En record de Ventura Ametller

La primera notícia que vaig tenir de Ventura Ametller (pseudònim de Bonaventura Clavaguera) va ser a través de Rafael Vallbona qui fa cosa de més d'un any em va trucar per explicar-me que contactaria amb mi l'escriptor Albert Calls per comentar-me si ens podria interessar editar obra inèdita d'aquest autor. Dies més tard, a Mataró em vaig reunir amb Albert Calls i amb el pintor mataroní i gendre de l'autor, Josep Maria Codina. Em van explicar les característiques de l'obra i em van comentar que hi havia una novel·la inèdita i força poesia que no s'havia publicat mai. Després vaig parlar directament amb l'autor amb qui vam mantenir una interessant conversa. Ametller ja en aquell moment es trobava delicat de salut. Cap a Valls vaig tornar amb un exemplar de l'edició de la Summa Kaòtica que el 1986 va editar Laia. Dies més tard vaig començar la lectura de l'obra. No havia llegit mai una literatura similar, m'era difícil definir-la, però era un treball extraordinari, apassionant que tot i que costava entrar-hi, la seva lectura i la forma com els personatges es desenvolupaven i canviaven al llarg de la novel·la t'acabava enganxant. M'era necessari tenir més informació de l'autor, Codina mesos més tard em va enviar diversos articles que s'havien publicat a la premsa als anys vuitanta quan es va publicar per primera vegada la Summa Kaòtica. En vaig reproduir alguns fragments aquí.

L'obra d'Ametller no és de fàcil lectura i editar-la representava un risc gran però es va aconseguir la complicitat de l'Ajuntament de Mataró (ciutat on vivia l'autor) i del de Pals (on va néixer) i al gener es va fer públic que a Cossetània reeditaríem la Summa Kaòtica i s'editaria la inèdita Resta Kaòtica. Ambdues obres es van presentar el dia 6 de juny. Divendres dia 18 de juliol, Ametller va morir. als 75 anys d'edat. Va poder veure reeditada la Summa i editada la inèdita Resta, queda no obstant important obra poètica de l'autor que no s'ha publicat mai i que seria interessant que pogués editar.
Reprodueixo un fragment d'un article que Miquel de Palol va publicar a l'Avui el 24 de juny en el que defineix l'obra d'Ametller:

L'obra d'Ametller és important, consistent, arrossegadora, discutible en algun punt -la pràctica sistemàtica de la forma no perifràstica del passat simple, per exemple- que no afecta la bondat del tot, sinó que fins i tot n'accentua la dimensió satírica, substancial en el díptic ametllerià, i se situa entre els grans magmes aristotèlics de la primera meitat del segle XX, procedents dels escolis del romanticisme per hipertròfia de les convocatòries de masses corals en un temps en què encara la tecnologia virtual no havia desactivat la força de la presència real de les poblacions enardides, un temps que els que ja tenim una edat encara hem conegut amb una certa esplendor, o sigui no mediatitzades per operacions comercials. Un temps en què el discurs literari tenia -li calia- una important dimensió escènica, ritual, mal que es presentés en forma sarcàstica. L'obra d'Ametller no està lluny, en aquest sentit, de l'Espriu de Primera història d'Esther. Ametller, reiterem-ho, és un gran autor, però, ¿és prou gran la literatura catalana per acollir-lo com es mereix?

Noah Gordon i els castells

En la darrera edició de la Nit de Castells, els organitzadors van premiar Noah Gordon amb el premi Ambaixador de castells per la difusió del fet casteller que ha realitzat amb la seva novel·la El Celler. Això em despertà la curiositat per llegir aquesta obra, per saber de quina manera Gordon tractava els castells Gordon fa la següent descripció (pàgina 43 i 44) de com s'alça un castell:

"Mentre el músics tocaven cançons tradicionals amb els tambors i les gralles, primer es col·locava a la base un quartet d'homes ben forts i d'espatlles amples. Un cop situats els baixos, embotits dins les extremadament tibades faixes que els aguntaven l'esquena i la panxa, de seguida els envoltaven desenes d'àvids volutaris, la pinya, que els empenyien, tot apuntalant-lo i mantenint-lo al lloc amb desenes de mans esteses per crear una base ben ferma. Llavors, uns altres quatre homes forts pujaven sobre els baixos i els posaven els peus nus damunt les espatlles. Després pujaven quatre homes més, i quatre més damunt d'aquests. I així fins a vuit pisos d'homes, a cada alçada més lleugers perquè el pes que havien de suportar era menor. Els dels últims pisos eren jovenets i l'últim a coronar el castell era un nen petit, l'enxaneta".

No és, per meu gust una descripció tant bona com aquesta que va fer Narcís Oller a Vilaniu, clar que aquest darrer tenia l'aventatge que era de Valls, però donat el volum de vendes internacionalment altes de les obres de Gordon, és, sens dubte, una gran promoció del fet casteller i el guardó lliurat és del tot merescut.
En un altre passatge (pàg. 313-315) ens narra un concurs de castells entre la colla de Santa Eulàlia (població imaginària que crea l'autor i que és l'escenari principal de la novel·la) i la de Sitges, que acaba en un estrany empat, tot i haver assolit els primers una construcció de nou pisos, mentre que els segons la van fer de vuit.

La decisió d'escriure en català

Des del Tirant lo blanc, a finals del segle XV, fins a Narcís Oller, la narrativa catalana va passar anys i anys sense noves creacions. Van ser els anys de la Decadència, però com és sabut, gràcies al moviment de la Renaixença els escriptors catalans tornen a escriure en la seva pròpia llengua. Oller va ser un d'aquests i va ser el novel·lista més important del moment, per això ha estat considerat, pels crítics, el creador de la novel·la catalana moderna.
Oller que va començar escrivint en castellà va decidir, influenciat sens dubte pel moviment de la Renaixença, usar el català a partir d'un moment determinat i per a totes les seves següents creacions. La primera obra en català que publica és Croquis del natural, el 1879, la qual, com ja vam tractar en un post anterior, enguany, hem reeditat a Cossetània. En un dels contes d'aquesta obra "Tres mesos de món", Oller posa en veu d'una de les protagonistes el per què de la seva decisió d'escriure en català. Tot una declaració de principis:

"A mesura que els anys esmorteïren el ressentiment natural del vençut contra el vencedor, s'esmorteí la resistència a l'assimilació i, per tant, a aprendre la llengua castellana. Essent aquesta tan diferent de la nostra com la francesa, no ha pogut encara passar a les classes més baixes, ni ha aconseguit solament, com en altres províncies on es parlen dialectes del castellà o fa més segles que aquest hi domina, ésser el llenguatge comú de les classes altes. Això no obstant, aquestes, a la nostra terra, el posseeixen, si pot dir-se posseir-lo saber-lo com el saben certs catalans i sobretot les catalanes; i amb l'afany de mostrar-nos a certa altura d'educació, superior a la del poble, hem acabat per desdenyar-nos d'escriure en català, i fins de saber-lo llegir, sense parar-nos en l'efecte estrany que hi ha de causar a tot esperit seriós veure ara tal desdeny, mentre en família i en els actes més íntims de la vida no
parlem altra llengua. Digues-me si hi ha raó que justifiqui semblant estranyesa. Digues-me per quin motiu, els que no ens donem de menys d'usar la llengua que aprenguérem en el bressol quan estem junts, hem de desdenyar la lectura dels poetes i pensadors que hi escriuen i hem de considerar que retrocedim en escriure-hi les cartes que endrecem els mateixos paisans. "O herra o quitar el banco", diuen els castellans: o no parlar-la mai, o llegir-la i escriure-la sense desdeny, ja que la parlem, dic jo."

A peu per l'Alt Camp

Entre lectura i lectura d'originals i de llibres per decidir si publicarem o no, intento encabir alguna lectura per plaer. Costa però trobar-hi temps. Al darrer Saló del Llibre, ja ha plogut i molt des de llavors, vaig comprar A peu per l'Alt Camp, de Josep Maria Espinàs. L'he tingut força temps a la pila dels llibres pendents de llegir. De les seves rutes a peu per diversos indrets n'he llegit alguns i em va fer molta il·lusió que escollís la comarca on visc pel seu llibre que representa el retorn a Catalunya. La lectura del llibre és amena, entretinguda. Hi descriu paisatges i persones que conec. I em sorprèn que malgrat haver pedalejat molts quilòmetres de la nostra comarca descrigui un tram de camí que jo no havia fet mai, entre Alcover i la Masó. Després de llegir el llibre no me'n puc estar d'anar-hi. És un camí ample, ben marcat. Mentre el recorro em pregunto com és que aquesta ruta havia quedat sempre fora dels meus itineraris habituals.

L'Espinàs s'endinsa en el nostre territori. Fa de forester, parla amb la gent asseguda als bancs dels pobles prenent al fresca, amb pagesos, amb persones que es troba pels camins, i ens regala algunes descripcionsn fantàstiques com aquesta de les barraques de pedra seca, entre Santes Creus i el Pla de Santa Maria:

"Les formes d'aquestes cases-cabanes són molt variades, n'hi ha de senzilles i de més espaioses, construïdes amb una tècnica perfectament dominada. A dins -jo només he gosat ficar-hi el cap, ajupint-me, en una d'aquestes barraques- les pedres estan disposades per formar fornícules, lleixes, menjadores. Algunes són circulars, però la majoria, les més grans, són quadrades o allargades, fins i tot formant dos cossos. I totes construïddes amb l'art de la pedra seca, i em sembla un art perquè cal saber triar les pedres, conjuntar-les, convertir-les en peces de volta, sense cap més recurs que saber posar una pedra al costat d'una altra i construir una edificació equilibrada i resistent. I el resultat és d'una admirable simplicitat estètica."

El Camp de Tarragona des del Coll de Coloma

Sempre que puc, els diumenges al matí, surto a fer un tomb pels voltants de Valls amb bicicleta de muntanya. Quasi sempre som un grupet d'entre tres i cinc persones que ens trobem de bon matí per iniciar la ruta, amb parada per esmorzar inclosa, per camins de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà o el Tarragonès.
Tot i així, de tant en tant, m'agrada fer alguna sortida sol; només acompanyat per la bici, el paisatge i els meus pensaments. En els terrenys que no són exigents, deixo que el cervell vagi saltant d'un lloc cap a l'altre, que flueixi al seu ritme, sense com qui diu parar-hi atenció conscientment. És per a mi, una manera de fer endreça.

Una de les rutes que m'agrada més fer és pujar al Coll de Coloma, al terme de Figuerola del Camp, al mig de la serra de Miramar, i a cavall entre l'Alt Camp i la Conca de Barberà. Des de casa, a Valls, per camins envoltats per parades d'avellaners, ametllers, oliveres, garrofers, vinyes o sembrats m'arribo a Figuerola. Tota la estona fa pujada, no de manera molt severa, però sempre guanyant alçada. És en aquest terreny on els pensaments naveguen acompanyats de l'agradable entorn. A Figuerola és obligatori parar a la font a refrescar-se, per encarar després la pujada fins el Coll de Coloma. Ara ja no puc pensar en res més que amb l'exigent esforç que em cal fer. Poc a poc, perquè les rampes són dures, guanyo alçada i tomb rera altre i suant de valent supero el desnivell fins arribar dalt el coll. És molt estrany trobar-hi algú. El silenci és absolut, plàcid. Només sents el soroll de les branques del arbres mogudes pel vent, que poc o molt sempre en fa. Cal baixar de la bicicleta, fer un glop d'aigua i, tal com si fossis un ocell, albirar el paisatge. Des del coll es divisa tot el Camp de Tarragona. Des del Montagut fins al mar. Al vessant contrari pel que he pujat hi contemplo, en primer terme, Barberà de la Conca i al fons la serra del Tallat, ara amb un perfil diferent a causa de, pel meu gust, excés d'aerogeneradors instal·lats. Si no hi ha boires, es divisa a la llunyania el Pirineu. L'indret és doncs un tranquil·líssim mirador privilegiat de la Conca i del Camp. És un bon lloc per fer una lectura del fragment dedicat al Camp de Tarragona de la Guia de Catalunya que Destino publicà el 1971 amb textos de Josep Pla i fotografies del vallenc Francesc Català Roca. Pla hi va escriure això:

"El viatge a Valls, ens permetrà conèixer un bon tros del Camp de Tarragona. És un paisatge ric, saturat d'arbres densos que de vegades ofeguen la visualitat. Enlloc com al Camp de Tarragona no és tan veritat allò que diuen: que els arbres impedeixen veure el bosc... Ametllers, avellaners, garrofers. A la primavera, l'espessor vegetal converteix l'indret en un paradís. El sentit de l'aprofitament és elevat als seus últims extrems: hi són aprofitats la terra i l'aire. Hi és aprofitada l'última gota d'aigua. A l'hivern i a la primavera, amb els ametllers florits, l'aire sembla transfigurat, suspès en un èxtasi somiat. La llum que envaïa la florida carminada batega en els trocs dels garrofers atapeïts i estirats com formes humanes, juvenils, prodigiosament vives sota les ombres blavisses. Quan el camp s'alleugereix de botànica i és presenta clar -més gran o més petit- amb unes vinyes o uns sembrats, amb els ametllers al fons, flotant damunt el verd brunyit dels garrofers, la sorpresa és inefable. A les hores caniculars de l'estiu, les velles masies, ficades en l'espessor arbòria, semblen adormissades en una mòrbida silenciosa, gairebé misteriosa felicitat."

El llibre, com dèiem, és dels inicis dels setanta. Els ametllers, garrofers, avellaners als quals es referia Pla encara hi són; bastant abandonats a causa que els pagesos, cansats dels preus de la fruita seca que no els deixa viure, han deixat la terra per anar a treballar a la indústria. El que més ha canviat en el paisatge i queda palès en observar-ho des del Coll de Coloma és la proliferació de polígons industrials per cada poblet, poble o ciutat del Camp. Entre els polígons i les noves infraestructures que esquincen el Camp, el text de Pla es va convertint en una descripció per a la nostàlgia.

La Fira del Llibre Ebrenc arriba a la cinquena edició

De dalt a baix, Marius Serra i Albert Pujol; la tanda de presentacions en la qual hi participaven els autors de Cossetània Francesca Aliern (en primer terme) i Ramon Miravall, i una imatge de l'estand de Cossetània

Passo la tarda de diumenge dia 8 de juny a la V Fira del Llibre Ebrenc. Els organitzadors, amb l'Albert Pujol al davant, l'autèntica ànima de la fira, han hagut d'ampliar l'espai perquè hi ha més estands que en anys anteriors. La Fira fa goig i poc a poc es va fent gran i convertint-se en una activitat de referència a les Terres de l'Ebre. Cossetània hi tenim un estand que està gestionat per la llibreria Bassa de Móra d'Ebre. Aprofito per parlar i saludar diversos autors de les Terres de l'Ebre que han editat amb nosaltres com Jesús Maria Tibau (El vertigen del trapezista), Francesca Aliern (Cor de Llop), Ramon Miravell (Toponímia major actual de les Terres de l'Ebre), Miquel Esteve de qui properament publicarem la seva novel·la que va guanyar la darrera edició del Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre, Xavier Garcia (coordinador de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila), Artur Bladé (fill), Andreu Carranza (El invierno del tigre), etc. Em trobo i estic parlant una bona estona amb Màrius Serra qui més tard fa una xerrada dins els actes programats de la qual n'extrec unes frases:

"Cal reivindicar la lectura com a hàbit quotidià".

"No ens hem de sentir bitxos rars per aprofitar una tertúlia de cafè per parlar sobre el darrer llibre que hem llegit".

"La ficció serveix com a estratègia per parlar de la veritat".

"Sovint encasellem els autors sota una etiqueta, cosa que no hauríem de fer".

"Els llibres són millors els uns que els altres en funció de qui els llegeix i quan els llegeix".

"Estem farts de veure traduccions de novel·les anglosaxones situades en llocs on l'escriptor no hi té cap mena de relació".

"Soc lector abans que autor".

"Hem de ser capaços de transmetre la necessitat de llegir."

"La millor manera de transmetre l'afició a la lectura és llegint i explicant-ho".

Un escriptor surrealista; el primer?

Amb aquest títol Lluís Racionero dedicava a Serra d'Or l'any 1987 una crítica a l'obra Summa Kaòtica de Ventura Ametller, editat per Laia el 1986. Ara aquesta obra i una segona part inèdita de l'escriptor, Resta Kaòtica, es trobarà properament a les llibreries. Fa cosa d'un any vaig rebre una trucada del Rafel Vallbona qui em va dir que em trucaria Albert Calls ja estaven treballant amb la intenció de reeditar l'obra d'Ametller i de poder publicar-ne part d'inèdita. Vam reunir-nos amb la família i amb el propi autor, ja llavors delicat de salut, i vam posar-hi fil a l'agulla. Al final amb l'esforç de tots plegats i també amb la complicitat de l'Ajuntament de Mataró (ciutat on viu l'autor) i també del de Pals (on hi va néixer), s'han pogut tirar endavant els dos volums, Summa Kaòtica i Resta Kaòtica, que apareixen en la imatge que acompanya el post ja que aquest divendres van arribar de l'impremta. Ventura Ametller té un llenguatge que impacta, que s'ha de conèixer; és una literatura surrealista com titulava Racionero en el seu article escrit fa més de vint anys. Els llibres es presentaran properament a Mataró. Reprodueixo a continuació alguns dels fragments que la crítica va escriure fa 22 anys quan va sortir publicada la Summa Kaòtica:

Lluís Racionero, a Serra d'or:

"L'estil d'Ametller és segur, vigorós, ric en paraules: hi ha una veu darrera d'ell i la veu encisa el lector i el porta endavant, que és la traça del bon escriptor."

"Aquesta novel·la és Dalí posat en paraules, és l'exaltació delirant empordanesa en forma d'escriptura."
"Sota aquesta forma barroco, mítico-esperpèntica i rabelaisiana, depurada en Joyce, hi ha a més un gran narrador."

Ignasi Riera:

"Una obra magmàtica, la Summa Kaòtica de Ventura Ametller, un dels amics més sistemàtics de Josep Pla, amic també de tota mena de tafaneries. Si aquests Summa, tan poc tomista, resulta provocadora i incitant és perquè el lector hi endevina, amb facilitat, la referència a tots els mons al·ludits".

Rafel Vallbona, a l'Avui

Summa kaòtica és per damunt de tot com un vi ben elaborat pel pas dels anys. És una novel·la "brut-grapa" que s'ha anat fent més complexa, més ben elaborada, més bona en definitiva (i sóc plenament conscient del significat greu de l'adjectiu bona en un article de reflexió literària) a mesura que ha anat envellint a les carpetes, als calaixos, a l'estudi del seu autor."

Valerià Pujol, a Mataró Escrit

"Summa Kaòtica és una novel·la que parteix d'una realitat immediata i l'eleva a categoria de símbol i si ens veiéssim obligats a parlar de realisme hauríem de citar aquell realisme "màgic" de Cien años de soledad. En l'obra de García Màrquez el mite era Macondo, en l'obra de Ventura Ametller el mite és Pals."

Pere Muntanyà, a Crònica de Mataró

"La novel·la de Ventura Ametller no té precedents a casa nostra, perquè en tot cas aquí el que s'ha escrit és novel·la històrica per mai novel·la "antihistòrica" en el sentit polisèmic que li dóna el seu autor".

Joan Busquets, a El món

"Narració exemplar, Summa Kaòtica sublim ràfega de foc llançada a la cara."

Més informació a:
El Mundo (article publicat per Rafel Vallbona)
Sala de premsa de Cossetània
Capgros.com

Una vetllada esplèndida

La catosfera literària 2008 es va presentar dissabte dia 17 a Vallromanes en un acte acurat, amb moments emotius i molt atractiu. Toni Ibàñez, coordinador del llibre i autèntica ànima del recull, i la regidoria de cultura de l’ajuntament d’aquest municipi del Vallès van treballar de valent per oferir una presentació extraordinària. Com a editor del llibre he de dir que l'èxit de la presentació correspon al Toni i a la gent de l'Ajuntament de Vallromanes. Nosaltres des de Cossetània vam col·laborar, des de la distància, amb el que vam poder que no va ser massa; per tant el mèrit del disseny de l'acte i de tot plegat els correspon a ells, cosa que els vull agrair. L’acte tingué tots els ingredients d’una vetllada esplèndida: actuació d’un grup de jazz, presentadors del llibre, lectura de textos i un complet piscolabis que va servir per poder conversar amb blocaires que han participat en el llibre, etc. Una vetllada entranyable. Vaig comentar a altres persones assitents que una de les coses que més satisfacció em generava és que veia a la gent contenta, els veia feliços per formar part de la primera antologia de la catosfera literària, cosa que sincerament em satisfeia. A l’acte hi van assistir un bon grup dels autors del llibre, més d’una trentena, tal com pot veure en la fotografia que acompanya el post. A ells, i a tots els que han col·laborat en la primera antologia de la catosfera literària en nom de l'equip de Cossetània, moltes sinceres gràcies i també moltes gràcies a tots els qui van treballar i participar per fer aquest acte tant lluït.

Els juliols 2008 de la UB dedica diversos cursos al món editorial i a la literatura

M'arriba el programa d'Els juliols 2008 de la Universitat de Barcelona en el qual presenten un total de 53 cursos d'estiu de molt diverses temàtiques i entre els quals n'hi ha diversos dedicats al món editorial i a la literatura.
Un dels cursos porta per títol: "Editors i editorials en català: present i futur" i està coordinat per Josep Maria Ferrer i Roca, patró de la Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona i Sergio Moreno Redón, investigador del Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona. El programa complet es pot consultar aquí. Entre les persones que faran alguna sessió hi trobo molts coneguts Segimón Borràs (secretari general del Gremi d'Editors), Xavier Alonso (Arc de Berà), Imma Bellafont (llibreria La Tralla de Vic), Àlex Broch (editor), Ada Castells (periodista del diari Avui), Lluís Pagès (president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana), Xavier Mallafré (director general d'Edicions 62), Joan Carles Girbés (Bromera) i un servidor.
Un altre curs porta per títol: "Literatures i homoerotismes" i està coordinat per Rodrigo Andrés González, professor lector de Literatura Nord-americana del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de Barcelona. Aquest és el programa d'aquest curs.
I un altre tractarà sobre "Literatura i turisme cultural" i està coordinat per Glòria Bordons, professora titular de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. El programa del curs es pot consultar aquí.
Finalment, entre tots els cursos del programa en trobem un altre titulat "Cinema mut, literatura i cultura popular a Catalunya", que està coordinat per Joan M. Minguet Batllori, professor titular del Departament d'Art de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra i Teresa Iribarren i Donadeu, professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra. El programa del curs és aquest.

La història i els sentiments

Els llibres d'història ens aporten dades que ens ajuden a configurar peça a peça el puzle del passat fins a quedar un conjunt entenedor; però més enllà de les dades, el puzle no pot acabar de ser completat sense poder saber, sense poder esbrinar les situacions humanes que s'han viscut en cada moment històric, sense la narració del sentiments, dels drames o de les alegries que cada situació ha comportat a persones amb noms i cognoms. I al sentiment, a la cara humana de la història s'hi pot arribar mercès al testimoni oral (si encara si és a temps), als epistolaris, als llibres de memòries (L'exiliada, d'Artur Bladé en seria un excel·lent exemple entre molts altres), als diaris personals i, fins i tot, també mercès a la novel·la històrica, en el cas que el narrador després d'haver-se documentat correctament i de forma exhaustiva, procuri amb la informació recollida situar-se en la pell d'una persona del passat per reviure els sentiments i les emocions que aquesta pot haver viscut en cada moment. Fent-ho d'aquesta manera, com també el cinema ho aconsegueix en algunes ocasions, se'ns ajuda a imaginar-nos com deuen ser les peces del puzle que ens falta del nostre passat.

Josep Gironès en la seva novel·la La Cabana es posa en la pell d'una nena, mare i esposa de la Fatarella per poder explicar la història viscuda en aquest poble de la Terra Alta a començaments del segle XIX (amb el trist paper dels cacics i de l'església) fins arribar a la República i a la Guerra Civil quan el gener de 1937, 32 pagesos, petits propietaris, i molts d'ells propers a ERC i a la UGT són assassinats per elements de la FAI en negar-se aquests que les seves petites propietats, que havien aconseguit amb moltes hores de treball i amb estalvis aconseguits treballant de sòl a sòl com a mitgers dels grans propietaris, fossin col·lectivitzades. Per aconseguir l'objectiu d'expressar els sentiments, el drama humà que es va viure, Gironès compta amb material de primera mà ja que el seu avi fou un dels pagesos assassinats, però per poder escriure amb rigor i sense cap rancor la novel·la històrica sobre els Fets de la Fatarella ha hagut de documentar-se i parlar amb molta gent, donat que segons l'autor "de la Guerra Civil al poble no se'n parlava". Segons explica Gironès, el que va passar va commoure tant la població que la gent ho portà amb molt de dolor interior i preferí en el context històric de la dictadura de Franco, ni parlar-ne. L'autor aconsegueix amb el llibre el que es proposa que segons paraules d'ell mateix és "dignificar la memòria del pagesos assassinats i retre'ls homenatge".

Debat sobre el llibre de muntanya

Assisteixo el divendres dia 25 d'abril al vespre a la taula rodona sobre els llibres de muntanya que organitza la Secció Excursionista del Foment Martinenc i en la qual hi participem Francesc Roma (historiador, escriptor i excursionista), Raimon Quera (Llibreria Quera) i jo (Jordi Ferré - Cossetània). Durant una hora i mitja llarga parlem sobre les guies d'excursions i els llibres de muntanya en general.

Francesc Roma comenta que realment el que es publiquen no són guies ja que si fos així es publicarien tots els camins d'una zona, sinó que el que es fa "és un recull de propostes d'un territori determinat". Raimon Quera detalla que quan s'escull una guia cal mirar que hi hagi una mínima informació necessària, que expliqui alguna cosa més que tomba a l'esquerra o a la dreta i va indicar que el croquis que es publica en una guia no cal que sigui molt detallat ja que per això ja hi ha els mapes. Sobre aquestes qüestions vaig indicar la necessitat que en una guia d'un territori determinat s'expliquin els punts d'interès paisatgístic, cultural o històric per on recorre l'excursió.

Roma afegí també que "s'ha d'evitar publicar guies que no siguin revisades per ningú". En aquest sentit, vaig dir que la credibilitat i currículum de l'autor per la seva experiència en la publicació d'altres guies d'excursions és una de les qüestions que es tenen en compte a l'editorial a l'hora de fer o acceptar una proposta.

Els components de la taula rodona i el públic assistent van obrir un interessant debat sobre la poca existència de llibres de narrativa de muntanya en català cosa que no passa en mercats com l'anglosaxó, el francès o fins i tot l'espanyol. Per Roma, "el problema és que el mercat català és massa petit" i es mostrà poc optimista en aquest sentit. Quera va explicar que quan han sortit llibres de narrativa de muntanya en català s'han venut prou bé. Per la meva part, vaig comentar l'experiència de la col·lecció Annapurna, dirigida per Enric Faura, i les dificultats que tenim per aconseguir bons llibres per traduir que no tinguin compromesos els drets en castellà. Raimon Quera assenyalà també que "la gent ha perdut el costum de comprar narrativa de muntanya en català perquè quan en busca pràcticament no en troba."

Crònica d'una setmana d'anar amunt i avall

Dilluns 14 d'abril: Fira de Londres

Fem un viatge llampec d'un dia d'anada i tornada a la Fira de Londres. Moltes hores de viatge i massa poc temps a la Fira. Un petit retard amb el vol fa que perdem un parell de les reunions previstes. La Fira és enguany més gran que l'any passat. Hi ha força moviment. És una fira que cada vegada té més importància. Frankfurt, a la tardor i Londres, a la primavera. L'any vinent, si no cau tant a prop de Sant Jordi ,hi haurem d'anar un parell de dies. Un és poc i molt cansat. A la imatge l'estand de la Generalitat.

Dimarts 15 d'abril: Presentació del llibre "Els castellers de Tarragona"

A Tarragona vam presentar el llibre 1926-2006 Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis. Un llibre de luxe, a tot color i amb tapa dura. Ho podeu llegir aquí.

Dimecres 16 d'abril: Tripleta de presentacions Al migdia, a Tarragona, com tradicionalment fem cada any, presentació conjunta de Cossetània Edicions i Arola Editors als mitjans de comunicació del Camp de Tarragona de les novetats de Sant Jordi. La imatge correspon al dinar de presentació. Més informació aquí.

Presentació, a Tarragona, de les obres guanyadores dels Premis Ciutat de Tarragona, entre les quals n'hi ha dues que les hem editat a Cossetània: Que no torni! i altres contes (Premi de narrativa curta per Internet Tinet) i Margarides de fons, de Mireia Vidal-Conte, premi Ramon Comas i Maduell de poesia.

Jesús Maria Tibau i Francesca Aliern presenten El vertigen del trapezista i Cor de Llop a la Llibreria La Capona de Tarragona. La presentació la fa el filòleg Pere Poy.

Dijous 17 d'abril. El refredat

Tant d'anar amunt i avall al final he agafat un refredat. N'agafo cada any un parell, un a la primavera i l'altra a tardor, que ves per on a vegades em coincideix amb el Liber o fins i tot un any amb la Fira de Frakfurt. Per sort, el dijous és l'únic dia de la setmana que no tinc cap presentació i puc anar aviat a casa. De totes maneres, al matí em trobo la taula plena de papers per aclarir i llibres editats que seran novetat el mes de maig.

Divendres 18 d'abril. Un parell d'actes més Assisteixo a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Valls a la presentació que fa el degà del Col·legi de Periodistes i vallenc, Josep Carles Rius dels llibres que han sortit d'autors de la comarca de l'Alt Camp el darrer any, entre els quals n'hi ha diversos de Cossetània. Aprofito per saludar-lo a ell i a autors de Cossetània que em trobo a l'acte.

A Vila-rodona (Alt Camp) vaig a la presentació del llibre Els capitells del claustre de Santes Creus, de Josep Baluja i Jesús Maria Oliver. La presentació comença a les 10 de nit i acaba tard. Als pobles és habitual fer les presentacions dels llibres després de sopar.

Dissabte 19 d'abril. El premiLa revista Castells ens atorga a la col·lecció L'Aixecador el "Premi Revista Castells a una iniciativa social". Aquesta col·lecció és la única del panorama editorial dedicada únicament al món dels castells. L'anem a recollir el director de la col·lecció Xavier Brotons i jo en un sopar que es porta a terme a Vilafranca del Penedès. Més informació aquí.

Diumenge 20 d'abril. Poemes sobre arbres a BredaVaig amb el Celdoni Fonoll a Breda (La Selva) on fem la presentació del llibre Arbres dels nostres paisatges. La presentació és a partir de les 6 de la tarda i arribo a casa a Valls que ja és fosc i negre. Quina setmaneta! No soc però la única persona de Cossetània que ha tingut una agenda similar ja que també el director editorial Josep Maria Olivé ha tingut actes gairebé cada dia. Sort que Sant Jordi és ja molt a prop i després ja no anirem tant carregats.

L'estrena d'un escriptor novell

Veure un llibre editat després d'un temps d'haver-hi estat treballant o a vegades fins i tot haver estat més d'un any d'haver-lo projectat, haver buscat un autor, veure com es dissenyava, etc. suposa sempre una satisfacció. Amb el llibre a les mans un pensa que compensa el treball i els esforços realitzats per moltes persones. Però aquesta recompensa encara és més gran quan es tracta d'haver editat i presentat l'obra d'un escriptor novell. Aquesta sensació la vaig tenir fa uns dies en la presentació del recull de poemes L'exili de Constança, d'Adrià Targa. El llibre l'hem editat conjuntament amb la Gent del Llamp, emmarcat en la col·laboració que hem iniciat enguany amb aquesta associació que es dedica a promoure autors del Camp de Tarragona. L'autor, Adrià Targa, és una jove promesa, té tant sols 20 anys. Parlo en la presentació amb l'escriptor Joan Cavallé, un dels membres destacats de la Gent del Llamp, i em diu que la poesia de Targa és de qualitat i que és un escriptor amb projecció, que pot tenir un recorregut important. La presentació es va dur a terme divendres dia 4 d'abril a la llibreria La Rambla de Tarragona, espai que fins i tot es va quedar petit i que es va omplir de gom a gom de familiars i amics de l'Adrià que va voler acompanyar-lo el dia en què es presentava el seu primer llibre.

Promocionar un llibre amb un bloc

Els webs 2.0 són una possibilitat de promocionar els llibres. Hi ha en aquest sentit escriptors que ho saben aprofitar. Recentment hem publicat el llibre Les ascensions de Verdaguer al Pirineu, de Bernat Gasull. L'autor ha creat un bloc (aquest) que porta el mateix títol del llibre i s'hi pot trobar informacions sobre presentacions de l'obra, enllaços amb altres blocs o webs que han tractat el llibre, imatges d'espais que va recórrer mossèn Cinto al Pirineu, etc. Una bona manera i molt actual de disposar d'un espai a Internet per promocionar un llibre.

Les novel·les de Francesca Aliern

A Cossetània vam contactar per primera vegada amb Francesca Aliern quan vam publicar el recull de contes El brogit de l'Ebre que tenien com a denominador comú el riu Ebre. Francesca Aliern s'havia autoeditat anteriorment altres llibres i ens havien comentat que les seves obres agradaven als lectors. La nostra col·laboradora Núria Grau ens va parlar molt bé de l'obra d'aquesta autora i vam mantenir una primera reunió amb Aliern per publicar una novel·la seva. La vam publicar per Sant Jordi del 2005 i porta per títol El pont de la solitud. Les coses van anar prou bé. La novel·la és bona i de lectura molt interessant. Les vendes van funcionar i vam decidir seguir publicant llibres seus. L'any següent, el 2006, vam publicar Sabó moll. Pel meu gust la millor de les tres novel·les (El pont de la solitud, Sabó moll i Camins) que conformen la trilogia en què l'autora ha retratat literàriament la vida en un poble de les Terres de l'Ebre durant el franquisme. Camins, que vam publicar l'any passat, va ser el darrer dels llibres de la trilogia.
Es curiós el cas de Francesca Aliern, com al d'altres escriptors de comarques. Ella és una autora molt coneguda a les Terres de l'Ebre. Les seves obres es venen molt bé en aquestes comarques, però no és fàcil fora d'aquestes. Intentem promocionar la seva novel·les de la millor forma possible perquè s'ho valen. L'any passat vam presentar la seva novel·la Camins a la Llibreria Catalònia per intentar donar-la a conèixer més enllà de les comarques del sud de Catalunya. Enguany ho tornarem a fer i el dia 9 d'abril a 2/4 de 8 del vespre farem una presentació de la seva darrera novel·la, Cor de llop a la Llibreria Catalònia. Farem una presentació conjunta de dos autors de les Terres de l'Ebre: de la novel·la Cor de llop, de Francesca Aliern, i del recull de contes El vertigen del trapezista, de Jesús M. Tibau. Seria interessant que la crítica d'aquest país i que els mitjans de comunicació de l'àrea metropolitana fessin de tant en tant una mirada a les creacions que es fan per tot el país, que més enllà del que es ven a les grans llibreries de Barcelona analitzessin el que es ven també a comarques i en fessin cas, i en fessin crítica. Segur que s'endurien alguna sorpresa i es faria un acte de justícia. Més enllà del Llobregat i del Tordera, al sud, al nord de Catalunya i a molts indrets del país es fan iniciatives culturals interessants i hi ha escriptors que s'intenten obrir camí però que es troben amb la dificultat que, malgrat que els mitjans locals coneixen la seva obra i els fan cas, els costa que siguin coneguts pels grans mitjans que tenen la seva seu a l'àrea metropolitana.
Des de fa unes setmanes s'ha distribuït a les llibreries Cor de llop, la darrera novel·la de Francesca Aliern. Tot just fa dos dies que l'he començada i m'ha enganxat completament. És també una excel·lent obra ambientada en aquest cas en un poble de les terres de l'Ebre a començaments del segle XX.

Jesús Maria Tibau i Cornudella

Durant l'any organitzem moltes presentacions de llibres. Com que a Cossetània editem al voltant d'una vuitantena títols l'any i fem com a mínim una presentació per llibre, no estranyarà doncs que cada setmana en tinguem alguna o altra. Sempre, quan vaig a una presentació, tinc neguit per si vindrà gent o no, per si la sala quedarà prou plena.

Ahir dissabte, vaig anar a la presentació d'El vertigen del trapezista, de Jesús Maria Tibau, a Cornudella, el poble on Tibau hi va néixer i hi va viure bona part de la seva vida abans de desplaçar-se a Tortosa. No tenia cap temor que no vingués gent, estava tranquil en aquest sentit, ja que habitualment, encara que pugui sonar rar, com més petit és el poble, més possibilitats hi ha que la presentació sigui un èxit. Hi ha en els petits nuclis més sentiment de comunitat i els seus habitants fan habitualment pinya en els actes que s'organitzen. A més tenia el convenciment que Tibau era una persona estimada a Cornudella. Els pronòstics no van fallar i la sala d'actes de l'Ajuntament de Cornudella es va omplir de gom a gom. Tibau es va sentir ben acompanyat pels seus familiars i pels seus amics de la localitat que el va veure créixer.

Cornudella, el Montsant, Siurana, els records de la seva infància o el paisatge del Priorat apareixen constantment en El vertigen del Trapezista. Tibau ho descriu amb tendresa, amb estima. Per això, l'acte de presentació es va convertir a la vegada amb un homenatge als seus records. Ell va voler que una amiga de Cornudella i un germà seu llegissin un conte. Els amics i la família, el millor regal que li ha fet Cornudella. També va llegir un dels contes l'escriptor Òscar Palazon i, un altre el propi autor (es pot veure en el vídeo que acompanya aquest post). I al final, la cirereta que arrodoní la presentació va l'excel·lent interpretació a capella del cantautor de Pradell de la Teixeta, Jesús Fusté.

Pedalejar prop del mar

Cada any per Divendres Sant una colla d'amics que sortim habitualment amb bicicleta de muntanya. Fem una sortida que acabem amb un bon dinar. Enguany hem anat de Salou fins a l'Ampolla seguint l'itinerari marcat en el llibre: La costa Daurada arran del mar, de Josep Insa. L'itinerari et permet descobrir racons d'extraordinària bellesa de les nostra costa, especialment cap a la zona de l'Ametlla de Mar. Malauradament també et permet comprovar de primera mà la pressió urbanística que hem exercit sobre el nostre territori. Els passejos marítims són cada vegada més llargs, cada vegada més ciment, en detriment dels espais naturals a prop del mar, i costa trobar territori verge, sense urbanitzacions que arriben gairebé fins dins el mar. Queden alguns petits paradisos, cada vegada més petits. A un però li queda el convenciment que la facultat de l'home per fer urbà el territori no té límits.

Artur Bladé, Sam Abrams i Magí Sunyer

M'arribo a la Setmana del Llibre en Català ja que organitzem dues activitats al Sofà 806. Va ser el dimecres i feia molt de fred, cosa que no convidava a sortir al carrer. No tinc massa temps per donar-hi un tomb, però l'aspecte que té no desmereix gens respecte el d'anys anteriors a la carpa de la plaça de Catalunya, tot i que hi ha menys espai. El més important és que s'ha pogut salvar aquesta activitat després del dubtes que es van general quan l'Ajuntament de Barcelona es va negar a cedir la plaça de Catalunya. En definitiva, la plaça de la Catedral és també una bona ubicació.
Els escriptors Sam Abrams i Magí Sunyer conversen durant mitja hora sobre l'obra d'Artur Bladé i Desumvila. L'acte l'emmarquem en la recent aparició de dos nous volums de l'obra completa, el III i el IV. La xerrada és interessant i entretinguda i fins i tot se'm fa curta.

Gravo una estona en vídeo, que reprodueixo en aquest post, i prenc alguna nota. Abrams és contundent en afirmar que "Bladé és un escriptor molt més important del que s'ha pensat mai". Sunyer comenta que tot i que Bladé no va ser un escriptor de ficció, "quan escriu dóna una categoria literària als seus personatges que adquireixen una vida extraordinària."

Sam Abrams afirma que malgrat que en molts casos les obres d'Artur Bladé es desenvolupen geogràficament en un espai local, "la seva obra és extraordinàriament universal, ja que sempre acaba tractant temes universals que qualsevol persona pot exportar a la seva cultura." Referent a la sèrie de biografies que l'autor va escriure (Rovira i Virgili, Pujols, Terré, Pompeu Fabra...) comenta que "Bladé explica el què és el país a través d'uns personatges emblemàtics i que la tria de les persones a qui fa les biografies fou molt intencionada ja que li van permetre exposar molts aspectes de la cultura catalana". Finalment Abrams va afirmar que la lectura de Bladé "crea adeptes".

En aquest vídeo es pot veure un fragment de la conversa entre Abrams i Sunyer.

Dos blocaires amb punts en comú

Dos autors de blocs que habitualment consulto són notícia aquests darrers dies. Ambdós fets noticiables tenen relació amb Cossetània i també ambdós blocaires tenen punts en comú entre ells. Per una banda, s'ha començat a distribuir el llibre El vertigen del trapezista, de Jesús Maria Tibau, autor de del bloc Tens un racó dalt del món, un dels que té una millor classificació dins el rànquing d'Alianzo i també un dels que desenvolupa una major activitat literària. El llibre és un recull de contes d'aquest autor. Tibau va escollir per títol del llibre, previ permís de l'autor, el nom d'un altre bloc, El vertigen del trapezista, del qual n'és autor Òscar Palazón. Aquest nom és el punt d'unió entre ambdós autors. Però Palazón ha estat també notícia aquests darrers dies ja que ha resultat el guanyador del premi literari Vila de l'Ametlla de Mar, amb la novel·la Un rostre que no és meu, obra que publicarem els propers mesos a Cossetània (més informació sobre aquest guardó en aquest enllaç). D'Òscar Palazón ja havíem publicat anteriorment el poemari