1/5/11

Les vendes d'e-books

Fa uns dies llegeixo a La Vanguardia.com un article signat per Josep Massot en el qual transcriu una conversa entre Lluís Morral, de Laie, i Marc Majó, de Libranda. Majó dóna xifres de la facturació d'e-books a l'Estat espanyol:

La cuota de mercado en el 2010 fue del 0,2 %. En EE.UU. fue del 8,3 %. En España hay 130.000 e-reader (de los que se vendieron en Navidad 80.000) y 120.000 tablets (70.000 vendidos en Navidad.

El percentatge de facturació és encara molt petit. Ha de créixer molt perquè el llibre digital pugui ser realment un negoci a casa nostra. De moment, és encara una inversió de futur amb moltes incògnites per a desvetllar, una de les qual s'anuncia en les dades que ofereix Majó: a hores d'ara hi ha practicament el mateix nombre d'e-readers que de tablets. Seràn els tablets i no els e-readers els gatgets que s'utilitzaran realment per a la lectura de llibres? Jo cada vegada més penso que sí. L'e-readermolt poques funcionalitats i no és gens atractiu per a les noves generacions, per contra el tablet ofereix moltíssimes possibilitats i a més la seva connectivat hi permet desenvolupar llibres digitals pensats per l'entorn digital. El temps dirà.

22/4/11

Mirant el cel

Després de molts dies atrafagats i d'anar amunt i avall i de no tenir temps ni de pensar en el blog, avui arriba una jornada de descans que ens el passarem com el pagesos fan tot l'any, mirant el cel, tot intentant endevinar si demà plourà o no. Com diu la dita "no plou mai a gust de tothom", ja que aquesta pluja que ens fa anar de corcoll és molt beneficiosa pels qui viuen de la terra. L'aigua a l'abril és un regal per als pagesos per allò de "abril mullat, de pa en ve carregat", mentre que pels editors i llibreters ens fa més por allò de "carrers mullats, calaixos eixuts".
De totes les entrevistes que m'han fet aquests dies els mitjans de comunicació, la climatologia ha estat la temàtica que ha sortit sempre. Hem estat pendents del Meteocat i de les previsions que dia a dia actualitzava respecte la diada de Sant Jordi, com si el fet d'estar-hi a sobre i d'estar pendent de les notícies meteorològiques de la ràdio i la televisió servís per alguna cosa.
En tot cas, el que havíem de fer ja s'ha fet. Hem editat els llibres, els hem distribuït, hem fet les presentacions, s'han promocionat, hem editat un catàleg amb les novetats, l'hem enviat i ara la única cosa que podem fer es esperar amb il·lusió la diada de Sant Jordi.
El dia del llibre i tot el que hi ha al seu voltant és esgotador, però és un invent extraordinari que si no existís l'hauríem de crear. Ara toca gaudir-lo.
Que demà tingueu tots una bona diada de Sant Jordi! Faci el temps que faci.

3/4/11

Les postres de l'Àvia Remei

L'autora de Cossetània que més llibres ha venut és sens dubte l'Àvia Remei. Del primer llibre, La cuina de l'Àvia Remei se n'han venut gairebé 50.000 exemplars, que és una barbaritat en el món del llibre en català. Aquest volum i Plats i secrets de l'Àvia Remei formen part de la primera etapa dels llibres que vam publicar de Remei Ribas. Posteriorment a aquests, l'Àvia Remei conjuntament amb la seva filla Cristina Martí va escriure Àvia Remei, vull cuinar! i posteriorment un llibre dedicat únicament al bacallà, L'Àvia Remei talla el bacallà. A excepció del llibre per la mainada, que portava il·lustracions de Cristina Martí, la resta eren llibres sense fotografies, cosa que hem variat en els dos darrers títols de Remei Ribas. En Els millors plats de l'Àvia Remei vam evolucionar cap a un nou disseny. El llibre és de format més gran i disposa en cada doble pàgina d'una espectacular fotografia a tot color, realitzada per Josep Borrell. El resultat és excel·lent. Seguint aquest mateix model ara publiquem Les millors postres de l'Àvia Remei, on la popular cuinera ens acosta a les seves millors receptes per acabar un àpat, amb sabors de tota la vida i amb gustos que ens són familiars. En la presentació, Remei Ribas va estar acompanyada per cares conegudes de la televisió que comparteixen plató en el programa Divendres de TV3. Xavier Coral va ser el presentador, però l'actor Pep Anton Muñoz i el periodista Pere Mas van acompanyar a l'Àvia Remei en la presentació que es va portar a terme el dia 29 de març a la llibreria Bertrand de Barcelona.

1/4/11

El diccionari del Barça triomfant

En els primers 27 anys de la meva vida vaig veure guanyar només una lliga pel Barça, la del 1973-75, la de Joahan Cruyff, i la del 1984-85, la del Terry Venables. Ens els 20 anys següents n'he vist guanyar deu, a més de tres copes d'Europa, copes del Rei, etc. Hi ha tota una generació que només coneix el Barça guanyant-ho tot, una generació que té una confiança absoluta en la victòria i a la que no li venen els dubtes dels que ens costava anys i panys veure guanyar grans títols. Aquests culés acostumats a la victòria tenen el seu propi diccionari del Barça, han fet seus tot una sèrie d'expressions i paraules que van lligades a aquests anys gloriosos de la història blaugrana. Són mots i expressions i nom propis diferents als "aquest any si", Guruceta, Goicoechea (aquell defensa del Bilbao que va lesionar Maradona i Shuster), segrest (el de Quini), etc. que formen part del diccionari del Barça de la major part de la meva vida, la de quan el Barça no tenia encara cap copa d'Europa. Darío Porras en l'Abarçadari ens detalla les frases, els noms propis, les expressions, les exclamacions, els crits de victòria, etc. que configuren el vocabulari de la generació del Barça triomfant. En aquest vídeo podem veure un resum de la presentació que es va portar a terme divendres dia 25 de març a la Casa del Llibre.

30/3/11

Els llacs més emblemàtics del Pirineu

Després de l'èxit de Catalunya. 50 excursions inoblidables del què aquest hivern n'hem editat la tercera edició, Jordi Longàs ens proposa per aquest Sant Jordi el llibre Pirineu. 50 excursions als llacs més emblemàtics. És un llibre de l'estil de l'anterior, en el qual l'autor ens proposa 50 llacs del Pirineu, ens ofereix en una dobla pàgina una espectacular fotografia del llac i ens descriu l'itinerari per arribar-hi. És un llibre a tot color, amb tapa dura, de gran utilitat i vistositat. Un excel·lent regal per aquest Sant Jordi. En aquest vídeo, l'autor ens presenta l'obra.

27/3/11

D'intensa activitat promocional

S'acosta Sant Jordi i l'activitat promocional a Cossetània està en el seu punt més àlgid. Des de dilluns s'ensobren i es porten a Correus els catàlegs de Cossetània i Lectio amb les novetats per aquest Sant Jordi. Les més de 6.000 persones que tenim en el mailing de l'editorial rebran d'aquí uns dies aquesta publicació perquè puguin veure les nostres propostes per al proper Dia del Llibre.
A inicis de setmana enviem per e-mail a totes les adreces que tenim al nostre mailing electrònic un missatge amb totes les presentacions de la setmana. Impressiona: onze presentacions. Me'n toquen tres en una setmana en què entre presentacions i compromisos de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana he hagut d'anar quatre dies a Barcelona. De les presentacions hem queda la il·lusió d'un autor, Andreu Gabriel, en veure com la seva primera obra El poble dels homes tristos és editada; l'encertada definició que el poeta Joan Guasch en va fer de Celdoni Fonoll, "poesicultor", i l'entusiasme de Darío Porras en la presentació de l'Abarçadari, qui va dir literalment que ell havia nascut "gràcies al Barça". El perquè, al pròleg del llibre ho explica.
Miro l'agenda de la setmana vinent i veig que està atapeïda com la que finalitzem. En tinc assignades quatre, entre elles la presentació a la llibreria Bertrand de Les millors postres de l'Àvia Remei, la darrera publicació de Remei Ribas que en un llibre vistós i il·lustrat ens ofereix les seves millors propostes per acabar els àpats. I com a presentació original la que Jesús Maria Tibau ha preparat per al seu nou llibre I un cop de vent els despentina. Dilluns dia 28, a les 20 h. realitzarà una presentació virtual al seu blog.
I mentre, hem acabat de resoldre aquesta setmana el sistema de distribució dels nostres llibres per a l'Estat espanyol que després del tancament d'Arc de Berà no havia quedat acabat de definir. En parlaré més detalladament en un proper post. En tot cas, el que estava clar és que la forma de treballar que hem fet fins ara amb la distribució de Lectio, que era la que ens va oferir Arc de Berà, amb una xarxa de subdistibuïdors per a les difrents zones de l'Estat espanyol ha resultat del tot ineficient. Esperem que en l'opció escollida que hem de posar a la pràctica abans de l'estiu, els llibres de Lectio, la majoria dels quals tenim editats també en català i que tenen una bona sortida pel mercat de Catalunya, siguin distribuïts de forma adequada per les llibreries de l'Estat espanyol.

20/3/11

Després de vuit mesos

La setmana passada, després de vuit mesos sense poder comptar cada mes amb els ingressos per la venda de llibres a les llibreries, hem tornar a fer la roda i hem cobrat el primer pagament que ens corresponia per la venda dels llibres a les llibreries després de la nova situació creada per la crisi d'Arc de Berà. El juliol de 2010 vam cobrar d'ArcLogi, empresa del grup Arc de Berà, que realitzava en aquell moment per a Xarxa de Llibres la logística editorial (tramesa de llibres als punts de venda i cobrament), el pagament que vencia. Els pagaments del mes d'agost, que precisament corresponen en bona part a les vendes de Sant Jordi, s'ajornaven sempre per contracte a mitjans de setembre. A inicis de setembre se'ns anuncia que Arc de Berà no podia fer front als seus pagaments i tampoc ArcLogi i el seu cobrament va quedar en suspens, cosa que ens ha creat a les editorials afectades un gran problema.
A l'octubre vam començar amb el nou logista Àgora, que paga deu dies després de 120 dies de la data de la factura, cosa força habitual en el sector. Per tant, vam facturar per primera vegada a Àgora el 30 d'octubre i a mitjans de març hem vist ingressats els diners per la venda dels nostres llibres a les llibreries del mes d'octubre. Han estat vuit mesos per tornar a fer la roda en què les editorials afectades pel tancament de l'Arc de Berà hem hagut de buscar solucions financeres per poder arribar a aquest termini, solucions financeres que s'han hagut de negociar en un context en què les entitats bancàries no hi posen facilitats.
Pel que fa a Cossetània, el primer que vam fer el mes de setembre i octubre va ser elaborar un pla de tresoreria que ens permetés arribar als nous cobraments i on hem utilitzat des de l'ajornament de pagaments pactats amb els proveïdors, a pòlisses de crèdit o a productes financers com el facturing, entre d'altres solucions. El pla elaborat s'ha portat a terme com estava previst. Ara saber que cada mes tornem a ingressar per la venda a les llibreries ens retorna a una situació més normal, tot i que encara no està resolt el deute d'ArcLogi, cosa que la nostra tresoreria segueix en trobar en falta. Des del setembre no hem parat de fer mil i una gestions, contactes i negociacions per resoldre el conflicte i encara ho estem fent. Tot plegat és un malson al que ens hem acostumat a conviure-hi però que no ens ha impedit seguir endavant i del què hem après moltes coses, que ens serviran pel futur de l'editorial.

13/3/11

Amb molta il·lusió

En la junta directiva de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana que es va celebrar aquest dijous dia 10 de març, Enrest Folch, fins aquell dia president, va anunciar la seva dimissió per poder atendre les seves noves obligacions professionals, tal vegada que recentment ha assumit la responsabilitat de director editorial d'Ediciones B. La junta va acordar que fos un servidor, vicepresident primer, qui assumís aquesta responsabilitat. Aquest acord, així com el d'altres canvis en la junta directiva, haurà de ser ratificat per l'assemblea de l'Associació que es portarà a terme a principis d'abril.
Assumeixo la presidència de l'Associació, prèvia ratificació com he dit de l'assemblea, amb molta il·lusió per treballar per l'edició en català; de la mateixa manera que ho he fet des de gener de 2010, com a vicepresident primer de la junta presidida per Ernest Folch o com a vocal des del gener de 2006 amb la junta presidida per Lluís Pagès.
Els propers temps seran molt importants per a l'edició en català. Hi ha diverses circumstàncies que ens faran treballar de valent i haurem de ser imaginatius. En primer lloc, la situació de crisi econòmica i el descens de les vendes dels llibres en general que ha afectat en major cruesa el llibre en català ja que és el que té menys rotació a les llibreries. A aquest fet hi hem de sumar les retallades que ja se'ns han anunciat dels ajuts institucionals, retallades que arriben a un sector que ja veia com per exemple ajuts com el de traduccions o el propi ajut a la producció no arribaven a cobrir el que s'esperava. I finalment, el canvi de paradigma que viu el món del llibre en general amb l'aparició dels formats de lectura digital. Afrontar aquests reptes ho farem conjuntament tota la junta directiva de l'Associació, un equip d'editors que ha demostrat les ganes de treballar i de fer aportacions per millorar l'edició en català. En la nostra ment, tots tenim clar que cal augmentar el nombre de lectors en català. Com he comentat altres vegades en aquest blog tant sols un de cada cinc lectors de Catalunya llegeix habitualment en català. La nostra tasca ha de ser treballar amb insistència per millorar aquestes dades. A això és el que hem de dedicar com a objectiu prioritari els nostres esforços.

6/3/11

L'errada

El dilluns em deixen sobre la taula una de les novetats que hem de distribuir aquest mes de març. Li faig un cop d'ull i constato amb satisfacció que el llibre ha quedat ben imprès i que la coberta fa goig. Al cap d'una mitja hora, la responsable comercial ens comenta que ens fixem on està posat l'accent en la principal paraula de la coberta que té un cos de lletra grandiós. Ràpidament ens posem les mans al cap: l'accent està equivocat de lloc i ningú se n'havia adonat abans. El llibre no es pot distribuir d'aquesta manera i caldrà buscar la solució encara que això suposi repetir la impressió de tota l'edició. Mentre parlem amb l'impressor i trobem la fórmula per resoldre-ho tot desenquadernant el llibre i reimprimint la coberta de nou, analitzem el perquè no hem detectat l'error i repassem si s'ha seguit tot el procediment que tenim establert per tal d'evitar aquestes situacions.
L'error és humà i el dissenyador es va equivocar a l'hora de posar l'accent. Sempre hem comentat que millor no fer errors, evidentment, però que sobretot hem d'establir un sistema per a detectar-los perquè en qualsevol moment es poden produir. El disseny va ser aprovat pel director editorial, per un servidor i va ser corregit i revisat per una fil·lòloga. Es van fer correccions en el text de la sobrecoberta i de la biografia de l'autor però ningú va detectar l'error de grans dimensions en la principal paraula de la coberta. Es va enviar una prova de la coberta a l'autor per correu electrònic i aquest també en va donar el vistiplau. Fins a quatre persones diferents a més del dissenyador havien vist fins el moment la coberta. El llibre es va enviar a impremta i vam rebre la prova de la coberta. Tenim establert que tres persones diferents l'han de signar i l'han de revisar i que l'impressor no la pot entrar a màquines fins que no rebi la prova revisada i signada Ningú va detectar l'errada.
La imatge de la coberta va ser utilitzada pel departament de premsa i comercial per fer la fitxa del llibre i imprimir el catàleg que es mostra a les llibreries per rebre les comandes. Ningú va detectar la falta. El procediment que hem seguit és el que tenim establert per detectar errades com aquesta. S'ha seguit correctament. S'han revisar els detalls de la coberta, que l'ISBN i el codi de barres estigués bé, que el nom de l'autor fos correcte, que el número de la col·lecció que té fos el que li correspon, que el disseny s'adeqüés en tots els seus elements al model de la col·lecció, etc. Hem parat la màxima atenció en intentar trobar errades en la lletres petites i no ens hem fixat que la falta era en les lletres més grans. En fi, som humans i ens equivoquem i a vegades ens equivoquem tots a la vegada.

27/2/11

El drama humà sobre la platja d'Argelers

La meitat dels catalans han tingut o tenen algun parent que va estar al camp de concentració d'Argelers. Aquesta dada l'aporten Felip Solé i Grégory Tuban en el llibre Camp d'Argelers 1939-1942 que hem editat aquest mes de gener i que és producte del documental Argelers que va produir TV3 dirigit per Felip Solé. En el meu cas formo part d'aquesta meitat que hi va tenir parents, no un, sinó dos, i de cada branca familiar: un tiet-avi de la part familiar de la mare i un tiet-avi per la part familiar del pare. D'ells havia sentit com explicaven el seu pas per aquest camp de concentració. Un dels tiets va tornar cap a l'Estat espanyol en un penós viatge en tren que el va portar cap a la frontera entre els estats espanyol i francès per Euskadi, l'altre es va quedar a l'exili. Els dos però van sofrir la inhumanitat que es va viure a Argelers i a altres camps de la Catalunya Nord.
En altres llibres de testimonis de la retirada havia llegit les penúries que s'hi va passar però en aquest que acabem de publicar, el treball més complet que s'ha editat sobre Argelers, els autors ens aporten moltes dades i imatges inèdites sobre la magnitud del drama humà que s'hi va viure; i ens aporten també testimonis colpidors. A l'interior dels filats d'Argelers es va tractar els republicans que hi van fer cap de manera brutal. En el llibre s'explica la gana que s'hi va passar, la manca de salubritat, el fred, les malalties, el despreci dels guardians, el seus cops i maltractaments. A Argelers hi va haver violacions, morts per falta de condicions humanes per sobreviure-hi i per altres causes. Argelers va ser un infern humà, un drama que hem de recordar que es va iniciar en la retirada cap a un país amb un sistema democràtic, cap a un Estat, el francès, que es presumia que devia almenys garantir els mínims drets humans de les persones.
Argelers va ser un camp de concentració vergonyant. Els autors expliquen en l'obra l'inici del camp i la seva evolució i com va ser utilitzat pel govern de Vichy per controlar-hi a més de republicans catalans i espanyols, europeus ideològicament contraris al nazisme, gitanos o jueus. D'aquests n'hi van haver que després d'Argelers va fer cap als camps d'extermini nazis.
En les darreres frases del llibre, els autors en sintetitzen el significat d'aquest camp:
Sobre aquella platja àrida s'hi va jugar un drama en tres actes palpablement demostrats: la incapacitat d'endegar el flux de refugiats de la Retirada de l'hivern del 1939, "l'estranya guerra" entre setembre i maig del 1940 i, a partir del juny del 1940, la col·laboració de França amb l'Alemanya nazi, l'Espanya franquista i la Itàlia feixista convertida en croada contra l'enemic comú. El camp d'Argelers és un laboratori de mesures d'exclusió per a estrangers a cel obert del qual no subsisteix cap resta física si no són les ombres ardents d'una història enterrada en sorra batuda al vent.
Podeu veure el vídeo de la presentació del llibre que vam portar a terme a la llibreria Laie.

19/2/11

El llibre digital, un any després

Repasso un power point que vaig fer l'any passat per una sessió a la Blanquerna, que aquesta setmana he de repetir i on aprofito per parlar del llibre electrònic. Veig que he de refer diverses pantalles perquè en un any, malgrat que a l'Estat espanyol no ha succeït encara l'explosió del llibre electrònic, que ja arribarà, hi ha hagut canvis importants.
Per a mi, el que ho és més és l'aparició de l'ipad d'Apple amb la venda de milions d'unitats i que és utilitzat també per a la lectura de llibres electrònics. En contra, dels "tradicionals" e-readers de la còmoda tinta electrònica, amb poques utilitats més enllà de la lectura, els nous tablets obren tot un món connectat a la xarxa que obligarà a variar el concepte de llibre digital. Amb els e-readers llegim llibres fets i pensats en paper en un aparell digital, després d'un procés de transformació. Els tablets obligaran a crear ellibres pensats directament per al món digital i destinats únicament a ser llegits en aquest entorn. Hi ha hagut altres fets importants en el darrer any com l'entrada en el món dels llibres digitals dels editors més grans de l'Estat espanyol a través de la plataforma Libranda, capitanejada per Planeta.
Incorporo també el gràfic que reprodueixo en aquesta pàgina sobre els soports de lectura extret de l'Enquesta sobre Hàbits de Lectura de la Federación de Gremios d'Editores de España on veiem que un 47,8% dels lectors llegeix en format digital. De moment, però, només un 5,3% dels lectors digitals llegeixen e-books tot i que aquesta dada s'ha incrementat en un 0,6% en el darrer mig any. De totes maneres, només un 1,3% dels lectors digitals utilitzen e-readers. Ho entenc; com vaig fer l'any passat prendré l'e-reader que tinc per mostrar-lo a la sessió. Veient la possibilitats que ofereix comparades amb els tablets sembla un aparell a hores d'ara anacrònic. O evolucionen o difícilment, penso, tindran espai en el món digital.

12/2/11

Una setmana després

Demà diumenge farà una setmana que es van acabar les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela que van fer viure als vallencs un dies intensos, esgotant tot el temps disponible per a viure-les, per a olorar el seu flaire, per a sentir interiorment aquella emoció inexplicable que tant sols notem els vallencs quan les gaudim. Un sentiment similar, suposo jo, al que deuen viure altres persones en altres festes que se celebren arreu del món i que tenen una atracció particular per aquells que les entenen i en saben el que signifiquen. En dos articles, un a El Puntt (aquí) i un altre al Diari de Tarragona (aquí) que he escrit durant les Decennals he expressat la meva visió particular de la festa.
Ara cadascú ha guardat les Decennals en el seu record i ha interioritzat els seus millors moments. Els meus estan en alguna de les imatges d'aquest recull que vaig incorporar durant els deu dies de les Festes al meu perfil de Facebook. Les Decennals del 2011 formen part dels meus millors moments viscuts com els petits records que en tinc del 1971 i les intenses vivències del 1981, 1991 i 2001.
El programa ha estat ampli i divers; voldria però en aquest post recordar algunes de les activitats culturals que s'han organitzat. Les Festes es van iniciar amb la inauguració de l'exposició sobre Narcís Oller, que encara es pot visitar durant els caps de setmana dels mesos de febrer i març a l'antiga Biblioteca Popular. Val la pena arribar-s'hi per aprofundir en el coneixement d'aquest excel·lent novel·lista vallenc. A més de la d'Oller hem gaudit d'una excel·lent exposició sobre la visió de la festa de la nissaga de fotògrafs Català (Pere Català Pic, Francesc Català-Roca i Pere Català Roca), exposició que serà itinerant, com la d'Oller, i que es podrà veure a arreu del país, i també de la mostra Lumen, ubicada en diferents espais de la ciutat i en la que diferents artistes contemporanis donen una visió particular sobre la llum, eix important de les Decennals. Encara es poden veure la majoria dels muntatges, un espectacle artístic de primer ordre. Val la pena qui no els hagi vist arribar-se a Valls per a contemplar-los. A destacar especialment el muntatge de l'església del Carme. Al pati de Sant Roc, amb menys mitjans, però amb molts records, hom pot veure una mostra de fotografies de grups d'escolars vallencs al llarg dels anys.
La nissaga Català també fou protagonista en ser, els tres fotògrafs, nomenats Vallencs Il·lustres en un acte que resultà emotiu i en el que destacà el vídeo que Canal Reus TV realitzà sobre els tres fotògrafs vallencs, que podeu veure aquí. L'acte literari en el què es donà a conèixer el guanyador del premi Decàlia de poesia, Jordi Julià, obra guardonada que publicarem properament a Cossetània en el que serà el segon llibre d'aquest poeta que tindrem en el catàleg de l'editorial, després que publiquéssim Murs de contenció, obra guanyadora del premi Ramon Comas i Maduell de poesia del 2003, resultà de qualitat, entretingut i molt encertat. El guió de Joan Cavallé i tot l'espectacle en sí presentat amb elegància per Xavier Graset va ser del tot excel·lent. Els textos que Alfred Bosch, Màrius Serra, Isabel Clara-Simó i Margarida Aritzeta van escriure sobre diversos moments viscuts de la Festa van resultar un testimoni colpidor. Properament també els publicarem. Val la pena tenir-los recollits.
Pel que fa al teatre, vaig assistir a l'obra Londres, protagonitzada per la vallenca Marc Ulldemolins i Pau Roca, en un espai, la vela del Col·legi la Candela, inadequat per a la seva representació, i a l'estrena d'Èxode de la pallassa vallenca Pepa Plana, una obra valenta, que no va deixar indiferent a ningú i que tracta una temàtica, la Guerra Civil, la retirada, l'exili i els camps de concentració, que pels comentaris posteriors a l'estrena encara és una ferida que no està prou cicratitzada. Conversant posteriorment amb Pepa Plana, amb qui recordaven les Decennals viscudes el 1981, m'explicà que dos avis seus havien estat a Argelers i a l'exili. Tot plegat, en el mateix moment en què estava llegint Camp Argelers (1939-1942), llibre que hem editat fa poques setmanes i sobre el qual em parlaré en el proper post.
Amb tot això, hem tingut deu dies intensos, sense temps per fer quatre notes al blog, amb moments per ballar, per escoltar música, per riure, per passejar, per degustar les tapes i també per viure els moments culturals que se'ns oferia. Unes Decennals que resten dolçament en els calaixos del records íntims i personals.

25/1/11

Narcís Oller. Literatura i modernitat

Com a un dels primers actes de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, dimecres dia 26, a les 6 de la tarda, a l'edifici de l'antiga Biblioteca Popular de Valls s'inaugurarà l'exposició Narcís Oller. Literatura i modernitat, que ha estat possible gràcies a la iniciativa de la Societat Narcís Oller i al finançament de la Fundació Festes Decennals, la Diputació de Tarragona i la Institució de Lletres Catalanes. L'exposició estarà oberta durant les festes i també els caps de setmana d'aquests mesos d'hivern.
La mostra és una excel·lent oportunitat per apropar-nos a la figura de Narcís Oller. La idea del contingut ha estat del filòleg Roger Roig i el disseny conceptual i dels elements que s'hi exposen ha anat a càrrec d'Àlex Rull. He vist les proves del material que preparaven i tot plegat em sembla excel·lent. Tinc ganes de veure-ho en el seu espai. L'exposició és el resultat del treball realitzat els darrers anys a iniciativa de la Societat Narcís Oller de poder tenir catalogat tota la documentació sobre l'escriptor vallenc. Això ha permès per una banda poder editar l'Àlbum Oller i per l'altra poder fer realitat aquesta mostra. L'exposició serà itinerant per la qual cosa es podrà veure en altres indrets de Catalunya. La llàstima que tot aquesta feina de catalogació no pugui ser la base pel Centre d'Interpretació de Narcís Oller que estava programat a la nova biblioteca pública que s'està construint a Valls però que a causa de la poca maduresa que a vegades demostren alguns polítics, va acabar sense estar present en el projecte constructiu.
L'exposició sobre Narcís Oller permetrà obrir finalment l'edifici de l'antiga Biblioteca Popular de Valls, que ha estat per vergonya dels vallencs quinze anys tancat. Aquest edificació noucentista va albergar la primera biblioteca pública que va inaugurar la Mancomunitat de Catalunya, l'any 1918, en època doncs de Narcís Oller. La imatge que acompanya el post és de la inauguració de la Biblioteca Popular de Valls.

22/1/11

Dos llibres de l'exili

Acabo la setmana i m'enduc cap a casa dos llibres que seran novetat aquesta setmana. Un tot just ha arribat de l'imprempta Camp d'Argelers. 1939-1942, de Felip Solé i Grégory Tuban, l'altre fa més dies que el tinc sobre la taula però aquesta setmana en farem el servei de la novetat a les llibreries, L'exiliada. Segona part, d'Artur Bladé Desumvila. Els dos tracten de l'exili. Els llegiré tot just acabi les poques pàgines que em queden de Les tombes buides, I premi de narrativa Món Rural escrit per Marc Masdeu en el qual demostra el seu domini de la llengua i la seva capacitat narrativa.
Camp d'Argelers. 1939-1942 és un llibre que neix a partir del documental Argelers que Felip Solé va dirigir per TV3. N'he llegit capítols solts mentre l'editàvem, però ara vull llegir-lo tot d'una tirada. És un excel·lent treball històric sobre aquest camp de concentració de trist record per a molts republicans que hi van fer cap en fugir de l'exèrcit franquista. El llibre a més està acompanyat de fotografies sobre el camp, moltes de les quals no s'havien publicat mai. Recordo que junt amb la responsable de publicacions de TV3, Elena Goixens, vam anar a la platja d'Argelers, l'hivern del 2009, quan Felip Solé filmava escenes pel documental amb barracons construïts similars als que s'hi van utilitzar, i de quina manera tot plegat em va acostar en un viatge en el temps a l'any 1939. Era un dia ventós, com tants n'hi ha a l'hivern rossellonès, i fredot. No s'hi estava bé a la platja d'Argelers. Pensava jo, tot plegat hi he estat una estona però quant de sofriment es devia patir sobre aquesta mateixa sorra per part d'uns refugiats exposats a les inclemències del vent, del fred, de la pluja, amb poc menjar i amb la tristesa d'haver deixat casa seva.
Aquest viatge en el temps cap el període comprès entre el 1939 i 1942 és més possible fer-lo amb la lectura dels textos d'Artur Bladé. Ara publiquem L'exiliada. Segona part, un llibre inèdit, un Bladé que mai ningú havia llegit, un Bladé Desumvila peculiar, perquè el dietari d'aquesta segona part de L'Exiliada l'autor segurament no s'haguera pensat mai que es publicaria. En el llibre hi podem llegir l'escriptura de Bladé quan escrivia el dietari, un Bladé tal com raja, sense cuinar, sense estar elaborat, llegit just a partir de les seves notes. Faig lectura d'unes pàgines, i malgrat faltar-hi l'elaboració dels textos que Bladé va realitzar en el primer volum de L'exiliada, fàcilment s'hi identifica l'escriptura clarament bladeriana i hom comprova de quina manera l'autor deixa testimoni dels darrers dos anys del seu exili "francès". Tinc ganes d'endinsar-m'hi, la primera part de L'exiliada la vaig trobar excel·lent, primer però Camp d'Argelers. 1939-1942.

19/1/11

Un recorregut poètic per la geografia urbana i emocional de Valls

Onze x 2. Valls 2011 és l'aportació que fem des de Cossetània a les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, que se celebraran durant deu dies entre finals de gener i inicis de febrer a la capital de l'Alt Camp. El llibre és un recorregut poètic per la geografia urbana i emocional de la ciutat realitzat per onze poetes i dos fotògrafs vallencs.
Fa deu anys en motiu de les Decennals del 2001 vam publicar en llibre Deu + 1 en el que onze narradors vallencs van escriure un relat que d'alguna manera o altre tenia com escenari les Festes Decennals.
Aquest cop vam proposar al col.lectiu literari BValls de Lletres que és qui ha coordinat l'obra que poetes de la ciutat fessin un poema sobre un racó de Valls a partir de fotografies de Francesc Parés i Carles Cubos. El resultat és Onze x 2. Valls 2011 que es presenta dimecres dia 19 de gener a 2/4 de 8 del vespre a la Sala d'Actes de l'IEV. La presentació anirà a càrrec del poeta Celdoni Fonoll, amb la col·laboració especial de Lloll Bertan.
Podeu veure el vídeo que Marta Ferré ha realitzat com a promoció de l'obra.

16/1/11

Sobre Iquino

El 2010 s'ha celebrat el centenari del naixement del director i productor de cinema Ignasi Ferrés Iquino, qui va néixer a Valls el 25 de juny de 2010. Divendres el col·lectiu Sal Grossa, que ha realitzat diverses activitats per commemorar-ho, va organitzar una taula rodona que em van demanar que moderés.
Iquino va ser tot un personatge en el món del cinema, emprenedor nat va realitzar moltíssima feina com a director, productor, guionista, va escriure teatre, sabia dibuixar, música. Sobre ell Àngel Comas va escriure una completa biografia publicada per Laertes. En la taula rodona es va poder escoltar els testimoni de diversos vallencs que d'alguna manera o altre van estar en contacte amb Iquino.
En primer lloc Pere Cano va situar Iquino en el món del cinema. Cano va destacar el poder d'adaptació que va tenir al llarg de la seva vida. Digué que "tenia una tècnica que va crear escola. Sabia treure partit de qualsevol limitació i s'apuntà a totes les modes en el món del cinema i fins i tot s'anticipà a algunes. El problema és que va fer massa pel·lícules".
Molt interessant va ser el testimoni del director de cinema vallenc Ignasi P. Farré qui en els inicis de la seva carrera com a cineasta va fer d'ajudant de direcció de la penúltima pel·lícula que va dirigir Iquino, Hombres que rugen. Farré va comentar que Iquino va morir desenganyat pel poc reconeixement del sector. I és que l'etapa de la transició en què Iquino es dedicà a les pel·lícules S va fer oblidar un Iquino que els anys quaranta i cinquanta dirigí llargsmetratges reconeguts com Brigada Criminal o entre d'altres El Judas, alguns dels quals han esdevingut de culte. Farré va destacar que mentre les productores de cinema deixaven Barcelona per instal.lar-se a Madrid, "Iquino aguantà incombustiblement a Catalunya".
Recordar des de Valls la tasca d'Iquino ha estat possible en gran part gràcies a la feina feta per Manuel Fernández qui s'ha dedicat en cos i ànima els darrers anys a recopilar la màxima documentació possible de quatre directors de cinema nascuts a Valls: Ignasi Farrés Iquino, Pedro Lazaga, Joan Bosch de qui a Cossetània vam publicar una biografia escrita per Àngel Comas, i Ignasi Farré. Fernández digué que Iquino a "se'l va tractar injustament"' i que "en totes les seves pel·lícules va demostrar el seu mestratge".

9/1/11

Més autoestima

Ho diu Sam Abrams en l'entrevista que Ada Castells li fa al suplement de Cultura de l'Avui d'aquest dijous passat:
... No estic segur que Catalunya es cregui la gran cultura que té. Una de les critiques que se'm fa és que jo veig meravelles a cada cantonada, però és que són certes! Tu has estat al PEN com jo i has pogut veure com algú d'Indonesia et ve amb una antologia de la seva literatura. Ho mires amb molt d'interès però no hi trobes cap valor artístic. En canvi, la cultura catalana té un bon nivell.

... Trobo que la qualitat intrínseca de la cultura catalana, amb escriptors d'un nivell altíssim en tots els gèneres, mereixeria una assistència de primera, i no la té. A la televisió, els programes de llibres semblen sectes i als telenotícies no surt mai cap autor. Als Estats Units si Philip Roth treu novel·la, la premsa hi va. Si Bellow publica la seva correspondència és una festa major de costa a costa. Aquí, ja pots fer el que vulguis, que res de res. I al damunt la cultura castellana passa al davant.
Hi estic molt d'acord. En aquest país nostre ens falta autoestima, i a més, costa molt, massa, que es faci cas als escriptors catalans. Qualitat com diu Abrams n'hi ha. I qualitat literària és la que produeix l'escriptor ebrenc Josep Igual de qui aquesta tardor hem publicat el llibre No és el que sembla, un recull de relats on hom gaudeix del estil identificatiu de l'autor. Escolteu-lo en un dels relats del llibre, "Neonadal al tercer quadrant".

2/1/11

El Dragon Khan del 2010

S'ha acabat el 2010 i un té un certa sensació d'haver viscut l'any en un Dragon Khan, la sensació d'haver passat els dies i els mesos amb pujades i baixades a velocitat vertiginosa sense tenir temps per a trobar moments per poder treballar en tranquil·litat. Ha estat un any intens, molt, intens potser el més des que vam crear Cossetània. Ha estat un any diferent, sense rutina, i del qual hem d'aprendre que és possible navegar i avançar amb el vent en contra. El resultat del viatge és poc previsible mentre aquest transcorre però si l'esforç és constant tard o d'hora trobarem una bona direcció.
El 2010 va començar amb un dels projectes pel que més esforços hi havíem dedicat el 2009, la creació d'una comercial, Xarxa de Llibres, impulsada per tres editorials independents Angle, Bromera i Cossetània. El repte era molt interessant i els interrogants grans. Van caldre els primers mesos de l'any per superar les incerteses i les sorpreses que esdevenen quan un s'inicia en una realitat nova. De totes formes, el que més trasbals ens va produir va ser el trasllat dels llibres que Arc de Berà va realitzar de les naus de Montigalà a Gualba. La mesura, que amb el pas del temps cal emmarcar-la amb la crisi que mesos més tard es va produir amb el tancament d'aquesta distribuïdora, va provocar-nos moments de gran tensió en veure que els llibres no arribaven a les llibreries amb la puntualitat desitjada. Vam salvar el Sant Jordi però amb massa desgast.
Semblava que al maig arribaria la normalitat i durant uns mesos vam treballar amb intensitat amb projectes com l'aparició de les guies Essencials, les úniques guies de turisme en català, i amb la preparació de les novetats per a la tardor amb les que estàvem molt esperançats. El mercat del llibre però estava i està tou, com tot el què depèn del consum privat, i els retorns de les llibreries van esdevenir més nombrosos dels desitjats. Eren i són les conseqüències d'una crisi econòmica severa que com no podia ser d'altra manera també ha arribat amb cruesa al món del llibre i com no pot ser d'altre manera, qualsevol situació de crisi afecta en més mesura els més dèbils i en aquest cas el llibre en català passava i passa més dificultats, ja que és el que té menys rotació al punt de venda i per tant és el que més ha estat castigat pel retorn.
La tornada de les vacances ens tenia preparada una sorpresa inesperada. El 9 de setembre, la data la tinc gravada al cervell, Arc de Berà ens anunciava el seu tancament i que no podra fer front als pagaments. De tot plegat, del trasbals que això ha suposat n'he parlat en diverses ocasions en aquest blog. He esmerçat moltes, moltíssimes hores, com altres editors afectats, en poder resoldre els problemes que ens ocasionava aquesta crisi. Hem resolt satisfactòriament un nou sistema logístic però encara no s'ha pogut establir una forma perquè els editors poguem tenir la tresoreria que ens manca des de l'impagament d'Arc de Berà. Aquest és una de les qüestions que hem de resoldre durant les primeres setmanes del 2011.
Tot i així, l'any 2010 també ha servit per avançar i per apostar per nous reptes. Entre d'altres qüestions, hem canviat el disseny del nostre web que s'havia quedat antiquat, hem creat una Sala de Premsa amb moltes més prestacions que el blog de premsa i hem creat un Club de Lectura digital com a eines de promoció a la xarxa dels nostres llibres. També hem iniciat projectes que ens són importants com la col·lecció El meu petit animalari, creada amb la voluntat d'ampliar l'oferta de llibres de natura i encaminada en aquest cas cap els més petits, o la que comentava, la col·lecció guies Essencials, les úniques guies de viatge en català, o també la col·lecció Physis de petites guies de natura. I hem editat llibres que han estat exitosos i que han aparegut al top ten de vendes de llibres en català com La primera guia del boletaire, Escoltant Cruyff, La Riera o el gran èxit d'aquesta tardor hivern Temps de neu, 25 anys.
Per altre part, el 2010 no ha estat l'any en què ha esclatat el llibre digital. Hem augmentat el nostre fons digitalitzat al portal www.edi.ca i fem els primers passos per vendre continguts fragmentats o per capítols. El sector digital ha crescut però menys del què molts esperàvem. Encara falta recorregut per arribar a la maduresa del mercat nordamericà. Caldrà doncs adaptar els nostres plantejaments a la velocitat de penetració al mercat del món digital.
Amb tot plegat hem arribat al 2011, un any que no es preveu mancat de dificultats. Com he comentat abans, hem d'acabar de resoldre urgentment la qüestió de l'impagament d'Arc de Berà. De totes maneres, el que hem d'esperar com a notícia més important és que la venda de llibres es torni a créixer No podem però, en qualsevol cas, està parats i en aquest sentit treballem amb nous projectes i amb noves idees per al futur amb la idea clara de millorar, d'avançar, d'intentar estar al dia i sobretot de saber adaptar el que oferim a les realitats i inquietuds del moment. El 2011, Cossetània complirà el seu quinzè aniversari. No ho celebrarem amb l'esplendor de quan vam fer deu anys. Les circumstàncies del moment recomanen prudència, però d'alguna manera recordarem que ja tenim quinze anys.