Un peculiar concurs de microrelats

Les noves eines que ofereix la xarxa introdueixen una nova forma de poder fer literatura. De la que es fa a traves dels blocs, n'hem parlat en altres ocasions i recentment ens ha permès publicar el llibre La Catosfera literària 08 .Primera antologia de blogs en català i la novel·la Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), de Manel Riu i Mir Roy. Ara, al bloc El basar de les espècies hi trobo una nova formula: microrelats a través del twitter. Es tracta d'un concurs de relats breus de ciència-ficció que s'ha convocat des del web Hesperia. Els relats només poden tenir 140 caracters o sigui menys de tres línies de les que s'escriuen habitualment en un text de word. Serà interessant seguir la iniciativa. Les bases les podeu trobar aquí.

I una nova eina que permet llegir literatura. L'iPhone que s'acaba de començar a comercialitzar a l'Estat espanyol té incorporades diverses funcions orientades al mercat literari amb fins i tot eReader. En aquest post del bloc Soybits s'explica clarament.

"De tard en tard" ha fet un any

El dijous, dia 22, vaig estar tot el dia a Barcelona d'una reunió cap a un altre i no hi vaig pensar, fins que avui, quan preparava el post que posaré demà diumenge al bloc, m'he adonat que el dijous "De tard en tard" va fer un any (aquest va ser el primer post de tots). En total he postejat, comptant aquest, 132 vegades i he tractat temes diversos que tenen a veure amb el món editorial, els llibres, la lectura i especialment qüestions relacionades amb Cossetània. La intenció és seguir amb el ritme actual de dos posts per setmana. M'agradaria poder escriure més textos però em costa trobar temps per poder actualitzar el bloc. En fi, a tots els qui segueixen habitualment el bloc i als qui de tant en tant hi fan una ullada, moltes gràcies.

Una vetllada esplèndida

La catosfera literària 2008 es va presentar dissabte dia 17 a Vallromanes en un acte acurat, amb moments emotius i molt atractiu. Toni Ibàñez, coordinador del llibre i autèntica ànima del recull, i la regidoria de cultura de l’ajuntament d’aquest municipi del Vallès van treballar de valent per oferir una presentació extraordinària. Com a editor del llibre he de dir que l'èxit de la presentació correspon al Toni i a la gent de l'Ajuntament de Vallromanes. Nosaltres des de Cossetània vam col·laborar, des de la distància, amb el que vam poder que no va ser massa; per tant el mèrit del disseny de l'acte i de tot plegat els correspon a ells, cosa que els vull agrair. L’acte tingué tots els ingredients d’una vetllada esplèndida: actuació d’un grup de jazz, presentadors del llibre, lectura de textos i un complet piscolabis que va servir per poder conversar amb blocaires que han participat en el llibre, etc. Una vetllada entranyable. Vaig comentar a altres persones assitents que una de les coses que més satisfacció em generava és que veia a la gent contenta, els veia feliços per formar part de la primera antologia de la catosfera literària, cosa que sincerament em satisfeia. A l’acte hi van assistir un bon grup dels autors del llibre, més d’una trentena, tal com pot veure en la fotografia que acompanya el post. A ells, i a tots els que han col·laborat en la primera antologia de la catosfera literària en nom de l'equip de Cossetània, moltes sinceres gràcies i també moltes gràcies a tots els qui van treballar i participar per fer aquest acte tant lluït.

Va de "blooks"

La capacitat de la llengua anglesa per crear neologismes és impressionant. Mentre els catalans discutim si el correcte és escriure blog o bloc, la llengua anglesa davant de la novetat que s'editin en format paper llibres que han sortit de contingut de blogs, ha creat nova paraula: "blook", formada a partir a partir dels termes blog i book (llibre). Aquest neologisme és ja completament acceptat i introduït al llenguatge. Al web www.mixmarketing-online.com, dedicat a vocabulari tècnic de màrqueting i Internet, hi trobo la següent definició de blook:

Blook: Término del argot del inglés americano formado por las palabras blog y book, (bitácora y libro, en español). Describe a un tipo de libro donde se recopilan los textos de los artículos (o más exactamente entradas) publicados inicialmente en una bitácora (o blog). El estadounidense Tony Pierce fue el primero en autoeditarse su blook al que luego le han seguido otros publicados por famosas editoriales como Mondadori. El término blook también hace mención a un libro cuya estructura se basa en alguna plataforma de generación de blogs. Es decir, con entradas organizadas cronológicamente y que incorporan comentarios de los lectores. Dependiendo del género literario que domine en el conjunto, en español, puede hablarse, por ejemplo, de una "blognovela", "blogensayo" o bien de un "blogmanual". Siendo este último uno de los que más puedan interesar en el mundo de la empresa.

També la Viquipèdia anglesa té definit el terme blook amb dues acepcions. Podeu llegir-ho aquí. Blook per a la llengua anglesa és un objecte que imita un llibre o un llibre creat a partir d'un bloc.

La fotografia que acompanya aquest text correspon a dos blooks (no m'atreveixo a fer un neologisme en català creat a partir de les paraules bloc i llibre): La catosfera literària 2008. Primera antologia de blogs en català, que vam presentar dijous dia 15 als mitjans de comunicació, i Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) de Manel Riu i Mir Roy, novel·la que ha sorgit a partir del bloc de la Mireia i que es presenta el dimecres 21 de maig a les 19:30, a la Llibreria Catalònia, presentació que anirà a càrrec de Mònica López, del programa Digitals de COM Ràdio i en la qual també hi participarà Francesc Mauri, meteoròleg i home del temps de TV3.

El bloc de la Mireia i tot recordant Josep Ramon López

Un dels secrets més ben guardats de la Catosfera era qui hi havia darrera el bloc de la Mireia. Aquest cap de setmana s'ha desvetllat la identitat. En aquest post es pot escoltar l'entrevista que Mònica López ha fet als autors del bloc i en aquest altre es pot veure la fotografia dels autors. El llibre que es publica a partir del bloc a hores d'ara s'està imprimint i estarà a les llibreries la segona quinzena del mes de maig. És un nou llibre que surt de la blogosfera. La presentació de l'obra està prevista pel dimecres dia 21 de maig a la llibreria Catalònia.

x

El Memorial Josep Ramon López

Josep Ramon López fou mestre, llicenciat en Història i un activista en defensa de persones amb necessitats i del medi ambient. Va ser director de l'Escola Eladi Homs de Valls i va dedicar molts esforços a la feina d'integració al món escolar dels joves amb disminucions psíquiques. A començaments del anys noranta quan la Generalitat tenia previst amb el Pla de Residus Industrials a Catalunya instal·lar un macroabocador de residus industrials a Forès (Conca de Barberà) i una incineradora al Pla de Santa Maria (Alt Camp), Josep Ramon López es posà al davant de les mobilitzacions. L'octubre del 1994 moria en un accident de circulació. Des de llavors, un grups d'amics seus integrats a l'Associació Memorial Josep Ramon López organitzem cada any activitats en memòria seva, entre les quals un cicle de conferències que tracten temes sobre els quals ell havia treballat com ensenyament, solidaritat, ecologia, mitjans de comunicació, història, etc. i una diada de germanor, entre altres. Cada any portem a terme l'activitat a començaments de maig. Aquest és el programa d'activitats per enguany:

Conferències
Dimecres 7 de maig, a les 19.30 hores a l'Institut d'Estudis Vallencs (Valls)

Enric Calpena, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull "ÉS LA TELEVISIÓ UN VERÍ LETAL PER A LES NEURONES?"

Dijous 8 de maig, a les 20.30 hores Ajuntament del Pla de Santa Maria

Pedro García Brito, Enginyer Tècnic Industrial "Contaminació electromagnètica”

Divendres 9 de maig, a les 20.30 hores al local social municipal del Pont d'Armentera

Francesc Doménech, periodista i director de Canal Reus TV "LA TELE LOCAL QUE VE"

Diada de germanor. Al Pont d'Armentera, dissabte 10 de maig
9.30 hores. A la plaça de l’església.

Trobada, esmorzar i caminada pels voltants del Pont d'Armentera

13.30 hores. Al local social del Pont d'Armentera

Dinar de germanor

16 hores. Al local social del Pont d'Armentera

Lliurament de premis i del record de participació en el concurs de recollida de telèfons mòbils i de la mostra de composicions "Missatges al món".

El preu del dinar és de 10 euros per persona. Els telèfons per fer les reserves del dinar són: 977 604 100 - 977 631 164

Després de Sant Jordi...

Després de Sant Jordi i la bogeria d'anar amunt i avall, avui dijous, dia 24 d'abril, ha estat un dia de més tranquil·litat. Hem viscut jornades intenses, de presentacions, d'atendre els mitjans de comunicació especialment del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre que cada any per aquestes dates ens pregunten per les nostres novetats, de córrer en fer arribar llibres a algun lloc que no en tenien i era necessari que hi fossin. En fi, d'anar de corcoll. Sant Jordi és una diada que sinó existís s'hauria d'inventar, tant perquè representa un bon moment per la venda de llibres com pel fet que bastants dies abans es parla de llibres, cosa que en un país en un índex baix de lectura convé. De totes maneres, com tot a la vida, tot té dues cares, i la diada de Sant Jordi també. L'altra dia en una tertúlia radiofònica un llibreter comentava que, segons el seu parer, el model de Sant Jordi ha tocat sostre i que potser fins i tot està esgotat, però que no s'havia com es podia canviar. A mi, també hi ha coses que no m'agraden de Sant Jordi, com per exemple que es fa un gran esforç, esgotador, per una venda que es concentra bàsicament en un dia, o el retorn de llibres que es produeix després de la diada que la distribuïdora ha de classificar de nou, o la poca presència de llibres en català en determinades parades de grans establiments o l'allau d'escriptors famosos en llengua castellana que agafen el Pont Aeri o l'AVE cap a Barcelona i que eclipsen els autors que escriuen en català, etc.
Després de comentar la jugada, cal posar ordre als papers de la taula, deixar Sant Jordi enrere i sense perdre temps dirigir els esforços cap als llibres que sortiran al que en diem la campanya d'estiu i que comprèn els llibres que comercialitzem els mesos de maig i juny entre els quals hi ha dues novetats sortides de la xarxa: el llibre de la Catosfera Literària, que ja té data de presentació, i el llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) que surt del bloc de la Mireia. També estem preparant altres novetats com el llibre Racons08, en el qual es publiquen itineraris que els espectadors han enviat al programa Temps d'Aventura de TV3, després del bon resultat que va tenir del llibre Racons que vam publicar l'any passat, o Els brigadistes entre nosaltres, d'Àngela Jackson, entre alguns altres. En fi, tot un munt de novetats, algunes de les quals ja hem imprès aquest abril, i que em deixat en repòs per comercialitzar tranquil·lament el maig.

L'estrena d'un escriptor novell

Veure un llibre editat després d'un temps d'haver-hi estat treballant o a vegades fins i tot haver estat més d'un any d'haver-lo projectat, haver buscat un autor, veure com es dissenyava, etc. suposa sempre una satisfacció. Amb el llibre a les mans un pensa que compensa el treball i els esforços realitzats per moltes persones. Però aquesta recompensa encara és més gran quan es tracta d'haver editat i presentat l'obra d'un escriptor novell. Aquesta sensació la vaig tenir fa uns dies en la presentació del recull de poemes L'exili de Constança, d'Adrià Targa. El llibre l'hem editat conjuntament amb la Gent del Llamp, emmarcat en la col·laboració que hem iniciat enguany amb aquesta associació que es dedica a promoure autors del Camp de Tarragona. L'autor, Adrià Targa, és una jove promesa, té tant sols 20 anys. Parlo en la presentació amb l'escriptor Joan Cavallé, un dels membres destacats de la Gent del Llamp, i em diu que la poesia de Targa és de qualitat i que és un escriptor amb projecció, que pot tenir un recorregut important. La presentació es va dur a terme divendres dia 4 d'abril a la llibreria La Rambla de Tarragona, espai que fins i tot es va quedar petit i que es va omplir de gom a gom de familiars i amics de l'Adrià que va voler acompanyar-lo el dia en què es presentava el seu primer llibre.

Promocionar un llibre amb un bloc

Els webs 2.0 són una possibilitat de promocionar els llibres. Hi ha en aquest sentit escriptors que ho saben aprofitar. Recentment hem publicat el llibre Les ascensions de Verdaguer al Pirineu, de Bernat Gasull. L'autor ha creat un bloc (aquest) que porta el mateix títol del llibre i s'hi pot trobar informacions sobre presentacions de l'obra, enllaços amb altres blocs o webs que han tractat el llibre, imatges d'espais que va recórrer mossèn Cinto al Pirineu, etc. Una bona manera i molt actual de disposar d'un espai a Internet per promocionar un llibre.

Enquesta sobre el futur del llibre

Blogger ens ofereix la possibilitat, amb una funció incorporada recentment, de fer enquestes amb els lectors dels nostres blocs. Després que darrerament en aquest bloc hem comentat diferents opinions sobre què li pot passar en el futur al llibre en format paper, m'ha semblat oportú realizar una enquesta sobre aquesta qüestió. La pregunta que faig és si creieu que els llibres electrònics substituiran els llibres en format paper. Hi proposo tres respostes: sí, no i que conviuran els dos formats en harmonia, o sigui que s'arribarà a un punt d'equilibri en què hi haurà mercat per ambdós tipus de llibre. A veure doncs què penseu.

Per recordar opinions sobre aquesta qüestió torno a enllaçar en aquesta adreça un vídeo de l'edició digital de La Vanguardia en què es pot veure una interessant conversa entre Sergio Vila-Sanjuán, coordinador del suplement Culturas de La Vanguardia i el sociòleg Joaquín Rodríguez, autor del llibre Edición 2.0 (Editorial Melusina). Rodríguez pensa que amb dues generacions, uns cinquanta anys, la substitució del format paper dels llibres pel format digital pot ser completa. Vila-Sanjuán no es d'aquesta opinió. També val la pena visualitzar en aquesta altra adreça un altre vídeo que ja vam reproduir en aquest bloc en què es realitza una ficció de com poden ser els llibres del futur. També a la taula rodona sobre "Els blocs i la literatura", que es va portar a terme en les Jornades de la Catosfera, es va tractar sobre aquesta qüestió. El vídeo de la taula rodona es pot descarregar aquí. És molt interessant l'exposició que hi va fer la professora de la UOC Laura Borràs. I també, com que penso que una problemàtica similar a la dels llibres, és la que tenen i tindran els mitjans de comunicació en format paper, recordo també l'adreça d'un altre vídeo que analitzava la situació amb un horitzó de l'any 2015.

Finalment, indico dos enllaços on es poden veure dos videos de demostració on es visualitza com funcionen els e-books d'Amazon (Amazon Kindle) i el Sony (Sony Reader).

Guerres de plàstic

El bloc El Llibreter en un post de fa uns dies publica una crítica del llibre Guerres de plàstic. El conflicte quotidià entre palestins i israelians de Jordi Raich, que hem publicat recentment a Cossetània. L'escrit d'El Llibreter és com habitualment molt interessant. En reprodueixo un fragment:

Jordi Raich no pren partit, que en aquest cas no significa fugir d’estudi sinó adoptar una forma de compromís realment valuosa. Escriu i diu, doncs, la seva experiència i elabora unes cròniques que defugen les grans paraules o les grans solucions: parteix del convenciment que, d’aquí a seixanta anys, israelians i palestins continuaran matant-se, i ho destaca a la contraportada del llibre. O alguns israelians i alguns palestins, perquè n’hi ha que a banda i banda s’entesten a batre’s per la convivència. Perquè el conflicte s’ha convertit, malauradament, en la forma natural de conviure, o de malviure en aquell recó de la Terra. Guerres de plàstic és la mirada de l’estranger vol entendre alguna cosa, amb unes cròniques on sovint una anècdota o una frase resumeixen amb exactitud el punt de vista de l’autor.

De moment no hem pogut realitzar la presentació pública del llibre ja que l'autor és al Liban, però és previst que la setmana de Sant Jordi es desplaci a Catalunya i en aquests moments treballem per organitzar una presentació per aquells dies.

Nova col·lecció de clàssics catalans

Enguany a Cossetània iniciem una aposta clara pels autors clàssics catalans. En un post anterior, vam anunciar l'inici de la Biblioteca Narcís Oller. A més, coincidint amb l'aparició del primer volum de l'obra d'Oller, hem presentat també la col·lecció Biblioteca de Tots Colors que es dedicarà a la publicació d'obres d'escriptors clàssics catalans. Aquesta col·lecció està dirigida per l'escriptor i filòleg Magí Sunyer. L'obra que inicia la col·lecció és L'home que tenia més d'una vida i altres relats, de Joan Puig i Ferrater. La intenció és publicar cada any en aquesta col·lecció dos o tres títols.

Sobre el primer volum de la col·lecció, Guillem Jordi Graells en diu en el pròleg del llibre:

"...Aquestes peces, la majoria de les quals apareixen en llibre per primera vegada, traeixen diverses influències, des de la narrativa costumista fins a la prosa poètica més o menys derivada del simbolisme, passant per alguns models de la narrativa modernista més lligats al naturalisme i a una certa concepció del "drama rural"."

El futur dels diaris en paper

Un vídeo que publicàvem en aquest post, ens mostrava com podia ser el futur dels llibres amb l'aparició dels e-books. Aquest altre vídeo se situa el 2015 i ens avança una hipòtesi de com pot evolucionar el flux de la informació a Internet. La qüestió està: quin futur tindran els diaris en paper en la possible nova realitat?

La banda esquerra

En un post anterior comentava l'aparició d'un nou número de la revista BValls de lletres. En aquesta publicació hi vaig trobar un article titulat "La banda esquerra", que em va semblar molt interessant, signat per l'escriptora Mònica Batet, que tractava sobre la importància que haurien de tenir els contes en una literatura. En volia reproduïr un fragment però com que no sabia com seccionar-lo i tal vegada que m'ha semblat un conjunt que no podia fraccionar, el reprodueixo íntegrament, amb el permís de l'autora:

Qualsevol lector català que aspira a ser ideal, si agafa un paper en blanc, el divideix amb una línia vertical i en la banda dreta escriu tots els escriptors que coneix de novel·la i en la banda esquerra els de contes, s’adonarà quan escrigui l’últim cognom que la banda guanyadora és, sens dubte, la de la dreta. I si es pregunta sobre el perquè d’aquest resultat, s’adonarà que la resposta no és única.

Respostes:
1. La narrativa llarga a Catalunya té molts premis prestigiosos; la narrativa curta només té el Mercè Rodoreda.
2. Per a molts, el conte és un gènere menor.
3. Poques són les editorials que s’arrisquen a publicar reculls de contes.
4. Un lector, a l’hora d’escollir un text, a causa segurament d’una mala cultura del conte, acostuma a preferir el text llarg.
5. Es considera que la narrativa curta és el primer esgraó que usen els autors novells per poder escriure posteriorment narrativa llarga.
6. Escoles i instituts posen com a lectures obligatòries novel·les (només cal veure quins són actualment els textos obligatoris de selectivitat).
Però, en canvi, si aquesta mateixa prova la realitza un lector que aspira a ser ideal dels Estats Units o de Llatinoamèrica, se sorprendrà quan vegi que la banda esquerra queda perfectament equilibrada amb la banda dreta. I aquest fet és a causa que el conte en aquests països no està desprestigiat, ja que són moltes les revistes literàries que el tenen com a text estrella. Només cal fixar-se en la quantitat de tallers literaris sobre narrativa breu que s’ofereixen a les seves universitats. Llavors cal, sens dubte, que el lector que aspira a ser ideal i que no és ni dels Estats Units ni de Llatinoamèrica es desfaci de prejudicis, que l’únic que aconsegueixen és entorpir l’augment de noms de la seva banda esquerra, i començar a llegir contes tenint en compte les premisses següents.
Premisses:
1. No hi ha narrativa de primera classe i narrativa de segona classe.
2. La síntesi és una virtut. Qualsevol bon escriptor afirma que és molt més difícil escriure un bon conte que una bona novel·la, perquè en una bona novel·la el discurs pot decaure, i en un bon conte mai.
3. En el primer paràgraf d’un conte ja se sap si val la pena de continuar-lo; això evita la pèrdua de temps.
4. La quantitat no és sinònim de qualitat.
5. El plaer és immediat: no cal esperar quatre-centes pàgines per comprovar si l’horitzó d’expectatives queda acomplert, i això permet que els contes siguin llegits en curts espais de temps.
6. Finalment, una bona manera d’eliminar radicalment els prejudicis és llegir, si encara no s’ha fet, “Invasió subtil” (Pere Calders), “La continuidad de los parques” (Julio Cortázar) o “Els set missatgers” (Dino Buzzati).

El vídeo

Recordo que en la gala d'inauguració de la Fira de Frankfurt, un dels moments estel·lars va ser la intepretació de la canço Qualsevol nit pot sortir el sol, per Jaume Sisa. Sovint, faig un cop d'ull a La Tafanera per veure quines notícies o curiositats són les més votades. Ahir hi vaig trobar un comentari que feia referència a un vídeo creat amb l'esmentada cançó de Sisa. L'obro i el trobo boníssim, molt treballat. El reprodueixo en el bloc. Val la pena.

Blocs i literatura, i la trobada de la Catosfera

Cap de setmana en què els blocaires catalans hem tingut la cita a Granollers de la primera trobada de la Catosfera. Ahir dissabte, dedico tota la jornada a assistir-hi. Al matí participo en la taula rodona sobre blocs i literatura, moderada per Toni Ibàñez, en la que hi intervenim Laura Borràs (professora de la UOC), Miquel Bonfill (editor de Relats en Català), Jesús Maria Tibau (escriptor), que substitueix Biel Mesquida que no pot assistir-hi per motius de salut tot i que envia un text que es llegit pel moderador, i un servidor.

Laura Borràs fa una brillant intervenció sobre què és literatura i sobre la literatura que es pot fer a Internet. Borràs explica d'on ve el terme bloc (web + blog = weblog = blog). Segons Borràs, els blocs són "punts d'encontre entre entre lectors, escriptors i aficionats a la literatura". També comenta que els webs 2.0 han democratitzat el sistema de lectura de literatura: "una persona escriu una cosa a la xarxa i troba algú amb disponibilitat de llegir-ho", sense que hi intervingui ningú més i afegeix, que hi ha blocs "que neixen a la pantalla i després acaben convertint-se en paper en format llibre". Fa una distinció entre la literatura digital (aquella que ha estat creada per llegir-se a l'ordinador) i literatura digitalitzada (aquella que s'ha creat destinada al format paper però que posteriorment s'ha digitalitzat sigui per sistemes informàtics o perquè algú l'ha teclejat manualment). Acaba amb una demo extraordinària d'una nova fórmula de literatura digital.
Jesús Maria Tibau assenyala en la seva intervenció que els blocs "són una eina imprescindible per fomentar la creativitat" i que moltes vegades gràcies a comentaris en els blocs es recuperen llibres que ja estaven oblidats.

Miquel Bonfill explica que a Relats en Català s'hi han introduït en quatre anys 45.000 textos de 6.000 autors diferents i que no es consideren uns editors sinó uns administradors de literatura. Indica també que partir del web han sortit diverses publicacions en format llibre que "viuen en sintonia amb els relats a Internet".

En la meva intervenció, tracto el tema des de punt de vista d'un editor i assenyalo que els editors hem de tenir present de la blogosfera principalment les qüestions següents: per una banda les iniciatives d'editorials digitals (com per exemple l'anunciada Edicions Blocs de Lletres), que a la xarxa hi ha els escriptors i els lectors del futur, que tenim l'oportunitat d'incorporar com a lectors de literatura, a partir dels nous formats digitals de llibres, les noves generacions que han nascut i creixen amb les noves tecnologies, i que el que es digui a la xarxa a partir dels webs 2.0 tindrà cada vegada més importància en la venda i en la lectura dels productes que editem.
Al final de la taula rodona, Laura Borràs ens dóna una excel·lent definició sobre les noves generacions: "ells són nadius digitals i nosaltres immigrants digitals".

Si us interessa seguir tot el que es va dir en la taula rodona en aquest enllaç ho podeu visualitzar: vídeo "Els blocs i la literatura"

Altres taules rodones

Aprofito la jornada per assistir també a la taula rodona sobre blocs i negocis i a la protagonitzada pels polítics catalans a la que per cert, tot hi haver-ho anunciat, no hi assisteix el representant del PP Daniel Sirera "per qüestions d'agenda". No entenc perquè si Sirera al final no hi pot assistir no delega a alguna altra persona del PP la seva presencia a la trobada i em fa plantejar algunes qüestions: Perquè fa molts dies i setmanes que ho tenia a la seva "agenda" i tot i així no pot assistir a la taula rodona? Perquè ell i el PP no enviant ningú en representació seva menysprea un col·lectiu de blocaires que ha assistit massivament a la trobada? És potser que al PP li fa nosa el CAT de la paraula Catosfera? Els blocaires polítics no aprofiten la sessió per explicar el seu programa de cara a les properes eleccions, cosa que agraïm els assistents, sinó que dediquen el seu temps a explicar la seva experiència com a bloggers. En traiem de la taula rodona per exemple que els diputats catalans han creat proporcionalment més blocs que els de la resta de l'Estat espanyol.

Dinar i reunió del jurat
Aprofitem l'hora del dinar per entre Toni Ibàñez, Jesús Maria Tibau, Sani Girona i jo per perfilar la selecció d'obres que formaran el llibre Blogs & Literatura. En tenim 138 de presentades i n'hem de sel·leccionar 100. Com sempre passa en aquests casos, hi ha eliminacions que tenim clares i altres que necessiten una deliberació. Al final s'arriba a una solució de consens. Decidim, també, que el llibre l'organitzarem amb tres apartats: narrativa, poesia i assaig, i que dins de cadascun d'aquests capítols l'ordre d'aparició dels textos serà alfabèticament en funció del nom del bloc de cadascun dels autors.

Sessió de tarda

Com que la deliberació s'ha allargat, em perdo la primera de les taules rodones de la tarda, la d'associacions i xarxes de blocs, però assisteixo a la de blocs i periodisme, molt interessant per cert. A la llibreta de notes hi apunto tres frases:
Jordi Cabré (El Singular Digital): "els blocs si s'organitzen poden crear una revolució i en aquest sentit el sobiranisme hi té una oportunitat".

Joan Camp (Indirecte!cat): "Mai la informació havia corregut tant com ara". I sobre la manera com se'ns presenten els mitjans periodístics a Internet diu: "no hi ha ni hi haurà un model estàndard, sinó un canvi constant de com tractar la informació a Internet".

La jornada ha estat del tot interessant. Ha servit també per conèixer personalment a blocaires que segueixo. M'interessa especialment el debat sobre si hem d'escriure "bloc" o "blog". Com que no puc assistir a la jornada del diumenge decideixo que me'n descarregaré el vídeo (en aquest enllaç es pot fer) i el visualitzaré des de casa, quan tingui un moment.

La gestió cultural, sobre blocs i la pedalada

El dimecres 16 de gener vaig participar en una taula rodona organitzada per la Universitat Rovira i Virgili en el marc d'un curs d'Especialista Universitari en Gestió Cultural. Es tractava que els ponents expliquéssim la nostra experiència com a gestors culturals. Hi participàrem: Ferran Madico (director d'escena del Centre d'Arts Escèniques de Reus), Quim Solé (músic i director de l'Escola Municipal de Música de la Selva del Camp), Albert Macaya (artista i professor de la URV) i un servidor. En primer lloc els quatre ponents vam fer una exposició d'una mitja hora cadascú explicant la nostres vivències com a gestors i posteriorment s'inicià un debat amb els assistents.
En la seva exposició, Ferran Madico va indicar que "l'àrea geogràfica del Camp de Tarragona té molt de potencial i es pot convertir en un referent a nivell nacional". El director escènic va recordar que la conurbació del Camp és la segona àrea metropolitana amb més habitants de Catalunya. Assenyalà també que "el gestor cultural té la responsabilitat d'intentar obrir finestres i noves mirades a la realitat". Posteriorment, detallà els objectius i les experiències del Cicle de Creació Contemporània, que han iniciat recentment.
Quim Solé es va preguntar quin és el barem que es fa servir per considerar si una gestió cultural està ben feta: "es compta amb si els actes organitzats han tingut molta assistència o es valora més la qualitat de l'activitat desenvolupada".
Per la seva part, Albert Macaya va afirmar que "els polítics necessiten en la gestió cultural uns resultats immediats i, a vegades, això deriva en el dirigisme i l'arrogància" i també provoca que hi hagi temptacions de fer "polítiques d'aparador". Va afirmar també que en el món de les arts plàstiques "es treballa des de fora de l'àrea metropolitana de Barcelona amb el handicap que malgrat que es puguin fer excel·lents mostres, aquestes no tenen repercussió en els principals mitjans de comunicació."
Jo, per la meva part, vaig explicar l'experiència de Cossetània i el debat intern que vam mantenir a Imatge-9, SL, fa uns dotze anys, en el sentit de si havíem de ser únicament una empresa de serveis o havíem de tenir producte propi. Al final vam optar per la segona opció, motiu pel qual vam crear el segell editorial. Vaig incidir que gràcies a les noves tecnologies i a la logística actual, avui en dia es pot crear un segell editorial lluny de l'àrea de Barcelona, cosa que fa només vint o trenta anys era complicat, i que estar a cent quilòmetres de Barcelona té avantatges i inconvenients i entre aquests darrers, el principal és que estem lluny dels centres de decisió dels principal mitjans de comunicació del país.

Sobre blocs
L'amic i ex-alcalde de Valls, Jordi Castells de Valls ha iniciat recentment un bloc. Hi tracta qüestions que li són d'interès com la cultura, la literatura o el món del vi. Un dels primers posts que ha fet ens el dedica a Cossetània.
De tant en tant faig un cop d'ull al rànquing de blocs en català d'Alianzo, que jo diria que és el rànquing de referència, per veure quins són els blocs que tenen major puntuació i que se suposa que són dels més vistos. La classificació no es completament fiable ja que per sortir-hi has de donar d'alta el teu bloc, per tant és molt possible que hi hagi per la Catosfera blocs de referència amb moltes visites que no surtin a Alianzo. Entre els capdavanters hi trobava en falta el bloc Centpeus, de Daniel Closa, dedicat a curiositats de la ciència, que segons em comentava ell mateix en la presentació del llibre Blocs de ciència, compta amb un important nombre de visites. M'estranyava que no estigués entre els blocs amb major puntuació. El motiu era que no estava donat d'alta, segons es pot veure a les estadístiques d'Alianzo. Aquest mes de gener s'hi ha incorporat i ha fet un salt fins a l'onzena posició.

La pedalada
Aquest diumenge he participat en la pedalada hivernal en BTT (una de les meves aficions de cap de setmana) La Pica, a Picamoixons (Alt Camp). No presentava un recorregut excessivament llarg (37 quilòmetres) però si dur (1.300 metres de desnivell). La participació ha sorprès els organitzadors que en ser el primer any esperaven que hi anirien un 200 ciclistes i, al final, hem estat prop de 600. En veure tantes bicicletes juntes he pensat que hi havia molts potencials lectors de les guies de BTT que publiquem a la col·lecció Azimut i m'he preguntat si el sistema que tenim per arribar a aquests potencials lectors és l'adequat o cal pensar amb noves formes de comercialització i de promoció d'aquests tipus de productes que són tan sectorials. I anirem donant tombs.

Dubtes i decisions i dos vídeos sobre el futur dels llibres

Com han estat dies de mitges vacances, he pogut fer endreça a la taula del despatx i he pogut remirar originals que teníem pendents de decidir o no la seva publicació, ja que alguns em presentaven molts dubtes.

Tots els editors rebem durant l'any moltes propostes de llibres. De les que ens arriben a Cossetània, cada vegada més via e-mail, n'hi ha que veiem ràpidament que són adients a la nostra línia editorial, que tenen possibilitats bones de comercialització, i que estan ben plantejades. Llavors decidim amb poc temps contactar amb l'autor, intercanviar opinions, si s'escau fer-li suggeriments i si ens entenem tirar el projecte endavant. També n'hi ha que no s'ajusten al que nosaltres fem o que veiem ràpidament que no tenen la suficient qualitat. La resposta també en aquest cas tenim clar que serà tornar l'original amb poc temps. Però molt habitualment la qüestió no és tant senzilla i ens trobem amb situacions amb més complicacions i amb molts dubtes.

A vegades ens arriben propostes o originals molt correctes i en la línia del que fem, però que hi veiem dificultats de comercialització. En alguns casos intentem trobar algun ajut extern que ens redueixi en part el risc i ens permeti tirar endavant el projecte. Si s'aconsegueix, publiquem l'obra. En altres casos ens agrada el text però dubtem de si es vendrà o no i no veiem possibilitats d'ajuda externa, o també dubtem de si tal com està fet pot funcionar o no. En aquests casos, primer demanem opinió a altres persones de Cossetània o també a persones externes. Cal dir en aquest sentit que les col·leccions que tenen director, l'opinió d'aquest és fonamental per decidir tirar endavant o no un original. Al final de tot el procés cal prendre una decisió, les consultes externes o amb altres persones de l'editorial et serveixen per tenir una opinió clara sobre la qualitat o no de l'obra, però altres vegades et queden molts dubtes sobre la possibilitat que tindrà aquella obra en concret en el mercat. Al final cal decidir alguna cosa en un sentit o un altre. I és el que he estat fent aquests darrers dies amb diversos originals. En algun hem consensuat amb l'autor algun canvi que ens ajuda a veure més clar el projecte. Altres els hem acabat rebutjant i després de fer-ho, especialment si era un original correcte però que no li acabàvem de veure sortida en el mercat, sempre et queda la incògnita de què passarà amb aquell text o projecte, de si s'acabarà publicant i de si funcionarà. El darrer Sant Jordi vaig veure a les parades dos llibres rebutjats per nosaltres. Un hem van dir que s'havia venut força bé, tot i que això no em va fer canviar l'opinió que no era un bon treball. De l'altre, sobre el qual vam estar dubtant molt i que finalment vam rebutjar, vam veure que fins i tot se n'havia fet dues edicions. O sigui que no vam estar encertats amb la decisió. Clar que sempre et queda el consol de pensar que altres vegades ha estat el revés i que has editat algun original que ha funcionat que havia estat rebutjat, anteriorment, per algun altre editor.

També a vegades vius alguna situació similar a la que explicava fa us mesos Joan Carles Girbés en el seu bloc Tirant el Cap, quan un autor li va dit que era un "zoquete" per haver rebutjat el seu original. Va ser un post que em va fer molta gràcia i em va fer pensar en què una vegada després de rebutjar un projecte, ja que l'autor ens demanava una bestreta que a ens semblà que no era assumible, aquest em va dir "quan vegis aquest llibre entre els més venuts et cauran les llàgrimes de ràbia".

El futur del llibre
En aquesta adreça de l'edició digital de La Vanguardia es pot veure un vídeo amb una interessant conversa entre Sergio Vila-Sanjuán, coordinador del suplement Culturas de La Vanguardia i el sociòleg Joaquín Rodríguez, que acaba de publicar el llibre Edición 2.0 (Editorial Melusina). Rodríguez pensa que amb dues generacions, uns cinquanta anys, la substitució del format paper dels llibres pel format digital pot ser completa. Vila-Sanjuán no es d'aquesta opinió. Val la pena veure el vídeo. Potser la situació que planteja un altre vídeo que reprodueixo a continuació i que vaig veure per primera vegada al bloc Beat.cat serà l'escenari del futur. Com es pot veure, el debat està molt obert.

Com seran les editorials del futur?

Comentava en un post anterior que havia iniciat la lectura del llibre Manual del editor. Como funciona la moderna industria editorial, de Manuel Pimentel. Fa una setmanes que l'he acabat. És molt aconsellable per a les persones que vulguin conèixer per dins el funcionament de les empreses editores. Està ben explicat, és amè i de fàcil lectura. Mentre el llegia em deia que m'hagués estat molt útil tenir-lo a les mans fa onze anys quan vam començar l'aventura de Cossetània Edicions.
En el post anterior assenyalava el que diu Pimentel sobre les tendències de la indústria editorial actual. Com que he tret força anotacions del llibre i seria massa llarg indicar-les en el bloc, m'ha semblat interessant reproduir el què pensa l'autor sobre el futur del sector editorial. Diu Pimentel que "las jóvenes generaciones de hoy alternarán el consumo de tecnologías con la plácida lectura sobre el papel" i en la mateixa pàgina afirma clarament que "las nuevas tecnologías no destruirán el libro. Modificarán el sector, lo forzarán al cambio y, si bien es cierto que algunos productos pueden quedar obsoletos, aparecerán otras muchas nuevas oportunidades para el editor." Per tant, haurem d'estar atents als canvis i haurem de tenir la capacitat d'adaptar-nos a la nova realitat que s'està creant.
Pimentel fa una llista de les tendencies novedoses que conformaran l'editorial del demà. Les reproduïm:

- Combinar lo global con lo local.
- Reforzar su papel como gestor de derechos.
- La editorial como agitador y gestor cultural.
- Nuevas redes de distribución. Internet ayudará a las ventas.
- Las librerías reforzarán su papel de dinamizadores culturales y centros de ocio.
- La editorial como actor en productos complejos multimedia.
- Nichos específicos.
- Teleformación.
- Y, como siempre seguir haciendo buenos libros.

No es pot comprar el que no es coneix

Com diem en el títol comprem un llibre, o el que sigui, si coneixem que existeix, d'altra manera no és possible. De quina manera, però, es decideix la compra d'un llibre?

Segons l'Enquesta d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya del 2006, la manera com tenim coneixement de l'existència d'un llibre i el que ens condiciona la seva compra és la següent:

Consell d'amics: els 63,2 % dels enquestats declaren que compren un determinat llibre en funció del què els aconsellen els amics. És el que anomenem "boca-orella" i és curiós que, actualment quan més mitjans de comunicació hi ha, aquest sigui el sistema que més funciona i que a més creix, ja que els 2003 el "boca-orella" representava el 46,1% de la resposta dels enquestats.

Informació de les llibreries: o sigui el consell dels llibreters. Un 38,6% dels enquestats declaren que el que els diuen els llibreters els condiciona la compra de llibres. El percentatge és important i per tant, cal que els editors ho tinguem en compte per fer arribar als llibreters la millor informació possible.

Ressenyes als diaris o revistes: Un 23,5% fan cas al que diuen les ressenyes. Gairebé un de cada quatre lectors. És important el paper que li pertoca a la crítica.

Impuls: Un 13,2% diuen que compren per impuls. Aquesta xifra està en clara regressió. Entenc que són aquells que entren a la llibreria sense saber què comprar i que compren en funció del què hi troben, per tant el posicionament del llibre serà important i caldrà en aquest sentit treballar la complicitat dels llibreters per aconseguir que aquest sigui adequat.

Ràdio/TV: Un 10%. Potser la dada ens sorprèn i comptàvem que seria més alta, però és la que dóna l'enquesta.

Catàlegs: Un 8,3%. Aquesta xifra està en regressió ja que el 2003 era d'un 12,2%. Penso que aquest descens té a veure amb el creixement d'Internet.

Internet: Un 6,1%. És una dada encara baixa, però que augmenta de forma important. El 2005 era del 3,8% i el 2003 del 2,7%. Estic convençut que cada cop augmentarà més i que tenir una pàgina web actualitzada i tenir presència en els webs 2.0 tindrà cada cop més rellevància.

Per altres llibres: Un 5,1%.

Prescripció d'un professor: Un 5%. Especialment els estudiants.
Biblioteques: Un 2,9%.
Per tant queda clar que el boca-orella és el sistema més efectiu, però perquè algú pugui recomanar un llibre a un amic, perquè el boca-orella pugui començar a funcionar, primer aquest "algú" ha de conèixer el llibre en qüestió i perquè aquest "algú" el conegui, els editors haurem d'usar diverses formes de promoció (ràdio, TV, catàlegs, Internet, ressenyes...) i haurem de treballar més colze a colze amb els llibreters.
En aquest sentit, la promoció dels llibres editats en català és possiblement un dels temes que més hem de millorar. Amb tiratges curts i amb expectatives de vendes no gaire elevades, costa invertir en promoció i, per tant, ens cal fer actuacions imaginatives. Enguany, l'ICIC ha obert una línia d'ajut a la promoció dels llibres en català. Una iniciativa que va en el bon camí i que els editors hem de saber utilitzar per buscar fórmules de promoció dels nostres productes. A més pel que es veu tindran en compte aquelles actuacions que es facin conjuntament amb els llibreters.
Una altra manera de promoció que se'ns ha ofert enguany ha estat poder disposar d'uns espots a TV3 i a Catalunya Ràdio per anunciar llibres. Això es començà a fer per Sant Jordi i ara per Nadal s'hi torna. S'ha gestionat conjuntament amb l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i al final, entre els interessats, com que hi ha hagut més sol·licituds que possibilitats d'anunciar-se, s'ha sortejat la presència a l'espot. La iniciativa és un pas endavant però penso que seria millor que es pogués aconseguir pels productes culturals en català unes tarifes als mitjans públics que ens fossin assequibles i que ens permetessin, a uns preus que no ens siguin prohibitius, promocionar millor els nostres productes.
Aquest és l'espot que s'emetrà per TV3, gràcies el conveni entre l'Associació d'Editors i el Departament de Cultura.

La Catosfera i una presentació multitudinària

Fa uns dies vaig rebre un correu electrònic de Jesús Maria Tibau que m'informava de les Jornades de la Catosfera pels dies 25, 26 i 27 de gener a Granollers (aquest és el programa provisional). Em deia també que el Toni Ibàñez preparava una de les taules rodones sobre "Blogs & literatura" i que tenia la idea de publicar un recull de posts literaris. Tibau em va demanar si volia participar en la publicació del recull i em va posar en contacte amb Toni Ibàñez. Amb un parell d'e-mails ens vam posar ràpidament d'acord amb el Toni. Serà una primera antologia de la catosfera literària. La publicarem a Cossetània la propera primavera. Si desitgeu apuntar-vos a la trobada de la Catosfera, ho podeu fer aquí. Per enviar un post literari per entrar a la selecció que es publicarà en el llibre, en aquest post trobareu la manera com fer-ho.

Una presentació multitudinària

Dimecres dia 28 de novembre vam presentar a l'entresol de la Pedrera, Arbres del nostre paisatge, de Celdoni Fonoll (més informació de la presentació en aquest post). La presentació va ser multitudinària. La sala de l'entresol on es va fer l'acte (no es va poder fer a l'auditori ja que està en obres), va quedar petita i fins i tot hi va haver gent que no poder entrar i es va quedar al carrer. El poder de la convocatòria del Celdoni Fonoll i la Lloll Bertran és impressionant, cosa que ja vaig poder comprovar quan vam presentar Quin món de mones! a la Casa del Llibre fa un any i mig. Aquesta vegada però amb el llibre dels arbres han superat totes les previsions. Em vaig alegrar molt per ambdós. El tracte amb el Celdoni i la Lloll és excel·lent. Ambdós van col·laborar de forma entusiasta ara fa un any en l'acte de celebració del desè aniversari de Cossetània que vam fer a Valls. No m'estranya, pel seu tarannà, que tinguin tants amics que vulguin acompanyar-los en els actes que protagonitzen.

El rànquing d'Alianzo

Fa unes setmanes vaig donar d'alta al bloc al rànquing d'Alianzo. Hi ha una categoria per llengües on per cert no sé perquè es fa una distinció entre el català i el valencià. El top ten dels blocs en català (segons les dades del diumenge dia 2 de desembre, ja que d'un dia a l'altre pot canviar) està encapçalat per Marc Vidal i Saül Gordillo. Tens un racó dalt del món, de Jesús Maria Tibau està en sisena posició, junt amb Entrellum de Toni Ibàñez i seguit de la Mireia, que tot i que està gairebé inactiu encara té una posició altíssima en el rànquing. La primera vegada que "De tard en tard" va sortir en el rànquing estava aproximadament a la cinquantena posició. Ahir (dissabte dia 1 de desembre) vaig tornar a buscar-lo al rànquing d'Alianzo i em vaig alegrar de trobar-lo entre els llocs 11 al 20, en dissetena posició. No sé quins paràmetres fan servir per establir l'ordre però com que tal vegada les visites hi deuen tenir alguna cosa a veure, agraeixo tots aquells que segueixen el bloc. A tots els que regularment o esporàdicament féu una visita al bloc: moltes gràcies!