Sobre premis literaris

M'arriba a les mans una llista realitzada per un estament oficial on s'hi indiquen els principals premis literaris en llengua catalana. La llista la trobo correcte. Hi ha els premis amb més dotació. Reprodueixo els premis de narrativa que s'hi recullen. Fixeu-vos en qui edita cada premi.

Del Principat

Prudenci Bertrana (edita Grup 62)

Sant Jordi (edita Grup 62)

Ramon Llull (edita Grup 62)

Carlemany (edita Grup 62)

Pin i Soler (edita Grup 62)

Josep Pla (edita Grup 62)

Sant Joan (edita Grup 62)

Mercè Rodoreda de contes i narracions (edita Grup 62)

De les Illes

Llorenç de Vilallonga (edita Grup 62 i Moll per a les Illes)

Del País Valencià

Andròmina (edita 3 i 4)

Ciutat d'Alzira (edita Bromera)

La llista de narrativa es completa amb quatre premis que s'entreguen a obra publicada: Crítica Espanyola, M. Àngels Anglada, Salambó i Joan Creixells.

En la llista queda clar doncs que tots els premis importants del Principat són editats pel mateix grup editorial. A aquesta situació s'hi ha arribat en agrupar-se dins un mateix grup els segells Planeta, Columna, Proa, Edicions 62, etc. que eren les editorials que editaven aquests premis literaris. Aquesta concentració dels principals premis editats per un mateix grup editor em porta a fer-me algunes preguntes: Seria això possible en un país "normal"? L'edició dels premis per editorials que no tinguessin cap lligam entre elles no n'afavoriria la competència i de retruc seria millor pel propi premi i per la promoció que d'ell se'n pot fer?

Crònica d'una setmana d'anar amunt i avall

Dilluns 14 d'abril: Fira de Londres

Fem un viatge llampec d'un dia d'anada i tornada a la Fira de Londres. Moltes hores de viatge i massa poc temps a la Fira. Un petit retard amb el vol fa que perdem un parell de les reunions previstes. La Fira és enguany més gran que l'any passat. Hi ha força moviment. És una fira que cada vegada té més importància. Frankfurt, a la tardor i Londres, a la primavera. L'any vinent, si no cau tant a prop de Sant Jordi ,hi haurem d'anar un parell de dies. Un és poc i molt cansat. A la imatge l'estand de la Generalitat.

Dimarts 15 d'abril: Presentació del llibre "Els castellers de Tarragona"

A Tarragona vam presentar el llibre 1926-2006 Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis. Un llibre de luxe, a tot color i amb tapa dura. Ho podeu llegir aquí.

Dimecres 16 d'abril: Tripleta de presentacions Al migdia, a Tarragona, com tradicionalment fem cada any, presentació conjunta de Cossetània Edicions i Arola Editors als mitjans de comunicació del Camp de Tarragona de les novetats de Sant Jordi. La imatge correspon al dinar de presentació. Més informació aquí.

Presentació, a Tarragona, de les obres guanyadores dels Premis Ciutat de Tarragona, entre les quals n'hi ha dues que les hem editat a Cossetània: Que no torni! i altres contes (Premi de narrativa curta per Internet Tinet) i Margarides de fons, de Mireia Vidal-Conte, premi Ramon Comas i Maduell de poesia.

Jesús Maria Tibau i Francesca Aliern presenten El vertigen del trapezista i Cor de Llop a la Llibreria La Capona de Tarragona. La presentació la fa el filòleg Pere Poy.

Dijous 17 d'abril. El refredat

Tant d'anar amunt i avall al final he agafat un refredat. N'agafo cada any un parell, un a la primavera i l'altra a tardor, que ves per on a vegades em coincideix amb el Liber o fins i tot un any amb la Fira de Frakfurt. Per sort, el dijous és l'únic dia de la setmana que no tinc cap presentació i puc anar aviat a casa. De totes maneres, al matí em trobo la taula plena de papers per aclarir i llibres editats que seran novetat el mes de maig.

Divendres 18 d'abril. Un parell d'actes més Assisteixo a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Valls a la presentació que fa el degà del Col·legi de Periodistes i vallenc, Josep Carles Rius dels llibres que han sortit d'autors de la comarca de l'Alt Camp el darrer any, entre els quals n'hi ha diversos de Cossetània. Aprofito per saludar-lo a ell i a autors de Cossetània que em trobo a l'acte.

A Vila-rodona (Alt Camp) vaig a la presentació del llibre Els capitells del claustre de Santes Creus, de Josep Baluja i Jesús Maria Oliver. La presentació comença a les 10 de nit i acaba tard. Als pobles és habitual fer les presentacions dels llibres després de sopar.

Dissabte 19 d'abril. El premiLa revista Castells ens atorga a la col·lecció L'Aixecador el "Premi Revista Castells a una iniciativa social". Aquesta col·lecció és la única del panorama editorial dedicada únicament al món dels castells. L'anem a recollir el director de la col·lecció Xavier Brotons i jo en un sopar que es porta a terme a Vilafranca del Penedès. Més informació aquí.

Diumenge 20 d'abril. Poemes sobre arbres a BredaVaig amb el Celdoni Fonoll a Breda (La Selva) on fem la presentació del llibre Arbres dels nostres paisatges. La presentació és a partir de les 6 de la tarda i arribo a casa a Valls que ja és fosc i negre. Quina setmaneta! No soc però la única persona de Cossetània que ha tingut una agenda similar ja que també el director editorial Josep Maria Olivé ha tingut actes gairebé cada dia. Sort que Sant Jordi és ja molt a prop i després ja no anirem tant carregats.

Dos blocaires amb punts en comú

Dos autors de blocs que habitualment consulto són notícia aquests darrers dies. Ambdós fets noticiables tenen relació amb Cossetània i també ambdós blocaires tenen punts en comú entre ells. Per una banda, s'ha començat a distribuir el llibre El vertigen del trapezista, de Jesús Maria Tibau, autor de del bloc Tens un racó dalt del món, un dels que té una millor classificació dins el rànquing d'Alianzo i també un dels que desenvolupa una major activitat literària. El llibre és un recull de contes d'aquest autor. Tibau va escollir per títol del llibre, previ permís de l'autor, el nom d'un altre bloc, El vertigen del trapezista, del qual n'és autor Òscar Palazón. Aquest nom és el punt d'unió entre ambdós autors. Però Palazón ha estat també notícia aquests darrers dies ja que ha resultat el guanyador del premi literari Vila de l'Ametlla de Mar, amb la novel·la Un rostre que no és meu, obra que publicarem els propers mesos a Cossetània (més informació sobre aquest guardó en aquest enllaç). D'Òscar Palazón ja havíem publicat anteriorment el poemari Atles de la memòria i també havíem publicat d'ell alguna narració en altres llibres de reculls de narracions finalistes de premis literaris com Amics per sempre i altres contes o Quin remei! i altres contes. A tots dos, al Jesús Maria i a l'Òscar, l'enhorabona.

El premi

Fa gairebé dos anys i com a simple diversió vaig escriure dos relats eròtics, em va agafar així, no sé ben bé perquè. Una vegada escrits els vaig rellegir i vaig deixar-los a l'ordinador, en repòs. El mes de desembre, bloguejant vaig fer cap en un bloc on es deia que s'havia convocat una nova edició del Concurs de Contes Eròtics del Carnaval de Vilanova. Això em retornà als contes que havia escrit. Els vaig rellegir de nou i em vaig preguntar: i perquè no els presento al concurs? Durant uns anys vaig estar al jurat del Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet i habitualment he de decidir la publicació o no d'un manuscrit que se'ns presenta a Cossetània, però m'és del tot impossible decidir jo mateix si un escrit fet per mi val la pena o no. Sempre tens l'opció d'ensenyar-los a llegir a la família o als amics, però què et diran? encara que no els agradin seran poc sincers amb mi. Per això vaig decidir presentar-los al concurs, perquè fossin persones sense cap condicionant que els valoressin. Fa uns dies em va trucar, el secretari del jurat, i em va dir que havia estat un dels tres finalistes del premi, que es lliuraria el dimarts dia 5 de febrer a les 7 de la tarda a Vilanova. Sincerament, em va donar una bona alegria i suposo que vaig sentir la mateixa satisfacció que senten altres autors quan els notifiquen que la seva obra ha estat d'alguna manera guardonada. Sempre, per motius evidents, he estat situat a la banda dels editors, comprenia i entenia l'emoció que senten els autors quan se senten reconeguts, però res és igual quan es viu en la pròpia pell, tot i que el premi és modest. El dimarts dia 5, tenia programat assistir a la presentació del llibre La cuina de la poma, a l'FNAC. Vaig combinar-m'ho perquè hi assistís una altre persona de Cossetània ja que volia ser a l'acte d'entrega de premis on s'anunciaria qui seria el guanyador. Al final l'alegria va ser encara més gran ja que resulta que el meu conte "L'obsessió" ha estat l'obra guanyadora, entre els 32 relats que s'hi van presentar, de la 6a edició del Concurs de Contes Eròtics del Carnaval de Vilanova. El premi: una estàtua de ceràmica, 500 euros i la publicació del relat junt amb els tres finalistes dels darrers tres anys. Tot plegat, que estic més content que un gínjol i que moltes gràcies al jurat per haver considerat que el meu relat mereixia el guardó.

El premi, el Saló i el bloc

El premi

Dijous a la nit vaig anar amb Vicent Pellicer a la XVIII Nit del Turisme que organitza el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Ens van atorgar el Premi Joan Cartanyà de promoció turística per la publicació de la Guia de les Terres l'Ebre, obra de Vicent Pellicer. Més informació sobre el premi en aquest post de la Sala de premsa de Cossetània. D'aquest llibre i de Vicent Pellicer en vaig parlar en un post anterior. Estic content pel premi i particularment per l'autor. Vicent és qui més llibres ha publicat amb Cossetània. L'obra que ha merescut el premi és excel·lent. Ell és un apassionat de les Terres de l'Ebre, coneix a la perfecció els seus atractius paisatgístics, els pobles, la gent. La guia és doncs precisa i molt ben elaborada i a més a més està acompanyada per vistoses fotografies del propi autor. Vicent és un autor complet ja que pot responsabilitzar-se d'escriure un text molt acurat i d'acompanyar-lo amb fotografies de gran qualitat. Vicent treballa actualment amb nous projectes per a Cossetània. N'anirem parlant.

x

El Saló

Ahir dissabte vaig dedicar la jornada al Saló del Llibre. Hi arribo al voltant de les 12 del migdia i veig moltes persones que entren a la plaça de l'Univers. Si van al Saló del Llibre hi haurà molt de moviment. La realitat però em diu que junt amb el Saló del Llibre se celebra, en un pavelló del costat, el Saló del Hobby. Hi ha molta cua per entrar. Recordo llavors l'existència d'aquest Saló ja que els seus organitzadors van connectar amb nosaltres fa uns mesos oferint-nos la possibilitat de contractar un espai per exposar-hi i vendre-hi llibres de senderisme ja que tenien la intenció de potenciar, en el Saló, aquesta activitat. A primera hora de la tarda, després de dinar m'hi arribo. Constato unes diferències respecte el nostre Saló, el del Llibre. El del Hobby em fan pagar 8 euros per entrar i hi ha cua. Al nostre, l'entrada val 2 euros però s'han repartit milers d'invitacions, o sigui que pràcticament ningú no paga per entrar, però, tot i així, a l'entrada no hi ha cua. Entro el Saló del Hobby. Hi ha molta gent, tot i ser l'hora de dinar. Els atractius són circuits d'slot, trens de joguina, modelisme i tot un gran apartat per fer manualitats. Busco l'apartat de senderisme i és on hi ha menys gent. Hi ha avorrits quatre estands oficials (Els 3 Monts -Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat-, senderisme per Alzira, el Consell de Mallorca, i excursionisme pel Marroc), una empresa d'esports d'aventura i una de roba d'esquí. Em queda clar que de cara l'any vinent no val la pena plantejar-se un estand de les nostres guies en aquest Saló.

Torno cap el Saló del Llibre i veig que un cartell indica que amb l'entrada del Saló del Hobby es pot entrar gratuïtament al Saló del Llibre. Pregunto al noi que marca les entrades si hi ha força persones d'aquest Saló que venen al nostre. Em diu que deu n'hi dor. Trobo encertada la incitativa, tot i que tant de bo l'oferta és pogués fer el revés, ja que això voldria dir que el llibre tindria un gran poder de convocatòria.

Aprofito la jornada per estar alguna estona al nostre estand i per passejar tranquil·lament per la resta d'estands de la Fira. Parlo amb altres d'editors com els d'El Cep i la Nansa o Meteora. A la tarda tinc una cita amb els/les autors/autores de la Mireia. Havíem parlat per telèfon i per e-mail, però no els/les coneixia físicament. Parlem de la publicació del llibre sobre el bloc que farem a la primavera. Aviat tindran el text adaptat, em diuen. Trobo per la fira i parlem una estona amb autors de Cossetània com Cinta Bellmunt (Lluís Llach, el noi de cal Vall), Jordi Cervera (El triangle blau) que acabava de presentar el llibre Desig de foc), Joan Fiol (El Camí de Sant Jaume), Enric Faura (A tota cresta), Klaus-Jürgen Nagel (Catalunya explicada als alemanys), i amb Jordi Folk (a qui li vam publicar un conte a L'estiu d'Ulises i altres contes). També parlo amb Jordi Bou, director tècnic de la Fira del Llibre de Muntanya a la qual hi vam assistir a començaments d'octubre (en vam parlar en aquest post). Li comento que enguany ens va anar millor que l'anterior. Em parla de la propera edició i de la temàtica que volen tractar. Quedem que hi ha un parell de llibres que tenim previstos per l'any vinent que encaixen perfectament amb el tema que volen fer com a eix de la Fira i que per tant caldrà estar a l'aguait perquè pot ser interessant fer-ne presentacions. També li comento que estem treballant amb un llibre d'Eduard Sallent en el qual detalla una expedició catalana per a cadascun dels 14 cims de més de 8.000 metres del món i que possiblement en el marc de la Fira es podria fer també una activitat sobre aquesta publicació. Quedem que de tot plegat n'hem de seguir parlant. Finalment també em firo. Compro A peu per l'Alt Camp, de Josep Maria Espinàs, i aprofito perquè me'l dediqui i per parlar una estona amb l'Isabel Martí. Tinc ganes de llegir-lo ja que trepitja camins que em són molt coneguts. Compro també Incerta glòria, de Joan Sales. Abans de marxar converso una estona amb Segimon Borràs, secretari general del Gremi d'Editors i de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana sobre el Saló del Llibre. La impressió que en trec del Saló és que, en primer lloc i com s'esperava, dimecres, dijous i divendres hi ha hagut poca assistència. Ahir dissabte i havia força gent i suposo que el diumenge també deu haver estat concorregut. El Saló respecte l'any passat té baixes rellevants com RBA o Random House Mondadori. Tinc clar que el Saló podrà seguir celebrant-se si les grans editorials hi aposten. Si ells hi van nosaltres també hi serem, però si desisteixen d'anar-hi això s'anirà a norris. Enguany, hi ha massa proporció d'estands institucionals i massa "forats" que s'han dissimulat de manera enginyosa. Per les dades que tenia ahir sembla que potser haurem venut més que en anys anteriors. Ho confirmaré en un proper post. De totes maneres, com ja vaig dir en aquest post anterior, anar al Saló és molt car i el que recuperes amb les vendes és una petita part. Una altra dada positiva, he vist força gent a les xerrades i presentacions. Em sembla que el fet que es facin en espais oberts, no tancats com en anys anteriors, facilita la presència d'assistents als actes.

x

El bloc
A Beat.cat (Bloc Editorial d'Alliberament Tecnològic) llegeixo la iniciativa de Simon & Schuster de promocionar els seus llibres través de Bookvideos.tv, un lloc web que promociona els llibres per mitja de vídeos penjats a a la xarxa. Entro al portal i el trobo molt interessant. És una proposta que caldrà seguir.

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona

Vaig assistir ahir dissabte dia 17 al sopar de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va recordar els inicis dels premis per part d'Òmnium Cultural del Tarragonès i va recordar també els temps en què hi havien moltes dificultats perquè es publiquessin les obres guanyadores. Tot plegat, em transportà als inicis de Cossetània i als inicis també de la nostra relació amb els Premis Literaris Ciutat de Tarragona.

Era l'any 1997, fa deu anys, el Pitu Rovira, amb qui havíem entrat en contacte ja que és un dels socis de la Llibreria La Capona de Tarragona i que en representació d'Òmnium Cultural formava part de l'organització, em va parlar de la necessitat que es publiquessin les obres guanyadores del Premi Ramon Comas i Maduell de poesia. Cossetània els vam oferir la nostra col·laboració amb el compromís de crear una col·lecció de poesia, Sinalefa, on publicar-hi aquests premis. Vam trobar també la complicitat de Francesc Valls Calzada, que era la persona a qui l'Ajuntament de Tarragona havia donat la seva confiança perquè participés en l'organització dels premis i en la de l'acte de lliurament dels guardons. Vam arribar a un acord i vam decidir començar la publicació amb el premi que estava convocat llavors, el del 1997; però se'ns va obrir la possibilitat de començar la col·lecció amb la publicació de l'obra guardonada en l'anterior edició i així va ser com vaig contactar amb Manel Garcia Grau (excel·lent poeta, escriptor i persona que fa cosa d'un any i mig ens va deixar) per proposar-li l'edició de l'obra que havia guanyat el 1996. Ens vam reunir a Vinaròs i vam posar fil a l'agulla a la publicació del poemari Mots sota sospita, que va sortir editat el novembre del 1997, coincidint amb la setmana dels Premis Literaris d'aquell any. Des de llavors, cada any, hem publicat l'obra guanyadora del Ramon Comas i Maduell. En total dotze llibres: Mots sota sospita, de Manel Garcia Grau (1996); Criatura del demà, d'Alexandre Navarro (1997); Encara queda el blues, de Rafel Vallbona (1998); Conversa fora de context, de Gabriel Guasch (1999); Kore, de Joan Duran (2000) Enfilall, d'Isabel M. Ortega (2001); Set poemes dramàtics, de Xavier Amorós Corbella (2002); Murs de contenció, de Jordi Julià (2003); Un pòsit de cafè al fons de cada tarda, de M. Antònia Grau (2004); Les ciutats imaginades, de Miquel López Crespí (2005); El cel de les oques, de Rosa Vilanova (2006), i Reconstrucció, d'Antoni Espí (2007).

Aquell mateix any 1997, la Fundació d'Estudis Universitaris Ciutat de Tarragona va convocar el I Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet. Internet estava encara al nostre país molt al començament. Tinet va ser el primer premi que, per participar-hi, tenia com a requisit que el relat s'enviés per correu electrònic. Recordo que això va comportar, ara sembla increïble, que diversos autors enviessin el conte per mitjà del correu electrònic d'una altra persona (amic o familiar) ja que ells no en tenien. La participació en aquest premi ha evolucionat moltíssim. Enguany, s'hi han presentat més de 240 obres. Recordo també com parlant amb el Pitu Rovira i amb el Francesc Valls va sortir la idea de publicar l'obra guanyadora i una selecció dels millors relats presentats. Hem publicat totes les deu edicions convocades: L'estiu d'Ulisses i altres contes (1997), guanyador Manuel Rivera; L'angoixa del retratista i altres contes (1998), guanyador Antonio Magaña; Biografia i altres contes (1999), guanyador Sergi Escolano; Vittorio i altres contes (2000), guanyador Xavier Virgili; El flegmó i altres contes (2001), guanyador David Yeste; El talent de les amebes i altres contes (2002), guanyador Josep Camós; Quin remei! i altres contes (2003), guanyador Joan Martí; Petons amb llengua i altres contes (2004), guanyador Enric Alfonso; Dos germans assimètrics (2005), guanyador Lluís Oliván, i Sopa instantània i altres contes (2006), guanyadora Dora S. Farnós.

A la vetllada d'ahir vaig conèixer personalment les guanyadores d'enguany dels premis Ramon Comas i Maduell i Tinet, Mireia Vidal-Conte (amb l'obra Margarides de fons) i Raquel Casas (amb l'obra Que no torni). Vam començar a parlar de la publicació d'ambues obres per a finals de febrer o començaments de març.

Per cert, Tirant al cap es queixava en aquest post del poc ressò a la premsa catalana dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira 2007. Doncs poca diferència amb el ressò dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. L'Avui i El Punt ho tracten. De la resta poca cosa més. Aquestos són els enllaços que he sabut trobar d'edicions digitals que tracten la Nit dels Premis de Tarragona:

A l'Avui: "Debut de premi"

A El Punt: "El sabadellenc Roc Casagran rep el Pin i Soler de novel·la"

A Diari de Tarragona: "Noche de letras"

A Telenotícies.cat: "El sabadellenc Roc Casagran guanya els 21.000 euros del 18è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la"

Quan les coses s'expliquen des de Madrid i l'origen dels castells

Es habitual que cada setmana hagi d'anar a entre una i tres presentacions de llibres de Cossetània. La setmana que avui diumenge acaba hem tingut quatre presentacions; com que ens les repartim amb el director editorial, he anat en dues sobre les quals voldria fer uns comentaris.
Dimecres, dia 19 de setembre, vam presentar Catalunya explicada als alemanys, obra de Klaus-Jürgen Nagel i també publicada en alemany per Messidor Verlag (Katalonien eine kleine Landeskunde) . L'autor va exposar que era necessari el llibre per poder fer arribar als ciutadans alemanys la realitat de Catalunya explicada amb rigor i realisme. Nagel exposà que a Alemanya quan es parla de Catalunya s'explica habitualment la versió que se'n té des de Madrid. Segons el professor alemany, els corresponsals de premsa fan les cròniques des de la capital de l'Estat i tenen com a referència els mitjans de comunicació i la premsa que allà es fa. Llavors, si un fa cas del que s'hi diu no és estrany que, segons digué, fins i tot mitjans seriosos i de prestigi hagin fet cròniques on comentaven que a Catalunya existeix una policia lingüística i la comparaven amb la policia religiosa dels talibans. Déu n'hi dor!. El que em preocupa del cas és que en la gran majoria dels casos, els corresponsals de premsa dels diferents mitjans de comunicació internacionals tenen la seu a Madrid i que, com és el cas del alemanys, la versió que els arriba és la que s'explica des de la capital de l'Estat; per tant la realitat catalana els és sempre esbiaixada i la versió que tenen dels conflictes territorials a l'Estat espanyol no és la real. Mala imatge tindrem internacionalment si els corresponsals de premsa fan cas del que es publica en la majoria dels mitjans de la capital de l'Estat. (Més informació sobre la presentació del llibre en aquest post).

L'origen dels castells

Dijous, dia 20 de setembre, a Tarragona es va presentar L'origen dels castells, obra de Joan Bofarull que va guanyar el III Premi d'Assaig l'Espiridió. La presentació anà a càrrec del president del Parlament de Catalunya Ernest Benach, qui és casteller (ha estat cap de colla dels Xiquets de Reus) i coneix molt aquesta tradició catalana. Benach féu un discurs brillant i aportà dades d'interès que reprodueixo.

Digué que segons una enquesta de la Coordinadora de Colles Castelleres, un 12,2% de la població de Catalunya estaria disposada a formar part d'una colla castellera. També comentà que l'audiència que obté Televisió de Catalunya en les retransmissions castelleres és superior a la de determinats esports i que "el fet casteller és una realitat cada vegada més assumida per la població de Catalunya". Va afirmar que la incorporació de les dones als castells ha estat essencial i que sense les dones "no es farien els grans castells que es fan". Comentà que els darrers 25 anys hem vist els millors castells de tota la història del món casteller i que per arribar a aquest punt "la competitivitat ha jugat un paper fonamental".

El president del Parlament, assegurà que "els castells són emoció, sentiment de festa, cultura (de la millor que es fa en aquest país), identitat (els castells són poble), patrimoni i memòria" i que seria molt positiu que els castells siguin declarats algun dia patrimoni de la humanitat. Finalment, emprà tres paraules per definir els castells: identitat, integració i emoció. "Identitat: els castells sempre han expressat desacomplexadament la seva identitat. Integració: moltes persones vingudes de fora han après a estimar el país gràcies a integrar-se en el món casteller. Emoció: els castells són un patrimoni emocional del país, són un emoció col·lectiva, i és molt important que siguem capaços d'emocionar-nos col·lectivament."

Un nou bloc

Per acabar, aquesta mateixa setmana la Catosfera ha tingut la incorporació d'un bloc de la Tardor Literària de Tarragona, 5sentits, des d'on podrem seguir les notícies i novetats que generi aquesta activitat literària de la ciutat de Tarragona. L'anirem llegint.

Escriure per menjar

La setmana passada vaig anar a l'entrega del XXV Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre que en l'edició d'enguany ha estat guanyada per Miquel Esteve (més informació en aquest post). La vetllada literària es va cloure amb una actuació, brillant com sempre, de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. En les seves actuacions, Quico i el Noi, entre cançó i cançó, ensenyen per exemple com es fa una jota i estableixen una conversa divertidíssima.

En la presentació del tema Menjar de fer culleres (el text i partitura d'aquesta cançó estan inclosos en Lo llibre de música, que vam editar a Cossetània el 2006), Lo Noi va dir:

"Lo difícil no és fer culleres per menjar; lo difícil és fer menjar per fer culleres".

Però, com que era una vetllada literària, Quico el Célio ho arrodoní afirmant:

"Lo difícil és escriure per menjar"

Tornem a la feina

Després d'un parell de setmanes descansant a la Garrotxa fent passejades en BTT i a peu -menys de les que hagués volgut a causa de la pluja-, el dilluns torno a incorporar-me a l'editorial. De fet, avui dissabte a la tarda ja tinc la primera activitat de feina ja que presentem a l'Espluga de Francolí el llibre de Josep M. Vallès Martí De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi. He repassat l'agenda i veig que tot i no ser molt atapeïda d'activitats, la setmana que ve tinc dos actes per anar: el dimecres a Vinebre es donarà a conèixer l'obra guanyadora del XXV Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre, que editem nosaltres, i es presentarà l'obra que va guanyar l'any passat, Collage, de Roger Tartera; per altra part, el divendres es presenta el llibre Blocs de ciència, de Daniel Closa, editat amb el segell Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, que gestionem per mitja d'una UTE (Unió Temporal d'Empreses) Cossetània, i Arola Editors. Poc a poc aniré agafant el ritme de la feina i també aniré incorporant nous posts al bloc. Les vacances han quedat enrere i queda el record dels bons dies passats a la Garrotxa i les imatges del seu extraordinari paisatge com aquesta del volcà Croscat que acompanya el post.

Premi merescut per a la Coordinadora de Centre d'Estudis de Parla Catalana

La Coordinadora de Centre d'Estudis de Parla Catalana ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, segons llegeixo, en diversos mitjans de comunicació. Aquesta entitat agrupa un centenar de centres d'estudis dels Països Catalans, els quals es dediquen a fer activitats d'estudi, de promoció de la cultura i de la ciència, d'investigació... Tenim la sort al nostre país de disposar de tot una xarxa de centres d'estudis locals que aporten moltíssim a la cultura del país. En conec uns quants, especialment de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Amb alguns hi hem col·laborat amb publicacions i amb diverses activitats. Darrere d'aquests centres sempre hi trobem persones que estimen la terra i el país, i per això volen estudiar-lo des de diferents disciplines. Al final, molts d'aquests estudis acaben en la publicació d'una monografia o incorporats a una miscel·lània. Són moltes vegades treballs de microhistòria que tenen una importància vital per conèixer i comprendre el país ja que la història de Catalunya, del País València o de Mallorca, o dels Països Catalans és la suma de tot un conjunt de microhistòries. Si no s'estudiessin, si no es coneguessin aquestes realitats locals tindríem la història del conjunt del nostre país escapçada, incompleta. Per això penso que aquest reconeixement a la Coordinadora de Centre d'Estudis de Parla Catalana ho és també a la vegada per a tots aquests centres d'estudis i ho és també pel president d'aquesta entitat, el vila-rodoní Josep Santesmases, qui des de l'Institut d'Estudis Vallencs, entitat que presidí, o des del Centre d'Estudis del Gaià no ha parat d'investigar i de treballar, i s'ha passat hores i hores en arxius per aconseguir finalment, treballs d'investigació exemplars que s'han publicat i que han ajudat a ampliar el conjunt de la història del nostre país. Josep Santesmases és un exemple de persona dedicada a la investigació local i als centres d'estudis. El guardó a la Coordinadora amb el Premi Nacional de Cultura és un just reconeixement a aquesta entitat, a tots els centres d'estudis i a tots els estudiosos com Josep Santesmases que col·laboren amb aquestes entitats. A tots ells, felicitats.