31/7/07

Més processos per injúries al rei


Després del segrest d'El Jueves i el procés judicial obert contra aquesta revista, llegeixo a l'edició digital de l'Avui que el jutge Grande Marlaska activa una querella contra el diari Deia per injúries al rei. O sigui que aquest estiu els jutges s'han posat les piles per intentar detectar delictes d'injúries al monarca espanyol. Ara pensava que encara vam estar de sort que tota aquesta fal·lera per defensar la Corona no va ocórrer l'estiu del 2004, quan en coedició amb El Punt, vam publicar Els Borbons en pilotes, llibre del qual en vam fer cinc edicions i en vam vendre 13.000 exemplars.

30/7/07

Sobre la distribució dels llibres

El sempre interessant bloc El Llibreter tracta en el seu darrer post sobre la distribució de llibres. Els comentaris que hi exposa conviden a reflexionar respecte com funciona la distribució editorial al nostre territori. Val la pena llegir-ho. A més anuncia que continuarà tractant el tema. Estaré atent al que hi escriu.
La distribució dels llibres no es un tema menor i és una de les qüestions que com editor més em preocupa. El Llibreter ens parla del model alemany, molt concentrat i completament diferent del nostre. De fet és absurd que dia rera altre els llibreters rebin tot un munt de capses amb llibres procedents de diferents distribuïdors. O sigui, una llibreria rep cada setmana una rècula de paquets que els hi han fet arribar distribuïdors i transportistes diferents. El cost que val lliurar a una llibreria cinc capses de llibres transportades per cinc empreses val com a mínim el triple del que costaria que aquest transport l'hagués fet una mateixa companyia. Estem malbaratant doncs recursos econòmics que ens anirien molt be tan a llibreters com a editors. Soc dels que pensa que tot aquest tema canviarà, de fet haurà de canviar a fi efecte d'optimitzar els costos del procés d'intermediació editorial. Em sembla que serà necessari que la logística del llibre vagi concentrant-se en punts determinats com és el cas d'Alemanya. Per arribar-hi caldrà però canviar diverses coses. Actualment, les distribuïdores fan per norma general tan la logística i com la comercialització dels llibres. Penso que el primer canvi que haurà de fer-se és que es distingeixin clarament els dos processos. Amb la coordinació òbvia i necessària caldrà que la logística dels llibres i la comercialització és facin des d'empreses diferents. Separar la logística de la comercialització hauria de facilitar la concentració de la logística editorial en menys punts del que hi ha actualment, cosa que hauria d'ajudar a resoldre algunes de les qüestions que exposa El Llibreter. Em sembla que la comercialització, la tasca de visitar les llibreries, d'explicar les novetats que es preparen, de mantenir el contacte amb el punt de venda, hauria de poder-se fer a partir d'estructures independents de la logística, i hauria de fer-se amb una major intervenció i implicació dels editors, amb l'objectiu de millorar el diàleg entre editor i llibreter, cosa que vam tractar en un anterior post, a partir dels comentaris d'Àlvar Masllorenç en el llibre Mutacions d'una crisi. Mirada crítica a l'edició catalana (1975-2005). .
La distribució i la comercialització dels llibres és una qüestió cabdal pel bon funcionament del sector del llibre i, penso, que els editors hem destinar temps i energies per millorar la manera com es fa actualment. Si no ho fem així, si no fem autocrítica de com es fa el procés actualment, difícilment podrem canviar la situació que ens exposa El Llibreter el seu bloc.

27/7/07

La primera frase de les novel·les

El científic intenta amb les seves investigacions comprendre el món. Una manera de fer-lo més intel·ligible és, a partir de coincidències i diferències, establir classificacions de diferents temes i matèries. Llegeixo El gozo intelectual. Teoría y práctica sobre la inteligibilidad y la belleza, de Jorge Wagensberg (Tusquets Editores). L'autor dirigeix la seva atenció en la manera com comencen les novel·les. Explica el següent:
"¿Qué es comprender? Insitamos. Comprender es compactar, reducir, separar lo esencial de lo accesorio, buscar lo común entre lo diferente. Supongamos que todas las novelas son diferentes y que lo mismo ocurre con las primeras frases que, superado un eventual prólogo, abren los correspondientes primeros capítulos. Leer todas las primeras frases de todas las novelas jamás publicadas es una labor casi tan ardua como leer las novelas completas. Pero basta picotear un poco en cualquier biblioteca para constatar que:
La gran mayoría de las primeras frases de las novelas hacen referencia al tiempo (en una de sus acepciones de precisión cronólogica o de descripción meteorológica), al espacio (en una de sus dos acepciones de precisar una localización o de describir un paisaje)... o a todo ello al mismo tiempo.
Hace algún tiempo que gozo de esta presunta ley, en secreto, como entretenimiento íntimo cuando me sobra un minuto frente a una estantería llena de novelas."
Seguidament publica en el llibre alguns exemples escollits a l'atzar de començaments de novel·les. Em poso a fer el mateix exercici d'entreteniment que fa ell amb alguns llibres que tinc a l'abast:

La clau Gaudí, d'Esteban Martín i Andreu Carranza
"Barcelona, 6 de juny de 1926"
Fins que et trobi, de John Irving
"Segons la seva mare, en Jack Burns era actor abans de ser actor, però els records més vius que en Jack conservava de la infància eren aquells moments en què se sentia obligat a agafar la mà de la seva mare."
Camí de sirga, de Jesús Moncada

"Pilans i parets mestres van esbarlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l'ensulsiada d'escales, trespols, envans i revoltons, l'esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va restrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s'esfrondava sense remei."

Afirma Pereira, d'Antonio Tabucci
"Afirma Pereira que el va conèixer un dia a l'estiu."
Vilaniu, de Narcís Oller
"Aquella tarda es notava a Vilaniu un brogit extraordinari."
Pandora al Congo, d'Albert Sánchez Piñol
"El Congo. Imaginem-nos una superfície tan gran com Anglaterra, França i Espanya juntes."

25/7/07

L'hàbit de llegir en català

En un post anterior, tot analitzant les dades de l'enquesta d'hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya de l'any 2006, escrivíem que ens semblava que un dels motius del poc que es llegeix en català a Catalunya era la falta d'hàbit de lectura en català. Conec lectors, educats en el franquisme, que em diuen que els costa acostumar-s'hi, que sempre han llegit en castellà i que si senten més còmodes. Jo els animo a que provin de llegir en català i que ja veuran com si acostumaran, que és senzillament una qüestió d'hàbit. És cert que els quaranta anys de repressió del franquisme van fer molt de mal al mercat del llibre en català amb conseqüències nefastes i potser algunes irreversibles, ara bé hem de mirar el futur i veure com podem canviar la situació actual. Hem de fer polítiques de promoció sense complexos, sense por del què diran, sinó no ens en sortirem. L'enquesta d'hàbits de lectura, com ja vam comentar, ens diu que tan sols un 20,1% dels lectors catalans tenen la llengua catalana com a llengua habitual de lectura per un 78,7% que utilitzen la llengua castellana. Ara bé, també ens diu que hi ha un 56% de lectors de Catalunya que tenen el català com a altre idioma de lectura, tot i que la seva llengua habitual de lectura és el castellà. O sigui que hem de treballar i plantejar les estratègies adequades per fer que persones que es declaren com a lectors ocasionals de llibres en català passin a ser lectors habituals. Hi ha camí per recórrer i ens hem de posar les piles tots per fer-ho. Aconseguir millorar les estadístiques d'hàbits de lectura en català és responsabilitat dels editors, de l'administració, dels llibreters i dels mitjans de comunicació.

23/7/07

Presència de llibres catalans i valencians a les llibreries

Cultura21.cat publica avui una informació amb declaracions de Joan Carles Girbés, director editorial de Bromera i a qui podem llegir al bloc Tirant al Cap. Destaco el paràgraf següent:
Girbés considera que la presència de catalans a les llibreries del País Valencià és “menor del que hauria de ser, de la mateixa manera que és deficitària la presència de valencians a les llibreries del Principat. Ara el nostre esforç es concentra en capgirar aquesta situació amb la convicció que compartim la mateixa llengua i la mateixa cultura.”
Té raó l'amic Joan Carles Girbés, als editors catalans ens costa ser presents a les llibreries del País Valencià, de la mateixa manera que als editors valencians els costa tenir presència a les llibreries de Catalunya. Hem comentat en aquest bloc que tenim un mercat petit, massa petit, i, per tant, necessitem estar presents en totes les comarques de parla catalana, però ens costa molt. Malgrat que el que diuen i fan cada dia alguns polítics no ens ajudi, els editors catalans i valencians hem de treballar per augmentar la nostra presència en tots els territoris de parla catalana. Bromera se n'està sortint prou bé amb el posicionament dels seus llibres al Principat.

21/7/07

El treball de l'editor i el prestigi de la literatura catalana

De l'escrit del llibreter Àlvar Masllorens:

"L'editor treballa d'esquena a la realitat de la llibreria, amb mesos d'antelació, i generalment comunica al distribuïdor i/o llibreter allò que ha fet quan és l'hora de posar el llibre al mercat; amb les exigències i les presses d'allò que ja és un fet consumat i que cal posar a la venda entre la novetat anterior i la propera que ja s'està coent i del qual tampoc s'informa. És clar que hi ha excepcions. Generalment només en el cas de les grans apostes de les editorials. I així es fa molt dificultós que, des de la llibreria, o bé des de l'editorial, s'orquestrin llançaments adequats per als nous i diversos títols".

El que comenta Àlvar Masllorenç passa massa sovint. Els editors hauríem de corregir aquesta pràctica i fer arribar amb més antelació informació dels llibres amb els quals estem treballant tan al distribuïdor com als llibreters. Hem de fer autocrítica en aquest sentit i repetir-nos una i mil vegades que la feina d'edició d'un llibre no s'acaba quan s'entrega aquest al distribuïdor i que cal que prèviament i posterior treballem en la promoció de l'obra, d'altra forma és difícil que es conegui i que arribin les vendes.

"La literatura en català, petita per definició (hem de tenir clar què som i on som), dóna cada any un grapat d'obres de prou entitat i envergadura com per poder defensar-les allà on calgui; el primer lloc, segurament, a Catalunya mateix. Hi ha una paraula clau, penso: prestigi. Hem de ser capaços de tornar a prestigiar la producció literària en català, des de tots els camps possibles d'actuació, per tornar a engrescar el públic potencial que, de mica en mica, cada vegada va llegint més."

Que la nostra literatura tingui prestigi és feina de tots: dels escriptors, dels editors, dels crítics literaris, dels mitjans de comunicació, dels llibreters, de les institucions... El nostre país sovint està mancat d'autoestima i massa vegades ens tirem pedres sobre la nostra teulada. Un exemple d'actualitat: la Fira de Frankfurt. Entenc que tot és criticable i opinable i que cal dir el que un considera que no es fa bé, però no entenc perquè des de Catalunya hem alimentat en aquest cas polèmiques que només afavorien aquells que el que els fa ràbia és que la cultura catalana sigui la convidada d'honor a la Fira de Frankfurt. Una, recordem, i per ser autocrítics amb el propi sector, la vam protagonitzar els propis editors.

19/7/07

Sobre l'entrevista d'Eduard Voltas al Singulardigital.cat

ElSingulardigital.cat publica avui una interessant entrevista a Eduard Voltas, Secretari de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En opinió meva, les respostes sobre què se n'espera de la Fira de Frankfurt i de què parlem quan parlem de cultura catalana i de la literatura catalana estan ben plantejades. Les reprodueixo:
"Frankfurt no és una fira de literatura, és una fira del llibre. El que hem d’esperar de Frankfurt és que la indústria cultural surti reforçada, i des del punt de vista estrictament literari, el que hem d’esperar de Frankfurt és que surtin contractes de traduccions, que surtin compres de drets d’obres catalanes literàries, que els nostres autors que encara no han estat traduïts, gràcies a Frankfurt, aconseguim que es fixin en ells. Hem d’intentar posar en circulació molt més del que tenim ara, aquest és el indicador que hem d’atendre per saber si Frankfurt ha servit o no per alguna cosa."
"Cultura catalana és aquella que fan els ciutadans de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i de la Catalunya Nord i que volen formar-ne part. El conjunt de manifestacions culturals que fan tota aquesta gent formen la cultura catalana, una cultura diversa i plural que té un tronc comú lingüístic molt clar que és la llengua catalana. Però que no té perquè estar necessàriament expressada en català. Si parlem només de literatura veiem que a tot el món les literatures es configuren a partir de la llengua. Un català que viu a Catalunya i escriu en castellà forma part de la literatura castellana, un català que viu a Mèxic i escriu en català forma part de la literatura catalana."

Dos nous volums de l'obra completa d'Artur Bladé per a finals d'any

El més de gener d'enguany a Cossetània vam començar a editar l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila amb la publicació dels dos primers volums. Dèiem llavors que havíem fet un primer pas però que publicant un parell de volums cada any teníem feina per sis o set anys més i que caldria seguir comptant amb la implicació d'entitats de les Terres de l'Ebre, com l'Associació Cultural Artur Bladé o el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, i d'institucions públiques del país. Dèiem també que per nosaltres no quedaria però que calia mantenir la il·lusió i el caliu inicial. Ara, la Institució de les Lletres Catalanes, el principal col·laborador públic per poder iniciar el projecte, ens ha confirmat la seva ajuda per dos volums més i per tan podem anunciar per finals d'any la publicació dels volums III i IV de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila. Concretament, el tercer volum tindrà el títol general Cicle de la terra natal (II), i estarà format pels llibres L’edat d’or, Crònica del país natal, Visió de l’Ebre català i Guia de Benissanet. Per la seva part, el quart volum tindrà com a títol Cicle de les biografies (I), i inclourà els llibres El meu Rovira i Virgili i La vida d’un català excepcional. Antoni Terré, de Móra d’Ebre.

17/7/07

Desè aniversari de la llibreria La Capona

Rebo una invitació per aquest divendres dia 20 de juliol, per a la celebració del desè aniversari de la llibreria La Capona de Tarragona. La Capona i Cossetània hem viscut els nostres primers anys de vida de manera molt pròxima. Nosaltres l'any passat vam celebrar, també al mes de juliol, el nostre desè aniversari i La Capona ho fa ara, o sigui que tenim aproximadament la mateixa edat; però el més important és que en aquests onze anys de Cossetània i deu de La Capona hem fet moltes activitats junts. Aquesta llibreria és un dels indrets on hem fet més presentacions de llibres i sempre ens hi hem sentit molt ben atesos.
Felicitats a la llibreria La Capona i especialment als seus tres propietaris Ricard Espinosa, Pau Espinosa i Pitu Rovira.

14/7/07

Els clàssics i el teixit editorial català

Continuo amb la lectura del llibre Mutacions d'una crisi. Mirada crítica a l'edició catalana (1975-2005). Destaco alguns comentaris. Del crític literari Manel Ollé:
"Un altre àmbit literari que ha perdut pistonada en el nou entorn editorial català és el de la recuperació dels clàssics. S'han diversificat les propostes, però és molta la literatura catalana que resta a les biblioteques i hemeroteques coberta de pols, esperant l'acció actualitzadora del procés editorial."

"En el panorama editorial català, podria semblar que només allò que és editat des de Barcelona té una ambició d'abast nacional, és fiable i digne d'interès. L'emergència al primer pla del procés literari de la constel·lació d'editorials catalanes no barcelonines, valencianes, balears, andorranes i nord-catalanes podria aportar una gran riquesa i pal·liar les limitacions i mancances de la capital."

"L'oferta i el teixit editorial en llengua catalana és més divers i ric que no sembla. Això no vol dir que les llibreries, els mitjans de comunicació, la crítica i altres instàncies d'intermediació tot sovint no s'assabentin, o facin veure que no s'assabenten d'aquesta diversitat."
Estic completament d'acord amb aquests tres fragments. Primer: una cultura, un país no pot oblidar els seus clàssics. Són la base de la nostra literatura actual. Segon: tinc molt bona relació amb els editors de comarques i constato molta il·lusió i moltes ganes de fer coses. A veure on arribem entre tots plegats. Tercer: el que ja hem comentat en altres posts falta promoció i falta que els mitjans de comunicació facin en general més cas del que s'edita en català.

12/7/07

Comprar, vendre i aprendre

Fa sis anys el Gremi d'Editors de Catalunya i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana va organitzar per primera vegada l'activitat "Un dia a la Fira de Frankfurt" que ens va permetre a Cossetània tenir el primer contacte amb aquest esdeveniment. Recordo que llavors, el secretari general del Gremi, Segimon Borràs, per convèncer-nos que hi participéssim em va dir tres paraules que sempre recordaré. Em digué: "a les fires s'hi va a fer tres coses: comprar, vendre i aprendre". Amb aquests tres verbs en vaig tenir prou per tenir clar que aniria a Frankfurt. No sabia si compraria res, veia llavors molt difícil o impossible vendre-hi alguna cosa, però sabia que si era bon observador podria aprendre del que fan la resta d'editors del món. En aquests sis anys que fa que anem a Frankfurt hem fet bons els tres verbs que ens deia en Segimon: hem comprat drets, n'hem venut (pocs ja que costa molt) i hem intentat aprendre de la resta d'editors.
Enguany, serà, òbviament una Fira de Frankfurt especial, però malgrat tot no podem oblidar que els editors hi hem d'anar a treballar i que hem de reunir-nos amb altres editors, escoltar-los, veure el que fan, ensenyar el que fem nosaltres, etc. Des de fa unes setmanes hem començat a preparar l'agenda de cites per la Fira. Sembla lluny, però l'experiència d'anys anteriors ens ha demostrat que hem de deixar pràcticament tancada l'agenda de visites abans de les vacances d'agost ja que després, al setembre, costa molt trobar forats perquè tothom ja l'agenda molt completa.
A Frankfurt les cites duren com a molt mitja hora i els editors saben que poden tenir una reunió cada trenta minuts. Ara bé, hi ha dos tipus d'editors: els que són de referència i que no es mouen del seu estand i reben allà les visites (aquests sí que poden fer una agenda amb una cita cada mitja hora) i els que donem voltes amunt i avall per anar als estands on ens han concertat una entrevista. Nosaltres, evidentment, som d'aquests darrers i hem d'anar en compte a l'hora de preparar l'agenda ja que no podem tenir, per exemple, una cita al pavelló dels francesos i la següent, mitja hora més tard al pavelló dels americans que per arribar-hi, malgrat haver-hi cintes transportadores i petits autobusos per dins del recinte firal, tardem ben bé un quart d'hora. Per tant, de moment ens posem cites cada hora i quan ho tenim molt ple n'entrem alguna cada mitja hora però amb molt de compte que siguin amb editors del mateix pavelló o d'un pavelló proper.
Els darrers tres anys hem destinat dos dies, el dijous i el divendres, a les entrevistes amb altres editors. És interessant també deixar-se temps lliure per senzillament voltar i fer el xafarder pels diferents estands. Si tenim cites cada hora, ens dediquem a aquesta feina entre entrevista i entrevista, per això val la pena no tenir l'agenda massa atapeïda.
Per confecccionar l'agenda, una persona de l'editorial, Judit Juncosa, va començar al mes de juny a connectar amb els diferents editors. Primerament, concertem visites amb els editors amb els quals tenim algun projecte en dansa o als qui hi hem comprat o venut drets algun cop. Amb aquests, a vegades acabem de tancar un acord que portàvem embastat prèviament, o senzillament intercanviem informació dels llibres que ens semblen que poden interessar a l'altre. Si n'hi ha que ens poden interessar els demanem que ens els enviïn i ells fan el mateix amb nosaltres.
Una altra de les tasques que estem fent ara és intentar localitzar possibles clients de llibres nostres. Per exemple, a nosaltres ens sembla que la col·lecció de cuina Amb gust de Mediterrani té possibilitats. Per mitjà del Who's who? de la pàgina web de la Fira de Frankfurt localitzem els editors del Regne Unit –per posar un cas– que tenen col·lecció de cuina i els enviem un e-mail dient-los que tenim aquesta col·lecció, que ja hem publicat un llibre, que en tenim un altre en preparació i que ens sembla que els pot interessar, i els proposem veure'ns a la Fira. Enviem molts correus electrònics i rebem poques respostes. Fem aquesta feina una mica a cegues, però sempre amb aquest sistema concretem alguna cita i d'aquestes, alguna ens ha estat fructífera.
Enguany, destinarem el dijous i el divendres a la tasca de reunir-nos amb els altres editors i ens guardarem el dissabte per assistir a actes organitzats en motiu de ser la cultura catalana la convidada d'honor. De Cossetània ens hi desplacem tres persones: Josep M. Olivé (director editorial), Judit Juncosa (responsable de drets) i un servidor. Tenim els bitllets per marxar a la tarda del dimecres dia 10 d'octubre i l'hotel reservat des del gener. Cal reservar l'allotjament amb molta antelació ja que sempre està tot molt ple i a més els hotels són caríssims. El sector triplica o quadruplica, moltes vegades, la tarifa habitual i hi ha establiments que t'obliguen a reservar i pagar habitació per un mínim de quatre nits encara que només hi hagis de pernoctar dues o tres. De totes maneres, fa uns dies, he hagut de fer un petit canvi i avançar la meva marxa a dimarts a la tarda ja que m'han proposat de participar, el dimecres al migdia, en una taula rodona sobre "L'edició als territoris de parla catalana" on també hi participaran un editor valencià, un nordcatalà i un mallorquí. Per altra banda, el divendres dia 12 d'octubre al matí presentem a la Fira un llibre d'un professor alemany de la Universitat Pompeu Fabra sobre el qual en parlaré en un proper post.
La feina de la Fira no s'acaba quan hem fets les entrevistes. Si volem treure'n profit cal que de tornada en fem un seguiment. Hem d'enviar els llibres als editors que s'han interessat i hem de seguir en contacte amb la resta d'editors amb els quals hem iniciat negociacions o no les hem acabat de concretar. La Fira són pocs dies però cal fer un bon treball prèviament i posterior, per treure'n profit.

10/7/07

Els ajuts del Ministerio de Cultura

Després d'una setmaneta de vacances torno a la feina. Al damunt de la taula em trobo amb un munt de paperassa nova per mirar i amb d'altra d'abans de marxar per acabar d'endreçar. Hi ha l'escrit del Ministerio de Cultura, que vaig rebre just abans de vacances, en el qual se'ns notifica l'ajut que rebrem de la convocatòria per adquisició de llibres per a biblioteques de l'Estat espanyol i en la qual es subvencionen llibres que tinguin un interès cultural. Només un 25% del projectes que hem presentat han estat aprovats. Ja m'ho pensava que passaria això. Quina diferència respecte l'any passat! I és que el 2006 el Ministerio va dedicar 1,5 milions d'euros d'aquesta convocatòria a subvencionar llibres escrits en castellà i 1,5 milions d'euros a subvencionar llibres escrits en altres llengües oficials de l'Estat espanyol que no fossin el castellà. Enguany, entre els uns (els de Madrid) i els altres (els polítics catalans que no van estar encertats en la negociació dels pressupostos), la partida pressupostària ha quedat amb 3 milions d'euros per subvencionar els llibres en castellà i només 200.000 euros pels llibres d'altres llengües oficials de l'Estat. Ara, la feinada que tindrem els editors que editem en català, basc i gallec per procurar que ho modifiquin de cara a futures convocatòries. Tal com ha quedat enguany em sembla que no és just.

3/7/07

Vicent Pellicer i la "Guia de les Terres de l'Ebre"


Un aspecte positiu de ser editor del territori, d'editar des de comarques, és que això et permet entrar en contacte molt sovint amb escriptors i possibles autors de nous llibres de diferents indrets. I això et permet conèixer escriptors completament integrats a la seva terra, autèntics apassionats del país i del territori.
L'any 1998 vaig contactar per primera vegada amb Vicent Pellicer per tractar la publicació del llibre Les fonts del Port. Llavors va començar una estreta relació entre Pellicer i Cossetània i que s'ha concretat amb la publicació d'un bon nombre volums: Les fonts del Port, A peu pel massís del Port, El massís del Port de font en font, Las fuentes del Port, A pie por el parque natural de Els Ports, Caminades pel massís del Port, Endevineu els ocells, Contalles del Port, Paisatges de l'Ebre: el Delta i el Port, El brogit de l'Ebre (autor d'un dels contes) i Terres d'aigua (autor d'un dels poemes). Amb tots aquests llibres publicats, Vicent Pellicer esdevé l'autor amb més títols de l'editorial.
Vicent Pellicer és un bon autor, un bon escriptor que es desenvolupa còmodament amb diferents registres, tal com pot comprovar-se amb la tipologia dels títols publicats. A més d'escriure és un excel·lent fotògraf i disposa d'un arxiu d'imatges sobre les Terres de l'Ebre, la seva fauna i la seva flora, impressionant.
Vicent amb les seves publicacions està col·laborant a la promoció de les comarques ebrenques que ell tant coneix i estima. Per aquest motiu, fa cosa de dos anys vam convindre que faltava una guia de les Terres de l'Ebre i que si érem capaços de fer un bon producte, aquest seria de gran utilitat per les persones que volen conèixer aquestes comarques. Vicent ho va veure clar, s'hi va il·lusionar i amb la constància que el caracteritza es va posar a treballar de valent per a la realització de l'obra. Ara fa uns dies, la Guia de les Terres de l'Ebre ha sortit publicada i tant l'autor com a l'editorial n'hem quedat molt satisfets. És una guia completa, ben narrada, amb fotografies extraordinàries, amb textos ben escrits i amb moltíssima i útil informació. La Guia, és doncs, un bon instrument per poder-se endinsar a les Terres de l'Ebre de la mà d'una de les persones que més coneixen i han trepitjat aquestes comarques: Vicent Pellicer.