28/6/09

El final d'una etapa

Aquest divendres dia 26 de juny ha finalitzat una etapa: la de la publicació en paper del setmanari d'informació de l'Alt Camp i la Conca de Barberà, El Pati. Ara, segons es pot llegir aquí, la informació local d'aquestes dues comarques es podrà llegir en el portal digital www.elpati.cat, en el que serà una segona etapa de la publicació ara en format digital.
Han estat 26 anys de la vida en paper del setmanari El Pati. Des de Sant Jordi del 1983 que setmana rera setmana aquesta publicació ha anat informant dels esdeveniments de l'Alt Camp i de la Conca de Barberà. Recordo amb nostàlgia els inicis del setmanari i els primers consells de redacció amb les persones que van iniciar la publicació: el Joan Batet, l'Albert París, el Rafel Castells, el Pere Queralt, el Joan Maria Jové, el Francesc Domènec, la Núria Ventura i un servidor, entre altres. Alguns érem molt joves. El Pati forma part d'aquelles publicacions que van néixer en els anys de la transició política amb la voluntat de fer informació independent i en català, com ho van ser també El Punt, el Regió 7, El nou9, El 3 de vuit, entre altres. Llavors a començaments dels vuitanta a l'Alt Camp només existia la Joventut de l'Alt Camp, una publicació hereva de la premsa del Movimiento en la que la majoria d'articles és publicaven en castellà. El Pati va aportar aire fresc a la premsa de l'Alt Camp i fou un instrument per normalitzar lingüísticament les premsa d'aquesta comarca. Ara seria impensable fer una publicació en castellà en aquestes contrades, però calia trencar la inèrcia del postfranquisme, cosa que es va aconseguir amb l'aparició d'El Pati. La il·lusió de les persones que ens vam comprometre desinteressadament a ser-ne redactors i el compromís de més d'una seixantena de vallencs en fer una aportació inicial de 3.000 pessetes cadascú va permetre que s'iniciés el setmanari.
El Pati ha tingut diferents moments. El 1987 es va començar a professionalitzar l'estructura, i des del 1995, la gestió d'El Pati ha anat a càrrec del grup El Punt, empresa periodística que des de fa un any i mig és la propietària de la capçalera. Em sap greu saber que de moment no rebré setmanalment la publicació en paper a la bústia, tot i que pot ser que el setmanari en paper tingui una nova etapa de la mà d'un grup de vallencs que s'ho està plantejant. Em queden molts records de tota la vida d'El Pati en edició en paper: dels inicis, dels temps que als vespres escrivíem les cròniques, dels set anys que professionalment vaig dedicar-m'hi, etc. En queda escrit també el llibre que fa sis anys vam publicar a Cossetània 20 anys fent El Pati, escrit per Ivet Batet. I en queda també la pròpia editorial Cossetània que sorgí del mateix l'esperit que ara fa 26 anys va permetre que comencés l'etapa en paper d'El Pati.
Som al segle XXI i en plena crisi econòmica que farà variar el paradigma de la premsa escrita. Les publicacions digitals s'intueixen com una de les sortides d'un futur incert i amb moltes incògnites per desvetllar. Desitjo molta sort a El Pati.cat i espero que aquesta nova etapa sigui exitosa.

25/6/09

La divulgació científica

La ciència a més de ser una disciplina que ens permet constantment millorar la nostra qualitat de vida, i encarar moltíssims reptes que la natura ens presenta, pot convertir-se també amb una entreteniment pels curiosos o senzillament pels qui desitgen entendre fenòmens que diàriament ens trobem en les nostres vides. El problema moltes vegades és que els científics utilitzen un llenguatge que ens fa molt difícil entendre del què estan parlat i poder comprendre qüestions que considerem inexplicables. Per sort, en el mon científic ens trobem també amb persones que saben que cal apropar la ciència als ciutadans. Entre aquests hi ha Daniel Closa, biòleg, investigador del CSIC, blogaire i autor del blog Centpeus, un espai a la catosfera de divulgació científica on és fàcil trobar-hi temes d'interès explicats de forma entenedora.
Vam conèixer a Daniel Closa amb la publicació del llibre Blocs de ciència, per Publicacions URV. La seva facilitat per fer entendre qüestions que ens eren difícils de comprendre ens va animar a projectar nous treballs per a publicar-los a l'editorial. Fa uns mesos vam publicar el llibre 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, on ens presenta 100 qüestions que la ciència no ha pogut trobar-hi "encara" l'explicació o el desllorigador. Closa ens presenta qüestions de diferents branques de la ciència i malgrat que algunes són complexes, aconsegueix fer-nos entenedor el problema i despertar-nos l'interès per temàtiques sobre les quals mai ens havíem atrevit a llegir pràcticament cap text. És el seu mèrit com a divulgador: saber de ciència i saber-ho explicar.

21/6/09

La visualització dels llibres al punt de venda

He tractat diverses vegades del problema que té l'editor independent per poder tenir una bona visualització dels seus llibres al punt de venda. Pel que fa al llibre en català, i amb moltes qüestions per millorar (especialment als grans establiments) que requereixen una major implicació de l'editor en les polítiques de distribució, a Catalunya hem aconseguit en els nostres llibres una acceptable visualització. El problema més gran el tenim en la distribució del llibres en castellà del segell Lectio Ediciones. El sistema de subdistribució que funciona a l'Estat espanyol, que es basa en què envies els llibres a un distribució i aquest reparteix els teus llibres a altres distribuïdors de la península, et dóna poquíssim control sobre de quina manera arriben els llibres al punt de venda i resulta molt ineficient.
En el darrer número de la revista Texturas, Manuel Gil i Francisco Javier Jiménez, en l'article "La macdonalización del libro: low cost, distribución y visibilidad en la edición independiente", després de tractar de les polítiques de distribució que tenen els editors i afirmar que:
"el editor, en vez de reflexionar improvisa: no ha diseñado, con o sin la colaboración de su distribuidor, su principal aliado en teoría, un plan estratégico de implantación y presencia de su fondo en la red de librerías."
proposen un sistema de distribució selectiu. O sigui, si volem arribar bé a una xarxa de distribució de 1.000 punts de venda caldrà fer una tirada molt elevada amb uns costos que moltes vegades l'editor independent no està disposat a assumir i si fa tirades de 1.500 o 2.500 exemplars el nombre d'exemplars que arribaran en cada punt de venda serà tant petit que difícilment el llibre podrà tenir una bona visibilitat. Per tant, ens diuen que cal que fem la reflexió següent:
"no voy a seguir estado de forma invisible en 1.000 puntos de venta pero voy a estar en 200 librerías con un alto poder de diferenciación."
Es tractaria de treballar d'una manera molt diferent a l'actual. Fer una bona selecció de en quines llibreries hem d'anar i mantenir-hi un tracte proper. Una idea molt coherent que caldrà tenir en compte.

Els editors independents francesos
Aconseguir una bona visualització no és únicament un problema de les editorials independents catalanes o de l'Estat espanyol; un problema similar, comprensible en una societat occidental globalitzada, el tenen els editors d'altres indrets. A París, al barri llatí, fa uns dies es va inaugurar la llibreria Pippa (La Librairie des Éditeurs Indépendants). En un article a la premsa, la promotora de la llibreria Brigitte Peltier ho explica:
"Confrontée aux difficultés qu'ont tous les petits éditeurs indépendants de se faire connaître, j'ai voulu avoir ma prope structure de vente capable d'accueillir d'autre maisons".
Davant els problemes, solucions imaginatives.

18/6/09

Una nova col·lecció de natura i excursionisme

De la mà del biòleg Josep Maria Llorach comencem aquest mes de juny una nova col·lecció a cavall del llibre de natura i de l'excursionisme, la col·lecció Espais Naturals. El primer dels títols es dedica a Montserrat però està previst dedicar un títol a cadascun dels diferents espais naturals del país. En el llibre hi trobarem per una banda la descripció de l'espai natural, els sistemes naturals i el medi físic i també 10 rutes d'excursionisme pel parc on a més d'explicar-nos la manera com fer el recorregut, se'ns indiquen els diferents indrets on hi podem contemplar atractius naturals de la fauna o de les espècies vegetals. El llibre també conté diferents fitxes on es descriuen amb fotografies les diferents espècies vegetals que podem trobar en l'espai natural o per mitjà de dibuixos realitzats pel propi autor les espècies naturals que viuen en l'habitat del parc natural que es descriu. Es una guia a tot color, feta amb el rigor i l'experiència de Josep Maria Llorach, un biòleg amb una àmplia i detallada experiència en el món de la divulgació de la natura. Aquí en teniu una mostra.

14/6/09

L'sky line de la comarca

Amb la instal·lació dels primers aerogeneradors a la Serra de la Voltonera ha canviat l'sky line de la meva comarca, de l'Alt Camp. Aquest espai molt desconegut pels comarcans té una vista extraordinària, hi he pujat força vegades en BTT. Hi havia, ho dic en passat perquè ara el camí és molt ample, una pista que durant molta estona anava just per carena, de manera que podies contemplar per una banda la zona alta de la comarca i tot el Camp de Tarragona i per l'altre la Conca de Barberà. La vista encara hi és. És extraordinària.
No estic en contra ni de l'energia eòlica, ni del parc eòlic de la Voltonera. L'accepto amb resignació. Preferia poder conservar l'sky line de l'Alt Camp tal com l'he vist sempre, però entenc que apostar per l'energia renovable és un plantejament que té molta coherència i que no podem estar en contra de tot (centrals nuclears, tèrmiques, comprar energia a altres països o molins de vent). D'alguna manera o altre hem de crear electricitat si és que volem encendre els llums i totes les màquines que tenim a les nostres llars o empreses. Per tant, l'energia renovable és una bona alternativa. Ara bé, cal fer-ho planificat, analitzant l'impacte paisatgístic i repartida pel territori. Per exemple, no em sembla bé que que tota la serra del Tallat (Conca de Barberà), de punta a punta, estigui tal com està ara plena de molins de vent, i no em sembla bé l'opisició creada en depèn quins llocs contra l'energia eòlica. Recordo perfectament com el 2004 es va parlar de projectar un parc eòlic al Port de Tarragona que va trobar amb la posició contrària de l'Ajuntament de la capital amb arguments de poca credibilitat (aquí podeu llegir la notícia i aquí altres opinions). Una instal·lació artificial com és l'escullera d'un port em sembla un espai idoni per un parc eòlic. És cert que és possible que danyés el perfil de la imatge de la ciutat de la mateixa manera com hi afecten les grues que hi ha al port i de la mateixa manera com impacten al paisatge de les muntanyes on s'hi instal·len. Per tant, cal fer un debat raonat. Les ciutats són les que consumeixen més electricitat i oposar-se a una instal·lació com aquesta amb arguments de poc pes és una mostra d'insolideritat cap el territori. Per tant, energies renovables sí, parc eòlics també, però ordenats pel territori i no únicament a les muntanyes.

11/6/09

Els canvis a la Setmana del Llibre en Català

Comentàvem en el darrer post que s'estava treballant perquè el 2010 la Setmana del Llibre en Català tornés a Barcelona. Ahir es va anunciar (ho podeu llegir aquí). Tornada a Barcelona i canvi de dates: es farà coincidir amb l'11 de setembre. Tot plegat pot donar un nou impuls a la Setmana.
En primer lloc davant la impossibilitat de poder disposar d'espais cèntrics per la Setmana a Barcelona com la plaça de Catalunya o la plaça de la Catedral, calia buscar un emplaçament que garantís un bon flux de persones i al final s'ha optat pel Parc de la Ciutadella i que coincidís tot plegat amb la Diada. El Parc de la Ciutadella i el passeig Lluís Companys són emplaçaments on es realitzen importants activitats per l'11 de setembre, per tant la Setmana pot ser un atractiu més als actes que s'hi fan. A més la vinculació del llibre en català amb la festa nacional de Catalunya té molt de sentit i pot fer possible que, tenint en compte que per arreu de Catalunya se celebren actes per la Diada, es pugui també que en tota la geografia del nostre país, el llibre català hi pugui tenir protagonisme. Té tot plegat molt de sentit i més encara avui en dia que per Sant Jordi cada cop costa més que el llibre en català tingui rellevància davant l'allau d'escriptors en llengua castellana que any rere any aprofiten el dia de Sant Jordi per desembarcar a Barcelona per promocionar els seus llibres.
Les bases sembla que estan ben posades. Si s'aconsegueix que tot surti bé, el llibre tindria promoció al carrer a la primavera, per Sant Jordi, i a les portes de la tardor de la per la Diada. Queda molta feina a fer com elaborar un programa d'activitats atractiu, aconseguir que els llibreters se sentin còmodes amb aquesta nova fórmula i sobretot idear la manera que a tot el territori durant la diada de l'11 de setembre el llibre en català hi tingui protagonisme.

7/6/09

De la Fira de Llibre Ebrenc i les publicacions locals

M'arribo diumenge al matí a Mora d'Ebre a la Fira del Llibre Ebrenc. La Fira fa goig. Em comenten els organitzadors que les activitats del Litterarum vam comptar amb una bona presència de públic. entre els quals hi havia un nodrit grup de programadors culturals, i que la llàstima va ser que dissabte el vespre la pluja els va impedir realitzar dos dels concerts. Aprofito per parlar amb alguns dels autors ebrencs dels quals hem editat llibres i també per intercanviar opinions amb editors i llibreters.
Entre presentacions i signatures de llibres, hi ha previstes taules rodones. Assisteixo a una que tracta sobre la comercialització dels llibres locals. En aquest sentit, Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana avança una novetat que pot ser interessantíssima. Després d'explicar les dificultats que es troben els centres d'estudis perquè les seves publicacions puguin estar al canals de comercialització i després d'intentar-ho per diversos camins, Santesmases comenta que han arribat a la conclusió que cal crear un web on hi hagi les publicacions dels centres d'estudis i comercialitzar-los a partir d'aquest lloc a Internet. El problema sorgeix com es farà la logística de tot plegat i va anunciar en aquest sentit que negocien amb ArcLogi perquè aquesta empresa tingui 10 exemplars de cada títol i, una vegada rebudes les comandes a partir de web seria ArcLogi qui ho faria arribar als compradors. Segons Santesmases, han fet una enquesta als centres d'estudis i hi podrien haver de sortida 800 títols diferents. Seria doncs un excel·lent espai per localitzar moltes publicacions, interessantíssimes en moltíssims casos, que ara consta molt d'aconseguir i que tinguin alguna visibilitat més enllà de l'àmbit local del centre d'estudi en qüestió.
Isidre Sala de la llibreria El Full de Badalona va comentar les dificultats que tenen les llibreries per obtenir aquests tipus llibres. Penso que si el web i la logística funciona també aquest servei pot facilitar la feina els llibreters. Sala va comentar que a partir del portal Totselsllibres.com, que va ser una iniciativa dels llibreters que no va funcionar, tal com vam comentar aquí, es va parlar per resoldre aquesta qüestió, però no se'n van sortir. Sala també va explicar que el fracàs de portal es va deure a que "els llibreters són empresaris molt autònoms que els costa molt treballar en equip. Això va provocar que es tanquessin acords que al final no es podien concretar per interessos particulars."
Sergi Bassa, de la llibreria Bassa de Mora d'Ebre, es va preguntar "què passarà amb les llibreries amb la irrupció del llibre electrònic". Finalment, Vicent Casadó, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, va explicar una iniciativa que van fer per aquest Sant Jordi en portar a les llibreries uns expositors amb diferents llibres del CERE, "el problema és que després de Sant Jordi ens han tornat els expositors i els llibres mentre que el que preteníem era que tinguessin els llibres tot l'any".
Una reflexió arran del què comentaven Sala i Bassa, amb el llibre electrònic serà absurd que els llibreters facin cadascú una guerra particular. Si volen entrar en aquest món, on penso que hi tenen espai, hauran d'idear aliances per crear llibreries virtuals on es puguin vendre llibres electrònics. Hauran de superar aquests individualismes al què feria referència Isidre Sala si volen entrar el món dels e-books. D'altra manera serà molt difícil fer-ho i perdran aquest tren.
I de la Fira del Llibre Ebrenc a una altra activitat que porta els llibres el carrer: la Setmana del Llibre en Català. Comentàvem en aquest post la necessitat que la Setmana torni a Barcelona després que enguany se celebrés a Sant Cugat. Des de l'endemà que s'acabés la Setmana 2009 s'està treballant amb aquest objectiu i sembla que tot plegat va per bon camí. Possiblement, d'aquí pocs dies s'anunciarà com i de quina manera es farà. En seguirem parlant.

4/6/09

El Litteratum i la Fira del Llibre Ebrenc

Aquest mes de maig ha fet dos anys que vaig iniciar el blog De tard en tard, recordo que un dels primers posts que vaig escriure el vaig dedicar a Albert Pujol, director de la Fira del Llibre i Autors Ebrencs i un autèntic entusiasta de la promoció de la literatura ebrenca. Amb ell al davant, a la Ribera d'Ebre se celebra aquest cap de setmana el Litterarum, 2a Fira d'espectacles literaris i la 6a Fira del Llibre Ebrenc. El programa d'actes és ampli, interessantíssim, atractiu, ple d'activitats, comença el divendres dia 5 i dura fins diumenge dia 7. Val la pena arribar-se a la Ribera d'Ebre per assistir a algun dels actes i per visita la Fira del Llibre Ebrenc. Recordo el primer any que l'Albert Pujol i la Núria Grau em van comentar la intenció d'organitzar la Fira. D'aquell projecte inicial s'ha arribat a una activitat consolidada i imprescindible en el calendari que situa la Ribera d'Ebre per uns dies com el principal focus cultural del nostre país.
Per si en voleu fer boca, aquest és l'objectiu de Litteratum, segons es llegeix en el programa:
Aquesta fira pretén ser l’aparador dels espectacles en qualsevol format (teatre, música, dansa, cercavila, de carrer, etc.) que tinguin la literatura en llengua catalana com a eix central. Pretén apropar els espectacles basats en la nostra literatura, estrenats durant el darrer any o de nova creació, als professionals de la cultura (programadors, gestors culturals, empreses programadores, administracions, etc.) per tal que aquests puguin veure de primera mà com són i quines característiques tenen i, després, els puguin contractar dins de les seues programacions anuals o activitats culturals diverses. A més, vol presentar al públic en general la literatura des d’una altra vessant, amb espectacles de qualitat i de referència. Litterarum vol fer veure i viure la literatura!
I aquí l'Albert Pujol presentant-nos Litterarum: