31/5/07

Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs


L'Albert Pujol és una persona molt treballadora, incansable, constant, un gran amant de la seva terra (les Terres de l'Ebre) i un entusiasta dels autors de les comarques ebrenques. Ell és el director de la IV Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs que se celebra aquest diumenge dia 3 a Móra d'Ebre i ell fou qui va començar a estirar el carro perquè aquesta fira es pogués celebrar. A ell també el trobaríem darrere el portal llibresebrencs.org en el qual diàriament s'actualitzen les informacions i activitats de la literatura ebrenca i dels seus autors. I tota aquesta feinada la fa sense voler figurar, sense cap afany de protagonisme, i ho fa perquè està convençut, i fa bé d'estar-ho, que la seva feina serveix per alguna cosa, i que, poc a poc, amb insistència i amb capacitat per il·lusionar, que en té molta, tot aquest treball dóna els seus fruits. Ell va al davant d'un equip de persones, d'altra manera seria impossible de fer-ho, que permetrà que aquest diumenge tot un plegat d'autors, d'editors, de llibreters i de lectors puguin trobar-se a Móra i puguin gaudir d'un programa d'actes amb tots els ingredients per poder passar una diada extraordinària i per poder conèixer de primera mà els autors de les comarques ebrenques i les seves obres. Val la pena anar-hi!

30/5/07

La Fira de Frankfut, segons Joan Carles Girbés

A l'edició de Vilaweb d'avui dimecres dia 30 de maig, hi apareix una interessant entrevista amb Joan Carles Girbés, director editorial de Bromera i conegut també pel seu bloc Tirant al cap. La seva opinió sobre la Fira Frankfurt és molt encertada i interessantíssima. Val la pena llegir-la tota. N'he extret uns fragments:
En primer lloc, Girbés explica clarament els objectius que hem de tenir els editors catalans a la Fira de Frankfurt:
"Primera, aquestes fires serveixen per veure què fan els altres editors dels altres països. Això és important perquè pots agafar idees i descobrir allò que pot ser interessant per al nostre catàleg. Segona, m'entrevistaré amb editors i agents literaris per mirar de fer avançar o tancar algun tracte. En tercer lloc (i aprofitant la gran oportunitat que tenim enguany), provaré de vendre més drets que mai dels autors catalans del nostre catàleg, els drets dels llibres que creiem més exportables. En quart lloc, i per primera vegada, assistiré a alguns actes lligats al fet que la cultura catalana és la convidada d'honor."

Defineix molt bé la manera com podrem valorar si ha anat bé o no la Fira de Frankfurt. L'objectiu ha de ser promocionar la cultura i els autors catalans i això ha de provocar més presència al mercat internacional dels nostres autors i de les seves obres:
"Allò que marcarà l'èxit o el fracàs serà el volum de traduccions a les altres llengües aconseguides."

La polèmica sobre els autors està també ben analitzada. No es tracta de portar molts autors a Frankfurt si no hi tenen res a fer. Es tracta de portar-los si han de participar en taules rodones, conferències, presentacions, etc. D'altra manera no té cap sentit:
"No entenc la polèmica dels autors que van a Frankfurt o no hi van. Els autors han d'anar a la fira amb una funció concreta."

I després de Frankfurt 2007, hi haurà Frankfurt 2008 i 2009...
"Seria interessant que no perdéssim els contactes amb els editors internacionals; hem d'aprofitar els contactes per continuar-los i mantenir-los a llarg termini. Les portes que s'obrin a Frankfurt són opcions de futur. Els contactes s'han de cuidar."

29/5/07

Concurs de "podcasts" poeticoartístics

Llegeixo a l'edició digital de l'Avui que "l'Ajuntament de Tarragona, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la xarxa digital Tinet convoquen, per segon any i com a resposta de l'èxit del primer, un concurs de podcasts ("Portable On Demand Broadcast", és a dir, emissions de so portàtils segons la sol·licitud) poeticoartístics, amb l'objectiu de fomentar la creativitat mitjançant l'ús de les Tecnologies de la Informació."
Segons la mateixa notícia, "per a participar en el concurs s'ha de gravar un mp3 d'entre 3 i 5 minuts inspirat en qualsevol text literari, publicat o inèdit, en català o en castellà. Es poden usar tècniques de recitat, cantat, deformació fònica o efectes sonors, tot depèn de la la interpretació poètica i estètica del text que aporti cada podcaster. El guanyador d'aquesta convocatòria s'emportarà un i-Pod. Per a inscriure's s'ha d'emplenar un formulari a la web http://jovescreadors.tinet.cat abans del 15 d'octubre de 2007."
Trobo bona iniciativa fomentar la creació artística utilitzant les noves tecnologies i que, a més, es faci relacionant-ho amb textos literaris. Des de Tarragona i gràcies, en bona part, a la xarxa digital Tinet s'ha estat força a atent a l'hora de aprofitar les noves tecnologies per a la promoció de la literatura. Hi ha diversos exemples, però el primer de tots va ser la creació del Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet, que ja ha estat convocat en onze edicions.

28/5/07

Lectors i compradors de llibres en català

Em poso a fer números. Segons l'enquesta d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya de l'any 2006, que es pot consultar a la pàgina web del Gremi d'Editors de Catalunya, al nostre país es considera lectors un 57,4% de la població. Ara bé, d'aquests, un 12,9% declaren que llegeixen només algun cop al mes o algun cop al trimestre (lectors ocasionals). Sincerament, els que l'enquesta anomena "lectors ocasionals", hauríem d'anar molt en compte a considerar-los com a possibles destinataris dels llibres que editem. Per tant, em quedo per fer l'anàlisi amb la xifra dels que l'enquesta anomena com a "lectors freqüents", o sigui els que llegeixen llibres tots els dies o alguna vegada a la setmana, en definitiva, segons les dades, un 44,5% de la població. Si considerem la població del nostre país en 7.000.000 d'habitants, els lectors freqüents de llibres a Catalunya serien 3.115.000. Ara bé, a aquesta dada n'hi hem d'afegir una altra molt important, especialment pels editors que publiquem llibres en català, i és que tant sols un 20,1% dels enquestats (o sigui una de cada cinc persones) declara que el seu idioma habitual de lectura és el català. Això vol dir que si extrapolem aquesta dada a l'obtinguda anteriorment, em surt que entre tots els habitants de Catalunya, només n'hi ha 626.155 que llegeixen habitualment en català; menys del 10% de la població. Segueixo fent números, la mateixa enquesta ens diu que un 46,6% de la població catalana declara que no compra cap llibre a l'any. Per tant, la resta, 3.738.000 catalans es podrien considerar compradors de llibres. I deixo la xifra així per no fer-la més petita ja que un 21,1% de la població declara que només en compra entre 1 i 5 a l'any (aquí hi deu haver aquells que només compren un llibre el dia de Sant Jordi i que moltes vegades ni se'l llegeixen). Al nombre de compradors de llibres a Catalunya hi aplico una dada que m'ha fet posar els pels de punta i és que tan sols un 13,9% d'aquests declara que el darrer llibre que han comprat estava escrit en català; o sigui tant sols 519.582 persones que viuen a Catalunya declaren que el darrer llibre que han adquirit està editat en llengua catalana; això només és el 7,41% de la població del Principat. Paro, paro de fer números que em sembla que m'estic quedant sense mercat o amb un mercat massa petit. Més val pair-los i seguir-ne parlant un altre dia.

26/5/07

Xarxes socials d'Internet


M'arriba una nota de dosdoce.com en la que s'anuncia que neix la web social Culturizame.net. Des que en vaig tenir notícia, sovint consulto aquest tipus de xarxes socials. El que més m'agrada d'aquestes webs és que a diferència d'un diari (en paper o en digital), en què sempre hi ha alguna persona o grup de persones que apliquen unes determinades directrius per decidir quina notícia anirà més gran que l'altra i quina es quedarà fora del tinter, en aquestes webs són els usuaris els qui hi insereixen les notícies i són aquests, per mitjà de votacions, els qui decideixen quina tindrà un millor lloc en la web. Al final l'ordre fet gràcies a les votacions dels usuaris et permet intuir els tipus d'informacions que interessen més als visitants d'aquesta web. És interessant llavors contrastar-ho amb els principals titulars dels diaris tradicionals i veure si coincideixen o no. En castellà la més popular és, que jo sàpiga, menéame. Una notícia molt popular hi pot arribar a tenir més de 1.000 vots. En català, visito La Tafanera, que no té gaire votacions però que seria interessant que fos més popular. Ara, aquesta nova xarxa social Culturizame.net, aspira, segons llegim al web dels seus creadors, Dosdoce.com, a "convertir-se en una interessant font d'informació cultural complementària als mitjans de comunicacions tradicionals." Serà qüestió de seguir-la i seria interessant també que un projecte així també es desenvolupés en català.

24/5/07

El músic Carles Santos, el poeta Albert Roig i 3.000 nens cantant

Tot remenant papers, em va sortir ahir al vespre, el programa de la 40a Trobada del SCIC (Secretariat de Corals Infantils de Catalunya) que es va celebrar el 13 de maig al Palau Sant Jordi i a la qual hi vaig assistir ja que una filla meva hi participava. Els organitzadors van ser valents i van proposar la cantata a Carles Santos qui musicà un text de Manuel de Barros i Albert Roig. El resultat va ser, pel meu gust, molt bo.
3.000 nens digits per Carles Santos al Palau Sant Jordi! Extraordinari! Val a dir que la música del compositor de Vinaròs posà als infants en força dificultats. Tot i així, els joves cantaires van superar la difícil prova amb nota.
Quan llegia el text de la cantanta en el programa de mà, recordava que el poeta tortosí Albert Roig va participar en un recull de poemes que coordinà Núria Grau i que portava per títol Terres d'aigua. Poemari de les Terres de l'Ebre publicat per Cossetània el 2004. El llibre va resultar ser una mostra de la poesia actual de les comarques ebrenques.
Del programa de mà de la cantata he extret quatre ratlles escrites per Carles Santos i Albert Roig. Valen la pena.
"Volem que els infants siguen la veu de l'arbre i el seu riu. La mar és eterna i el Delta hi mor, hi mor i hi torna a morir cada dia. La música és eterna i la paraula dels hòmens hi mor i, com les onades, hi torna a morir cada dia. És lo Riu que, morint, canta."

22/5/07

Cap a Frankfurt

Des que es féu oficial que la cultura catalana seria la convidada d'honor a Frankfurt 2007, n'hem sentides i llegides de tots colors. I em sembla que encara en sentirem de tota mena d'aquí a l'octubre.
Ahir, llegia a e-noticies que Sergi Pàmies rebutja d'anar a la Fira de Frankfurt. Aquest n'es un fragment de la informació:

"En declaracions al programa Serendípia de ComRàdio, Sergi Pàmies ha indicat que "el que he contestat a l'hora de dir per què no hi vaig és això: preferiria més no fer-ho, no anar-hi. Res més". Ha afegit que ho prefereix així, ja que "el que jo penso de la Fira no puc dir-ho perquè és il·legal" i "aniria a la presó, directe." La notícia ha sorprès al conseller de cultura, Joan Manuel Tresserres, qui ha rebutjat comentar-la".

A la contraportada d'El 9 esportiu, sí a un diari esportiu, també es parlava diumenge de la Fira de Frankfurt. Lluís Simon hi escrivia "No costava gens admetre oficialmente que la cultura catalana és tot allò que es fa a Catalunya (incloses totes les llengües, des del català fins a l'àrab), però deixar ben clar que a Frankfurt hi havien d'anar només els escriptors catalans. I s'havia de fer així per una qüestió de superviència. No tinc res contra la gent que escriu en castellà (més aviat admiro tothom qui escriu, ho faci com ho faci), però si els escriptors catalans no són promoguts ho tenen magre. Qui escriu en castellà ja disposa de la poderosa maquinària del l'Instituto Cervantes i d'un mercat de 400 milions de lectors per esplaiar-se. Aprofitar-se, a més, de Frankfurt em sembla una postura insolidària envers els seus col·legues".

Matitzaria alguns dels comentaris de Lluís Simon, però amb la major part del que hi escriu hi estic d'acord. Els escriptors catalans necessiten promoció. Els llibres escrits en català necessiten que siguin coneguts sinó com diu ell "ho tenen magre". I em sembla que això ho hem de fer sense complexos i pensant que el català està en tota la seva àrea lingüística en inferioritat de condicions i necessita, doncs, polítiques de discriminació positiva.

De tard en tard

He de reconèixer que fa només mig any sabia molt poca cosa del món dels blocs, però a finals d'any vaig assitir a un seminari organitzat pel Gremi d'Editors de Catalunya sobre màrqueting editorial a Internet. Javier Celaya de dosdoce.com fou l'encarregat d'ensenyar-nos tot el què es podia fer per promocionar millor els nostres llibres a la xarxa. Celaya ens va parlar de blocs i de tot un munt d'eines que jo desconeixia. Seguint els seus consells vam obrir el bloc Sala de premsa de Cossetània on des de començaments d'any hi hem incorporat totes aquelles informacions generades per l'editorial que ens semblava que podien ser interessats (presentacions, rodes de premsa, premis, etc.) també hi hem inclòs ressenyes de diaris o de blocs que feien referència a algun títol nostre. Tot plegat, ara, repassar els posts que hi hem escrit en aquest temps, et dóna una idea força clara de l'activitat que hem dut a terme aquests darrers mesos.
Durant aquest temps de descoberta del món dels blocs, he anat mirant els que feien referència als llibres i el que allà s'hi explica. Segueixo el bloc de Joan Carles Girbés, Tirant al cap, i d'altres relacionats amb els llibres. El Joan Carles, amb qui hem estat estones parlant sobre el món editorial, ja que coincidim a la junta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, és una editor amb qui m'agrada conversar, i consultar el seu bloc i el que hi explica ha estat i segueix sent un interessantíssim exercici. El seu bloc s'ha convertit en un referent. La darrera vegada que ens vam veure li vaig comentar la intenció d'iniciar aquest bloc i ell ràpidament em va animar.
En aquest bloc que començo hi apuntaré aquelles coses del món de l'edició i, lògicament, també de Cossetània que em sembli que puguin tenir un punt d'interès. Intentaré, en la mesura que el temps em deixi, incorporar-hi almenys un post per setmana. Això ho aniré fent a estones lliures, al vespre, de tard en tard.