Premonició

Com si fos una premonició, en la novel·la d'Antoni Real, Sota la neu, que vam començar a distribuir a mitjans de gener ja es parla dels Jocs Olímpics d'Hivern de Barcelona. L'autor de l'obra situa la novel·la a la ciutat de Barcelona afectada per una gran nevada que la paralitza durant una setmana. Enmig del caos, Real hi descriu diverses històries humanes que tenen com a fil conductor la neu. És una novel·la que es parla de meteorologia, que dibuixa una possible televisió del futur lligada a les xarxes socials i que té també els seus moments per definir-hi una trama d'amor. Situa els fets en un futur no gaire llunyà. La gran nevada que descriu no és cap utopia. De fet és perfectament possible i el canvi climàtic ho afavoreix. Tal com va assegurar-ho el meteoròleg Francesc Mauri en la presentació, tot és qüestió d'esperar perquè aquesta gran nevada que anuncia Antoni Real en el llibre segur que un moment o altre passarà. I com a nota curiosa, hi trobem que l'autor parla d'una possible candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'Hivern. Ho va escriure molts mesos abans que s'anunciés, ja que a Cossetània ens la va entregar per una primera lectura abans de l'estiu. Hereu va anunciar-ho el 13 de gener; llavors el llibre ja estava imprès ja que es va començar a distribuir el 19.

Aquest és el fragment on s'esmenten els Jocs Olímpics d'Hivern a Barcelona:

- T'imagines demà, dissabte, les fons de Montjuïc funcionant a tota pastilla?
En Marcel va veure la imatge de seguida:
- Ei, bona aquesta, si senyor! Aigua, música, color i, al davant la cortina de neu urbana més impressionant de la història. Quina passada! I tot plegat dedicat als que fa uns anys van dir que les estacions d'esquí ja podien tancar barraca! Ha, ha, ha...
Encara va anar més enllà amb la seva capacitat imaginativa:
- Quina foto tan bona per demanar els Jocs Olímpics d'Hivern per a Barcelona!
- Doncs, no te'n fumis, que Torí també té algunes estacions d'esquí lluny, com Barcelona..., i ja ho veus. Van organitzar uns Jocs ben macos, l'any 2006.

El nou paradigma de la premsa escrita

Si un sector es troba en un canvi de paradigma i amb una necessitat imperiosa de redefinir el seu model de negoci és el de la premsa escrita, molt més en aquest cas que en el sector del llibre, però en una línia que va força en paral·lel. Actualment els diaris de paper sofreixen la crisis en gran mesura. Ningú se n'escapa. Hem vist expedients de regulació, acomiadaments, etc. i això seguirà el 2010. Les vendes a quiosc o les subscripcions estan en una línia de caiguda i els responsables de màrqueting de les publicacions periòdiques en paper tenen obsessivament entre cella i cella crear campanyes o promocions per frenar la davallada. Això, a més la caiguda en picat de la publicat, principal ingrés dels diaris, els ha situat en una greu crisi.

Una de les causes de la davallada de la venda al quiosc ha estat el carreró sense sortida on es van posar els diaris en crear edicions digitals gratuïtes. N'hi va haver que van intentar que fossin per subscripció i n'hi ha que tenen encara alguns dels seus accessos de pagament, però en els webs digitals de les publicacions periòdiques es troben les principals informacions diàries de forma gratuïta. En el meu cas, a part d'un diari en paper al qual estic subscrit, rebo cada matí un newletter d'una altra publicació amb els titulars i els enllaços, i per via l'agregador del Google Reader o del Bloglines estic el dia de les notícies culturals de les principals publicacions en paper que tenen diaris digitals i dels diaris estrictament digitals. Per tant, mai havia estat tant informat com ara. Perquè doncs he de comprar més diaris? i fins i tot sovint em pregunto, perquè mantinc la subscripció en paper d'un dels diaris?

Amb tot això o les coses canvien o el futur de les publicacions en paper si no aconsegueixen que es pagui per la lectura dels continguts, ho tenen francament malament. Els e-readers obren, no obstant, la porta, si els diaris actuen amb seny, a un nou futur per a la premsa escrita. Els e-readers, com hem comentat altres cops, evolucionaran en un futur immediat amb més prestacions i baixaran de preu. No haurem d'esperar gaire temps perquè tots els e-readers que s'ofereixin al marcat tinguin connexió a Internet via 3G o wifi i haurem d'esperar una mica més, però no gaire, per poder tenir de forma assequible lectors electrònics en color. De manera, que s'obra la porta a poder-se descarregar directament al lector electrònic versions adaptades dels diaris digitals tot pagant una subscripció. Això pot portar als diaris a un nou paradigma de negoci i és potser la darrera esperança que tenen per resituar el negoci dins uns paràmetres raonables. En aquesta línia llegeixo a beat,cat que el grup mediàtic de poderós Murdoch ha arribat a un acord amb Sony perquè a través del nou model Sony Reader Daily Edition es puguin llegir amb el pagament d'una quota mensual The Wall Street Journal i MarkelWatch.

Pot doncs marcar tot plegat una nova línia de negoci? Doncs podria ser que si, i és que és molt possible que amb l'evolució dels lectors electrònics aquest aparell sigui el gatget central que farem servir per a la nostra lectura. Allà hi rebrem cada dia al matí el diaris als que estiguem subscrits i mensualment o setmanalment també les revistes o publicacions de les quals també en tinguem subscripcions. Per tant, ens podem trobar en un futur no gaire llunyà en què a l'e-reader hi tinguem els llibres que llegim, els diaris i les revistes,. Tot dins el mateix aparell i tot evidentment amb una quota raonable, que ha de ser més barata que la de paper, però que si volem que pugui ser de qualitat no podrà ser de forma gratuïta. És possible doncs que els e-readers ajudin la premsa escrita a trobar un nou paradigma de negoci que permeti a les publicacions sortir de la caiguda de vendes i d'ingressos en la que es troben actualment.

Balanç d'un any de crisi

Acaba l'any 2009, un any dur, de crisi, de restriccions, un any que a més en el sector editorial ens ha situat en el camí d'un canvi de paradigma que ens ha d'aportar molts canvis, i un any d'intensa activitat a Cossetània. Per resseguir-la només cal fer una ullada al blog de la Sala de Premsa. L'edició de cadascun dels llibres és un esdeveniment important per a l'editorial, de totes maneres seguidament poso en llista alguns dels fets rellevants del 2009 per a Cossetània; segur que me'n deixo, però aquesta és una mostra significativa:

El llibre 100 anys d'esquí a Catalunya va ser un èxit de vendes

Hem publicat Els millors plats de l'Àvia Remei, un llibre il·lustrat d'aquesta popular cuinera catalana que ha estat un dels llibres més venuts de l'any de Cossetània

Dins l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, s'ha publicat una part inèdita de l'Edat d'Or

Hem sigut la primera editorial que edita en català en anunciar-se a la principal xarxa social Facebook

La plataforma Edi.cat del la qual en som un dels fundadors ha organitzat una jornada sobre l'edició independent

Hem iniciat la col·lecció de natura Conèixer amb la publicació de Conèixer els ocells a la primavera i Conèixer els núvols a la tardor

Es presenta el primer portal d'e-books en català, Edi.cat, del qual Cossetània n'és un dels impulsors

Hem recuperat els textos antics de cuina La cuinera catalana i Àpats

Hem iniciat una primera col·laboració amb Enderock amb la publicació del llibre 50 anys de la cançó

Hem publicat el primer llibre del I premi de narrativa marítima vila de Cambrils, amb una col·laboració amb l'Ajuntament de Cambrils que té continuïtat.

Amb el llibre Montserrat hem iniciat la col·lecció Espais Naturals, escrita per Josep Maria Llorach

S'ha iniciat la sèrie A peu de la col·lecció Azimut Comarcal amb la publicació dels llibres Alt Empordà i Cerdanya

La col·laboració amb l'editorial francesa Randó ens ha permès publicar el llibre 80 recorreguts pels parcs nacionals dels Pirineus, i en vindran d'altres

En col·laboració amb la Fundació Mas Albornà hem publicat el llibre amb fins benèfics Mira'm amb relats d'autors de molt renom

Publiquem el llibre Escoltant Guardiola, de Pep Riera, que ha esdevingut un èxit editorial

Presentem el llibre Colom. 500 anys enganyats que té una gran repercussió mediàtica i que ràpidament entra al rànquing dels llibres més venuts a Catalunya

Look at això! d'Albert Elfa i Anna Garcia té una bona resposta al mercat

Publiquem el llibre d'un dels programes de TV3 de més èxit del 2009, El paisatge favorit de Catalunya

Impressionant repercussió mediàtica de Mateu el president, de Sebastià Bennasar

Edi.cat creix i presenta la seva nova web

Cossetània junt amb Bromera i Angle Editorial publiquem El llibre de la Marató de TV3

S'inicia una col·laboració amb la Fundació Món Rural per a la publicació d'un premi de narrativa i un d'assaig

Es tradueixen al gallec dos llibres de Mariona Quadrada

Després de molt de temps planificant-ho hem acabat de concretar els canvis en el procés de comercialització que s'aplicaran a partir de l'1 de gener del 2010: Xarxa de Llibres

S'inicia el desembre i Cossetània és el segell editorial en català amb més llibres digitals

En la part negativa de l'any, hi ha hagut, lògicament, llibres que no han tingut les expectatives de venda que preveiem i que lògicament no en faré la llista. Hem sofert la crisi econòmica i hi ha hagut qüestions que ens han afectat com una major devolució, tot i que hem pogut mantenir un volum de vendes raonable pel canal de llibreries. La falta de recursos de l'administració ens ha afectat, especialment l'ajut a la producció editorial (en parlàvem aquí). Ha estat un any en que hem hagut de ser molt prudents amb els projectes a endegar i, pel que sembla, el 2010 se seguirà en la mateixa línia. Les pitjors notícies, no obstant, han estat aquestes:

La mort de Josep Grau, autor del nostre llibre Lluís Llach, el noi de cal Vall

Mor l'autor de Cossetània Manuel Bofarull
La mort d'Àlex Batllori, autor del llibre Els 30 millors barrancs del Pirineu, mentre feia un descens d'un engorjat a Osca

Pel que fa a la qüestió personal relacionada amb el món editorial o amb els mitjans de comunicació destaco tres fets en positiu i un darrer en negatiu.

Es publica Més enllà de la màscara, llibre que conté el meu relat eròtic que va guanyar l'any passat el Concurs de Relats Eròtics del Carnaval de Vilanova

Guanyo el primer premi Carmel Biarnes de periodisme en la categoria d'Internet

Assumeixo el càrrec de vicepresident primer de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana

El setmanari El Pati, del qual en vaig ser un dels fundador, deixa d'editar-se en paper

En definitiva, un any on hi ha hagut de tot i en el que hem hagut de lluitar contra les dificultats del moment, com també ho haurem de fer el 2010, però ho farem amb el convenciment que ens en sortirem (com diu la cançó dels Manel) i que una vegada superada la crisi econòmica serem més forts i tindrem més experiència. Sovint comento que malgrat que segur que ens estem equivocant amb algunes coses, estem fent els deures en el sentit que per exemple hem treballat durant tot l'any per crear un sistema de comercialització dels llibres que sigui més eficient i estem en primera línia pel que fa a les novetats tecnològiques del món del llibre, els e-books. Segur que podem encara ser millors i més eficients en altres aspectes que ens cal analitzar i valorar. Ho farem i intentarem tots els que formem Cossetània fer més encerts que errors.

Bon any 2010!!!

El periodista cultural

En el darrer número de la revista Texturas podem llegir un article de l'escriptor i periodista Esteban Hernández titulat "Tres crisis en una: el periodista cultural", en el que fa un anàlisi de les funcions del periodista de les seccions de cultura dels mitjans de comunicació com a prescriptors dels llibres. Tracta com a qüestions importants, en primer lloc els pocs recursos que dediquen els mitjans de comunicació a la secció de cultura, cosa que provoca que els professionals d'aquesta seccions hagin de tractar moltíssims temes, i analitza la influència que tenen els periodistes culturals en la venda de llibres.

En primer lloc considera que la funció de prescriptor era molt més evident fa uns anys que actualment:

"El periodista cultural ejercía una doble influencia sobre el lector/oyente/espectador, ya que, de una parte, clarificaba la oferta, seleccionando de entre la multitud de productos disponibles aquellos que, por una u otra razón, resultaban más llamativos y, de otra y en tanto que firma, solía constituirse en referencia fiable para el destinatario."

"La acción del viejo periodista cultural se producía en un medio que le reconocía el valor de esa ascendencia, lo que le garantizaba un capital simbólico de efectos reales en la estructra de las empresa para las que trabajaba."

Contra aquesta situació anterior hi ha opinions molt crítiques sobre la realitat actual, Nacho Fernández, director/edtitor de literaturas.com diu:

"El periodista cultural en España, salvo excepciones, es un chiste. Los medios nunca han tenido plantillas sólidas en este apartado, el periodista cultural es un esclavo del tiempo y tiene que dominar todas las disciplinas de la cultura, el cine, los libros, el arte."

Molt sovint veiem que dins la secció de cultura es dedica molt d'espai a temes més propis de les revistes del cor que de l'afer cultural. En aquest sentit Juan Pedro Quiñonero pensa que:

"la denominación de periodista cultural es un eufemismo en tanto los medios de incomunicación cultural entienden y difunden como 'cultura' cosas tan diversas como la vida sexual de Michael Jackson, la concesión de medallas a eminentes toreros, los actos folklóricos organizados con editores o presuntamente tales para promocionar sus productors de muy distinta naturaleza... La poesía, la novela, el teatro e incluso el arte que se hace al margen de las mafias filantrópicas está condenada al silencio, al ostracismo."

De totes maneres, hi ha opinions dispars en aquest sentit ja que tot i que Juan Cuz pensi que

"cada vez prescriben menos el crítico y más el boca oreja",

Sergio Vila-Sanjuan, director del suplement de cultura de La Vanguardia assegura i posa com exemple el cas de Larsson:

"como las editoriales se gastan poco dinero en marketing, el periodista cultural sigue siendo crucial, y más aún cuando la majoría de estos best sellers nacidos del boca oreja se convirtieron en tales a raíz de la buena acogida que dispensaron dos o tres críticos."

El final d'una etapa

Aquest divendres dia 26 de juny ha finalitzat una etapa: la de la publicació en paper del setmanari d'informació de l'Alt Camp i la Conca de Barberà, El Pati. Ara, segons es pot llegir aquí, la informació local d'aquestes dues comarques es podrà llegir en el portal digital www.elpati.cat, en el que serà una segona etapa de la publicació ara en format digital.

Han estat 26 anys de la vida en paper del setmanari El Pati. Des de Sant Jordi del 1983 que setmana rera setmana aquesta publicació ha anat informant dels esdeveniments de l'Alt Camp i de la Conca de Barberà. Recordo amb nostàlgia els inicis del setmanari i els primers consells de redacció amb les persones que van iniciar la publicació: el Joan Batet, l'Albert París, el Rafel Castells, el Pere Queralt, el Joan Maria Jové, el Francesc Domènec, la Núria Ventura i un servidor, entre altres. Alguns érem molt joves. El Pati forma part d'aquelles publicacions que van néixer en els anys de la transició política amb la voluntat de fer informació independent i en català, com ho van ser també El Punt, el Regió 7, El nou9, El 3 de vuit, entre altres. Llavors a començaments dels vuitanta a l'Alt Camp només existia la Joventut de l'Alt Camp, una publicació hereva de la premsa del Movimiento en la que la majoria d'articles és publicaven en castellà. El Pati va aportar aire fresc a la premsa de l'Alt Camp i fou un instrument per normalitzar lingüísticament les premsa d'aquesta comarca. Ara seria impensable fer una publicació en castellà en aquestes contrades, però calia trencar la inèrcia del postfranquisme, cosa que es va aconseguir amb l'aparició d'El Pati. La il·lusió de les persones que ens vam comprometre desinteressadament a ser-ne redactors i el compromís de més d'una seixantena de vallencs en fer una aportació inicial de 3.000 pessetes cadascú va permetre que s'iniciés el setmanari.

El Pati ha tingut diferents moments. El 1987 es va començar a professionalitzar l'estructura, i des del 1995, la gestió d'El Pati ha anat a càrrec del grup El Punt, empresa periodística que des de fa un any i mig és la propietària de la capçalera. Em sap greu saber que de moment no rebré setmanalment la publicació en paper a la bústia, tot i que pot ser que el setmanari en paper tingui una nova etapa de la mà d'un grup de vallencs que s'ho està plantejant. Em queden molts records de tota la vida d'El Pati en edició en paper: dels inicis, dels temps que als vespres escrivíem les cròniques, dels set anys que professionalment vaig dedicar-m'hi, etc. En queda escrit també el llibre que fa sis anys vam publicar a Cossetània 20 anys fent El Pati, escrit per Ivet Batet. I en queda també la pròpia editorial Cossetània que sorgí del mateix l'esperit que ara fa 26 anys va permetre que comencés l'etapa en paper d'El Pati.

Som al segle XXI i en plena crisi econòmica que farà variar el paradigma de la premsa escrita. Les publicacions digitals s'intueixen com una de les sortides d'un futur incert i amb moltes incògnites per desvetllar. Desitjo molta sort a El Pati.cat i espero que aquesta nova etapa sigui exitosa.

"Hem viscut del crèdit i l'especulació enlloc de fer-ho de l'esforç i l'estalvi"

La xerrada del periodista i exdirector de La Vanguardia, Lluís Foix sobre la crisi econòmica que es portà a terme dimecres 5 de maig en el marc dels actes del XV Memorial Josep Ramon López va ser molt clarificadora en el sentit de poder interpretar perquè ens trobem en la situació actual de recessió. Foix que emprà un llenguatge didàctic i entenedor va iniciar el seu relat comentant que "l'inici de les actuacions que ens han portat a la crisi que ara vivim cal buscar-lo en l'arribada com a governants de Margaret Thatcher i Ronald Reagan, que provocà l'inici d'una nova era, la revolució conservadora basada en tres conceptes: menys govern és millor govern, el mercat per si sol posarà en marxa l'ascensor social i la llibertat econòmica crearà riquesa. Aquests tres eixos s'han aplicat des de l'exageració i les coses quan s'exageren fracassen."

L'exdirector de La Vanguardia assegurà que "el capitalisme ha caigut per no respectar el dret. Hem viscut amb uns diners que no existien. A més hi ha hagut una complicitat exagerada entre el poder polític, el financer i el mediàtic. La crisi s'ha construït doncs sobre mitges veritats i mitges mentides." Foix afirmà que la crisi econòmica portarà també una crisi social: "més inseguretat, més frustració, menys il·lusió, etc. i això comportarà també una crisi política. En el fons la victòria d'Obama és conseqüència de la crisi."
Lluís Foix digué que un dels errors dels darrers anys és que "hem viscut del crèdit i l'especulació enlloc de fer-ho de l'esforç i l'estalvi. Aquesta és una crisi de l'avarícia, de la qual no en sabem ni el diagnòstic ni l'abast."
Per sortir de la crisi caldrà, segons Foix, fer més visibles valors com el treball, l'esforç o la solidaritat. Digué també que "el futur està en l'educació, cal més coneixement, més innovació, i més responsabilitat personal i col·lectiva."
Per la seva part, el dimarts dia 5, el biolèg i investigador del CSIC, Daniel Closa, parlà sobre Darwim i la Teoria de l'Evolució en una conferència on apropà la figura d'aquest personatge, la seva teoria i com l'observació de la natura en el viatge que realitzà de jove i durant cinc anys per tot el món li va permetre arribar més tard a confeccionar la Teoria de l'Evolució i a idear el concepte de selecció natural.

La recta final fins a Sant Jordi

Després dels dies de repòs de Setmana Santa encararem la recta finals fins a Sant Jordi. L'agenda d'aquesta setmana i la vinent està plena de presentacions, amb actes cada dia que m'ocuparan tots els vespres. I, enmig, la Fira de Londres on hi destinaré la jornada de dilluns que ve. Cal fer doncs el darrer esforç.

Tots els llibres previstos per aquesta campanya ja estan impresos i distribuïts. Hem fet la tramesa del catàleg de Sant Jordi de Cossetània (el podeu consultar aquí) i el de primavera de Lectio (aquí). S'han fet moltes presentacions de promoció. Queda per aquesta setmana el dinar-presentació de les novetats que juntament amb Arola Editors fem amb els periodistes de les comarques meridionals, després que hàgim ja fet la presentació de les novetats ebrenques als mitjans de comunicació de les comarques de l'Ebre. El dimarts dia 14 comença una campanya de falques publicitàries a RAC1 que centrem amb els llibres Els millors plats de l'Àvia Remei i Secrets de Catalunya. Hem fet també publicitat a altres mitjans com al Descobrir cuina, Time out, Descobrir Catalunya, Vèrtex, entre altres. Hem iniciat aquests mesos, tal com vam comentar aquí, diverses campanya de promoció pel Facebook i GoogleAd, que intensificarem aquests darrers dies. I també s'ha fet la presentació d'Edi.cat, el primer portal de llibres electrònics en català, cosa que permetrà que per aquest Sant Jordi es puguin adquirir en diverses llibreres unes targes de descàrregues de llibres electrònics. Hem fet promoció de llibres també en vídeos (Baphomet i Els millors plats de l'Àvia Remei). Tot plegat un esforç que s'ha pogut fer gràcies al treball intens de tot l'equip de Cossetània.

Una part de la nostra oferta de Sant Jordi queda reflectida en aquest vídeo que es va fer per la presentació d'Edi.cat i que ara hem recuperat per posar-lo al YouTube. Es un vídeo sense àudio però que ens ha semblat que valia la pena posar-lo a la xarxa.

Anunciar-se al Facebook

Recordo que quan estudiava Ciències de la Comunicació, al primer curs, el professor de publicitat va dir una frase que em va quedar gravada per sempre. Digué: "de la publicitat que fem el 50% no serveix per res, és una inversió inútil, el problema és que no sabem quin és aquest 50% que llencem". Això implica que perquè una promoció sigui efectiva s'hagi de fer amb el màxims mitjans possibles. Internet i les noves xarxes socials sembla que són també una interessant manera d'arribar a possibles nous lectors.

En aquest sentit, si sous usuaris del Facebook és possible que a la vostra pantalla us hagi aparegut algun dels llibres que hi estem anunciat. De moment, hem fet anuncis dels llibres: Diccionari del vi i el veure, Els millors plats de l'Àvia Remei, L'entorn. Rere els passos del nuñisme, 100 maneres de descobrir un crim, Secrets de Catalunya i Conèixer els ocells (també hi anunciem la versió castellana d'aquest darrer títol, Conocer las aves). Amb Facebook pots escollir el tipus d'usuari a qui vols que vagi dirigit l'anunci segons la seva llengua, edat, estudis o, entre altres coses, paraules claus. Cossetània hem sigut la primera editorial catalana, almenys jo no he vist cap altre editorial que ho hagi fet abans, en anunciar els seus llibres a Facebook. Altres editorials com Angle també estan utilitzant aquest mitja amb la promoció del llibre Yes, you can. A Cossetània ho vam voler provar després de veure un anunci a Facebook de RBA. Sobre aquesta qüestió hem preguntaven aquesta setmana si havia notat un increment de venda pel web d'aquests llibres. La veritat que se'm fa difícil establir una relació directa. En el darrer any la venta de llibres per Internet ens ha augmentat tot i que encara no és globalment una xifra molt important. El que si hem pogut comprovar és que el web ha tingut més visites i que després del cercador de Google, pel segon indret on ens arriben visites al nostre portal és per Facebook. Tenir major visibilitat i major moviment al web és important. Juntament amb aquesta prova al Facebook també estem anunciant pel Google AdWords el darrer llibre de l'Àvia Remei.

En tot cas aquesta promoció no substitueix les habituals i per aquesta campanya de Sant Jordi hi tornarà a haver anuncis de Cossetània en diversos mitjans de comunicació i hem tornat a imprimir un catàleg a tot color que es pot consultar en aquesta adreça.

Una altra fórmula és aprofitar el Youtube per a vídeos promocionals. Aquest que Alfredo Garcia ha fet del llibre de Miquel Esteve, El Baphomet i la taula esmaragda és espectacular:

De tres potes, coixos d'una i mitja

En el darrer número de la revista BValls de Lletres es publica un article del filòleg Xavier Rull que analitza la situació sociolingüística a Catalunya. Rull diu en l'inici de l'article:

"Perquè una llengua tingui garantida la supervivència ha de ser present de manera majoritària com a mínim en tres grans àmbits (a banda, és clar, de ser parlada per prou gent). Aquests tres grans àmbits (o tres grans potes) són: (a) administració pública i el suport legal; (b) l'ensenyament; (c) els audiovisuals..."

Després d'analitzar cadascun dels tres camps, al final de l'article arriba a la conclusió següent:

"Podem concloure, per tant, que el català, a Catalunya, està bé en l'ensenyament, prou bé a l'administració (i, per tant caldria millorar-ho) i bastant malament en els audiovisuals (amb matisos: bé a la ràdio, prou bé a Internet, força malament a la televisió i molt malament al cinema).

O sigui tal com diu al titular de l'article: de tres potes, coixos d'una i mitja. Per tant, segons l'autor de l'article:

"...cal que totes les potes estiguin cobertes, ja que si no una llengua ho té magre per sobreviure, el català no té assegurada la seva pervivència a Catalunya".

El que he comentat altres vegades en aquest blog, són necessàries polítiques de discriminació positiva del català fetes sense complexos, sinó malament rai.

Deu anys de Canal Reus TV

prAssisteixo ahir divendres dia 26 de setembre a la festa del desè aniversari de Canal Reus Televisió que es va portar a terme al Palau Bofarull de Reus. Em trobo, primer de tot, amb el seu director, el Francesc Domènech, qui vessa de satisfacció en la celebració de l'aniversari. Me n'alegro personalment per ell. Amb el Francesc Domènech fa molts anys que ens coneixem. Ell és i viu a Valls. Va ser també un dels fundadors del setmanari El Pati. Vam treballar junts, quan començàvem a fer coses en el món del periodisme al suplement de les comarques meridionals d'El Periódico i més tard ens vam trobar també en el projecte de setmanari local de La Veu de Reus, que malauradament no va tenir un final feliç. Ara lidera Canal Reus Televisió, una realitat de televisió local reconeguda pel seu treball professional i de qualitat. Aprofito la vetllada per saludar o parlar amb diversos professionals del món de la informació que conec de quan hem dedicava al món del periodisme com Xavier Graset, Josep Maria Girona, Josep Maria Martí, Carles Francino, Xavier Bas, Xavier Abelló, Josep Maria Arias, Josep Lluís González, Elies Pujol o Mireia Segú, entre d'altres; alguns d'ells són accionistes de Canals Reus Televisió, altres hi han treballat i altres hi han tingut algun tipus de relació professional. N'hi ha que feia temps que no veia. També saludo a periodistes de la nova generació de professionals de Canal Reus TV amb qui ens hem relacionat per informacions de Cossetània. La veritat es que a Cossetània ens hem sentit i ens sentim ben tractats per Canal Reus TV. Als assistents se'ls lliura com a record de l'aniversari un llibre commemoratiu, que hem realitzat com a feina de serveis editorial a Imatge-9, SL (l'empresa que és la propietària de la marca Cossetània Edicions i que també es dedica a tasques de serveis editorials per a tercers). El treball de disseny realitzat per Georgina Solé és excel·lent.
A Canal Reus Televisió i a tots els seus professionals, felicitats i ànims per seguir endavant en la nova etapa que inicien la propera setmana en el món de la televisió digital.

L'hàbit de llegir i la televisió

Una resposta al perquè un 75% d'anglesos llegeixen habitualment llibres, mentre que aquesta xifra és a Catalunya del voltant del 50%:

"Als anys vint a Anglaterra una gran part de la classe obrera estava alfabetitzada i es va introduir en la lectura com a una activitat per distreure's, per passar-s'ho bé i d'aquesta manera van adquirir l'hàbit per a la lectura. A Catalunya i a l'Estat espanyol, l'alfabetització massiva no arriba fins als anys seixanta moment quan es popularitza la televisió i la classe obrera utilitza aquest nou mitja com a forma de distracció, no entra doncs en la lectura i per tant no adquireix aquest hàbit."

Ho va explicar Enric Calpena, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull en la conferència "És la televisió un verí letal per a les nostres neurones?", que va pronunciar el dimecres 7 de maig en el transcurs de la XIV edició el Memorial Josep Ramon López que s'ha realitzat en diverses poblacions de l'Alt Camp. Calpena també va comentar que "els catalans veiem la televisió uns 270 minuts al dia" i que amb aquestes xifres "Catalunya està en el primer lloc de tot l'Estat pel que fa a temps dedicat a veure la televisió, dades que són semblants a les d'Anglaterra." També va dir que "com més edat tenen les persones més hores de televisió consumeixen" i, en un altre context, que "el 10% dels lectors d'Hola són llicenciats"

Els actes del XIV Memorial Josep Ramon López
Des de dimecres dia 7 de maig fins a dissabte 10 de maig, es van celebrar la resta d'actes del XIV Memorial Josep Ramon López, tal com anunciàvem en aquest post. La jornada de germanor es va celebrar malgrat la benèfica pluja que va caure durant tot el dissabte. Es va anul·lar la caminada de dissabte al matí però es va poder a portar a terme amb tota normalitat el dinar de germanor al local social del Pont d'Armentera, que va consistir en una extraordinària arrossada, i també l'entrega de premis i records de participació del concurs de recollida de telèfons mòbils i de la mostra de composicions "Missatges del món". L'any vinent la jornada de germanor es portarà a terme al Pla de Santa Maria. Reproduïm a continuació diverses imatges de l'edició d'enguany del Memorial Josep Ramon López.

Enric Calpena en el transcurs de la conferència a Valls

Francesc Domènech, periodista i director de Canal Reus TV va parlar al Pont d'Armentera sobre el futur de les televisions locals

Els assistents a la jornada de germanor

L'extraordinària arrossada

Recollida selectiva de telèfons mòbils
Nota de l'Associació Memorial Josep Ramon López sobre la recollida selectiva de telèfons mòbils en desús que s'ha portat a terme en l'edició d'enguany del Memorial:

Com cada any des de l’Associació del Memorial Josep Ramon López, es va proposar als joves un concurs de recollida selectiva. Aquest any, el concurs anava adreçat als alumnes d’ESO, Batxillerats, Cicles Formatius de GM i GS de les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. La recollida selectiva seria la de telèfons mòbils en desús, procurant transmetre uns valors i unes actituds que ens portin a ésser millors ciutadans respectuosos i compromesos amb el medi ambient, per això se’ls informava també sobre els telèfons mòbils com a residu.
Un cop recollits, els telèfons mòbils es porten junt amb la resta de residus d’aparells elèctrics i electrònics a una planta especialitzada que es troba a Pont de Vilomara. Allí es classifiquen en funció del seu destí final: terminals, bateries, carregadors i accessoris
Finalment aquests materials es fan arribar, per separat, a empreses recicladores, que els tornen a fer servir com a matèries primeres per a fabricar productes nous.
Una vegada esgotat el termini de recollida, el passat dia 30 d’abril a l’IES Jaume Huguet de Valls es fa fer el recompte final de telèfons mòbils que els joves havien portat, i el total recollit va ser de 325 terminals de telèfons mòbils, 286 bateries i 83 carregadors que feien un total de 694 components, tot un èxit.
Els grups d’alumnes guanyadors van ser:
1r- amb 246 components, Marina Muñoz Pego, Núria Pujol Pérez i Sheila Gómez Jaime de l’IES Jaume Huguet de Valls.
2n- amb 143 components, Vanessa Preixens Martín, Gustavo Guarin Ardila i Laura Redondo Lozano de l’IES Jaume Huguet de Valls.
3r- amb 142 components, Laia Gironès Targa, Estera Badulescu i Elena Bernabeu Volpini de l’IES Jaume Huguet de Valls.
4t- amb 66 components, Georgina Canela Ferré, Marta Ferré Oller i Júlia Piqué Secall de l’IES Jaume Huguet de Valls.
Centres participants amb recollida significativa de components han estat l’IES Jaume Huguet de Valls, l’IES Martí l’Humà de Montblanc i l’IES de Valls.

El bloc de la Mireia i tot recordant Josep Ramon López

Un dels secrets més ben guardats de la Catosfera era qui hi havia darrera el bloc de la Mireia. Aquest cap de setmana s'ha desvetllat la identitat. En aquest post es pot escoltar l'entrevista que Mònica López ha fet als autors del bloc i en aquest altre es pot veure la fotografia dels autors. El llibre que es publica a partir del bloc a hores d'ara s'està imprimint i estarà a les llibreries la segona quinzena del mes de maig. És un nou llibre que surt de la blogosfera. La presentació de l'obra està prevista pel dimecres dia 21 de maig a la llibreria Catalònia.

x

El Memorial Josep Ramon López

Josep Ramon López fou mestre, llicenciat en Història i un activista en defensa de persones amb necessitats i del medi ambient. Va ser director de l'Escola Eladi Homs de Valls i va dedicar molts esforços a la feina d'integració al món escolar dels joves amb disminucions psíquiques. A començaments del anys noranta quan la Generalitat tenia previst amb el Pla de Residus Industrials a Catalunya instal·lar un macroabocador de residus industrials a Forès (Conca de Barberà) i una incineradora al Pla de Santa Maria (Alt Camp), Josep Ramon López es posà al davant de les mobilitzacions. L'octubre del 1994 moria en un accident de circulació. Des de llavors, un grups d'amics seus integrats a l'Associació Memorial Josep Ramon López organitzem cada any activitats en memòria seva, entre les quals un cicle de conferències que tracten temes sobre els quals ell havia treballat com ensenyament, solidaritat, ecologia, mitjans de comunicació, història, etc. i una diada de germanor, entre altres. Cada any portem a terme l'activitat a començaments de maig. Aquest és el programa d'activitats per enguany:

Conferències
Dimecres 7 de maig, a les 19.30 hores a l'Institut d'Estudis Vallencs (Valls)

Enric Calpena, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull "ÉS LA TELEVISIÓ UN VERÍ LETAL PER A LES NEURONES?"

Dijous 8 de maig, a les 20.30 hores Ajuntament del Pla de Santa Maria

Pedro García Brito, Enginyer Tècnic Industrial "Contaminació electromagnètica”

Divendres 9 de maig, a les 20.30 hores al local social municipal del Pont d'Armentera

Francesc Doménech, periodista i director de Canal Reus TV "LA TELE LOCAL QUE VE"

Diada de germanor. Al Pont d'Armentera, dissabte 10 de maig
9.30 hores. A la plaça de l’església.

Trobada, esmorzar i caminada pels voltants del Pont d'Armentera

13.30 hores. Al local social del Pont d'Armentera

Dinar de germanor

16 hores. Al local social del Pont d'Armentera

Lliurament de premis i del record de participació en el concurs de recollida de telèfons mòbils i de la mostra de composicions "Missatges al món".

El preu del dinar és de 10 euros per persona. Els telèfons per fer les reserves del dinar són: 977 604 100 - 977 631 164

Crònica d'una setmana d'anar amunt i avall

Dilluns 14 d'abril: Fira de Londres

Fem un viatge llampec d'un dia d'anada i tornada a la Fira de Londres. Moltes hores de viatge i massa poc temps a la Fira. Un petit retard amb el vol fa que perdem un parell de les reunions previstes. La Fira és enguany més gran que l'any passat. Hi ha força moviment. És una fira que cada vegada té més importància. Frankfurt, a la tardor i Londres, a la primavera. L'any vinent, si no cau tant a prop de Sant Jordi ,hi haurem d'anar un parell de dies. Un és poc i molt cansat. A la imatge l'estand de la Generalitat.

Dimarts 15 d'abril: Presentació del llibre "Els castellers de Tarragona"

A Tarragona vam presentar el llibre 1926-2006 Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis. Un llibre de luxe, a tot color i amb tapa dura. Ho podeu llegir aquí.

Dimecres 16 d'abril: Tripleta de presentacions Al migdia, a Tarragona, com tradicionalment fem cada any, presentació conjunta de Cossetània Edicions i Arola Editors als mitjans de comunicació del Camp de Tarragona de les novetats de Sant Jordi. La imatge correspon al dinar de presentació. Més informació aquí.

Presentació, a Tarragona, de les obres guanyadores dels Premis Ciutat de Tarragona, entre les quals n'hi ha dues que les hem editat a Cossetània: Que no torni! i altres contes (Premi de narrativa curta per Internet Tinet) i Margarides de fons, de Mireia Vidal-Conte, premi Ramon Comas i Maduell de poesia.

Jesús Maria Tibau i Francesca Aliern presenten El vertigen del trapezista i Cor de Llop a la Llibreria La Capona de Tarragona. La presentació la fa el filòleg Pere Poy.

Dijous 17 d'abril. El refredat

Tant d'anar amunt i avall al final he agafat un refredat. N'agafo cada any un parell, un a la primavera i l'altra a tardor, que ves per on a vegades em coincideix amb el Liber o fins i tot un any amb la Fira de Frakfurt. Per sort, el dijous és l'únic dia de la setmana que no tinc cap presentació i puc anar aviat a casa. De totes maneres, al matí em trobo la taula plena de papers per aclarir i llibres editats que seran novetat el mes de maig.

Divendres 18 d'abril. Un parell d'actes més Assisteixo a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Valls a la presentació que fa el degà del Col·legi de Periodistes i vallenc, Josep Carles Rius dels llibres que han sortit d'autors de la comarca de l'Alt Camp el darrer any, entre els quals n'hi ha diversos de Cossetània. Aprofito per saludar-lo a ell i a autors de Cossetània que em trobo a l'acte.

A Vila-rodona (Alt Camp) vaig a la presentació del llibre Els capitells del claustre de Santes Creus, de Josep Baluja i Jesús Maria Oliver. La presentació comença a les 10 de nit i acaba tard. Als pobles és habitual fer les presentacions dels llibres després de sopar.

Dissabte 19 d'abril. El premiLa revista Castells ens atorga a la col·lecció L'Aixecador el "Premi Revista Castells a una iniciativa social". Aquesta col·lecció és la única del panorama editorial dedicada únicament al món dels castells. L'anem a recollir el director de la col·lecció Xavier Brotons i jo en un sopar que es porta a terme a Vilafranca del Penedès. Més informació aquí.

Diumenge 20 d'abril. Poemes sobre arbres a BredaVaig amb el Celdoni Fonoll a Breda (La Selva) on fem la presentació del llibre Arbres dels nostres paisatges. La presentació és a partir de les 6 de la tarda i arribo a casa a Valls que ja és fosc i negre. Quina setmaneta! No soc però la única persona de Cossetània que ha tingut una agenda similar ja que també el director editorial Josep Maria Olivé ha tingut actes gairebé cada dia. Sort que Sant Jordi és ja molt a prop i després ja no anirem tant carregats.