30/3/08

Les novel·les de Francesca Aliern

A Cossetània vam contactar per primera vegada amb Francesca Aliern quan vam publicar el recull de contes El brogit de l'Ebre que tenien com a denominador comú el riu Ebre. Francesca Aliern s'havia autoeditat anteriorment altres llibres i ens havien comentat que les seves obres agradaven als lectors. La nostra col·laboradora Núria Grau ens va parlar molt bé de l'obra d'aquesta autora i vam mantenir una primera reunió amb Aliern per publicar una novel·la seva. La vam publicar per Sant Jordi del 2005 i porta per títol El pont de la solitud. Les coses van anar prou bé. La novel·la és bona i de lectura molt interessant. Les vendes van funcionar i vam decidir seguir publicant llibres seus. L'any següent, el 2006, vam publicar Sabó moll. Pel meu gust la millor de les tres novel·les (El pont de la solitud, Sabó moll i Camins) que conformen la trilogia en què l'autora ha retratat literàriament la vida en un poble de les Terres de l'Ebre durant el franquisme. Camins, que vam publicar l'any passat, va ser el darrer dels llibres de la trilogia.
Es curiós el cas de Francesca Aliern, com al d'altres escriptors de comarques. Ella és una autora molt coneguda a les Terres de l'Ebre. Les seves obres es venen molt bé en aquestes comarques, però no és fàcil fora d'aquestes. Intentem promocionar la seva novel·les de la millor forma possible perquè s'ho valen. L'any passat vam presentar la seva novel·la Camins a la Llibreria Catalònia per intentar donar-la a conèixer més enllà de les comarques del sud de Catalunya. Enguany ho tornarem a fer i el dia 9 d'abril a 2/4 de 8 del vespre farem una presentació de la seva darrera novel·la, Cor de llop a la Llibreria Catalònia. Farem una presentació conjunta de dos autors de les Terres de l'Ebre: de la novel·la Cor de llop, de Francesca Aliern, i del recull de contes El vertigen del trapezista, de Jesús M. Tibau. Seria interessant que la crítica d'aquest país i que els mitjans de comunicació de l'àrea metropolitana fessin de tant en tant una mirada a les creacions que es fan per tot el país, que més enllà del que es ven a les grans llibreries de Barcelona analitzessin el que es ven també a comarques i en fessin cas, i en fessin crítica. Segur que s'endurien alguna sorpresa i es faria un acte de justícia. Més enllà del Llobregat i del Tordera, al sud, al nord de Catalunya i a molts indrets del país es fan iniciatives culturals interessants i hi ha escriptors que s'intenten obrir camí però que es troben amb la dificultat que, malgrat que els mitjans locals coneixen la seva obra i els fan cas, els costa que siguin coneguts pels grans mitjans que tenen la seva seu a l'àrea metropolitana.
Des de fa unes setmanes s'ha distribuït a les llibreries Cor de llop, la darrera novel·la de Francesca Aliern. Tot just fa dos dies que l'he començada i m'ha enganxat completament. És també una excel·lent obra ambientada en aquest cas en un poble de les terres de l'Ebre a començaments del segle XX.

27/3/08

L'esprint abans de Sant Jordi

Passats els dies de Setmana Santa, l'horitzó dibuixa les darrers setmanes abans de Sant Jordi, el darrer esprint abans del Dia del Llibre. Miro el calendari de presentacions que està tot atapeït d'actes per acabar de presentar les novetats i organitzar les darreres presentacions.
Amb el temps hem après que cal tenir les novetats de Sant Jordi abans de Sant Josep, o sigui que si volem poder treballar correctament la distribució i la promoció hem de tenir els llibres editats ben bé un més abans del Dia del Llibre.
Fa uns dies ens van arribar les dues darreres novetats que són dues apostes importants per a l'editorial. Per una banda el llibre, L'entorn: Joan Laporta en la lluita pel poder, de la col·lecció Fora de Joc, una aposta de l'editorial per publicar assaig esportiu. El llibre d'Àlex Santos tracta tots el moviments que va fer el mandatari blaugrana fins arribar a la presidència del Barça i la seva trajectòria com a president del club blaugrana. De moment, s'ha fet una bon posicionament de la novetat. Avui dijous fem la presentació pels mitjans de comunicació.
I també una altre novetats interessant: Cels de safir, en què l'autor fa un repàs de les expedicions catalanes més emblemàtiques als catorze cims de més de vuit mil metres. Edu Sallent, l'autor de l'0bra, incorpora un nou títol a la narrativa de muntanya, un línia estratègica molt important per l'editorial que complementa l'oferta de llibres de guies d'excursions i de viatges de Cossetània. Un bon llibre ben documentat i ben narrat.
Acabem també de concretar la promoció dels nostres llibres, com les falques radiofòniques que s'emetran a RAC1 a partir del dia 7 de d'abril dels llibres L'entorn: Joan Laporta en la lluita pel poder, d'Àlex Santos; Amanides. La frescor de la terra, de Mariona Quadrada, i La cabana, de Josep Gironès.
Queden dies intensos amb presentacions als mitjans de comunicació, als llibreters, etc., o perfilar les signatures de llibres per la diada de Sant Jordi. Cada any és reviure amb intensitat una diada en què el llibre és el protagonista de l'actualitat del nostre país, i és un esforç que fem amb il·lusió tots els editors.

23/3/08

Jesús Maria Tibau i Cornudella

Durant l'any organitzem moltes presentacions de llibres. Com que a Cossetània editem al voltant d'una vuitantena títols l'any i fem com a mínim una presentació per llibre, no estranyarà doncs que cada setmana en tinguem alguna o altra. Sempre, quan vaig a una presentació, tinc neguit per si vindrà gent o no, per si la sala quedarà prou plena.
Ahir dissabte, vaig anar a la presentació d'El vertigen del trapezista, de Jesús Maria Tibau, a Cornudella, el poble on Tibau hi va néixer i hi va viure bona part de la seva vida abans de desplaçar-se a Tortosa. No tenia cap temor que no vingués gent, estava tranquil en aquest sentit, ja que habitualment, encara que pugui sonar rar, com més petit és el poble, més possibilitats hi ha que la presentació sigui un èxit. Hi ha en els petits nuclis més sentiment de comunitat i els seus habitants fan habitualment pinya en els actes que s'organitzen. A més tenia el convenciment que Tibau era una persona estimada a Cornudella. Els pronòstics no van fallar i la sala d'actes de l'Ajuntament de Cornudella es va omplir de gom a gom. Tibau es va sentir ben acompanyat pels seus familiars i pels seus amics de la localitat que el va veure créixer.
Cornudella, el Montsant, Siurana, els records de la seva infància o el paisatge del Priorat apareixen constantment en El vertigen del Trapezista. Tibau ho descriu amb tendresa, amb estima. Per això, l'acte de presentació es va convertir a la vegada amb un homenatge als seus records. Ell va voler que una amiga de Cornudella i un germà seu llegissin un conte. Els amics i la família, el millor regal que li ha fet Cornudella. També va llegir un dels contes l'escriptor Òscar Palazon i, un altre el propi autor (es pot veure en el vídeo que acompanya aquest post). I al final, la cirereta que arrodoní la presentació va l'excel·lent interpretació a capella del cantautor de Pradell de la Teixeta, Jesús Fusté.


Pedalejar prop del mar
Cada any per Divendres Sant una colla d'amics que sortim habitualment amb bicicleta de muntanya. Fem una sortida que acabem amb un bon dinar. Enguany hem anat de Salou fins a l'Ampolla seguint l'itinerari marcat en el llibre: La costa Daurada arran del mar, de Josep Insa. L'itinerari et permet descobrir racons d'extraordinària bellesa de les nostra costa, especialment cap a la zona de l'Ametlla de Mar. Malauradament també et permet comprovar de primera mà la pressió urbanística que hem exercit sobre el nostre territori. Els passejos marítims són cada vegada més llargs, cada vegada més ciment, en detriment dels espais naturals a prop del mar, i costa trobar territori verge, sense urbanitzacions que arriben gairebé fins dins el mar. Queden alguns petits paradisos, cada vegada més petits. A un però li queda el convenciment que la facultat de l'home per fer urbà el territori no té límits.

20/3/08

Les fires de llibres de primavera

A part de la Fira de Frankfurt que tant se n'ha parlat al darrer any, als mesos de primavera a Europa ens trobem dues fires interessants: Bolonya i Londres. La Fira de Bolonya (la imatge que acompanya al post correspon a aquesta fira) està dedicada al llibre infantil i és una referència mundial en aquest sector. Enguany serà el primer any que hi aniré, ja que el llibre infantil no és una línia estratègica de Cossetània, tot i que podem estar interessats en algun llibre infantil relacionat amb la natura com aquest que vam publicar l'any passat. Hi estarem una jornada. Tenim ja algun contacte fet, però sobre tot m'interessa veure com és la fira i els productes que s'hi exposen. La fira és important pels editors catalans, tant és així que Frankfut i Bolonya són les dues úniques fires internacionals on l'Associació d'Editors en Llengua Catalana hi disposa d'estand propi. La Fira es desenvolupa del dilluns 31 de març al dijous 3 d'abril. Sortirem de Barcelona el diumenge dia 30 al vespre i tornarem el dilluns dia 31 al vespre. Tot plegat un dia a la Fira sense tenir temps ni tant sols de donar un tomb per Bolonya.
Quinze dies més tard se celebra la Fira de Londres. L'any passat ja hi vam anar aprofitant un viatge llampec que organitza l'Associació d'Editors i el Gremi d'Editors. Sortim ben d'hora de Barcelona, com que a Anglaterra tenen una hora de diferència de menys respecte el nostre horari, arribem amb el temps suficient per poder aprofitar la jornada a la Fira i tornem al vespre. Tenim també ja diverses trobades fixades amb altres editors. Londres és una Fira que cada vegada adquireix més rellevància. No és de cap manera tant gran com Frankfurt i per tant, amb un dia es pot visitar, però és interessant perquè et permet mantenir, parlar, negociar i seguir els contactes que has fet amb altres editors a Frankfurt. La llàstima és que ens arriba just una setmana abans de Sant Jordi, amb molta feina, i no podrem aprofitar la possibilitat que ens ofereix també l'Associació de dos dies a la Fira. Això ens permetria fer un vol per Londres que és un capital que m'encanta.
Referent a les fires de tardor, sembla que no està gens clar que enguany es torni a celebrar el Saló del Llibre. Em sembla que tant editors com llibreters estem d'acord que no s'acomplien les expectatives previstes. És una llàstima i una oportunitat que es perd que el llibre sigui protagonista uns dies per la tardor. L'objectiu era: a la primavera tenim Sant Jordi, a la tardor el Saló del Llibre, dos esdeveniments que havien de permetre que el llibre tingués protagonisme dos cops a l'any. En veure l'any passat que segells editorials importants no eren presents al Saló, no m'estranya que al final sembla ser que aquesta activitat enguany no repetirà. Penso que hi ha dues qüestions que no han ajudat al futur del Saló. Primer, tenir un estand, un espai al Saló del llibre ens costava als editors caríssim i segon, el fet de fer pagar entrada malgrat que es repartissin moltes invitacions i malgrat que gairebé era simbòlica era una fre i el món del llibre al nostre país no està per posar-hi gaires obstacles.

16/3/08

Les subvencions del Departament de Cultura

El Departament de Cultura de la Generalitat va organitzar aquesta setmana una sessió per explicar els editors les diferents línies d'ajuts a l'edició de llibres en català. L'organització de l'acte va ser un encert ja que vam poder conèixer les novetats i esvair els dubtes que tinguéssim. En la sessió se'ns va lliurar a més documentació resumida de tots els ajuts, cosa que ens serà molt útil i que simplifica la lectura de les bases que es publiquen el DOG.
Hi ha alguna novetat interessant. La principal subvenció, l'ajut a la producció, l'antic suport genèric que és com encara ara l'anomenem els editors, segueix igual que en anys anterior amb tres petits retocs; el més important és que se'ns permet reduir els tiratges dels llibres de teatre i poesia. Dels 1.100 exemplars de tiratge mínim per tenir l'ajut s'ha passat als 600, cosa que és més real ja que malauradament la venda de llibres d'aquests dos gèneres és per norma general petita. Això permet reduir un xic els costos i no haver d'acumular al magatzem llibres que tens la seguretat que no es vendran.
Per segon any torna a haver-hi ajuts per a la promoció dels llibres i s'ha augmentat la dotació pressupostària. L'any passat les bases van sortir el mes de juliol, massa tard, i això va fer que no s'hi presentessin gaires projectes. Aquesta línia d'ajuts la trobo interessantíssima ja que un dels problemes de l'edició en català és que les expectatives d'ingressos per vendes et limiten la promoció que es pugui fer i entrem en l'espiral difícil de trencar de si no es promociona no es ven i si no es ven no hi ha diners per a la promoció. Aquests ajuts si s'utilitzen adequadament són una bona eina per trencar aquest espiral.
I la novetat d'enguany que em sembla molt actual i amb una bona visió de futur és que hi haurà un nou ajut per a comercialització de llibres per Internet. Està clar que els nous formats de llibres electrònics canviaran sens dubte el panorama editorial. No sabem fins a quin punt. Segons l'enquesta que hem fet en aquest bloc, majoritàriament les persones que han votat, un 48%, consideren que conviuran ambdós formats, el tradicional de paper i l'electrònic; un 39% pensen que el llibre electrònic no substituirà el de paper i un 12% opinen que el llibre digital acabarà substituint el format tradicional. Per tant, és evident que d'una manera o altra els formats digitals canviaran el mercat. Avançar-nos als canvis, estar al dia, experimentar noves formes de promoció i màrqueting (en el sentit ampli de la paraula) per Internet és una mesura interessant i la línia d'ajuts del Departament de Cultura (no se sap encara els diners que s'hi destinaran) pot incentivar als editors a invertir-hi.
Finalment, també com a novetat s'anuncia per part de la Institució de les Lletres Catalanes la creació d'una "Plèiade catalana" (inspirada amb la Pléiade francesa), amb l'objectiu i ho reprodueixo literalment de "amb el concurs de les universitats i dels editors interessats, que faci possible l'edició amb garanties de continuïtat, tant en la publicació com en l'accés posterior, d'una col·lecció d'obres completes, selectes i escollides dels autors "canònics" de la literatura catalana". Pel que veig en el resum que se'ns presenta, al mes de maig se'ns lliurarà la proposta als editors. Per tant caldrà està atents per analitzar-ho. D'entrada, que hi hagi una preocupació pels clàssics catalans és positiu.

13/3/08

Els llibres, una capsa de sorpreses

De petits quan anàvem amb cotxe o en autobús de Valls a Tarragona quan arribàvem prop de la capital de l'antiga Tàrraco fixàvem les nostres cares al vidre de l'esquerra del cotxe per al cap d'una estona poder cridar: El pont del Diable! Ens feia molta gràcia veure aquesta construcció romana plena d'arcs que salvava una vall. Amb el pas del temps vam preguntar perquè els romans construïen aqüeductes com aquell? La resposta que se'ns donà fou que era per transportar aigua i que feien aquelles construccions perquè no havien descobert la tècnica del sifó i que per tant per salvar el desnivell d'una vall calia construir aquells extraordinaris "ponts". I així quedà la cosa.
Fa uns dies, tot llegint El gozo intelectual. Teoría y práctica sobre la inteligibilidad y la belleza, de Jorge Wagensberg (Tusquets Editores), llibre al qual ja li vam dedicar un post, em trobo amb un capítol que porta per títol "Io lo so! o porqué los romanos hacían acueductos". Caram, em vaig comentar a mi mateix, no havíem quedat o així sempre m'ho havien dit que era perquè no coneixien la tècnica del sifó? Doncs, resulta que no. Wagensberg ens diu el següent:
"...Y, de repente, en medio del confuso bullicio, una mano se levanta, autoritaria, al fondo de la sala. Es un veteranísimo arquitecto que ha esperado un instante de silencio para imponer su voz aflautada: Io lo so! (¡Yo lo sé!) La solución no es tecnológica, ni hidroestática, ni hidrodinámica, ni económica, ni política, ni estética... La solución, atención, es ¡química! Lo que no sabían hacer los romanos es tratar el agua para que no se pudriera estancada en condiciones anaerobias. Ningún problema para el último tramo que distribuye el agua al usuario, pero imposible para largos recorridos. En un acueducto, en cambio, el agua fluye en condiciones aerobias, como en cualquier arroyo."
Heus aquí la qüestió, tota la vida pensant que els romans construïen aqüeductes perquè no coneixien la tècnica el sifó i ara resulta que els feien perquè no sabien tractar l'aigua. De fet, ja era estrany que una civilització que sabia fer extraordinàries construccions com els mateixos aqüeductes no conegués la tècnica del sifó. I és que com dèiem en el títol del post: "els llibres són una capsa de sorpreses".

10/3/08

Artur Bladé, Sam Abrams i Magí Sunyer

M'arribo a la Setmana del Llibre en Català ja que organitzem dues activitats al Sofà 806. Va ser el dimecres i feia molt de fred, cosa que no convidava a sortir al carrer. No tinc massa temps per donar-hi un tomb, però l'aspecte que té no desmereix gens respecte el d'anys anteriors a la carpa de la plaça de Catalunya, tot i que hi ha menys espai. El més important és que s'ha pogut salvar aquesta activitat després del dubtes que es van general quan l'Ajuntament de Barcelona es va negar a cedir la plaça de Catalunya. En definitiva, la plaça de la Catedral és també una bona ubicació.
Els escriptors Sam Abrams i Magí Sunyer conversen durant mitja hora sobre l'obra d'Artur Bladé i Desumvila. L'acte l'emmarquem en la recent aparició de dos nous volums de l'obra completa, el III i el IV. La xerrada és interessant i entretinguda i fins i tot se'm fa curta.
Gravo una estona en vídeo, que reprodueixo en aquest post, i prenc alguna nota. Abrams és contundent en afirmar que "Bladé és un escriptor molt més important del que s'ha pensat mai". Sunyer comenta que tot i que Bladé no va ser un escriptor de ficció, "quan escriu dóna una categoria literària als seus personatges que adquireixen una vida extraordinària."
Sam Abrams afirma que malgrat que en molts casos les obres d'Artur Bladé es desenvolupen geogràficament en un espai local, "la seva obra és extraordinàriament universal, ja que sempre acaba tractant temes universals que qualsevol persona pot exportar a la seva cultura." Referent a la sèrie de biografies que l'autor va escriure (Rovira i Virgili, Pujols, Terré, Pompeu Fabra...) comenta que "Bladé explica el què és el país a través d'uns personatges emblemàtics i que la tria de les persones a qui fa les biografies fou molt intencionada ja que li van permetre exposar molts aspectes de la cultura catalana". Finalment Abrams va afirmar que la lectura de Bladé "crea adeptes".
En aquest vídeo es pot veure un fragment de la conversa entre Abrams i Sunyer.

6/3/08

Saber l'opinió dels lectors

Poder saber què pensen els lectors dels nostres llibres, de les nostres col·leccions, o què és el que valoren més dels nostres productes, ens ha d'ajudar a planificar el tipus de publicacions que hem de fer en el futur. El problema és que per fer-ho les editorials en català hem d'idear sistemes que no ens siguin excessivament costosos.
Una de les col·leccions més importants de Cossetània, o la més important, és Azimut, dedicada a guies d'excursionisme. La col·lecció té prop d'un centenar de títols publicats (aquest 2008 publicarem el número 100 i volem preparar una festa per a l'ocasió). És en tot el panorama editorial en català la col·lecció amb més llibres d'excursionisme. Per tant, saber el què en pensen els lectors ens pot ser molt útil. Per aquest motiu fa uns mesos vam enviar als lectors que tenim en la nostra base de dades com a interessants en guies d'excursions, una fitxa on havien de puntuar entre l'1 i el 5 aquells aspectes que més els interessava de la col·lecció, els que ells consideraven més importants. No sabíem si hi hauria una resposta significativa que pogués donar valor a la mostra. Per incentivar la resposta vam anunciar que entre els que ens l'enviessin sortejaríem uns lots de llibres de la col·lecció. D'aquesta manera, vam rebre un bon nombre de respostes que ens va permetre processar les dades i analitzar-les. Ara sabem que els lectors de la col·lecció Azimut prefereixen especialment les guies a peu, que volen que el quilometratge i el temps de cada ruta estigui posat de forma clara, que valoren especialment que el text estigui expressat amb claredat, que la guia estigui actualitzada i troben agradable el format de la col·lecció.

2/3/08

Ampliar la temàtica dels llibres que s'editen

Que el Regne Unit de la Gran Bretanya tingui un índex de lectura de més d'un 70%, per tant uns 20 punts superior al de l'Estat espanyol, té a veure, entre altres qüestions, amb el fet que disposa d'una oferta de llibres molt variada i que els seus ciutadans troben en el mercat llibres d'aquelles qüestions que els interessa. Els britànics són uns entusiastes del futbol, com els catalans i els espanyols. Fer llibres de temàtica futbolístics, assajos, biografies de jugadors, etc. és, a la Gran Bretanya, a més d'un fet habitual, un bon negoci per les editorials que s'hi dediquen. En la darrera edició de la Fira de Londres vaig poder comprovar els moltíssims títols de llibres que es publiquen al Regne Unit sobre aquest esport i sobre d'altres com el rugby, el golf, etc. Els futboleros britànics tenen l'hàbit de comprar aquests llibres i la importància d'això rau en què per aquestes persones el llibre com a objecte no els és un element estrany i per tant tenen un nombre de lectors que nosaltres no tenim. A partir d'aquí és més fàcil que persones que van a les llibreries per comprar un llibre de futbol acabin també comprant algun volum d'una altra temàtica.
És curiós doncs que amb la intensitat que es viu el futbol i l'esport a casa nostra, hi hagi tant poc hàbit de comprar aquest tipus de llibres. Potser perquè no hi ha oferta? I si no hi ha oferta és perquè no hi ha demanda? És un peix que es mossega la cua. Seria molt interessant que la nostra cultura, la catalana, que està mancada de lectors en la nostra llengua, incorporés persones disposades a llegir llibres de temàtiques esportives, ja que possiblement moltes vegades aconseguiríem incorporar nous lectors.
En la presentació del llibre Melcior Mauri, o una altra manera de lluitar contra el temps, l'autor de l'obra Josep Maria Cuenca es congratulava que Mauri, que ha estat el ciclista català més important dels darrers temps, no hagi hagut d'esperat tant com el llegendari Miquel Poblet, que fins que va tenir més de setanta anys no va veure publicada la seva biografia. En un mercat cada vegada amb temàtiques més fragmentades, publicar i arribar amb els llibres als diferents micromercats, en aquest cas als afeccionats a la bicicleta, serà cada vegada més important.