent novel·lista vallenc. A més de la d'Oller hem gaudit d'una excel·lent exposició sobre la visió de la festa de la nissaga de fotògrafs Català (Pere Català Pic, Francesc Català-Roca i Pere Català Roca), exposició que serà itinerant, com la d'Oller, i que es podrà veure a arreu del país, i també de la mostra Lumen, ubicada en diferents espais de la ciutat i en la que diferents artistes contemporanis donen una visió particular sobre la llum, eix important de les Decennals. Encara es poden veure la majoria dels muntatges, un espectacle artístic de primer ordre. Val la pena qui no els hagi vist arribar-se a Valls per a contemplar-los. A destacar especialment el muntatge de l'església del Carme. Al pati de Sant Roc, amb menys mitjans, però amb molts records, hom pot veure una mostra de fotografies de grups d'escolars vallencs al llarg dels anys.

La nissaga Català també fou protagonista en ser, els tres fotògrafs, nomenats Vallencs Il·lustres en un acte que resultà emotiu i en el que destacà el vídeo que Canal Reus TV realitzà sobre els tres fotògrafs vallencs, que podeu veure aquí. L'acte literari en el què es donà a conèixer el guanyador del premi Decàlia de poesia, Jordi Julià, obra guardonada que publicarem properament a Cossetània en el que serà el segon llibre d'aquest poeta que tindrem en el catàleg de l'editorial, després que publiquéssim Murs de contenció, obra guanyadora del premi Ramon Comas i Maduell de poesia del 2003, resultà de qualitat, entretingut i molt encertat. El guió de Joan Cavallé i tot l'espectacle en sí presentat amb elegància per Xavier Graset va ser del tot excel·lent. Els textos que Alfred Bosch, Màrius Serra, Isabel Clara-Simó i Margarida Aritzeta van escriure sobre diversos moments viscuts de la Festa van resultar un testimoni colpidor. Properament també els publicarem. Val la pena tenir-los recollits.

Pel que fa al teatre, vaig assistir a l'obra Londres, protagonitzada per la vallenca Marc Ulldemolins i Pau Roca, en un espai, la vela del Col·legi la Candela, inadequat per a la seva representació, i a l'estrena d'Èxode de la pallassa vallenca Pepa Plana, una obra valenta, que no va deixar indiferent a ningú i que tracta una temàtica, la Guerra Civil, la retirada, l'exili i els camps de concentració, que pels comentaris posteriors a l'estrena encara és una ferida que no està prou cicratitzada. Conversant posteriorment amb Pepa Plana, amb qui recordaven les Decennals viscudes el 1981, m'explicà que dos avis seus havien estat a Argelers i a l'exili. Tot plegat, en el mateix moment en què estava llegint Camp Argelers (1939-1942), llibre que hem editat fa poques setmanes i sobre el qual em parlaré en el proper post.

Amb tot això, hem tingut deu dies intensos, sense temps per fer quatre notes al blog, amb moments per ballar, per escoltar música, per riure, per passejar, per degustar les tapes i també per viure els moments culturals que se'ns oferia. Unes Decennals que resten dolçament en els calaixos del records íntims i personals.

Narcís Oller. Literatura i modernitat

2011-01-25T12:29:00.001+01:00

Com a un dels primers actes de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, dimecres dia 26, a les 6 de la tarda, a l'edifici de l'antiga Biblioteca Popular de Valls s'inaugurarà l'exposició Narcís Oller. Literatura i modernitat, que ha estat possible gràcies a la iniciativa de la Societat Narcís Oller i al finançament de la Fundació Festes Decennals, la Diputació de Tarragona i la Institució de Lletres Catalanes. L'exposició estarà oberta durant les festes i també els caps de setmana d'aquests mesos d'hivern.

La mostra és una excel·lent oportunitat per apropar-nos a la figura de Narcís Oller. La idea del contingut ha estat del filòleg Roger Roig i el disseny conceptual i dels elements que s'hi exposen ha anat a càrrec d'Àlex Rull. He vist les proves del material que preparaven i tot plegat em sembla excel·lent. Tinc ganes de veure-ho en el seu espai. L'exposició és el resultat del treball realitzat els darrers anys a iniciativa de la Societat Narcís Oller de poder tenir catalogat tota la documentació sobre l'escriptor vallenc. Això ha permès per una banda poder editar l'Àlbum Oller i per l'altra poder fer realitat aquesta mostra. L'exposició serà itinerant per la qual cosa es podrà veure en altres indrets de Catalunya. La llàstima que tot aquesta feina de catalogació no pugui ser la base pel Centre d'Interpretació de Narcís Oller que estava programat a la nova biblioteca pública que s'està construint a Valls però que a causa de la poca maduresa que a vegades demostren alguns polítics, va acabar sense estar present en el projecte constructiu.
L'exposició sobre Narcís Oller permetrà obrir finalment l'edifici de l'antiga Biblioteca Popular de Valls, que ha estat per vergonya dels vallencs quinze anys tancat. Aquest edificació noucentista va albergar la primera biblioteca pública que va inaugurar la Mancomunitat de Catalunya, l'any 1918, en època doncs de Narcís Oller. La imatge que acompanya el post és de la inauguració de la Biblioteca Popular de Valls.

Dos llibres de l'exili

2011-01-22T09:44:00.001+01:00

Acabo la setmana i m'enduc cap a casa dos llibres que seran novetat aquesta setmana. Un tot just ha arribat de l'imprempta Camp d'Argelers. 1939-1942, de Felip Solé i Grégory Tuban, l'altre fa més dies que el tinc sobre la taula però aquesta setmana en farem el servei de la novetat a les llibreries, L'exiliada. Segona part, d'Artur Bladé Desumvila. Els dos tracten de l'exili. Els llegiré tot just acabi les poques pàgines que em queden de Les tombes buides, I premi de narrativa Món Rural escrit per Marc Masdeu en el qual demostra el seu domini de la llengua i la seva capacitat narrativa.

Camp d'Argelers. 1939-1942 és un llibre que neix a partir del documental Argelers que Felip Solé va dirigir per TV3. N'he llegit capítols solts mentre l'editàvem, però ara vull llegir-lo tot d'una tirada. És un excel·lent treball històric sobre aquest camp de concentració de trist record per a molts republicans que hi van fer cap en fugir de l'exèrcit franquista. El llibre a més està acompanyat de fotografies sobre el camp, moltes de les quals no s'havien publicat mai. Recordo que junt amb la responsable de publicacions de TV3, Elena Goixens, vam anar a la platja d'Argelers, l'hivern del 2009, quan Felip Solé filmava escenes pel documental amb barracons construïts similars als que s'hi van utilitzar, i de quina manera tot plegat em va acostar en un viatge en el temps a l'any 1939. Era un dia ventós, com tants n'hi ha a l'hivern rossellonès, i fredot. No s'hi estava bé a la platja d'Argelers. Pensava jo, tot plegat hi he estat una estona però quant de sofriment es devia patir sobre aquesta mateixa sorra per part d'uns refugiats exposats a les inclemències del vent, del fred, de la pluja, amb poc menjar i amb la tristesa d'haver deixat casa seva.
Aquest viatge en el temps cap el període comprès entre el 1939 i 1942 és més possible fer-lo amb la lectura dels textos d'Artur Bladé. Ara publiquem L'exiliada. Segona part, un llibre inèdit, un Bladé que mai ningú havia llegit, un Bladé Desumvila peculiar, perquè el dietari d'aquesta segona part de L'Exiliada l'autor segurament no s'haguera pensat mai que es publicaria. En el llibre hi podem llegir l'escriptura de Bladé quan escrivia el dietari, un Bladé tal com raja, sense cuinar, sense estar elaborat, llegit just a partir de les seves notes. Faig lectura d'unes pàgines, i malgrat faltar-hi l'elaboració dels textos que Bladé va realitzar en el primer volum de L'exiliada, fàcilment s'hi identifica l'escriptura clarament bladeriana i hom comprova de quina manera l'autor deixa testimoni dels darrers dos anys del seu exili "francès". Tinc ganes d'endinsar-m'hi, la primera part de L'exiliada la vaig trobar excel·lent, primer però Camp d'Argelers. 1939-1942.

Un recorregut poètic per la geografia urbana i emocional de Valls

2011-01-19T05:03:00.002+01:00

Onze x 2. Valls 2011 és l'aportació que fem des de Cossetània a les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, que se celebraran durant deu dies entre finals de gener i inicis de febrer a la capital de l'Alt Camp. El llibre és un recorregut poètic per la geografia urbana i emocional de la ciutat realitzat per onze poetes i dos fotògrafs vallencs.
Fa deu anys en motiu de les Decennals del 2001 vam publicar en llibre Deu + 1 en el que onze narradors vallencs van escriure un relat que d'alguna manera o altre tenia com escenari les Festes Decennals.
Aquest cop vam proposar al col.lectiu literari BValls de Lletres que és qui ha coordinat l'obra que poetes de la ciutat fessin un poema sobre un racó de Valls a partir de fotografies de Francesc Parés i Carles Cubos. El resultat és Onze x 2. Valls 2011 que es presenta dimecres dia 19 de gener a 2/4 de 8 del vespre a la Sala d'Actes de l'IEV. La presentació anirà a càrrec del poeta Celdoni Fonoll, amb la col·laboració especial de Lloll Bertan.
Podeu veure el vídeo que Marta Ferré ha realitzat com a promoció de l'obra.

Sobre Iquino

2011-01-16T11:25:00.006+01:00

El 2010 s'ha celebrat el centenari del naixement del director i productor de cinema Ignasi Ferrés Iquino, qui va néixer a Valls el 25 de juny de 2010. Divendres el col·lectiu Sal Grossa, que ha realitzat diverses activitats per commemorar-ho, va organitzar una taula rodona que em van demanar que moderés.

Iquino va ser tot un personatge en el món del cinema, emprenedor nat va realitzar moltíssima feina com a director, productor, guionista, va escriure teatre, sabia dibuixar, música. Sobre ell Àngel Comas va escriure una completa biografia publicada per Laertes. En la taula rodona es va poder escoltar els testimoni de diversos vallencs que d'alguna manera o altre van estar en contacte amb Iquino.
En primer lloc Pere Cano va situar Iquino en el món del cinema. Cano va destacar el poder d'adaptació que va tenir al llarg de la seva vida. Digué que "tenia una tècnica que va crear escola. Sabia treure partit de qualsevol limitació i s'apuntà a totes les modes en el món del cinema i fins i tot s'anticipà a algunes. El problema és que va fer massa pel·lícules".

Molt interessant va ser el testimoni del director de cinema vallenc Ignasi P. Farré qui en els inicis de la seva carrera com a cineasta va fer d'ajudant de direcció de la penúltima pel·lícula que va dirigir Iquino, Hombres que rugen. Farré va comentar que Iquino va morir desenganyat pel poc reconeixement del sector. I és que l'etapa de la transició en què Iquino es dedicà a les pel·lícules S va fer oblidar un Iquino que els anys quaranta i cinquanta dirigí llargsmetratges reconeguts com Brigada Criminal o entre d'altres El Judas, alguns dels quals han esdevingut de culte. Farré va destacar que mentre les productores de cinema deixaven Barcelona per instal.lar-se a Madrid, "Iquino aguantà incombustiblement a Catalunya".
Recordar des de Valls la tasca d'Iquino ha estat possible en gran part gràcies a la feina feta per Manuel Fernández qui s'ha dedicat en cos i ànima els darrers anys a recopilar la màxima documentació possible de quatre directors de cinema nascuts a Valls: Ignasi Farrés Iquino, Pedro Lazaga, Joan Bosch de qui a Cossetània vam publicar una biografia escrita per Àngel Comas, i Ignasi Farré. Fernández digué que Iquino a "se'l va tractar injustament"' i que "en totes les seves pel·lícules va demostrar el seu mestratge".

Més autoestima

2011-01-09T13:43:00.001+01:00

Ho diu Sam Abrams en l'entrevista que Ada Castells li fa al suplement de Cultura de l'Avui d'aquest dijous passat:

... No estic segur que Catalunya es cregui la gran cultura que té. Una de les critiques que se'm fa és que jo veig meravelles a cada cantonada, però és que són certes! Tu has estat al PEN com jo i has pogut veure com algú d'Indonesia et ve amb una antologia de la seva literatura. Ho mires amb molt d'interès però no hi trobes cap valor artístic. En canvi, la cultura catalana té un bon nivell.

... Trobo que la qualitat intrínseca de la cultura catalana, amb escriptors d'un nivell altíssim en tots els gèneres, mereixeria una assistència de primera, i no la té. A la televisió, els programes de llibres semblen sectes i als telenotícies no surt mai cap autor. Als Estats Units si Philip Roth treu novel·la, la premsa hi va. Si Bellow publica la seva correspondència és una festa major de costa a costa. Aquí, ja pots fer el que vulguis, que res de res. I al damunt la cultura castellana passa al davant.

Hi estic molt d'acord. En aquest país nostre ens falta autoestima, i a més, costa molt, massa, que es faci cas als escriptors catalans. Qualitat com diu Abrams n'hi ha. I qualitat literària és la que produeix l'escriptor ebrenc Josep Igual de qui aquesta tardor hem publicat el llibre No és el que sembla, un recull de relats on hom gaudeix del estil identificatiu de l'autor. Escolteu-lo en un dels relats del llibre, "Neonadal al tercer quadrant".

El Dragon Khan del 2010

2011-01-02T21:43:00.006+01:00

S'ha acabat el 2010 i un té un certa sensació d'haver viscut l'any en un Dragon Khan, la sensació d'haver passat els dies i els mesos amb pujades i baixades a velocitat vertiginosa sense tenir temps per a trobar moments per poder treballar en tranquil·litat. Ha estat un any intens, molt, intens potser el més des que vam crear Cossetània. Ha estat un any diferent, sense rutina, i del qual hem d'aprendre que és possible navegar i avançar amb el vent en contra. El resultat del viatge és poc previsible mentre aquest transcorre però si l'esforç és constant tard o d'hora trobarem una bona direcció.
El 2010 va començar amb un dels projectes pel que més esforços hi havíem dedicat el 2009, la creació d'una comercial, Xarxa de Llibres, impulsada per tres editorials independents Angle, Bromera i Cossetània. El repte era molt interessant i els interrogants grans. Van caldre els primers mesos de l'any per superar les incerteses i les sorpreses que esdevenen quan un s'inicia en una realitat nova. De totes formes, el que més trasbals ens va produir va ser el trasllat dels llibres que Arc de Berà va realitzar de les naus de Montigalà a Gualba. La mesura, que amb el pas del temps cal emmarcar-la amb la crisi que mesos més tard es va produir amb el tancament d'aquesta distribuïdora, va provocar-nos moments de gran tensió en veure que els llibres no arribaven a les llibreries amb la puntualitat desitjada. Vam salvar el Sant Jordi però amb massa desgast.
Semblava que al maig arribaria la normalitat i durant uns mesos vam treballar amb intensitat amb projectes com l'aparició de les guies Essencials, les úniques guies de turisme en català, i amb la preparació de les novetats per a la tardor amb les que estàvem molt esperançats. El mercat del llibre però estava i està tou, com tot el què depèn del consum privat, i els retorns de les llibreries van esdevenir més nombrosos dels desitjats. Eren i són les conseqüències d'una crisi econòmica severa que com no podia ser d'altra manera també ha arribat amb cruesa al món del llibre i com no pot ser d'altre manera, qualsevol situació de crisi afecta en més mesura els més dèbils i en aquest cas el llibre en català passava i passa més dificultats, ja que és el que té menys rotació al punt de venda i per tant és el que més ha estat castigat pel retorn.
La tornada de les vacances ens tenia preparada una sorpresa inesperada. El 9 de setembre, la data la tinc gravada al cervell, Arc de Berà ens anunciava el seu tancament i que no podra fer front als pagaments. De tot plegat, del trasbals que això ha suposat n'he parlat en diverses ocasions en aquest blog. He esmerçat moltes, moltíssimes hores, com altres editors afectats, en poder resoldre els problemes que ens ocasionava aquesta crisi. Hem resolt satisfactòriament un nou sistema logístic però encara no s'ha pogut establir una forma perquè els editors poguem tenir la tresoreria que ens manca des de l'impagament d'Arc de Berà. Aquest és una de les qüestions que hem de resoldre durant les primeres setmanes del 2011.
Tot i així, l'any 2010 també ha servit per avançar i per apostar per nous reptes. Entre d'altres qüestions, hem canviat el disseny del nostre web que s'havia quedat antiquat, hem creat una Sala de Premsa amb moltes més prestacions que el blog de premsa i hem creat un Club de Lectura digital com a eines de promoció a la xarxa dels nostres llibres. També hem iniciat projectes que ens són importants com la col·lecció El meu petit animalari, creada amb la voluntat d'ampliar l'oferta de llibres de natura i encaminada en aquest cas cap els més petits, o la que comentava, la col·lecció guies Essencials, les úniques guies de viatge en català, o també la col·lecció Physis de petites guies de natura. I hem editat llibres que han estat exitosos i que han aparegut al top ten de vendes de llibres en català com La primera guia del boletaire, Escoltant Cruyff, La Riera o el gran èxit d'aquesta tardor hivern Temps de neu, 25 anys.
Per altre part, el 2010 no ha estat l'any en què ha esclatat el llibre digital. Hem augmentat el nostre fons digitalitzat al portal www.edi.ca i fem els primers passos per vendre continguts fragmentats o per capítols. El sector digital ha crescut però menys del què molts esperàvem. Encara falta recorregut per arribar a la maduresa del mercat nordamericà. Caldrà doncs adaptar els nostres plantejaments a la velocitat de penetració al mercat del món digital.
Amb tot plegat hem arribat al 2011, un any que no es preveu mancat de dificultats. Com he comentat abans, hem d'acabar de resoldre urgentment la qüestió de l'impagament d'Arc de Berà. De totes maneres, el que hem d'esperar com a notícia més important és que la venda de llibres es torni a créixer No podem però, en qualsevol cas, està parats i en aquest sentit treballem amb nous projectes i amb noves idees per al futur amb la idea clara de millorar, d'avançar, d'intentar estar al dia i sobretot de saber adaptar el que oferim a les realitats i inquietuds del moment. El 2011, Cossetània complirà el seu quinzè aniversari. No ho celebrarem amb l'esplendor de quan vam fer deu anys. Les circumstàncies del moment recomanen prudència, però d'alguna manera recordarem que ja tenim quinze anys.

El Club de Lectura Virtual

2010-12-26T11:48:00.000+01:00

Amb la creació de la nova Sala de Premsa de Cossetània hem posat en marxa un Club de Lectura Virtual amb la voluntat de poder saber de primera mà el què en pensen els lectors dels nostres llibres. Aquesta setmana hem enviat un e-mail a les persones que reben les novetats de l'editorial i als seguidors de Cossetània a Facebook tot explicant el què han de fer les persones que vulguin participar-hi. Aquest és el text que s'ha enviat:

Cossetània Edicions ha obert un club de lectura virtual al qual ja es pot accedir a través d’una nova pàgina web (www.cossetania.com/premsa/club-de-lectura). A partir de la inscripció al club, l’editorial ofereix la possibilitat d’aconseguir les seves obres i compartir-ne l’opinió, amb l’objectiu d’incentivar la formació d’una comunitat de lectors.
Per inscriure-s'hi, s’ha d’omplir el formulari que es troba a la pàgina del club de lectura. L’editorial repartirà de 10 a 15 exemplars de cada novetat que aparegui al club entre els membres que hagin seleccionat les obres d’aquella temàtica. Els que la rebin, tindran un mes per enviar una ressenya, de com a mínim quinze línies, i la valoració numèrica. Els articles apareixeran a la pàgina del club, on els diversos participants hi tindran accés per poder-los comentar i obrir debats sobre les diverses lectures. Els autors també hi podran accedir per parlar sobre les seves obres i respondre les preguntes dels lectors.
Un cop al mes, Cossetània sortejarà entre els membres del club un val de 50 euros per gastar en els llibres que escullin de l’editorial.

Ens interessa molt saber l'opinió dels lectors dels llibres de les diverses temàtiques que publiquem a l'editorial, per això les persones que vulguin participar podran triar quin tipus de llibres voldran comentar. Tots els estudis ens diuen que els editors cada cop necessitarem més saber què pensen els lectors i a partir d'aquí establir les estratègies de l'editorial. Aquest doncs és un primer pas encaminat a crear una comunitat de lectors al voltant de Cossetània que en el futur ens pot ser de gran ajuda de cara a prendre decisions. Ara iniciem aquest camí, si tots ens hi sentim còmodes les possibilitats que s'obren poden ser nombroses. De moment, el Club de Lectura ja compta amb un bon nombre d'inscrits.

D'aniversari i calendari

2010-12-19T16:56:00.003+01:00

L'Editorial Meteora celebrava dilluns a Barcelona la festa del seu desè aniversari que va aplegar autors, col·laboradors i amics de l'editorial. Meteora és una editorial dinàmica amb un catàleg molt interessant i amb propostes de qualitat. L'energia i vitalitat de M. Dolors Sàrries i Jordi Fernando al davant de l'editorial són una garantia de futur. Realitats editorials com la de Meteora dignifiquen el món editorial català. Aquests primers deu anys i la feina feta durant aquest temps avalen l'editorial.

I dijous, la Fundació Mas Albornà amb qui Cossetània vam col·laborar l'any passat amb l'edició del llibre Mira'm en el qual diversos autors feien un relat sobre un moment vital de persones amb discapacitat psíquica va presentar el seu tradicional calendari que han protagonitzat en totes les edicions que l'han fet personatges famosos dels mitjans de comunicació, de l'esport, teatre, cinema, etc. Enguany els directius de Mas Albornà han optat perquè una sola persona, Lloll Bertran, aparegui en cada full del calendari acompanyat de diferents persones que treballen a Mas Albornà en unes imatges que mostren algunes de les diferents tasques que hi realitzen. El calendari compta cada any amb un escrit. Mas Albornà em van demanar que fes el text pel calendari del 2011. El podeu llegir aquí.

La nova sala de premsa de Cossetània

2010-12-05T18:44:00.006+01:00

La molta informació que es genera des de Cossetània, sigui en notícies que pròpies l'editorial, en notícies que apareixen a la premsa o en crítiques, feia que el blog de Cossetània se'ns hagués quedat petit. És per aquest motiu que vam pensar en crear un gestor de continguts que ens permetés que les informacions de Cossetània tinguessin més visualització i que a la vegada el material informatiu que es genera al voltant de l'editorial es pogués seguir de manera més ordenada.

En aquest projecte hi hem treballat durant tot l'any i ara ja es pot consultar aquí. Hi podreu trobar en l'apartat de notícies, les informacions que redactem des de l'editorial. Hi ha també un espai per a recollir les notícies que apareixen a la premsa i també un altre espai per a les crítiques. Hem volgut que aproximadament cada mes es faci una entrevista a algun dels autors de l'editorial. La primera que publiquem és la de Celdoni Fonoll autor de Bèsties i bestioles, que hem editat aquesta tardor. També hi ha un apartat pel Club de Lectura que iniciarem en breu i en el qual pretenem tenir crítiques dels nostres llibres per part dels lectors de Cossetània. De fet, el que fem és aprofundir en la iniciativa creada a partir dels seguidors de Cossetània de facebook amb la qual enviàvem una desena de llibres a lectors seguidors de l'editorial que així ho sol·licitaven amb la condició que després havien de fer una crítica del llibre, que posteriorment publicàvem al blog. Ara aprofundirem en aquesta idea a partir del Club de Lectura de la Sala de Premsa de Cossetània. Hi ha també un apartat per a vídeos, per a l'agenda d'activitats de l'editorial, per a fotografies, per a les bases dels premis que nosaltres editem, etc. Esperem que aquesta eina, amb la qual voldríem tenir també comentaris dels lectors de l'editorial, serveixi com un mitjà que agrupi totes aquelles activitats promocionals que realitzem al voltant dels llibres que editem.

La diversitat lingüística i el català

2010-12-05T14:18:00.010+01:00

En el darrer número de la revista BValls de Lletres (núm. 14) hi trobo, entre altres textos, interessants un article de M. Carme Junyent sobre la diversitat lingüística del nostre país i sobre com això pot ser una oportunitat per al català.
Diu en primer lloc que en les societats bilingües "un cop l'ús de les dues llengües s'ha generalitat, una tendeix a ocupar l'espai de l'altra". La situació es resolt o bé "per normalització o bé per substitució". El problema és que casos que han acabat amb normalització "no se'n coneix cap," o sigui que ho tenim malament els catalans, mentre que "casos que hagin acabat en substitució n'hi ha milers".
Dit això, obra una porta a l'esperança pel fet que "les comunitats que han mantingut la llengua són comunitats molt multilingües, és a dir, tothom parla diverses llengües i no necessariàment les mateixes". I és aquí doncs on el canvi del paisatge lingüístic que ha viscut el nostre país amb la incorporació de la immigració pot comportar una nova realitat, ja que segons l'autora en "societats molt homogènies, quan han tingut una invasió, han cedit ràpidament a la pressió per abandonar la llengua". Així, tenir una realitat lingüística heterogènia i per tant diversa "pot ajudar a recuperar el català". Segons l'autora el fet que "més d'un 10% dels catalans no tenen ni el català ni el castellà com a primera llengua", reescriu les regles del joc.
I acaba l'article amb una perla: "una de les paraules més emblemàtiques de la nostra cultura -enxaneta- és d'origen amazic".

Els viatges de Narcís Oller

2010-11-28T20:25:00.010+01:00

Assisteixo dissabte al matí a les II Jornades sobre Narcís Oller que organitzades per la Societat Narcís Oller es van portar a terme a la Sala d'Actes de l'Institut d'Estudis Vallencs. De l'agenda programada puc assistir als dos primers actes.

Montserrat Comas va presentar en primer lloc el Mapa Literari Català d'Espais Escrits i explicà totes les possibilitats que ofereix aquesta excel·lent pàgina d'Internet. Coneixia la seva existència però no hi havia entrat en profunditat i l'eina em va sembla excel·lent. El contingut que hi ha és important i ara cal poc a poc ampliar-ho de manera que utilitzant-lo un podrà conèixer no únicament el nostre país sinó molts indrets del món a partir de textos dels nostres escriptors. Una iniciativa extraordinària, original, moderna i de primera línia.
Posteriorment, Jordina Gort oferí una conferència sobre els viatges de Narcís Oller que aportà molta més informació de la que en principi un podia imaginar. Es va fer palès com l'escriptor utilitza les seves experiències personals per a l'elaboració de les seves obres. En aquest cas, la conferenciant ens mostrà de quina manera els viatges que va fer Narcís Oller van influenciar en la seva carrera literària i com el que va viure i veure també va estar present en la seva obra.
Ara, tot plegat ens pot semblar molt minso, hem de situar-nos en el moment històric de finals del segle XIX i inicis el XX i valorar els mitjans de transport de llavors, ja que Oller que formava part de la burgesia catalana va fer en tota la seva vida sis viatges fora de Catalunya (tres a París, un a Vichy, un a la nord de la península ibèrica i un a Itàlia). Viatjar, conèixer món estava a l'abast de pocs privilegiats i tot hi així no podien fer-ho amb assiduïtat, però quan es feien calia aprofitar-los al màxim, conèixer noves situacions, noves tendències, impregnar-se de noves realitats.
Oller va aprofitar els viatges a París per conèixer l'esplandor de la capital francesa que li serviran per madurar la idea de la Barcelona, ciutat que es trobava en transformació, que ell voldria (en el llibre La Barcelona de Narcís Oller, de Rosa Cabré, que vam editar a Cossetània es poden llegir aquestes idees de l'escriptor), per visitar l'exposició universal, per reunir-se amb Zola o amb Pavloski, entre d'altres, per moure's en l'ambient cultural i intel·lectual parisenc.
En el viatge que va fer per el nord de la península, l'escriptor vallenc va poder comprovar com la seva obra era valorada per importants autors espanyols. A Itàlia, Oller va poder admirar i contemplar l'art i l'arquitectura de ciutats com Gènova, Pisa, Roma, Florència o Venècia.
Gort assegurà que "els viatges van tenir transcendència en el món literari d'Oller que aprofità per fer aparèixer les ciutats que va visitar en la seva obra." També comentà que en l'anàlisi de les seves visites es pot comprovar "l'interès artístic de l'escriptor".

Les frases de Cruyff

2010-11-25T22:41:00.001+01:00

En les darreres setmanes he enllaçat al blog els vídeos de les presentacions dels llibres Bèsties i bestioles, de Celdoni Fonoll; La Riera, que està en el top ten de vendes de l'Avui, i de Temps de neu. 25 anys, que la setmana passada va aparèixer per primer vegada al top ten de vendes de l'Avui i d'El Periódico, que aquesta s'hi manté i que té un ritme de vendes molt bo. Aquesta setmana enllaço un nou vídeo, el del llibre Escoltant Cruyff, escrit pel periodista holandès Edwin Winkels en el qual de manera similar al que féu Josep Riera, en el llibre Escoltant Guardiola, reconstrueix la vida personal i professional d'aquest geni del futbol a partir de 150 frases. En el llibre s'hi poden trobar des de frases que defineixen la seva manera d'entendre el futbol que tant ha marcat el joc del Barça, com per exemple "La tàctica decideix on va la pilota i la tècnica, com hi arriba", altres que formen part de la seva filosofia de vida com "Cada desaventatge té el seu avantatge" o altres que són expressions del seu llenguatge com "Este es uno" o "Gallina de piel". Tot plegat analitzat per Winkels, qui fa molts anys que viu a Barcelona i que parla català i castellà perfectament, fa que el llibre sigui una obra entretinguda, que aporti interessant informació que desconeixíem de Cruyff, pel fet que l'autor té el privilegi de conèixer el que ha fet i dit Cruyff tant a Catalunya com a Holanda, i que permeti d'una manera diferent conèixer millor un personatge tant polièdric com Johan Cruyff. La presentació, que es va portar a terme la setmana passada al Col·legi de Periodistes, la va realitzar Sergi Pàmies i el propi autor. En el vídeo podeu sentir algunes de les opinions que van donar ambdós sobre Cruyff i sobre el llibre.

També la setmana passada vam presentar el llibre Temps de neu. 25 anys, i aquest és el vídeo promocional de la presentació que n'hem fet:

Llibres amunt i avall

2010-11-21T19:07:00.005+01:00

Una de les preocupacions més grans que hem tingut arran de la crisi d'Arc de Berà ha estat que poguéssim afrontar la campanya de Nadal amb garanties. Vam haver de resoldre amb poc temps decisions importants que condicionarien el futur de l'editorial i que ara amb la prespectiva del temps passat recentment podria resumir en aquests punts:

- Amb quin logista (empresa que gestiona el magatzamatge, fer els paquets i l'enviament dels llibres) operaríem
- Quins segells gestionaria la comercial Xarxa de Llibres, creada inicialment per Angle, Bromera i Cossetània però oberta a noves incorporacions.
- Quan es podria reemprendre el servei de novetats
- Quan es podria iniciar el trasllat de llibres al nou logista (tota vegada que es va decidir canviar de logista: ArcLogi per Àgora)
- Com s'incorporaria tota la informació del nostre fons al nou logista
- Amb quin calendari es faria el trasllat

Tot plegat ens creà molt de nerviosisme ja que a part de l'incobrament de la facturació de l'abril al setembre i mentre es negociava i es negocia com resoldre-ho, ens preocupava molt també poder tornar a generar recursos amb la venda de llibres. Per respondre a aquestes qüestions es va haver d'actuar amb moltes presses. El canvi de logista i la incorporació dels nous segells va quedar resolt a principis d'octubre, tant sols una vintena de dies més tard que exclatés la crisi, i el primer servei de novetats es va realitzar després del pont del Pilar. El 18 d'octubre s'inicià el trasllat dels fons de les editorials de Xarxa de Llibres d'ArcLogi (Gualba) a Àgora (Santa Coloma de Farners). El trasllat funciona bé gràcies a la diligència i molt d'esforç de Xavier Marin, el cap de magatzem d'ArcLogi, i els seus col·laboradors i també gràcies a tot l'equip d'Àgora que realitza un extraordinari treball per processar el més ràpid possible el fons que els arriba. Només per fer-se una idea, del nostre fons, del de Cossetània, s'han traslladat d'ArcLogi a Àgora i s'han processat més de 100.000 llibres. D'aquesta manera, amb molta celeritat i a mesura que es processaven, els llibres han estat disponibles per servir les comandes de les llibreries que hi havia pendents i a hores d'ara, tot just un mes després que s'inciés el trasllat es pot servir un percentatge de comandes altíssim. Encara queden molts llibres per traslladar però de la manera com es fa i amb el ritme que es porta a terme podem garantir que podem afrontar la campanya de Nadal on hi estem ja immersos en plenes garanties, cosa que ens ha donat dosis necessàries de tranquil·litat.

Un miracle documentat

2010-11-14T20:57:00.007+01:00

Amb retard respecte el que havíem previst a causa dels problemes que hem tingut amb la distribució dels nostres llibres, ha arribat a les llibreries recentment l'obra La Vall del Miracle, obra d'Armando Vericat, que va ser la guanyadora de premi de narrativa de la Ribera d'Ebre 2009. L'obra és un trhiller apassionant, molt ben escrit, amb ritme, ens mostra la destresa de Vericat com a escriptor. Hi ha molts elements que la fan interessant entre els quals un miracle documentat notarialment al segle XVI i també la presència d'un home llop. Curiosament en els darrers mesos hem publicat dues novel·les amb presència d'aquest elements fantàstics, ja que a més de l'obra de Veritat, en la novel·la Llinatge, de Miquel Esteve, l'autor riberenc també situa en un protagonisme crucial en el seu relat, els dips.

De La Vall del Miracle com en altres obres que hem publicat darrerament hem fet com a promoció cedir uns llibres a amics del facebook de Cossetània amb la condició que en fessin una crítica de l'obra, que hem publicat posteriorment al blog de la Sala de Premsa de Cossetània. Saber més enllà del que pugui dir la crítica el que en diuen els lectors, és una experiència interessant. Aquestes són algunes de les opinions dels lectors de La Vall del Miracle:

Els personatges resulten creïbles i estan ben dibuixats, i la trama resulta interessant i intrigant fins al sorprenent desenllaç
Oriol Fuster

L’habilitat expressiva de l’autor en voler aproximar-nos i fer nostres els trets d’un parlar concret de la zona d’una manera viva (s’assaboreixen els mots i les menges com el vi i l’oli, de forma natural) i l’ús de dites i frases fetes ens fan adonar de la riquesa, no només lèxica sinó paremiològica, de la nostra llengua.
Anna Martínez

La novel·la esdevé un cant a la natura i als paratges característics de les Terres de l’Ebre amb descripcions ben acurades.
Jordi Pinyol

La novel·la té un bon ritme i es manté el suspens fins al final
Àngels González

La lectura resulta àgil i atractiva, les escenes se succeeixen sense llargues descripcions ni vocabulari prosaic, la trama és coherent... en definitiva la novel·la està hàbilment construïda, enganxa i es llegeix amb facilitat.
Sara Asensio

Armando Vericat ens presenta una història amb girs inesperats, al voltant d’uns personatges entranyables però que també ens donen algunes sorpreses i en un entorn on ens situem ràpidament tot i la distància en el temps
Núria Roig

Un seguit d’esdeveniments ben enllaçats, que acaben en un desenllaç molt ben elaborat on s’agraeix la pinzellada referent a la conservació del patrimoni arquitectònic i cultural.
Rosa Mas

...una lectura molt i molt recomanable, lleugera però lúcida i interessant sense perdre de vista un puntet d’humor contingut
Sebastià Martori

Aquesta nova promesa de la narrativa es mereix poder desenterrar algun dels relats que té al calaix.
Maria Victòria Gironès

Armando Vericat ha construït un excel·lent i intrigant relat. La lectura d’aquest, personalment, se m’ha fet curt, però l’he gaudit molt.
Francesc Garcia

Les solucions de distribució de les editorials afectades pel tancament d'Arc de Berà

2010-11-07T19:51:00.006+01:00

El tancament de l'Arc de Berà i les conseqüències que ha portat a l'empresa logística associada ArcLogi ha comportat canvis en el mapa de la distribució de llibres en català. Les diferents editorials afectades pel tancament d'Arc han hagut de concretar a correcuita diferents solucions de distribució per poder encarar la campanya de Nadal.

Per poder entendre la distribució de llibres cal distingir dos models: el més nou, el que s'està imposant a Europa, i que diferencia la comercialització (la promoció de llibres a les llibreries i la generació de les comandes) de la logística (emgatzamantge, recepció de les comandes, empaquetar els llibres, servir-los a les llibreries, facturar-los i cobrar-los), i el clàssic, la mateixa empresa fa les tasques de comercialització i de logística. Les editorials afectades pel tancament de l'Arc de Berà han trobat solucions en els dos models.

En primer lloc cal destacar que la logística Àgora Solucions Logístiques, participada accionarialment per Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana, ha sortit enfortida en incorporar en el seu fons logístic Eumo Editorial i les editorials comercialitzades per Xarxa de Llibres. D'aquesta manera, Àgora ha consolidat la seva posició de principal logística del llibre en català. La comercial d'Edicions 62 Un x 1, que utilitza òbviament Àgora com a empresa logística ha incorporat Eumo Editorial entre els segells que comercialitza en els que hi ha els del Grup 62, d'Enciclòpeda i, entre altres, Ara Llibres.

La comercial Xarxa de llibres formada inicialment per Angle, Bromera i Cossetània ha enfortit la seva posició en incorporar Viena, Base, Símbol i Albertí. Una novetat rellevant és la creació de la comercial Nus de Llibre, liderada per Pagès Editors, i que comercialitzarà altres segells editorials de facturació més petita. La logística de Nus de Llibres la portarà a terme Arc Logi.

Altres editors han optat per a distribuïdores tradicionals. Cal destacar que Oriol Serrano de Les Punxes, que distribueix entre altres segells en català Quaderns Crema, La Campana o Edicions de 1984 va anunciar que no incorporaria cap editorial de les afectades pel tancament d'Arc de Berà. Les Punxes és una distribuïdora sobre la qual els editors que tenen el seu servei en tenen un alt grau de satisfacció. Publicacions de l'Abadia de Montserrat va ser de les primeres en prendre una decisió després del tancament d'Arc i ha optat per ser distribuïda per Lyra, una distribuïdora que va néixer al País Valencià però que entra amb interès a Catalunya i que disposa d'un equip directiu molt dinàmic. Editorials com Arola Editors o Barcino, entre alguna altra, han optat per Firex 21, empresa que havia estat aproximadament durant un any associada amb Arc de Berà per a la distribució de llibres a l'Estat Espanyol. També hi ha hagut algun segell que ha optat per Made Distribuciones o l'editorial Coco Books per exemple que serà distribuïda per Enlace, entre d'altres solucions que han adoptat els editors.
Tot plegat ha produït una tardor calenta en el món editorial català i plena de moviments i de rumors. Ara seria desitjable una etapa de tranquil·litat ja que al tancament d'Arc cal afegir-hi el de Prólogo, que es va produir fa cosa d'un parell d'anys. Hi ha segells editorials que s'han vist afectats per ambdós. La situació del mercat editorial en català és massa dèbil perquè a més hagi de sofrir aquests entrebancs.

16 forfets de regal amb la compra del llibre, "Temps de neu. 25 anys"

2010-10-31T20:59:00.011+01:00

Una de les apostes més importants de Cossetània per aquesta campanya de Nadal serà el llibre Temps de neu. 25 anys, d'Antoni Real en el qual es fa un repàs dels 25 anys d'aquest programa de TV3, pioner en la informació de neu a Catalunya. És un llibre de gran format, de regal, amb tapa dura i a tot color, amb impressionants fotografies que agradaran als afeccionats a aquest esport d'hivern. Arribarà a les llibreries durant la segona setmana del mes de novembre.

El llibre tindrà una promoció molt destacada, gràcies a l'Associació Catalana d'Estacions de Muntanya (ACEM). En tots els llibres es regalaran 16 forfets per a les estacions d'esquí catalanes: un forfet per cada estació, tant per les d'esquí alpí com per les d'esquí de fons. Aquesta promoció ja la vam fer de manera similar en el llibre 100 anys d'esquí a Catalunya i va tenir molt èxit, de manera que després de la campanya de Nadal ja no hi havia llibres per vendre. Aquest setmana hem començat a promocionar l'obra i hem rebut un allau de persones que demanaven informació del llibre i de la promoció i ja tenim reserves.

En la promoció, els lectors del llibre disposaran d'un forfet per a cada estació d'esquí catalana ja que amb la promoció es pretén que els esquiadors catalans coneguin les diferents estacions d'esquí que hi ha al nostre país. Hi haurà tres estacions d'esquí alpí per a les quals es podrà disposar de la promoció sense limitació, és a dir que es podrà aprofitar el forfet de regal en qualsevol moment i dia de la temporada; n'hi haurà d'altres en què la promoció serà per a dies d'entre setmana o per a determinats moments de la temporada. A les estacions d'esquí la promoció és vàlida per a qualsevol moment de la temporada. En qualsevol cas, la promoció serà una excel·lent manera de poder celebrar els 25 anys dels programa de TV3, Temps de neu.

Afortunadamnet, a hores d'ara tenim ja resolta la logística dels nostres llibres i Temps de neu. 25 anys no tindrà cap problema per arribar a les llibreries. Teníem per aquesta temporada de tardor-hivern una bona oferta de llibres (La Riera, Temps de neu. 25 anys, Primera guia del boletaire que aquesta setmana estava en el segon lloc en el top ten de vendes de no ficció de l'Avui, Bèsties i bestioles o, entre d'altres, Escoltant Cruyff, que arribarà a les llibreries aquest mes de novembre) i d'aquí ve la gran preocupació que vam tenir quan se'ns anuncià el tancament d'Arc de Berà ja que ens obligava a resoldre ràpid, molt ràpid, el futur del nostre sistema logístic.

Per altra part, pel que fa al conflicte pel tancament de l'Arc de Berà, aquesta setmana que avui diumenge s'acaba ha sigut intensa, molt intensa (roda de premsa dels editors, reunions importants, trucades, etc.). Tot plegat, però, ha avançat i s'ha obert un nou procés negociador amb Arc amb el que s'està treballant per arribar a una solució que permeti tenir als editors un sistema que garanteixi el cobrament del deute.

De La Riera i d'un final incert

2010-10-24T22:01:00.004+02:00

Aquesta setmana, dimecres, vam presentar a la llibreria Bertrand un dels llibres més importants de la campanya de Nadal de Cossetània, el llibre La Riera, el llibre de la sèrie de TV3. La presentació va resultar ser un acte extraordinari, amb la sala plena a gom a gom, amb actors de la sèrie, amb degustació d'Estrelles de La Riera. La presentació la teníem prevista incialment per la Setmana del Llibre en Català, però la vam haver d'ajornar ràpidament tant bon punt va esclatar el conflicte de l'Arc de Berà. El llibre ha estat un mes i escaig imprès sense que es pogués distribuir mentre resolíem el nou sistema logístic. Aquest retard en aquest llibre i en d'altres ha estat una de les conseqüències indesitjades del tancament de l'Arc de Berà. Al final, però s'ha pogut fer una excel·lent presentació i el llibre ja és a les llibreries. En el vídeo que acompanyo aquest post podeu veure un reportatge de la presentació. El llibre té dues parts ben diferenciades: en primer lloc s'explica el que seria la història de la família Riera fins al moment abans que comencés la sèrie i en la segona part del llibre es reprodueixen les receptes dels diferents plats que han sortit en la sèrie: les cartes del restaurant, etc. Les receptes són obra de l'assessoria gastronòmica de la sèrie Núria Bàguena amb la col·laboració d'Oriol Carrió, que és el cuiner que cuina de debò els plats que apareixen en pantalla. Els plats van acompanyats d'excel·lents fotografies a tot color de Meritxell Argeleguer.

L'arribada del llibre La Riera a les llibreries, tal com he comentat en altres posts, ha estat l'inici del camí cap a la normalitat de l'activitat de Cossetània. Resolt el sistema logístic de Catalunya ara ens posem a treballar amb la distribució dels llibres a Espanya. No serà feina fàcil, perquè incomprensiblement l'Arc de Berà no ens ha facilitat el nombre de llibres que tenim dipositats en les diferents delegacions d'arreu de l'Estat. Ara caldrà reconstruir els dipòsits existents amb les dades que ens facilitin els diferents delegats, sense que ho poguem contrastar, cosa que pot produir desajustos d'stocks. En fi, aquesta és la situació que tenim i la que hem de resoldre de la millor manera possible. Tot plegat ho hem de fer ràpid perquè tenim llibres de Lectio (el nostre segell en castellà) que traurem nous per aquesta temporada de tardor-hivern i perquè cal resoldre el més aviat possible el subministrament dels nostres títols als diferents punts de venda de l'Estat espanyol.

Mentre treballem per tirar endavant la comercialització dels llibres de Cossetània i de Lectio, seguim fent múltiples gestions per resoldre el cobrament del deute que l'Arc de Berà té pendents amb els editors afectats. S'està en continu contacte amb el Departament de Cultura de la Generalitat i aquesta setmana ens hem reunit un cop amb representats de l'Arc de Berà i hem fet una assemblea d'editors afectats. Tot plegat en aquest moment està força per no dir molt encallat. Dimarts al migdia hi ha convocada una roda de premsa per explicar en quina situació ens trobem actualment. A hores d'ara el conflicte no està resolt i el seu final és malauradament del tot imprevisible.

Sentir-se orgullós del què un ha fet o no

2010-10-17T21:18:00.005+02:00

Avui em comentava un familiar si al blog hi seguiria tractant durant molt de temps la crisi de l'Arc de Berà. Li he respost que ho seguiria fent mentre tingués coses a dir-hi ja que fent-ho em semblava que era la millor manera d'explicar en primera veu a les persones que segueixen el que fem a Cossetània o que es troben afectades pel conflicte que vivim, la situació del moment.

De totes maneres, avui faré un petit parèntesi que més endavant enllaçaré amb la situació d'Arc. Com he explicat en altres posts, m'agrada sortir en BTT i sortir a córrer i si els genolls m'ho permeten fer curses defons. Avui he corregut la Mitja Marató de Mollerussa. Feia un any i cinc mesos que no corria una Mitja després dels problemes que he tingut una bona temporada als genolls. Córrer em va bé, m'evadeix dels problemes quotidians i m'ajuda a endreçar la ment i en aquestes darreres setmanes de tensió per l'afer de l'Arc m'ha servit molt per intentar relaxar-me. Córrer forma part de la meva vida. I també m'agrada posar-me algun repte, sense obsessionar-m'hi, ja que el més important és divertir-me fent esport. Volia, ara que tornava a agafar el ritme, poder córrer aquesta temporada una Mitja Marató per sota d'1 hora 40 minuts, que tampoc és que sigui una marca espectacular ja que amb aquest registre quedes més o menys a la meitat de la classificació d'una cursa, però per les meves condicions aquest era un repte que m'havia posat. De fet com diu Haruki Murakami en el seu llibre De què parlo quan parlo de córrer, "per un corredor el que compte és si quan acaba la cursa es pot sentir orgullós del que ha fet o no". Doncs avui em sento content d'haver pogut córrer la Mitja de Mollerussa amb 1 hora 39 minuts i estic content perquè malgrat els problemes que he tingut i seguim tenint per l'afer de l'Arc he sabut trobar temps llevant-me d'hora, al migdia, a Frankfurt, sortint al vespre tard etc. per poder imposar-me seguir corrent, per intentar que la crisi d'Arc de Berà, que m'ha trasbalsat tots els horaris, no m'impedís poder seguir fent aquesta activitat física que m'agrada i que necessito. He fet la cursa i he lluitat i he patit molt en alguns moments, però he aconseguit sentir-me orgullós del que he fet. Córrer una cursa de fons m'ha ensenyat novament que no hi ha objectiu fàcil d'aconseguir, que durant els 21 quilòmetres que dura la cursa hi ha moments per defallir, per enviar-ho tot a rodar, però que cal seguir fent un passa rera l'altra i cal no abandonar en cap moment i cal lluitar mentre et quedi un bri de forces per aconseguir la meta que t'has proposat, per poder estar orgullós si ho aconsegueixes i per saber que si no assoleixes l'objectiu tens la satisfacció d'haver tret tot el que tenies per fer-ho possible, cosa que també et fa sentir orgullós de tú mateix.

La crisi de l'Arc de Berà és com una cursa de llarg fons. Hi ha hagut molts moments per patir i encara n'hi hauran més en un futur immediat, segur, però també hi ha moments de satisfacció, com en aquesta darrerasetmana que hem vist com un mes i escaig després que esclatés el conflicte hem pogut novament comercialitzar novetats. De moment n'han sortit quatre: La Riera, Bèsties i bestioles , Pel Matarranya en BTT i La vall del Miracle. Ha estat l'inici de la normalitat pel que fa a les novetats de llibres de Cossetània i dels altres editors de Xarxa de Llibres. A partir d'ara, cada setmana arribaran nous llibres nostres a les llibreries. Hem també pactat la sortida de llibres dels magatzems d'ArcLogi cap al nostre nou logista, Àgora.Ho farem en diferents fases. Si tot va sobre el previst a mitjans de novembre podrem servir a les llibreries pràcticament el 90% del nostre fons. A mesura que els llibres arribin al nou logista s'aniran servint les comandes pendents. I a mitjans de desembre hem de tenir garantit que es poden cobrir el 100% de les comandes. Quedaran encara llibres per traslladar, cosa que seguirem fent en les setmanes següents. No és un escenari òptim però és a hora d'ara el més possibilista. Us demanem disculpes des de Cossetània per si no trobeu al punt de venda en el moment que desitgeu llibres del nostre fons. Intentem superar tots els entrebancs però com si d'una cursa de fons es tractés cal superar els obstacles pas a pas, sense perdre l'alè i regulant les forces.

En l'altre escenari de la cursa, el camí tampoc és fàcil. La Generalitat ha ofert a l'Arc de Berà una proposta que ens sembla una bona sol·lució perquè els editors puguin cobrar el deute, cal però un sacrifici (un aval bancari) que els gestors d'Arc haurien d'assumir per una qüestió de resposabilitat amb els editors afectats i amb l'edició en català. Els reptes no són fàcils d'assumir i cal lluitar molt per superar-los. Tot plegat és una cursa de fons. Cal però tenir la voluntat d'arribar a la meta al final i com diu Murakami sentir-se orgullós del que un ha fet o senzillament no poder-s'hi sentir per no haver fet el que calia.

Finalment, com hem retrobat una part de la normalitat, podeu veure aquest vídeo de la presentació aquesta setmana del llibre Bèsties i bestioles, de Celdoni Fonoll, a la Casa del Llibre.

Tot iniciant el camí cap a la normalitat

2010-10-10T13:50:00.007+02:00

La setmana que demà dilluns comença suposarà l'inici del camí per trobar la normalitat tant desitjada després que ahir 9 d'octubre es complís un mes que ens anunciessin la crisi de l'Arc de Berà. In quin més!!! La data la tinc fixada al cervell i segurament mai l'oblidaré. A inicis d'aquesta setmana vam decidir canviar de logista, de manera que Arc Logi (l'empresa que feia la logística per Arc de Berà i que és la que a nosaltres ens deu les liquidacions pendents) no servirà a partir d'aquest mes els llibres de les editorials de Xarxa de Llibres. Els detalls de tot plegat ho anunciarem aquesta setmana en una nota de premsa de Xarxa de Llibres. Una vegada presa la decisió, després d'intenses negociacions, ens hem posat a treballar ràpidament per poder reiniciar el servei de novetats, primerament dels llibres que ja tenim impresos i que estava previst que arribessin a les llibreries el mes de setembre. D'aquesta manera, aquesta setmana arribaran a les llibreries aquests dos títols de Cossetània: La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, basat en la telenovel·la de TV3, i Bèsties i bestioles (Peixos de riu, amfibis, rèptils, insectes...), de Celdoni Fonoll, que per altra part es presenta dijous al vespre a la Casa del Llibre.

D'aquesta manera, fem el primer pas per retrobar la normalitat i poc a poc aniran arribant a les llibreries les novetats pendents. Per restablir tot el servei, especialment el de reposicions, queda encara moltíssima feina per fer, ja que hem de traslladar milers de llibres que tenim al magatzem d'Arc Logi cap el nou operador i fins que no hi hagi exemplars de tots els títols vius no es podrà restablir al 100% les reposicions. A mesura, que arribin al nou logista se serviran els llibres que estiguin pendents per arribar a les llibreries. Per tant, demanem disculpes als llibreters i els lectors perquè hi haurà títols que no es podran servir immediatament. En cap cas seran però les novetats. Esperem això sí que de cara la campanya de Nadal tot plegat estigui resolt. Ens queda per resoldre la fórmula com es distribuiran els llibres de Lectio per l'Estat espanyol. En les properes setmanes prendrem les oportunes decisions, però hem de prioritzar la feina a fer i ara el més important era restablir les novetats al mercat català.
I mentre resolem això, hem de pensar amb el futur i amb els nous projectes. Per això hem estat tres dies a la Fira de Frankfurt per intentar vendre algun dels nostres títols a altres mercats per la qual cosa hem fet diverses gestions i per estudiar nous títols o col·leccions que vagin en la línia de l'editorial. Hem fet bona feina els tres dies que hi hem estat. Ara caldrà seguir-ho tot. A Frankfurt hi he vist menys ambient que en anys anteriors. L'estand de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana ocupava menys espai i hi havia algun segell de menys. Es va fer una recepció per als editors catalans a l'estand de l'Institut Ramon Llull, cosa que l'any passat es va trobar a faltar i, en aquest sentit, es va anunciar de cara l'any vinent que el Llull i els editors catalans compartirem espai d'alguna manera o altra. Les bases per fer-ho estan posades.
Aquesta setmana ho comentava amb l'equip comercial de Xarxa de Llibres: ens queda molt feina per fer, és cert, però hem començat a prendre decisions que encarrilen el futur. Comentàvem que és molt millor la tensió pel volum de feina que cal fer que la tensió per la incertesa. El camí està traçat, el futur ens espera; cal recórre'l doncs en passos ferms, amb decisió i amb la grata companyia dels editors de Xarxa de Llibres. El camí a recórrer és dur però amb bona companyia es fa més planer.

L'eficiència de la distribució de llibres

2010-10-03T21:24:00.007+02:00

Una situació de catarsi et fa replantejar la manera de fer les coses per poder analitzar els errors propis o del sistema. He parlat en altres posts sobre la distribució de llibres i els sistemes moderns de fer-ho que separen la logística de la comercialització. Ara, aquests dies, tot plegat em va donant voltes pel cap per poder entendre les situacions que pateix una gran part de l'edició en català.
La distribució tradicional agrupa tots els processos en una mateixa empresa: comercialització, logística i administració (facturació i cobrament). En un procés modern aquests tres processos es podrien segmentar en empreses diferents i és necessari que la comercialització i la logística s'analitzin de forma segregada, ja que si no és fa així per aconseguir la màxima eficiència en aquestes dues tasques es produiran decisions contradictòries. Perquè una logística sigui eficaç li cal molt de volum, li calen un bon gruix de segells editorials per aprofitar i optimitzar al màxim els processos d'empaquetar i de ports i fins i tot d'administració, però si és la mateixa empresa la que fa la comercialització aquest gran nombre d'editorials li traurà eficiència, ja que és impossible fer un tractament personalitzat, adequat i acurat d'un nombre de novetats inassumible per un equip comercial. Dit d'una altra manera, és impossible que agent comercial pugui explicar adequadament les excel·lències de 30, 40 o 50 novetats per setmana, i si se'n sortís, seria molt improbable que el llibreter les pogués assimilar. Per tant una comercial eficaç serà aquella que té el suficient gruix per tenir un equip de persones que li permeti arribar presencialment o utilitzant les virtuts de les noves tecnologies al nombre de punts de venda adequat i que a la vegada tingui un nombre de novetats que no sigui excessiu i que li possibiliti poder defensar amb arguments les bondats dels llibres que comercialitza. Per tant, una distribuïdora amb la comercialització o la logística agrupada si té moltes editorials serà eficient en la logística però no ho serà amb la comercialització, i si té poc volum editorial es produirà una situació a l'inrevés. Cal doncs disgregar les dues tasques.
És amb aquests objectius que Angle, Bromera i Cossetània vam crear Xarxa de Llibres, la comercial que des de l'1 de gent representa aquests segells. Ara, després de la crisi d'Arc de Berà, Xarxa incorporarà nous segells: Viena, Base, Símbol i Albertí. Amb aquestes noves editorial es podrà incrementar l'equip comercial i arribar a més punts o a més periodicitat. A més, el nombre de novetats i catàlegs no és excessiu perquè es pugui fer una bona feina. Tot plegat, permetrà ser en aquest sentir més eficaç perquè l'equilibri entre volum editorial i nombre de novetats i catàlegs ha millorat. Xarxa de Llibres comercialment s'ha enfortit i això anirà en benefici de tots els segells que representa. A més s'enriquirà de les idees que poden aportar els nous segells a la comercialització. Es tracta que entre tots definim les polítiques comercials adequades per les necessitats i particularitats dels diferents segells. En el nou model de la distribució de llibres és necessari cada cop més la implicació dels editors en les estratègies comercials. Fer-ho així i treballant colze a colze amb l'equip comercial es poden aconseguir millores importants. Des de Cossetània el pas que es va fer l'1 de gener amb la segregació de les tasques comercials de les logístiques el valorem altament positiu, malgrat que ens trobem en un any en què la venda a les llibreries costa i que ens vam trobar en un canvi de magatzem del logísta durant els primers mesos de l'any que va produir força desajustos. A mesura que passen els dies anem prenent decisions sobre tots els temes a resoldre arrel de la crisi de l'Arc. De moment, la incorporació de nous segells a Xarxa de Llibres i les idees que els seus editors hi poden aportar és un element positiu. Queden altres qüestions per resoldre. En seguirem parlant.

Amb neguit per retornar a la normalitat

2010-09-25T08:16:00.004+02:00

Atrafegats en resoldre els problemes que ens ocasiona el tancament d'Arc de Berà, fa uns dies un dels editors afectats em dia: "vaig de bòlit però el que no faig ara és la feina d'editor". De raó no n'hi faltava, els dies són intensos i les jornades llargues i sovint per tot plegat fem de tot menys la feina que ens agrada: fer d'editors. Ara, més aviat fem de bombers apagant focs i un ja té neguit per poder retornar a la normalitat.

Les gestions avancen. Sabem que el Departament de Cultura ha treballat en diverses direccions per intentar trobar una solució financera per tal que els editors poguem tenir la liquidesa que ens manca en no fer front l'Arc de Berà els pagaments de setembre.
L'altra qüestió, la de retornar a la normalitat el servei a les llibreries (novetats, reposicions, etc.) és a hores d'ara el que em preocupa més. Hi ha diversos llibres que estan impresos a punt de portar a comercialitzar, alguns d'importants, com el de la sèrie de TV3 La Riera, i veure'ls aturats em treu de polleguera. Si la crisi financera de l'Arc de Berà hagués aparegut en l'anterior pagament, el del juliol, enlloc del d'ara, haguéssim perdut l'estiu, certament, però hauríem pogut afrontar la campanya de tardor amb plenes garanties. Per resoldre-ho, s'ha avançat molt i estic convençut que la setmana vinent tindrem resolta la solució definitiva i podrem reeleborar el calendari de novetats. Ens cal una mica més de paciència per acabar-ho de resoldre. De totes maneres, hem hagut de retocar el nostre calendari editorial. Hem hagut de reduir el nombre de novetats per adaptar-lo a les nostres disponibilitats econòmiques i hem retardat alguns dels llibres. Això segur que no agradarà els autors afectats, però estem segurs que entendran les mesures que hem pres, que no són desitjades per nosaltres ni produïdes a causa de la nostra gestió sinó obligades per circumstàncies que ens han vingut alienes.
De la crisi de l'Arc de Berà hem preocupa particularment la situació que poden viure moltes editorials petites que no tenen una estructura empresarial que en moments com aquests facilita en millor mesura resoldre els problemes. En el teixit editorial català és important la tasca que fan els segells grans però també l'aportació dels petits projectes editorials. Poder resoldre la seva necessitat de liquidesa i la comercialització futura dels seus llibres els és a hores d'ara en molts casos vital.
I tot plegat arriba amb el Liber a les portes i la Fira de Frankfurt al caure. Aquesta setmana a Barcelona es portarà a terme el Liber. No hi podrem destinar la concentració que hi prevèiem ja que en les darreres setmanes no hi hem pogut pensar gaire. L'any passat vam concretar un distribuïdor pel mercat en castellà dels EEUU dels llibres de Lectio i ara ja tenim les primeres comandes. Però hi ha tot un món per dedicar-hi esforços que podrien donar fruits i el Liber és una bona plataforma. Hi anirem un parell de dies amb la intenció d'intentar ampliar el mercat pels llibres que tenim editats en castellà per Lectio.
I el cap de setmana vinent, la Fira del Llibre de Muntanya, que enguany se celebra a Tavertet i per la que hem organitzat diverses presentacions. La tardor és sempre intensa en fires i en feines i enguany s'hi ha afegit un problema extra. La feina no em fa por el que em fa por i em neguiteja és la incertesa, els problemes no resolts, encara.

Crònica d'una crisi

2010-09-18T13:50:00.004+02:00

Amb tota seguretat aquesta setmana, o millor dit, des de dijous dia 9 de setembre quan se'ns anuncià el tancament d'Arc de Berà, ha estat la més intensa de totes les viscudes a Cossetània. Després que ens anunciessin la sotragada vam haver d'assumir el problema en hores perquè calia respondre ràpidament a la pregunta: I ara que?
La creació de Xarxa de Llibres, la comercial que des de l'1 de gener comercialitza els segells Angle, Bromera i Cossetània ha estat una autèntica xarxa que ens ha permès no caure en el buit i que ens permet encarar el futur amb garanties. D'altra manera, la situació fora més complicada. L'intens i exhaust treball que s'ha fet i en la que hi han participat també altres editors de forma incansable, com els editors de Viena Edicions, s'ha dirigit en dues direccions: intentar donar liquidesa a les empreses afectades quan abans millor i poder tornar a la normalitat de distribució dels nostres llibres de manera immediata.
Per resoldre la primera situació, aviat es va dibuixar una possible solució: donat que els accionistes d'Arc de Berà estaven disposats a respondre amb patrimoni els deutes amb els editors, s'ha treballat en buscar una fórmula financera sota el paraigua de l'administració (la Generalitat) que permeti reduir el temps de cobrament de les editorials. Els contactes han estat múltiples i van culminar ahir divendres en una reunió amb el Secretari de Cultura de la Generalitat, Eduard Voltes, i amb el director de l'ICIC, Anton Lladó. Se'ns va dir que la crisi d'Arc de Berà els preocupa i que es posaven a treballar de forma immediata per buscar una solució financera. Aquest punt és important ja que els editors no demanem cap tipus de subvenció sinó poder trobar una fórmula per avançar els diners que els accionistes d'Arc de Berà obtindrien en la venda d'un patrimoni immobiliari que han destinat per cobrir els deutes amb els editors. Estàvem convençuts que el Departament de Cultura seria sensible a aquesta qüestió i la seva resposta obre una porta a l'esperança de resoldre la liquiditat de les empreses en un temps raonable. Ara, de la seva mà ha de ser més senzill poder trobar la millor solució.
En el segon tema, en com resoldre el funcionament normal de la comercialització a partir de l'1 d'octubre, hi hem treballat també molt intensament. S'han fet molts contactes i reunions per trobar la millor fórmula que permeti tenir garantit el cobrament dels llibres que es comercialitzaran a partir de l'1 d'octubre. Tot plegat s'ha de fer molt, molt ràpid i amb encert. Estem segurs que l'esquema que s'ha dibuixat és correcte, però encara queda molta feina per fer. La propera setmana serà segurament tant intensa com la que ara acabem. Al final, estic convençut que s'aconseguirà un mètode de distribució molt més actual i modern. La llàstima que tot plegat ho haurem hagut de fer a correcuita i amb molta tensió.
Per altra part, hem hagut de treballar també durament per resoldre els problemes més immediats que el tancament d'Arc creaven a Cossetània. Tot plegat va per bon camí i en aquest sentit és d'agraïr l'excel·lent predisposició que hem trobat en primer lloc en tot l'equip de persones que treballen i que col·laboren amb l'editorial, també amb els socis de l'empresa, i també amb tots els nostres proveïdors, impremtes, papereres, empreses de fotomecànica, etc. que han entès perfectament la situació en què ens trobem i ens han ofert la seva ajuda. Finalment, hem rebut e-mails, sms, trucades i molts ànims d'autors de l'editorial que s'han interessat pel problema i que sovint no els hem pogut atendre personalment com calia i també hem rebut moltes mostres de suport d'amics i persones que aprecien Cossetània. A tots, els voldríem agrair el seu càlid suport. Tot plegat ens fa treballar i gastar totes les energies possibles en fer totes les gestions que cal fer amb el convenciment que no estem sols. Com deia en l'anterior post, la situació no és ni fàcil ni agradable, però estem en camí de resoldre-la i segur que ens en sortirem i que podrem encarar un futur amb millor perspectives. Tinc clar que a la nova situació hi arribarem gràcies al treball i al caliu de moltes, de moltes persones. A tots, moltes, moltes gràcies.

Ho superarem i serem més forts

2010-09-15T02:32:00.009+02:00

Tenia previst dedicar els dos posts de la setmana passada, el de dijous i de divendres, a la Setmana del Llibre en Català. Fins i tot el de dijous ja el tenia escrit, però els esdevenimens que es van precipitar dijous de la setmana passada quan se'ns comunicà el tancament d'Arc de Berà, cosa que arrossegava també els pagaments pendents que ArcLogi té amb nosaltres, m'ha obligat a destinar tot el temps que tinc i més a trobar solucions per resoldre la crisi que se'ns presenta. De fet, escric aquest post aprofitant una nova nit d'insomni i també després que vegi que la notícia ha transcendit a la premsa.
El tancament d'Arc és de moment un cop dur per a moltes editorials que publiquem en català. Pel que sembla el cobrament del deute pendent està garantit, però ens cal buscar la fórmula perquè pugui ser cobrat el més ràpid possible. De moment, crea en general un problema de liquidesa a una part prou important del sector editorial en català.
Des de Cossetània no hem parat de treballar dijous, divendres, dissabte, diumenge i tota aquesta setmana colze a colze amb els editors de Xarxa de Llibres (Angle, Bromera i Cossetània) i amb d'altres per poder reduir l'impacte del tancament d'Arc i per poder retornar la normalitat (novetat de llibres, distribució, etc.) al sector el més ràpid possible. S'ha fet des de dijous molta feina i s'ha traçat la ruta a seguir. Particularment, puc assegurar que el futur de Cossetània està completament assegurat tot i que en aquests moments tenim algunes dificultats que sens dubte superarem. Ens queda molta feia per fer i pocs dies per fer-la. Treballem a contrarellotge, però amb el convenciment que ho superarem i que quan sortim de la crisi, serem més forts. A qui, de moment, tot plegat també repercutirà serà al blog De tard en tard, ja que disposaré de menys temps del poc que ja tenia per anar-lo actualitzant. De totes maneres, intentaré que enlloc de fer dos post a la setmana, durant una temporada, escriure'n només un.

Llegir per estimar

2010-09-05T17:13:00.002+02:00

Durant molts anys, els vallencs per poder veure cinema hem hagut de desplaçar-nos a Tarragona o Reus. Des de fa uns tres anys JCA Cinemes Valls va obrir un espai amb diverses sales on ara hi ha una programació estable i diària. Tot i que a vegades un no troba la pel·lícula que desitjaria veure, enguany he pogut gaudir de dues pel·lícules, franceses les dues per cert, on el poder de lectura hi té un pes específic de primer ordre, de fet han estat les dues projeccions que més m'han agradat.

A la primavera, El erizo, dirigida per Mona Achache, i basada en la novel·la de Muriel Barbery La elegancia del erizo, em va entusiasmar (hi vaig anar dues vegades). El plaer de lectura i el seu valor és el tresor secret que una portera amb un caràcter solitari i estrany té guardat en el seu interior i al que tan sols hi podran accedir una nena d'onze anys i un japonès que es trasllada a viure a l'edifici de la portera. A partir de frases extretes de lectures, la protagonista i el japonès començaran una relació d'estimació. A partir de la paraula escrita s'inicia una història d'amor entre dues persones que s'atrauen en primer lloc per la mútua sensibilitat del plaer per la lectura.

Un amor d'un altre tipus, més similar a l'estima mare-fill o fill-mare és el que troben a Mis tardes con Margaritte, els dos protagonistes de la pel·lícula, un home de cinquanta anys gairebé analfabet i una àvia de més de noranta anys amb una gran cultura. A partir de la lectura en veu alta de l'àvia, l'home interpretat excel·lentment per Gérard Depardieu, entra poc a poc en un món fins al moment desconegut per ell, el de la literatura. Entre els dos s'iniciarà una relació entranyable. La literatura farà descobrir a l'home noves paraules, noves expressions. Per la seva part, l'àvia gaudirà, quan no hi pugui veure, del plaer de la literatura no com a lectora sinó com a oient, gràcies a haver ensenyat a l'home a saber apreciar la lectura de llibres.

Dues excel·lents pel·lícules que permeten entendre el poder de les lletres, de les paraules, de les frases, de la lectura i de la sensibilitat per gaudir de l'art de llegir. Llàstima que en ambdós casos no les vaig poder escoltar amb la meva llengua, en català.

Fira de l'edició independent

2010-09-02T16:28:00.001+02:00

A mitjan d'agost mentre estava de vacances rebo un e-mail en què m'indiquen que a Besalú es vol organitzar una fira de l'edició independent que porta per nom Liberisliber. En principi la idea em sembla interessant. Està prevista pels dies 9 i 10 d'octubre. Podeu trobar informació aquí. Els faig notar en aquell moment que les dates que han escollit coincideixen en la setmana de la Fira de Frankfurt i que això pot ser un problema pels editors i més encara pels independents, que no tenim una estructura personal gran i que sovint les mateixes persones hem d'estar en molts indrets. En quinze dies s'acumulen moltes fires. Del 29 de setembre a l'1 d'octubre el Liber. Del 2 al 3 d'octubre la Fira del Llibre de Muntanya, que enguany es porta a terme a Tavertet. La Fira de Frankfurt la setmana següent. Hi estarem del dimecres dia 6 al divendres dia 8 i, ara, pel 9 i 10 d'octubre Liberisliber. Em semblen massa coses en pocs dies. Està clar que unes altres dates serien molt millor per als editors, que al cap i a fi som els qui hem d'estar als estands. En fi, ja veurem què fem.

Maria Barbal i la literatura

2010-08-29T12:31:00.004+02:00

Per al lliurament del Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre (informació aquí), l'alcaldessa de Vinebre Gemma Carim va tenir l'encert de convidar l'escriptora Maria Barbal, qui després que es lliurés el guardó va parlar sobre l'escriptura i la literatura en un parlament breu i ple de contingut. Aquestes són algunes de les frases que digué l'autora de Pedra de tartera.

"La literatura també és matèria, estructura i forma i s'assembla a la terra conreada."
"Cada generació d'escriptors recull la tradició."
"Renunciar a la nostra llengua és com maltractar la terra on vius"
"Escriure és llibertat. És una actitud davant la vida.Una manera personal de relacionar-se amb la realitat."
"L'escriptura és una necessitat o una mena de compromís en un mateix".
"De vegades el fet d'escriure, prové d'un desig de justícia, com és en el meu cas."
"Les paraules escrites són útils per fer memòria, per compartir-la."
"L'escriptura i la lectura ens menen a la complicitat amb altres persones i sovint ens aporten consol i ens ensenyen a perdonar."
"L'escriptura és també joc encaminat a divertir, a riure, a fantasiejar."

De castells càtars

2010-08-25T09:14:00.016+02:00

Sempre m’ha meravellat la capacitat que tenen els francesos per aprofitar a la màxima expressió els recursos turístics que tenen i la seva imaginació per crear nous atractius en l’àmbit cultural. Fa més prop de vint anys vaig estar per primera vegada a la zona dels castells càtars. En aquell moment començava tota la fal·lera per llegir tot allò que tenia relació amb el catarisme i l’esoterisme que té al seu voltant, qüestió sobre la que s’han fet tot tipus de llibres. Vaig visitar diversos castells entre els quals els imponents de Perapertusa i Querbús. Hi havia una aposta clara per aprofitar l’interès del catarisme per crear un producte de turisme cultural de primer ordre. Aquest mes d’agost he acompanyat uns amics a aquests castells. Primer a Querbús on hi vaig trobar molta més gent que en la meva visita anterior i després a Perapertusa on vaig quedar submergit de l’explotació a la màxima expressió d’un producte turístic fins el punt que vaig quedar fastiguejat de tanta gent. “Això sembla la Rambla”, vaig sentir que comentava un dels molts catalans que visitaven el castell. Després de visitar-lo, fer cua per baixar i haver-me d’esperar a què donessin pas els que pujaven pel sender que s'enfila al castell per poder passar més tard els que baixàvem, i una vegada arribats al cotxe intentava repassar quants llocs de treballs havien creat a partir de l’atractiu històric i paisatgístic de Perapertusa. Per començar, amb el cotxe no vaig poder arribar a l’aparcament on vaig parar en l’anterior ocasió, sinó que vam deixar el vehicle en una gran esplanada habilitada on diverses persones t’indicaven on havies d’aparcar. Per pujar al castell calia pagar nou euros i pujar a un microbús (n’hi ha un munt) que t’enfilen pel darrer tram de carretera fins als aparcaments d’abans que estan a uns 20 minuts a peu del castell. Allà un mercat medieval convidava a gastar i entretenia els visitants. A més músics amb instruments medievals amenitzaven la jornada. A dalt del castell, durant tot el dia hi havia diversos espectacles. A més, hi ha diversos bars per per beure i menjar. En definitiva, l’aprofitament del recurs turístic a la seva màxima expressió, tant que vaig quedar atabalat fins a tal punt que no tinc ganes de tornar-hi, al menys el mes d’agost. Mentre això succeeix a la zona del Gaià tot una sèrie de castells encimbellats dalt de turons i sobre els quals Josep Santesmases, Marina Miquel i Dolors Saumell en fan fer una excel·lent guia, són ignorats per les administracions que no n’han sapigut crear un producte turístic d’interès i també pels molts catalans que preferim fer molts quilòmetres cap a Occitània i desconeixem el que tenim a prop de casa.

A carregar piles

2010-08-06T07:15:00.007+02:00

Ara toca carregar piles. Descansar uns dies, estar en contacte amb la natura, llegir i tenir poques obligacions. Després de la setmana de vacances que vaig fer com cada any a mig juliol i que em serví per conèixer Estocolm, ara com cada any marxo quinze dies a la Garrotxa. Convé uns dies de relax després d'un primer mig any que no ha estat fàcil i que s'ha hagut de treballar dur, molt dur. Els primers mesos del 2010 han estat estratègicament parlant molt importants per a Cossetània ja que en engegar junt amb Angle i Bromera, la comercial Xarxa de Llibres, hem modernitzat el sistema de comercialització en separar la logística, que es fa des d'ArcLogi, amb la tasca comercial. S'ha hagut de treballar molt durament ja que sempre quan es comença un projecte sorgeixen més problemes dels previstos, però el balanç que en faig és altament positiu i hem aconseguit el principal objectiu que preteníem que és que els editors poguem definir més les polítiques comercials. La crisi econòmica no ens ho ha posat fàcil, especialment després de Sant Jordi ja que l'anunci de les retallades institucionals ha astorat el mercat. Tot i així, hem iniciat projectes nous i d'envergadura com és la col·lecció Essencial de guies de viatge. De moment, i tenint en compte la situació econòmica actual, les dades de resultat que tenim són bones. Després del descans de l'agost, afrontarem la campanya de tardor-hivern amb les fires (Liber, Frankfurt, etc.) i amb algunes novetats importants com el llibre de la sèrie de TV3 La Riera, que tot just acabem de portar a impremta i que el presentarem a inicis de setembre, a la Setmana de Llibre en Català (un altre nou repte per a aquesta tardor). És un llibre on els lectors hi trobaran per una banda la història de la família Riera, protagonista de la sèrie, i per l'altre les receptes dels plats de la sèrie. Tot plegat il·lustrat a tot color en un llibre que és una de les principals apostes de l'editorial per a la temporada tardor-hivern. De moment però, de vacances, a descansar, això sí però amb algunes lectures a la maleta que aprofitaré per llegir durant aquests dies per després decidir la conveniència o no de la seva publicació. En tot cas, bones vacances a tots.

La darrera novel·la de Francesca Aliern

2010-08-01T17:46:00.001+02:00

M'havia quedat pendent de lectura la novel·la que cada any ens presenta per a la campanya de Sant Jordi Francesca Aliern i que té una excel·lent acollida, especialment en les comarques ebrenques on l'autora és molt coneguda, valorada i estimada. Aliern, com en les seves anteriors obres, en Mans de fang ens endinsa en un cas d'injustícia social, en aquest cas una narració ubicada temporalment en els durs anys de la postguerra en un poble de la riba de l'Ebre.
L'autora ens explica com de conflictius eren aquells temps per a les noies que no es volien resignar al futur que les seves famílies tenien per destí, o sigui quedar-se a les cases per ajudar en les fatigoses feines del camp per acabar casant-se amb un veí del poble que també es dedicava a les feines agrícoles. De res servia que les noies tinguessin inquietuds per a la lectura i l'escriptura. L'autora ens presenta dos casos amb línies narratives paral·leles que ens colpeixen amb les seves vides. Aliern recull històries amb fonament real que ella transforma en els personatges de les seves narracions. Usa com en les seves altres obres un llenguatge proper i incorpora mots de la parla ebrenca que li donen a l'obra gran riquesa.
Les protagonistes d'aquesta novel.la d'Aliern són lluitadores de mena, inconformistes amb el destí que altres han traçat per a les seves vides i malgrat que no aconsegueixen completament els seus objectius, si que assoleixen poder a la fi fer una vida diferent a la que se'ls havia previst.
L'autora ens descriu en l'obra el caciquisme local, el gran poder que determinades persones afines el règim podien tenir per intervenir en la vida dels vilatans i ens dibuixa una aspiració dels joves del moment: fugir cap el medi urbà on hi ha per una banda més opcions de prosperitat econòmica i i per l'altra una societat que malgrat les moltes restriccions del franquisme és molt més oberta i ideològicament més inquieta que la de les localitats rurals. És per aquests dos motius però sobretot pel primer que a partir dels anys cinquanta i especialment a les dècada del seixanta es produeix un gran èxode dels pobles del camp cap a les ciutats, i concretament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Tot plegat, l'autora ho descriu amb un llenguatge ric i teixint una trama que atrapa agradablement al lector.

Saber aprofitar la literatura per al turisme

2010-07-29T17:53:00.005+02:00

Si a casa nostre l'objectiu principal per a la captació de turisme no es basés fonamentalment tant en el sol, la platja i la cervesa, que si bé és cert que acaba creant molts llocs de treball té altres desaventatges que sovint van lligades al poc nivell cultural dels destinataris de les ofertes que es presenten, segurament veuríem amb millors ulls les possibilitats d'altres productes turístics diferents dels actuals. Apostar per un turisme de qualitat i pel turisme cultural hauria de ser estratègicament primordial per al país. I dins aquest món, la literatura i té un paper a jugar. En els darrers anys, hem vist, en aquest sentit, com s'han incrementat les creacions de rutes literàries que van especialment dirigides al turisme propi del país amb un doble objectiu molt lloable: l'interès turístic i el foment de la lectura.

En el recent viatge a Estocolm que he fet, he visitat Junibacken, que ve a ser un espai, no en podem dir un museu, dedicat a Astrid Lindgren, l'escriptora que va crear Pipi Calzaslargas. L'espai excel·lentment ubicat a tocar al Vasamuseum i el Nordiska Museet s'ha convertit en un punt d'interès tant pels propis turistes suecs com pels de la resta del món. Junibacken t'endinsa en el món de Lindgren amb una atracció pròpia d'Eurodisney. Al final la mainada pot jugar a la casa de Pipi i pujar i fotografiar-se sobre el cavall de la protagonista de la sèrie televisiva. I com no podia ser d'altra manera tot plegat acaba en una gran llibreria amb un gran nombre de llibres infantils la majoria en suec però també en d'altres llengües. Mentre recorria l'espai pensava que potser també a casa nostra es podria trobar alguna fórmula similar perquè personatges d'èxit televisiu mundial com Les Tres Bessones poguessin acabar sent també un atractiu turístic.

Lectures per a l'estiu

2010-07-25T12:21:00.005+02:00

En el que és la campanya dels llibres que publiquem entre Sant Jordi i l'estiu hem publicat recentment tres novel·les molt interessants per a poder llegir en aquest temps de calor i de vacances. Dues són premis literaris i l'altra, la darrera novel·la de l'autor riberenc Miquel Esteve.

Guanyadora del II Premi de Narrativa Marítima de Cambrils, acabem de publicar Tots tenims secrets, de Carme Lafay. Un novel·la amb escenari a la costa empordanesa i on el mar i concretament el submarinisme hi tenen un protagonisme essencial. L'autora construeix una trama d'acció on surten a relluïr les passions humanes com l'amor, l'odi, la venjança... Tot plegat en un text molt ben documentat en qüestions que fan referència al submarinisme o a la dansa. Aquesta és la primera novel·la en català de Carme Lafay i una bon treball d'aquesta autora que va merèixer ser guanyadora del Premi de Narrativa Marítima de Cambrils..

En un altre escenari, a la Catalunya central, a Tona, Marc Capdavila situa la novel·la Aigua pudenta, obra guanyadora del XIX Premi de Narrativa Sebastià Juan d'Arbó. Capdavila ens trasllada a la postguerra i en una època en què els balnearis de Tona eren utilitzats per les classes adinerades o protegides pel règim per fer-hi els seu repòs. Amb un estil ric i ben elaborat l'autor ens apropa a injústicies pròpies del moment però també descriu personatges que des del silenci, des de la reflexió i des del coneixement aprenen a superar les pors del moment. Tot plegat explicat per un avi afectat per Alzheimer que aprofita els seus moments de lucidesa que encara li resten per fer memòria, ordenar els seus pensaments i deixar-los gravats perquè la seva decendència pugui saber la veritat dels temps foscos que li va tocar viure.
Finalment, publiquem Llinatge de Miquel Esteve, novel·la sobre la qual ja ens vaig parlar en aquest post i en la que l'autor ens endinsa en el món dels dips, aquests éssers sobrenaturals que formen part del llegendari català.
Tres novel·les amb tres estils diferents, totes tres però amb qualitat literària per poder gaudir d'una bona estona de lectura, que podem afegir a les publicades just abans de Sant Jordi que a més van tenir una bona acollida: El Falsari (segona edició), de Toni Orensanz; Àngels de pedra, de Rosa Pagès, i Mans de fang, de Francesca Aliern.

En aquest vídeo podeu veure i escoltar Miquel Esteve en la presentació de la seva darrera novela Llinatge al portal de notícies DelCamp.

Un Mac de Museu

2010-07-19T18:45:00.006+02:00

Si no recordo malament va ser el 1987, quan vam iniciar el procés de professionalització del setmanari El Pati, que vaig començar a treballar amb un Mac. Era un Macintosh Plus, un dels models pioners de la marca de la poma. Amb poc temps i amb l'aparició de nous models amb moltíssimes més prestacions, el Mac Plus va quedar obsolet, però tot i no utilitzar-lo el vam guardar. Quan el 2002 vam traslladar Cossetània a l'actual local, al carrer de la Violeta, vaig guardar un espai per ubicar-hi el primer Mac amb el que vaig treballar. Sovint a persones que sé que treballen en l'entorn Mac els el mostro orgullós.

Acabo de tornar d'uns dies de vacances d'Estocolm. En el Nordiska Museet hi havia una exposició de peces de plàstic que ens han canviat la manera de viure. Quin invent el plàstic, tant útil i a la vegada tant perjudicial pel medi ambient! Entre la munió de peces exposades hi vaig trobar un Mac Plus com el que tinc al despatx. Qui ho diria, un Mac com el primer amb el que vaig treballar és ja una peça de museu.

Molta, molta gent

2010-07-11T15:38:00.008+02:00

M'és igual el que diguin matemàtics i entesos en comptar multituds. Ahir, a Barcelona hi havia molta, molta gent, de totes les edats i procedències, del nord, del sud, de terra endins, de mar enllà, com diu la cançó. Una multitud concentrada per defensar la dignitat d'un poble tractat de forma denigrant per un tribunal de caducs.
Vaig sortir a primera de la tarda cap a Reus per incorporar-me a un dels onze autocars que Òmnium Cultural havia organitzat per sortir des de la capital del Baix Camp. Hi havia persones de diferents indrets i pobles propers a Reus, amb senyeres, mocadors, samarretes... Vaig aprofitar el viatge per llegir el diari i fer una becaineta. La comitiva d'onze autocars un rere altre feia goig. A l'alçada de Viladecans un cotxe amb dos caps rapats, ensenyant tot el seu cos tatuat fins a les orelles es mofava de la comitiva alçant el braç com els nazis. El Miquel Saperas en un autocar més endavant que el nostre el va fotografiar. No va ser l'únic, a la Diagonal un que corria es dirigí als autocars amb el dit gros per avall en senyal de derrota. Potser es va pensar que érem un grup de turistes holandesos o potser ell era un membre del Tribunal Constitucional que intentava suar els excessos gastronòmics o potser per córrer en aquelles hores se li havia escalfat el cap.
La Diagonal era una caravana d'autocars que col·lapsaven l'accés als espais habilitats per aparcar-los, que va resultar insuficient. Al final, l'autocar parà a Balmes entre la Travessera i el Passeig de Gràcia tot just quan faltaven deu minuts per les 6 de la tarda. Sortia gent per tot arreu. Vam apropar-nos com vam poder al cap de munt del Passeig de Gràcia on ens vam agrupar amb una altra part de la família que vingué en tren. I, a poc a poc, pels laterals, ja que el centre del passeig no es movia, vam anar avançant passeig de Gràcia avall, entre molta gent i moltes senyeres, la majoria estelades. Als anys vuitanta era estrany veure alguna estelada a les manifestacions i els crits "independència, independència" eren escadussers i poc seguits. Ahir la senyera més vista fou l'estelada i la reclama d'independència era seguida multitudinàriament. Cada cop hi ha més gent que ha perdut la confiança en què Espanya sigui capaç (i vulgui fer-ho) de treballar per trobar un estatus en què els catalans s'hi puguin sentir mínimament còmodes. La gent està cansada i fastiguejada després d'haver patit un procés de reforma estatutària llarg i ple d'entrebancs. De veure com el Congrés de Diputats va passar el ribot, i de quina manera, al text aprovat pel Parlament de Catalunya; i la gent està completament desconcentrada i humiliada de veure com tot i ser l'Estatut aprovat per referèndum, un grup de magistrats polititzats, restrictius i caducats deixava l'estatut completament rebregat de manera que ara tant sols agrada al PP i a Ciutadans. I, encara des del PP tenen la barra de dir que aquest és l'Estatut de tots. Que se n'han fet dels principis democràtics quan una llei només complau al 10% dels seus diputats? No es basa el principi vital de la democràcia en la sobirania popular? Com poden doncs una colla de jutges denigrar un text aprovat pel Parlament català, per Congrés, pel Senat, i per referèndum de la ciutadania? La gent ja en té prou, n'està farta, per això va sortir massivament i cívica al carrer; per això la gent portava més estalades que mai, perquè si les normes del joc són aquestes, la gent ja no vol jugar. Massa cartes marcades, massa tramposos per fer una partida que se'ns va dir que era neta i que ha esdevingut una farsa.
Poc a poc, lentament vam arribar a la Gran Via i a la plaça Tetuan. D'allà vam retornar ràpidament cap els autocars que ens durien de nou a les terres del Camp. Als rostres dels qui anaven a l'autocar hi havia satisfacció, senzillesa i molta dignitat, molta. Entre tots acabàvem d'escriure una nova pàgina de la nostra història. Hi ha qui diu que després d'ahir res serà igual, potser sí, tant de bo. I demà que? Es preguntava la gent. Demà, o sigui avui ja, es l'hora que els polítics catalans facin política amb majúscules, amb finura però amb fermesa. I que ho facin com el poble espera ja que en cas contrari tota la gent que ahir va sortir al carrer els demanarà responsabilitats. Ahir es va manifestar un poble digne, molt digne i ara necessitem polítics a la seva alçada.

Sobre dues notícies

2010-07-07T22:47:00.009+02:00

A Cultura 21 llegeixo que un estudi realitzat per la consultora Nielsen diu que es triga més a llegir un llibre en suport electrònic que en paper, però em quedo amb la dada sobre la satisfacció en l'ús de cada dispositiu de lectura. La notícia diu:

A l'hora de valorar la satisfacció amb cada dispositiu, l'iPad es va imposar amb un 5,8 sobre 7. El van seguir Kindle amb un 5,7, i el llibre imprès amb un 5,6.

El temps dirà però amb el poc temps que l'iPad està al mercat sembla que com en altres productes, Apple marca altre cop tendència.

I una altra qüestió pel que llegeixo també a Cultura21 es veu que la Comissió Europea ha hagut d'autoritzar que Planeta pugui entrar al Cercle de Lectors, tot plegat perquè es puguin garantir les normes de la competència. Ja trobo bé que se sigui escrupolós en aquest sentit, però hagués estat bé que s'hagués analitzat de forma similar quan en el seu dia es va formar el Grup 62 que té un domini del mercat especialment en narrativa que no seria acceptat si Catalunya tingués un estatus d'un país normal.

Quan les coses es fan malament...

2010-07-04T18:48:00.004+02:00

La introducció del llibre electrònic a les escoles que es va iniciar al curs passat s'ha fet precipitadament, sense haver-ho consensuat ni amb el món editorial ni amb els docents i amb un calendari tant ajustat que al cap i a la fi només podia portar problemes. No s'ha debatut tampoc quin model volem. En opinió meva és un error plantejar un model en què tots els llibres d'estudi siguin electrònics perquè no reflecteix la realitat de la societat en què el paper encara és primordial. Seria més lògic un model mixt on els escolars s'acostumin a estudiar tant en paper com en format digital.

Ara amb la retallada de diners, el Departament d'Educació té problemes per seguir amb el projecte que trasllada als centres. A mitjans de juny, davant les incerteses, va enviar-los una carta on recomana entre altres coses que els centres ajornin els pagament dels treballs d'electrificació i d'instal·lació de projectors i pissarres digitals fins el moment de rebre els diners de la Generalitat, que no posa quan serà. També avisa que "alguns centres" (aquests "alguns" és tant indefinit que hom pensa que potser seran la majoria) "no disposaran des del primer dia del curs de la connectivitat necessària" i per tant no podran treballar amb els llibres digitals per la qual cosa s'aconsella "reutilitzar els llibres de text del curs que ara finalitza" i mantenir els tradicionals materials de paper.

Per altra part, estava previst que el Departament d'Ensenyament crearia una plataforma educativa on es desenvoluparien els processos d'ús de continguts digitals anomenada Agora, aquesta plataforma també anuncien en l'escrit que no es realitzarà. Suposo que deu ser per motius pressupostaris.

En definitiva, tot plegat és el resultat d'una mala planificació que aporta més problemes als centres educatius, a qui se'ls passa la responsabilitat de solucionar-ho ja que com és diu en l'escrit "les dificultats no s'han de convertir en obstacles insalvables i, en bona mesura, les podreu resoldre." I és que quan les coses es fan malament...

El Barça com a temàtica editorial

2010-07-01T08:53:00.002+02:00

Fa uns dies en una presentació que vaig anar a una llibreria tenien recollits en uns expositor força gran tot una sèrie de títols que tenien el Barça com a denominador comú. I és que ens els darrers temps el club blaugrana ha estat centre d'atenció del món editorial. Seria complicat fer un repàs de tots els llibres que han sortit sobre el Barça en el darrer any perquè segur que me'n deixaria algun. En tot cas, si que podem dir que n'hi ha hagut de tipologia diferent. En primer lloc, destacaria que Guardiola ha estat motiu d'almenys que jo recordi ràpidament quatre llibres diferents, però també ho han estat jugadors com Iniesta o Piqué o la trajectòria triomfant del Barça. També hi ha qui n'ha fet de la temàtica blaugrana motiu d'una novel·la com Vicenç Villatoro o Sebastià Bennassar. Sigui com sigui, si el món editorial ha editat tant sobre el Barça és que els llibres d'aquesta temàtica s'han venut i es venen, cosa que en certa manera el que ha fet és apropar-nos al que succeeix al mercat anglosaxó on els llibres sobre l'esport en general i especialment sobre el futbol tenen un espai important tant a les llibreries com en el nombre de vendes. A Cossetània en el darrer any hem publicat quatre títols amb el Barça com a rerefons: Escoltant Guardiola, de Josep Riera (quatre edicions); Mateu el president, de Sebastià Bennassar; 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), d'Andreu González Castro i Armando Luigi Castañeda (dues edicions), i el darrer, L'entorn. El circ mediàtic del Barça, d'Àlex Santos, amb el que hem tancat una trilogia sobre l'entorn blaugrana. De fet, em sembla clar que mentre el Barça segueixi guanyant títols sortiran llibres amb temàtica blaugrana i és que com m'explicava un dia un quiosquer, l'endemà que el Barça guanya es venen molts diaris esportius, mentre que quan perd, la pila dels rotatius esportius es mou poc. De fet, és molt humà recrear-nos amb les nostres alegries i intentar oblidar les penes.

Perquè els joves cada cop llegeixen menys?

2010-06-28T06:44:00.004+02:00

Repasso aquests dies les dades de l'enquesta sobre els Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya. No és que hi hagi canvis significatius d'un any a l'altre i hom no espera que es produeixi un miracle i que el nombre de lectors en català a Catalunya creixi de forma significativa. En tot cas, com que aquesta dada segueix en una posició estancada, o sigui que tant sols un de cada cinc lectors que llegeix a Catalunya ho fa en català; em centro en altres dades que marquen tendència com per exemple que hem perdut lectors de llibres entre els joves. El 2007 un 82 % de les persones entre 14 i 24 anys declaraven ser lectors, mentre que el 2009 aquesta xifra s'havia reduït fins el 74%, o sigui vuit punts menys. Aquesta dada la podríem combinar amb una altra en què s'observa un creixement de les persones que no llegeixen perquè s'estimen més esmerçar el seu temps lliure amb altres entreteniments. Però, quins són aquests altres entreteniments. La resposta a aquesta qüestió ens ve quan s'analitza el que diuen els enquestats en general sobre a què dediquen el temps que abans dedicaven a la lectura i hi trobem increments en les respostes: estar més amb la família (no crec que sigui en el cas de la franja entre 14 i 24 anys), altres hobbies, Internet, veure TV i estar amb els amics. En aquestes quatre darreres respostes possiblement hi trobarem el perquè els joves deixen de llegir per dedicar el temps a altres qüestions.

Els vídeos de promoció al web de Cossetània

2010-06-20T12:38:00.002+02:00

He comentat en anteriors ocasions la promoció de llibres de Cossetània a través dels vídeos. Aquesta fórmula permet poder fer més extensiu el que es diu en una presentació d'un llibre o també sentir de veu d'un propi autor els seus comentaris sobre l'obra que acaba de publicar, o altres possibilitats molt diverses. La producció d'un vídeo mínimament digne tenia fa uns anys uns costos prohibitius però ara hi ha possibiltats de fer-ne amb unes despeses raonables. Com que darrerament n'hem fet alguns, com la presentació de les guies Essencial o gràcies al diari digital DelCamp vídeos d'entrevistes amb Toni Orensanz (El falsari) i Rosa Pagès (Àngels de pedra), ens ha semblat que fora interessant que en el web hi tinguessin més visibilitat, de manera que hem destinat la columna de la dreta de l'espai web de Cossetània als vídeos perquè siguin més visibles. Ara, clicant al vídeo que es vol veure, s'obre una pàgina del web on es pot visualitzar aquest i on n'hi ha d'altres de promoció de l'editorial. La intenció és incorporar-ne aproximadament un de nou cada mes. En alguns casos seran entrevistes amb els autors i en d'altres vídeos de presentacions.

La visualització dels llibres en l'entorn digital

2010-06-17T08:11:00.002+02:00

En el darrer número de la revista Trama & Texturas, amb molts articles interessants, hi ha una reflexió molt novedosa sobre els sistema de preus realitzada per Manuel Gil i Francisco Javier Jiménez (www.paradigmalibro.com) en l'article "Sistema de precios y defensa de las liberías", els autors entren en un tema tabú, el del preu del llibre, i ho fan d'una manera molt original. Val la pena llegir-ho. Hi ha un moment que tracten una qüestió que em preocupa molt en aquests moments en què tothom pren posicions en el món del llibre digital i en el que tinc la sensació que els editors independents hi estan passant massa de puntetes: la visualització dels llibres electrònics a Internet. En aquest post, parlava dels problemes que tenim els editors per fer-nos un espai al punt de venda. Els que editem en català el conflicte és doble perquè en general són llibres amb menys rotació. Ara entrem en un nou món, en un nou entorn, el digital, i els editors prenen posicions ens una plataforma o una altre però quan ho fan es pregunten sobre la visualització que tindran els seus llibres? Tinc la sensació que a hores d'ara tothom negocia percentatges, costos de digitalització però els editors pregunten de quina manera tindran garantit que el llibre es veurà a la xarxa. La reflexió de Gil i Jiménez a la que hi estic totalment d'acord es contundent:

"... Los pequeños editores están ante su última oportunidad de visibilizar sus catálogos. La meliflua idea de que la visibilidad del editor independiente se la otorgará Internet es cuando menos opinable. En un mundo saturado de contenidos y con macroplataformas de distribución de contenidos digitales, el editor independiente quedará sepultado por el poderío mediático de los grandos grupos. Creemos que en una plataforma de 30 ó 40 mil títulos, el editor con 20 libros seguirá siendo tant invisible como ahora lo es en una librería".

Clar i contundent. És més jo hi afegiria que no es que seguirà sent tant invisible com ara sinó que ho serà més, ja que a les llibreries hi caben els llibres que hi caben i hi ha molts llibreters independents que donen una quota de visibilitat als editors petits, però a la xarxa, a les grans plataformes d'e-books de quina manera es donaran aquestes quotes. En les llibreries de paper quants llibres veiem amb la tapa a les taules? Molts, però en un web, a la portada, al lloc de màxima visibilitat com a molt n'hi trobarem, entre deu o una trentena si aquests es mouen. I quins seran aquests pocs llibres en les plataformes genèriques? Els best-sellers o els dels grans grups que tindran capacitat per negociar amb diners el posicionament dels seus llibres en els millors espais. És per això que cada vegada veig més clara la utilitat de plataformes com la Edi.cat o Edibooks.com que garanteixin la visibilitat dels editors independents. Com també penso que hi haurà espai per crear plataformes temàtiques sigui per llengües o per línies editorials. Si ens preocupa i molt la visualització del llibres de paper al punt de venda, ens hauria de preocupar, i molt, la visualització del llibre digital.

I els grans també entren al món digital

2010-06-13T13:20:00.008+02:00

Amb la presentació de la plataforma digital Libranda que agrupa grans grups editorials, els segells amb és pes en el món editorial també entren en el sector del llibre digital. En poc més d'un any, des que a la primavera del 2009 vam presentar edi.cat, la primera plataforma digital en català, han passat moltíssimes coses i tot el sector editorial ha entat plenament en aquest nou món. El que es demanava des dels foros més avançats que els editors prenguessin posicions, s'està portant a terme. El sector fa el deures i l'oferta digital augmenta. L'entrada dels "grans" serà un nou impuls important.

De totes maneres, la situació és encara molt incipient. Com Josep Antonio Millán va dir en les II Jornades d'Edició Digital Independent l'e-book "és més una realitat periodística que real". El sector creix, les vendes creixen però el percentatge que representa del negoci editorial és petitíssim, encara, ínfim, i és lògic que així sigui de moment perque tot just comença. Ara bé, en el darrer any els mitjans de comunicació n'han parlat molt, s'han donat també en ocasions dades exagerades de la realitat i tot plegat ha fet que es tingui la sensació que el sector del llibre digital té més pes econòmic que el real.

En el darrer temps hi ha incògnites que es van resolent, però encara hi ha moltes preguntes sense resposta. Hi ha també poques llibreries digitals on adquirir els productes. No hi ha webs de venda digital especialitzades en línes editorials. Tot plegat, s'està construïnt, s'està definint. Cal veure si l'aparició de l'Ipad té una importància en el sector i si el que se'ns diu que als EEUU s'han fet moltíssimes descàrregues de llibres electrònics amb els Ipads també es reprodueix a Europa. I cal veure si l'Ipad marca tendència en el sector.

En tot cas, des de Cossetània estem satisfests d'haver estat pioners en el món del llibre digital junt amb Angle i Bromera i d'estar fent passos en aquest món. A hores d'ara, no sabem quan la venda dels llibres digitals serà un negoci rendible i cap a on evolucionarà tot plegat, però si que tenim clar que la única manera d'estar a l'aguait i de saber el que realment succeix en aquest nou món és estar-hi a dins, és prenent-hi posicions, és viure'l de ben a prop. Tant sols d'aquesta manera tindrem la capacitat d'adaptar els nostres plantejaments a la situació que el món del llibre electrònic esdevingui en cada moment, el qual a la vegada que creix és, pel fet de ser molt nou, molt canviant.

La premsa esportiva i el Barça

2010-06-10T12:50:00.008+02:00

Sergi Pàmies, en la presentació de la setmana passada del llibre L'entorn. El circ mediàtic del Barça, d'Àlex Santos (informació de la presentació aquí) va preguntar a l'autor si tenia la sensació que cada cop la premsa esportiva era més fanàtica, cosa que l'autor va respondre afirmativament. De fet, hem vist especialment els darrers dos anys, durant l'era Guardiola, que desde la premsa de Madrid s'ha fet tot i més per desestabilitzar l'equip blaugrana i s'han inventat conceptes com el "Villarato", entre d'altres.

Per altre part, la premsa de Barcelona tal com deia l'autor en la presentació "sempre ha volgut tutelar el Barça". En el llibre, Àlex Santos explica els moviments i els posicionaments que han tingut les diferents empreses periodístiques en cada moment a favor d'un o altre president o d'un o altre sector blaugrana. Ara mateix, es veu clarament com també s'han pres posicions en les eleccions blaugranes i això no és nou, tal com va dir l'autor en la presentació, perquè hi ha moltes coses que són cícliques i que en el temps es tornen a repetir a Can Barça. En tot cas el llibre d'Àlex Santos s'explica qui és qui en el món dels mitjans de comunicació que hi ha a l'entorn del Barça i amb la seva lectura un acaba d'entendre algunes de les coses que passen al voltant del club més important del país. Seria interessant tal com va suggerir un periodista en la presentació que un treball similar es fes sobre la premsa de Madrid. En tot cas, mentre fèiem tertúlia després de la presentació va sortir el comentari sobre la necessitat que existís un diari com L'Equip francès a l'Estat espanyol i es què a molts dels que ens agraden les competicions esportives ens agradaria poder llegir premsa esportiva sense tant de fanatisme. De fet, tinc la sensació que les millors cròniques esportives no es fan en els diaris que es dediquen en aquesta matèria sinó en els d'informació general.

La pluja, els llibres ebrencs i altres activitats

2010-06-07T07:18:00.010+02:00

Cap de setmana d'intensa activitat i d'anar amunt i avall. Divendres a la tarda, he de combinar-m'ho per poder ajudar a la festa del IES Jaume Hugut i per poder anar la presentació a Cambrils de la novel·la guanyadora del II Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall, Tots tenim secrets, de Carme Lafay. És la primera obra en català d'aquesta autora. És una lectura que tinc pendent però que les tres persones de l'editorial que se l'han llegit m'han dit que és excel·lent. Aprofito la presentació per parlar una bona estona amb l'alcalde de Cambrils Robert Benaiges. És un plaer conversar amb una persona que té responsabilitats polítiques i inquietuds literàries. Torno cap a Valls i m'incorporo a la festa del IES Jaume Huguet i, com a membre de l'AMIPA, ajudo en el que puc.

El dissabte tinc una tarda-vespre complicada, el CEIP Eladi Homs fa també la seva festa que coincideix amb el 25 aniversari de l'escola, motiu pel qual hem editat el llibre, Eladi Homs. 25 anys d'escola, he d'anar a la Fira del Llibre Ebrenc, a Mora d'Ebre, que enguany obre com a novetat les portes el dissabte a la tarda, i també se celebra a Valls, la Nit de Premis, en la que col·laboro en l'organització. Intento arribar una mica a tot arreu. A primera hora de la tarda junt amb la comercial de Cossetània, Isabel López, anem a Mora, instal·lem l'estand, assisteixo a la inauguració, converso una estona amb Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, i retorno cap a Valls per anar a la Nit de Premis. Aquesta activitat que es va començar fa 27 anys amb el lliurament per part del setmanari El Pati del Vallenc de l'any té ara un cartell de premis molt ampli. A part de destacar el guardó de Vallenc de l'Any per Enric Nogués, persona vinculada a entitats com Sal Grossa, l'AAEET, la Coral Terpsícore o l'Associació de Veïns del Barri de Sant Josep Obrer; aprofito per felicitar, entre altres, Gemma Casalé pel guardó del premi Cristina Requena de Periodisme per a la tertúlia de Ràdio de Valls que ella dirigeix, i Jordi Andreu que de forma totalment altruïsta fa el programa Pilar de 8, a Ràdio Altafulla, dedicat a l'actualitat castellera i que ha estat el guanyador del Premi Joan Ventura de periodisme casteller. Just acabada l'entrega de premis passo una estona per la Festa de l'Eladi Homs.

A la Fira del Llibre Ebrenc diumenge el matí de Cossetània hi ha la Isabel López i l'Emma Alcàzar. Cap el migdia mentre rodo en BTT pels camins de l'Alt Camp, rebo una trucada de la Isabel que em comunica que una tempesta molt forta d'aigua ha acabat amb l'activitat matinal de la Fira. A primera hora de la tarda, m'arribo a Móra d'Ebre. Encara es veuen les conseqüències de l'aiguat però el cel s'ha aclarit i la Fira s'obre novament. El temps insegur ha perjudicat l'activitat ja que la tempesta del matí ha anat a caure en el moment en què hi acostumava a haver-hi més gent. A la tarda es fan dues sessions de presentacions en les que hi tenim autors nostres. Aprofito l'estona prèvia per parlar amb ells, cosa que sempre és agradable. Promocionem especialment en aquesta fira la novel·la del riberenc Miquel Esteve, Llinatge, que acabem de publicar. En començar la darrera sèrie de presentacions en la que hi tenim un grup important d'autors torna la pluja. La presentació es pot portar a terme ja que es fa sota cobert i quan acaba només queda l'acte de cloenda que va a càrrec de Vicenç Villatoro. Recollim l'estand i tornem cap a Valls. La pluja ha deslluït en part la Fira malgrat que s'ha pogut portar a terme i ha fet que no hi hagi assistit tanta gent com l'any passat. Em sap greu perquè tot l'equip dirigit per Albert Pujol treballa dur i amb molta il·lusió tot l'any per aquest esdeveniment, però es clar, com diu la dita "mai plou a gust de tothom".

La Fira del Llibre Ebrenc i una nova novel·la de Miquel Esteve

2010-06-03T08:51:00.001+02:00

Aquest cap de setmana se celebra una nova edició, la setena, de la Fira del Llibre Ebrenc. El treball de molta gent de la Ribera d'Ebre amb l'incansable Albert Pujol al davant ha consolidat una activitat que esdevé una data assenyalada en el calendari per a tot el món del llibre de les Terres de l'Ebre. Tota la informació de la fira la podeu trobar en aquest enllaç. A més i per tercer any, les activitats de la Fira es complementen amb el Litterarum, la 3a Fira d'Espectaclies Literaris. El programa de tot plegat el trobareu aquí. Els organitzadors han tingut molta feina per poder seleccionar d'entre les 170 propostes presentades les que es representaran durant el Litterarum.

Donat que la Fira és una activitat literària molt important de la Ribera d'Ebre, ens va semblar que seria un espai idoni per a la promoció de la nova novel·la del riberenc Miquel Esteve, Llinatge, que precisament ahir dimecres es va presentar per primera vegada a la seva localitat, Móra la Nova. Esteve en una novel·la trepidant, amb un intens ritme i amb el domini de les paraules i de les tècniques literàries que acrediten la seva qualitat literària ens apropa al món dels llegendaris dips, aquests éssers sobrenaturals que Joan Perucho va mitificar. Aquesta és la tercera novel·la que publiquem de Miquel Esteve després de Heydrich i les agents del saló Kity i El Baphomet i la taula esmaragda,

Els camins de Sant Jaume

2010-05-30T12:55:00.005+02:00

Enguany que és Any Sant Jacobeo hem volgut ampliar l'oferta de llibres del Camí de Sant Jaume. De la mà de Joan Fiol havíem publicat fa uns quatre anys El camí de Sant Jaume. Des de Montserrat i des de Roncesvalles, llibre que es va exhaurir i que ens va fer replantejar-lo per publicar-lo en una edició completament actualitzada i revisada amb dos nous volums diferents. D'aquesta manera, l'any passat vam publicar El Camí de Sant Jaume. Des de Roncesvalles i des de Somport. Per tant, aquesta guia descriu la ruta que més s'utilitza, el Camí Francès, però també detalla el Camí Aragonès que surt de Somport.

Ara hem publicat El camí català de Sant Jaume. Des de Montserrat, també del mateix autor i amb el mateix model de guia. Descriu el Camí Català que passa sortint del monestir montserratí i dirigint-se cap a Lleida, Saragossa i Logroño on es troba amb el Camí Francés; però també es detalla el Camí Català que es dirigeix cap a Osca, San Juan de la Peña i Santa Cilia de Jaca on conflueix amb el Camí Aragonès en un itinerari paisagístic extraordinari. Són dues maneres de seguir el Camí de Sant Jaume sortint des de Catalunya.
Finalment, en castellà i amb el segell Lectio Ediciones hem publicat una ruta diferent per arribar a Santiago: el Cam ino del Norte, una ruta alternativa al Camí Francès, que cada vegada s'utilitza més i que transcorre per la costa cantàbrica, amb dosis de mar i muntanya. És una alternativa menys massificada o si ja heu fet el Camí Francés, una nova possibilitat per arribar a Santiago per un paisatge i unes terres diferents. L'obra, editada a tot color i molt detallada està escrita pels autors del sud de França Jean-Yves Grégoire i Françoise Pinguet i originàriament editada per l'editorial francesa Rando, a qui vam adquirir els drets per a traduir-la al castellà.

Les reedicions d'Azimut

2010-05-28T07:12:00.004+02:00

Hem començat a comercialitzar tot just fa uns dies la cinquena edició de 50 itineraris a peu per Catalunya, de Josep Mauri, llibre del qual n'hem venut més de 8.000 exemplars, i la segona edició de El Montseny, de Francesc Roma. Haver arribat a una cinquena edició en un llibre en llengua catalana és tota una fita i més d'una matèria especialitzada. Ambdós títols corresponen a la col·lecció Azimut de la qual amb el títol L'Alt Solsonès. Rases i cims, 35 itineraris, arribem al número 111. És la col·lecció d'excursionisme català amb un major nombre de títols i la de referència en aquest àmbit. És una de les primeres línies editorials que vam iniciar a Cossetània i de la qual n'estem molt satisfets. En publicar la cinquena edició de 50 itineraris a peu per Catalunya em vaig posar a fer repàs dels títols d'Azimut que hem reeditat i el resultat és aquest:

De la muntanya al mar, de Josep Insa (tercera edició, aquest va ser el primer títol de la col·lecció)
El Montsant, d'Antoni Cabré (tercera edició)
De les Muntanyes de Prades a l'Ebre, de Josep Insa (segona edició)
A peu pel massís del Port, de Vicent Pellicer (segona edició)
La Serralada Litoral en BTT, de Joan Portell (segona edició)
Per les Terres de l'Ebre, de Josep Insa (segona edició)
En BTT pel Gironès, de Josep M. Cullell (segona edició)
Les Muntanyes de Prades, d'Ignasi Planas (segona edició)
50 itineraris a peu per Catalunya, de Josep Mauri (cinquena edició)
El Garraf en BTT, de Joan Tutusaus (segona edició)
El Pallars Jussà a peu, de Jordi Creus i Joan Ramon Gasa (segona edició)
Sostres comarcals de Catalunya, de Jordi López Miquel (segona edició)
Caminades pel massís del Port, de Vicent Pellicer (segona edició)
A peu pel Montnegre i el Corredor, de Tomàs Muelas (segona edició)
A peu per Osona, de Josep Mauri (segona edició)
Passejant pel Ripollès, de Josep M. Colomer (segona edició)
En BTT per Osona, de Joan Conill (segona edició)
El Montseny, de Francesc Roma (segona edició)

En total, 19 títols reeditats. És un bon balanç. Déu n'hi do de la feina que s'ha fet.

La presentació de la col·lecció Essencial en vídeo

2010-05-25T10:17:00.004+02:00

Com a eina de màrqueting ens hem proposat incorporar vídeos com elements promocionals dels llibres. Al canal que tenim a You Tube en podeu veure. Darrerament, hem arribat a un acord amb el diari digital Del Camp perquè pogueu visualitzar al nostre web vídeos que han fet d'entrevista amb autors nostres. Per aquest Sant Jordi ho van fer amb Toni Orensanz (El falsari) i amb Rosa Pagès (Àngels de pedra). Ara hem arribat a un acord amb l'empresa Clack perquè ens faci un reportatge de vídeo d'algunes presentacions. El primer que han fet és de la presentació de les guies Essencial.

El doble repte

2010-05-23T21:53:00.002+02:00

Rafael Vallbona va saber identificar a la perfecció el doble repte que afrontem a Cossetània amb l'edició de les guies Essencial de turisme. Vallbona va ser clar i contundent en dir que "les guies han de ser prou bones com perquè el futur viatger d'aquest país les compri independentment que estiguin escrites en català." Sens dubte Vallbona identifica clarament el doble repte. Si haguéssim escollit una col·lecció de guies de viatge per publicar-les en català que no complissin les expectatives dels lectors aniríem directe al fracàs, per molt que estiguessin escrites en català. Aquest terme, la catalanitat, no és argument suficient perquè cap producte cultural funcioni, ni en el món de la literatura, ni en el del cinema, ni en el del teatre, ni en el dels llibres... Primer de tot, el primer que cal buscar és la qualitat. Vallbona ho va dir clarament també: "el que busco en una guia és que, com el seu nom indiqui, em guiï. Vull dir que la llengua és un element tangencial, perquè una guia és un llibre per damunt de tot útil. Ara, dit això, evidentment, si la guia que busco la trobo en català, millor."
Els arguments que utilitza Rafael Vallbona són de pes, de sentit comú, sinó tenim una bona guia el projecte fracassarà. És per això que ens va costar tant de temps rastrejar el mercat. És per això que vam fer prop d'una quarantena de reunions a les fires de Frankfurt i Londres amb empreses llicenciatàries de guies per poder mirar i comparar, per poder complir les premisses que ens havíem imposat que podeu llegir en aquest post de la Sala de Premsa de Cossetània que fa referència a la presentació de les guies que vam fer aquesta setmana a Altair. I n'estem convençuts, ja que sinó, no haguéssim afrontat la inversió de publicar-les, que les guies són de qualitat, que aconsegueixen el que Vallbona demanava, que guiïn. De moment, el retorn que ens arriba és bo, els comentaris de llibreters, lectors i periodistes són positius. Rafael Valbona va dir que "el doble repte que les guies siguin de qualitat i en català, les guies Essencials de Cossetània l'acompleixen amb escreix." Aquest era l'objectiu i ens agrada que així es valori ja que les guies Essencials són per a la gent de Cossetània un repte estratègic molt important.