27/9/07

El Liber i les fires de llibres dels mesos de tardor

El mes d'octubre, i els mesos de tardor en general, ens arriben als editors amb una intensa activitat firal. Comencem, la setmana vinent, del 3 al 5 d'octubre amb el Liber, que cada any es porta a terme una setmana abans de la Fira de Frankfurt de manera que els editors d'Amèrica Llatina puguin aprofitar el viatge que fan a Europa per assistir als dos esdeveniments.
Des que vam crear l'any passat el segell Lectio Ediciones, Liber és una fira que ens serveix per realitzar algun contacte. Aquesta fira se celebra amb alternança anual entre Barcelona i Madrid. Com que els dos darrers anys s'ha celebrat a la capital de l'Estat, ara se celebraran dues edicions seguides (2007 i 2008) a Barcelona. Aprofitarem Liber per poder-nos reunir amb els distribuïdors que ens comercialitzen el segell Lectio a l'Estat espanyol. Ara que ja fa mes d'un any que vam crear-lo, podem constatar que una de les dificultats més grans que tenim és aconseguir un bon posicionament a les llibreries espanyoles. Ens cal doncs treballar en aquest sentit i és importantíssim poder mantenir un diàleg personal amb els distribuïdors i facilitar-los la major informació possible. També Liber ens ha de servir, ara que ja tenim un mínim catàleg, per iniciar contactes amb l'objectiu de poder comercialitzar els nostres productes a Amèrica Llatina. Per fer-ho comptem amb els consells molts valuosos d'editors independents catalans com nosaltres que tenen segell en català i castellà.
Liber té un interessant programa de xerrades i conferències. M'ha cridat l'atenció la V Jornada del Sector Editorial i e-learnig que se celebrarà el dijous 4 d'octubre i d'on destaco un taller del grup Dosdoce sobre tendèncis del marketing online del llibre i una ponència que porta per títol Las nuevas posibilidades de Internet: Second Life y el mundo editorial, realitzada per la divisió corporativa d'IL3-Universitat de Barcelona. Em serà difícil anar-hi perquè no volem destinar més d'una jornada al Liber ja que la setmana següent en motiu de la Fira de Frankfurt ja estarem força dies fora del despatx, però aquestes qüestions de màrqueting per Internet i de noves possibilitats, com Second Life, em són d'interès. Després del Liber, el 6 i 7 d'octubre tenim la Fira del Llibre de Muntanya i seguidament la Fira de Frankfurt. El novembre, entre el 21 i el 25 de novembre, el Saló del Llibre al qual, Cossetania, hi assistirem, com l'any passat, amb un estand conjunt entre nosaltres, Arola Editors, Publicacions de la URV i la Diputació de Tarragona, i, encara els queda, a molts editors, nosaltres de moment encara no hi anem, la Feria del Libro de Guadalajara, del 24 de novembre al 2 de desembre.

23/9/07

Quan les coses s'expliquen des de Madrid i l'origen dels castells

Es habitual que cada setmana hagi d'anar a entre una i tres presentacions de llibres de Cossetània. La setmana que avui diumenge acaba hem tingut quatre presentacions; com que ens les repartim amb el director editorial, he anat en dues sobre les quals voldria fer uns comentaris.
Dimecres, dia 19 de setembre, vam presentar Catalunya explicada als alemanys, obra de Klaus-Jürgen Nagel i també publicada en alemany per Messidor Verlag (Katalonien eine kleine Landeskunde) . L'autor va exposar que era necessari el llibre per poder fer arribar als ciutadans alemanys la realitat de Catalunya explicada amb rigor i realisme. Nagel exposà que a Alemanya quan es parla de Catalunya s'explica habitualment la versió que se'n té des de Madrid. Segons el professor alemany, els corresponsals de premsa fan les cròniques des de la capital de l'Estat i tenen com a referència els mitjans de comunicació i la premsa que allà es fa. Llavors, si un fa cas del que s'hi diu no és estrany que, segons digué, fins i tot mitjans seriosos i de prestigi hagin fet cròniques on comentaven que a Catalunya existeix una policia lingüística i la comparaven amb la policia religiosa dels talibans. Déu n'hi dor!. El que em preocupa del cas és que en la gran majoria dels casos, els corresponsals de premsa dels diferents mitjans de comunicació internacionals tenen la seu a Madrid i que, com és el cas del alemanys, la versió que els arriba és la que s'explica des de la capital de l'Estat; per tant la realitat catalana els és sempre esbiaixada i la versió que tenen dels conflictes territorials a l'Estat espanyol no és la real. Mala imatge tindrem internacionalment si els corresponsals de premsa fan cas del que es publica en la majoria dels mitjans de la capital de l'Estat. (Més informació sobre la presentació del llibre en aquest post).

L'origen dels castells
Dijous, dia 20 de setembre, a Tarragona es va presentar L'origen dels castells, obra de Joan Bofarull que va guanyar el III Premi d'Assaig l'Espiridió. La presentació anà a càrrec del president del Parlament de Catalunya Ernest Benach, qui és casteller (ha estat cap de colla dels Xiquets de Reus) i coneix molt aquesta tradició catalana. Benach féu un discurs brillant i aportà dades d'interès que reprodueixo.
Digué que segons una enquesta de la Coordinadora de Colles Castelleres, un 12,2% de la població de Catalunya estaria disposada a formar part d'una colla castellera. També comentà que l'audiència que obté Televisió de Catalunya en les retransmissions castelleres és superior a la de determinats esports i que "el fet casteller és una realitat cada vegada més assumida per la població de Catalunya". Va afirmar que la incorporació de les dones als castells ha estat essencial i que sense les dones "no es farien els grans castells que es fan". Comentà que els darrers 25 anys hem vist els millors castells de tota la història del món casteller i que per arribar a aquest punt "la competitivitat ha jugat un paper fonamental".
El president del Parlament, assegurà que "els castells són emoció, sentiment de festa, cultura (de la millor que es fa en aquest país), identitat (els castells són poble), patrimoni i memòria" i que seria molt positiu que els castells siguin declarats algun dia patrimoni de la humanitat. Finalment, emprà tres paraules per definir els castells: identitat, integració i emoció. "Identitat: els castells sempre han expressat desacomplexadament la seva identitat. Integració: moltes persones vingudes de fora han après a estimar el país gràcies a integrar-se en el món casteller. Emoció: els castells són un patrimoni emocional del país, són un emoció col·lectiva, i és molt important que siguem capaços d'emocionar-nos col·lectivament."

Un nou bloc
Per acabar, aquesta mateixa setmana la Catosfera ha tingut la incorporació d'un bloc de la Tardor Literària de Tarragona, 5sentits, des d'on podrem seguir les notícies i novetats que generi aquesta activitat literària de la ciutat de Tarragona. L'anirem llegint.

20/9/07

La Ruta Literària Narcís Oller

Un dels objectius que es va proposar la Societat Narcís Oller quan es va crear a Valls fa cosa de dos anys era, per promocionar la figura d'aquest escriptor vallenc, crear una ruta per la ciutat. La ruta, gràcies en molta part a l'empenta de l'anterior regidor de cultura de l'Ajuntament Jordi de Bofarull, es va inaugurar per Sant Jordi. En els onze punt escollits s'hi va instal·lar una placa de metall a terra i un plafó a la paret on s'explica la importància de l'indret en qüestió en la vida o en l'obra d'Oller, i un petit text de l'autor. Ara, la Societat Narcís Oller acaba d'editar un tríptic per ajudar a aquelles persones que vulguin seguir la Ruta.
L'itinerari per Valls (el Vilaniu d'Oller) comença a la plaça del Quarter on hi ha un bust de l'escriptor i s'endinsa posteriorment pels carrers del barri antic de la ciutat. Transcorre cap al carrer de la Cort, on va néixer; la plaça del Blat, punt central de l'activitat de la festa major de Sant Joan, tal com Oller retrata a Vilaniu; l'església de Sant Joan; la plaça dels Escolans; el carrer Major, on Oller hi situà el Casino; el Portal Nou; la plaça del Carme, on l'autor hi narra accions tan a Vilaniu com a La Febre d'Or; el carrer Sant Antoni; la plaça dels Alls, indret on l'escriptor hi va viure molts anys i acaba al Pati, plaça principal de la ciutat.
A la portada del tríptic (imatge que acompanya el post) hi ha un petit text biogràfic de l'autor i a la contraportada un text d'Oller extret de la novel·la Vilaniu que hi diu el següent:
"Però, tornada i tot a la realitat, sempre quedava Vilaniu, amb aquells cels, amb els seus camps gemats, amb l'ordre plaent del seu panorama i la quietud dels seus carrers, on el sol s'adormia com en el seu llit desitjat; sempre quedava Vilaniu com un trosset de Paradís. I donya Isabel comprenia que els seus veïns arribessin a dir que, a l'altre món, l'enyorarien. Ah! que bé li esqueia, el nom! Era un niu, el niu més plaent de la terra".

16/9/07

"Dersú Uzalà. Pel país de l'Ussuri"

En el darrer post abans de marxar de vacances, comentava que m'emportava per llegir el llibre de Vladímir Arséniev, Dersú Uzalà. Pel país de l'Ussuri, editat per Símbol Editors. L'Enric Faurà envià, posteriorment, un comentari al post tot dient que ja diria què m'havia semblat.
D'entrada, vull felicitar Simbol Editors per haver-se atrevit amb l'edició d'aquest llibre que en ser una obra amb paginació elevada ha d'haver estat un risc d'edició important. El llibre està traduït per Miquel Cabal. El treball realitzat per traductor és excel·lent i introdueix al llarg de les pàgines diverses notes que et serveixen per aclarir qüestions bàsicament de botànica i zoologia i fins i tot per puntualitzar l'autor.
El llibre consta de dues narracions: Dersú Uzalà i Pel país de l'Ussuri fetes per l'explorador rus Vladímir Arséniev a finals del segle XIX en les que detalla les exploracions que realitzà a la zona del riu Ussuri. En el seu viatge, Arséniev es troba amb Dersú, un caçador que viu sol a la taigà. Entre ambdós s'estableix una amistat profunda. L'experiència en el medi natural de Dersú, que fins i tot li serveix per salvar la vida de l'explorador en una impressionat borrufada, és un dels principals atractius de l'obra. Dersú es comunica amb un llenguatge lèxicament poc ric però que disposa d'un gran valor humà. Les converses entre Dersú i Vladímir són pel meu gust la part més interessant del llibre. Uzalà i Arséniev encaixen con dues peces d'un puzle, molt diferents però complementàries, i entre ambdós constitueixen un equip explorador de gran vàlua. Vladímir aporta la saviesa aconseguida pels estudis, per la lectura, per la ciència, i Dersú aporta tots els coneixements amb que l'ha doctorat la natura. Dersú sap llegir la informació de la taigà a partir de molts pocs indicis i gràcies a branquillons trencats, a petjades, a l'aire o a la posició dels núvols. El lector queda sorprès i admirat de les conclusions a què pot arribar Uzalà amb molt poca informació i com les seves previsions meteorològiques o les seves argumentacions extretes a partir de petjades de persones o d'animals acaben sempre confirmant-se. Això i la seva humanitat i naturalitat acaben convertint-lo en el principal conseller d'Arséniev qui sempre acabarà fent cas del seus consells. La lectura de les seqüències que narren els consells de Dersú, les seves converses amb Vladímir i les aventures que viuen ambdós a la taigà són molt agradables de llegir.
En el meu cas i pels pocs coneixements de botànica que tinc, on la lectura se m'ha fet més feixuga ha estat en els moments en què l'autor detalla les plantes i els arbres que es troba en les valls i en les muntanyes que exploren. La descripció és minuciosa, detallada i té el valor de ser un impressionant testimoni escrit de la situació de la natura a la regió de l'Ussuri a finals del segle XIX.
He trobat en falta en el llibre un plànol o esquema on s'indiquessin els punts de referència geogràfics més importants que s'hi citen. Malgrat que l'explicació que fa l'autor és acurada, haver disposat d'un esquema m'hagués ajudat a ubicar l'escenari de la narració.
Dersú Uzalà és un excel·lent volum per aquells a qui els agraden els llibres d'exploracions, de viatges, de la descoberta del món i de la natura, i és també una obra recomanable per al lector en general ja que en el llibre també hi trobarà relats de tendresa, d'amistat, de lluita per la vida, de misèries humanes, que també n'hi ha, com l'explotació que els colonitzadors xinesos sotmeten a la població nadiua, de respecte a la natura, de sinceritat...
Acabo amb un petit fragment on pot entendre's la destresa de Dersú per interpretar la natura:
"En aquell instant vaig veure que alguna cosa es bellugava entre els matolls. "L'ós", vaig pensar i vaig recular. Però llavors vaig sentir una veu d'home. Era Dersú. Me'n vaig alegrar terriblement i vaig córrer cap a ell. En veure'm, el gold s'assegué en un arbre tombat a terra i encengué la pipa. Vaig acostar-me-li i li vaig preguntar per què havia vingut. Dersú em va explicar que havia sentit els trets des del campament i que havia corregut a ajudar-me. Havia reconstruït, a partir de les marques, on havia disparat l'ós i com s'havia llençat contra mi. Després havia determinat el lloc de la meva caiguda. Més enllà les petjades li havien fet saber que l'ós m'havia perseguit,
etc. En resum, em va explicar tot el que m'havia passat."

12/9/07

Un llibre que explica la realitat catalana als alemanys

Fa dos anys, quan tornàvem de la Fira de Frankfurt, vam pensar que el 2007 en motiu de ser Catalunya la cultura convidada d'honor, podria ser interessant publicar un llibre que expliqués als alemanys què era Catalunya. Per escriure'l podríem haver trobat un bon nombre d'estudiosos catalans, però vam pensar que el més interessant seria que fos un alemany que conegués la realitat catalana qui realitzés el treball. Ell sabria donar el to a la publicació per explicar als alemanys amb els termes més adequats, la realitat del nostre país. Això ens va portar a pensar amb Klaus-Jürgen Nagel qui des de l'any 1997 és professor de la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix classes de teoria política i de política comparada. L'autor fa en el llibre un anàlisi de la realitat social, política, econòmica, cultural, etc. del nostre país. A més ha comptat amb la col·laboració de la historiadora i també professora de la Universitat Pompeu Fabra, Marició Jané, que ha fet un capítol dedicat a les relacions culturals entre Catalunya i Alemanya.
El treball havia, lògicament de publicar-se a Alemanya, per la qual cosa vam trobar la complicitat de Messidor Verlag. De totes maneres, el text resulta interessant també per als lectors catalans ja que permet conèixer de quina manera un alemany que viu a Catalunya presenta el nostre país als seus compatriotes. Per això vam tenir clar que havíem de traduir el llibre al català, ja que el text original és en alemany. Ara, l'obra, després d'haver-se realitzat el treball d'edició, ha entrat en el procés d'impressió i enquadernació, de manera que a Catalunya presentarem el llibre aquest mes de setembre i aprofitarem la Fira de Frankfurt per presentar-lo públicament en aquesta ciutat alemanya. En català hem titulat el llibre Catalunya explicada als alemanys. Les claus per entendre una nació sense estat de l'Europa actual que reflexa ben bé el contingut de l'obra. En aquest post de la Sala de Premsa de Cossetània es pot llegir més informació del llibre i algunes frases extretes del text de l'autor.

9/9/07

"Blocs de ciència", un nou llibre que surt de la Catosfera

La Catosfera està esdevenint una nova font de treballs que acaben convertint-se en llibres. Publicacions URV acaba de publicar el llibre Blocs de ciència, de Daniel Closa. L'autor, que és doctor en biologia i investigador del CSIC i que a més ha publicat tres novel·les, Tots som parents (novel·la que va guanyar el Premi de Novel·la Científica el 1994), Setembre de passió i El secret de l'Almogàver, defensa, segons va comentar en la presentació que es va fer fa uns dies a la Biblioteca Municipal de Roquetes, que cal "desmitificar la ciència" i que els científics a més d'investigar s'han de dedicar a la divulgació. En el fons, segons Closa, un científic "és tal com diu la frase un tafaner amb mètode". En el llibre Blocs de ciència hi recull una selecció d'escrits del seu bloc Centpeus, un bloc molt recomanable que et permet conèixer moltes curiositats científiques. Per això, a la contraportada de l'obra hi llegim: "En aquest llibre hi trobarem interpretacions científiques, curioses, sorprenents o divertides a molts fets que ens envolten i als quals sovint no parem atenció."
Aquesta setmana, Vilaweb ha publicat una ressenya del llibre. Hi llegim el següent:
"El llibre és un recull d'articles sobre aspectes molt variats de la ciència: com s'escampa el virus Èbola; com embrutar-se pot ser bo per a la salut dels més petits; quan devia sorgir la vida a la Terra... També viatja a través del temps i critica les noves teories creacionistes. El llenguatge emprat és simple i amè, pensat per a fer la matèria ben assequible."
Hi ha força blocs que es van fer ressò de la presentació del llibre. Només cal fer una recerca a la xarxa per comprovar-ho. Destaco però el que es diu al bloc El basar de les espècies, ja que el seu autor, que treballa a la Universitat Rovira i Virgili, ha tingut molt a veure en la publicació de l'obra:
"...En el llibre, senzillament, havia posat en pràctica i compartit esta curiositat amb tots nosaltres, sempre amb la idea de què el llenguatge havia de ser planer i que el que escrivia ho havia d’entendre, si calia, la seua mare.
El resultat crec que no només el pot llegir la seua mare (per allò de l’amor filial), sinó tots aquells que ens sentim atrets per la ciència d’una manera o altra i que també tenim curiositat per entendre algunes de les coses que conformen el nostre món (però que no tenim perquè comprendre les enravessades paraules dels científics)."

6/9/07

Escriure per menjar

La setmana passada vaig anar a l'entrega del XXV Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre que en l'edició d'enguany ha estat guanyada per Miquel Esteve (més informació en aquest post). La vetllada literària es va cloure amb una actuació, brillant com sempre, de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. En les seves actuacions, Quico i el Noi, entre cançó i cançó, ensenyen per exemple com es fa una jota i estableixen una conversa divertidíssima.
En la presentació del tema Menjar de fer culleres (el text i partitura d'aquesta cançó estan inclosos en Lo llibre de música, que vam editar a Cossetània el 2006), Lo Noi va dir:
"Lo difícil no és fer culleres per menjar; lo difícil és fer menjar per fer culleres".
Però, com que era una vetllada literària, Quico el Célio ho arrodoní afirmant:
"Lo difícil és escriure per menjar"

3/9/07

Nova edició de la Fira del Llibre de Muntanya


Entre la correspondència acumulada per les vacances d'agost, hem trobo la documentació per inscriure's a la 6a Fira del Llibre de Muntanya, que se celebrarà a Santa Maria de Corcó - l'Esquirol entre els dies 6 i 7 d'octubre. Enguany el president d'honor de la Fira serà el veterà alpinista Kurt Diemberger que a més de ser un dels pioners de l'himalaisme (es la única persona viva que té en el seu currículum dues primeres ascensions a muntanyes de més de 8.000 metres: el Broad Peak i el Dhaulagiri) és un dels millors autors de literatura de muntanya. Diemberger farà el parlament d'inauguració de la fira i realitzarà el dissabte a la tarda una conferència que porta per títol "El Setè Sentit: viure entre 0 i 8.000 metres". A més hi ha altres conferències programades relacionades amb el canvi climàtic. El programa de la Fira es pot consultar en aquesta adreça. Els qui els agraden els llibres relacionats amb el món de la muntanya, aquesta fira és una excel·lent ocasió per poder triar i remenar novetats i llibres de catàleg en els estands que hi presenten les editorials que tracten aquesta temàtica i també en els de les llibreries especialitzades en muntanya.