30/8/09

"Sense pilota no hi ha toc, sense toc no hi ha control i sense control no hi ha Barça".

La majoria de personatges siguin jugadors, entrenadors, àrbitres, directius, etc. que es mouen pel món del futbol i de l'esport en general basen les seves declaracions en tòpics que a base de sentir-los una i mil vegades acaben convertint les rodes de premsa en un diàleg repetitiu i de poc interès. De tant en tant, en surt algun que diu alguna cosa diferent, cosa que és d'agrair.
Les declaracions o entrevistes a Johan Cruyff gairebé sempre aportaven alguna frase diferent, algunes vegades difícils d'entendre, cosa lògica per un geni, però almenys llegir un entrevista amb ell o escoltar una declaració de l'holandès sempre era i és encara entretingut. Ara, un deixeble seu, en Pep Guardiola, des de la seva posició d'entrenador del Barça omple de contingut les rodes de premsa que realitza. De fet, això no és nou d'en Pep ja que quan era jugador les seves declaracions sempre eren fetes amb sentit comú i fugien dels tòpics habituals.
Darrere les frases d'en Pep Guardiola hi ha tot una filosofia de futbol i de la vida. Com que no estan dites perquè sí, sinó que estan pensades, valorades i meditades, resseguir-les i recordar-les permeten comprendre millor qui les diu i perquè les diu.
D'aquí a uns dies distribuirem per les llibreries el llibre Escoltant Guardiola. El pensament futbolístic i vital de l'entrenador del Barça en 150 frases, del periodista Pep Riera. L'autor ha resseguit declaracions, frases i reflexions de Guardiola des de la seva època de jugador fins a l'actualitat. Algunes formen part de la memòria col·lectiva del barcelonisme; d'altres, ara, en recordar-les, ajuden a valorar la maduresa de qui les ha dit. Riera les recull i en fa una valoració de cadascuna, contextualitzant-la en el moment i valorant-la. Tot plegat configura el pensament tant com esportista com d'actitud de la vida de l'actual entrenador del Barça. És un llibre que fuig dels tòpics, que parla d'en Pep tot escoltant-lo.
Heus aquí una mostra:
"Ciutadans de Catalunya: ja la tenim aquí!"
"Si hi haguessin seleccions catalanes reconegudes, hauria jugat amb Catalunya".
"Tinc ganes d'anar-me'n per comprovar si el Barça és més que un club".
"Jo no sé on és la felicitat; si ho sabés hi aniria.".
"Sense pilota no hi ha toc, sense toc no hi ha control i sense control no hi ha Barça".
"Si surt malament seré criticat i si surt bé seré un il·luminat".
"Soc un lladre d'idees".
"No hi ha res més arriscat que no arriscar-se".
"Pensar que has fet molt és una manera d'estancar-te".
"Se'm dóna massa importància. Simplement jugo a futbol".

27/8/09

I tu per quin vas?

És temps de tornar a la feina després d'un període de descans. He aprofitat la meva estada en un càmping a Santa Pau (Garrotxa) per passejar, sortir en BTT, descansar, no fer res, xerrar amb amics i llegir alguns originals de Cossetània i alguna lectura per plaer. Per deformació professional miro sempre quins són els llibres que llegeixen els companys campistes. Habitualment, la selecció és molt variada i n'hi ha per a gustos diferents. Enguany però la selecció era monotemàtica: la trilogia Millennium d'Stieg Larsson era la protagonista de pràcticament totes les lectures i qui no llegia algun dels tres volums, en la gran majoria dels casos, era perquè ja ho havia fet abans. La pregunta entre els lectors era: I tu per quin vas? I depèn de quina resposta s'iniciava un conversa sobre la trilogia: què si quin t'ha agradat més, que què t'han semblat, enganxa oi? etc.
Jo també he sigut aquest estiu lector del Larsson. M'he polit els tres volums. El darrer aquests dies de vacances. Bé, una petita part d'aquests dies ja que quan vaig començar-lo, com em va passar ens els dos anteriors, no el vaig poder deixar fins a acabar-lo. I entre el primer i el segon, la pel·lícula, que encara no l'havia vist.
En fi que m'ha quedat per una banda la satisfacció d'haver llegir una gran sèrie i per l'altre com editor prefereixo que, com en anys anteriors, les lectures siguin més repartides, que hi hagi més varietat. De totes maneres, serà difícil que es repeteixi a curt termini un fenomen com la trilogia Millennium.

9/8/09

I ara de vacances

Durant dues setmanes llarg De tard en tard estarà de vacances. Seran quinze dies sense cap post per poder descansar i carregar piles. Després arribaran uns mesos de tardor intensos i hem d'estar frescos per afrontar-los. De moment ja hem anunciat les novetats de Cossetània pel mes de setembre (aquí les podeu consultar) i també n'he avançat alguna de l'octubre en aquest post, però n'hi haurà moltes més i molt interessants; poc a poc ho informarem des del bloc de la Sala de Premsa de Cossetània. Serà tornar de vacances i acabar de preparar el Liber i la Fira de Frankfurt.
Caldrà també estar molt atents a tot el moviment que es produeixi en el món del llibre digital ja que hi haurà novetats els mesos de tardor. Tot fa pensar que aquest Nadal el llibre electrònic pot tenir al nostre país una presència important com a regal. Des d'Edi.cat donarem un nou impuls a aquest portal que és a hores d'ara l'únic de llibres electrònics en català i hem de veure també si els efectes de la crisi econòmica van poc a poc minvant i tot plegat comença de nou a resituar-se cap a posicions més favorables. Això, però, serà després de vacances. De moment, a descansar uns dies!

6/8/09

Perquè es va ocultar que Colom era català?

Tafanejant per Internet, l'any passat vaig trobar la informació que un professor d'una universitat nordamericana acaba de publicar un llibre on argumentava que Cristòfor Colom era català. Vaig contactar amb la Universitat de Mount Saint Mary, de l'estat nord-americà de Maryland, i vaig poder escriure'm per e-mail amb l'autor de l'obra, Charles J. Merill, qui acabava de publicar el treball que portava per títol Colom of Catalonia (Demers Books).
El llibre encara no estava compromès per a publicar-se a Catalunya. El doctor Merill em va enviar un exemplar que vam llegir i tot aprofitant una visita que va fer a Catalunya l'octubre passat i de la qual La Vanguardia se'n va fer ressò vam signar el contracte per a la publicació enguany de l'obra traduïda al català.
Fa unes setmanes vam rebre l'obra traduïda per Óscar Palazon i l'he pogut llegir detingudament després que haguéssim estudiat la versió anglesa i veiéssim que era un treball exhaustiu, rigorós, molt ben documentat i molt aclaridor.
Merill fa un repàs en primer lloc de les diferents teories que hi ha sobre l'origen de Colom i argumenta perquè no són creïbles. Evidentment, dedica molt d'espai a analitzar la teoria genovesa i a analitzar tots aquells punts que fan que ell la descarti com a possible. Posteriorment, fa un estudi exhaustiu de la teoria catalana i a la vegada dels diferents estudis que s'han realitzat sobre aquesta i argumenta sempre basant-se en conclusions a les quals arriba després d'estudiar-ho exhaustivament quina és la que té més fonaments per ser creïble. Merrill anomena nombroses publicacions que han sortit sobre l'origen de Colom i referencia documents de moltes èpoques consultades en arxius. És un treball fruit de 18 anys d'estudi.
En aquest sentit, és molt interessant quan el doctor Merrill analitza perquè es va ocultar que Colom era català i que a la fi és la clau de la confusió que hi ha sobre l'origen del descobridor d'Amèrica.
L'obra sortirà publicada a Cossetània el proper mes d'octubre. És significatiu el fet que sigui un professor americà qui defensi amb excel·lents arguments la catalanitat de Colom. Al cap i a la fi, ell en no ser català no té cap necessitat de llaurar cap a casa i es pot mirar-ho tot plegat amb més distància i objectivitat.
Quan va escriure el llibre Charles J. Merrill era professor de llengües a la Universitat de Mount Saint Mary, a l’estat nord-americà de Maryland. Es va llicenciar pel Dartmouth College i va cursar estudis de postgrau i doctorat a la Duke University. Ha realitzat extensos estudis sobre literatura medieval catalana i va participar en un documental del Discovery Channel sobre la vida de Cristòfor Colom. Actualment viu a Roma, on estudia per ordenar-se sacerdot catòlic.

2/8/09

Fi de temporada

L'activitat que més m'ajuda a treure'm l'estrès diari és la pràctica esportiva: anar a córrer i sortir en BTT. Ara a l'estiu poder sortir amb bicicleta és molt més fàcil que a l'hivern quan el dia és curt; per tant durant els mesos hivernals, la meva pràctica esportiva es concentra en sortir a córrer una bona estona els vespres que no tinc presentacions de llibres o alguna altra activitat, i, en tot cas, aprofito els diumenges per fer sortides matinals en BTT. Si fa dies que no faig exercici ho trobo en falta, ho necessito; és com si hi estigués enganxat.
En els darrers temps he participat en alguna cursa tant de BTT com de córrer. En aquesta darrera modalitat, el darrer curs ha estat bastant actiu. He participat gairebé cada mes en alguna prova i he fet tres mitges maratons (Tarragona, Sitges i Tàrrega). N'hagués volgut fer alguna més per un ja té una edat i les lesions no perdonen.
Ahir dissabte, a la tarda, vaig anar a la Cursa de l'Espluga de Francolí, la cursa que podríem dir que clou la temporada i que comptà amb una participació de més d'un miler d'atletes. És curiós que com en tot a la vida, també és necessari donar un respòs a aquesta activitat. Ara estaré us setmanes sense tornar-me a posar les bambes, estaré de vacances de sortir a córrer. Espero que els meus genolls que els darrers dos mesos m'han fet veure les estrelles ho agraeixin i que de cara el setembre pugui tornar a reempendre els meus modestos entrenaments. Aprofitaré les vacances a la Garrotxa que s'acosten per fer sortides amb BTT, per emborratxar-me a partir del 10 d'agost del paisatge volcànic. I és que córrer, sortir en BTT i llegir són les activitats a les que destino més estona del meu temps lliure, tot i que, com he comentat alguna altra vegada, sovint trobo en falta més temps per llegir per plaer, per llegir llibres que no tinguin en absolut res a veure amb la meva feina. Durant l'any això no acaba de ser possible però durant les vacances em poso el propòsit de llegir llibres que no tinguin res a veure amb Cossetània. És el que comentava abans, necessitem períodes a l'any per trencar la rutina, per fer vacances de tot.