31/8/07

Torres Jordi, polític, poeta i dramaturg


Dissabte passat dia 25 d'agost, vaig anar a la presentació del llibre De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi, obra de Josep Maria Vallès i Martí, que hem editat a Cossetània (podeu trobar més informació en aquest post). L'autor ha fet una tasca duríssima per recuperar la figura d'aquest personatge que nasqué a Tarragona el 1843 i morí a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) el 1901. De Torres Jordi se'n sabia poca cosa; fins i tot a La Vanguardia, diari del que en fou el primer director, en tenien poquísimes referències. Vallès li sorgí la inquietud d'investigar la seva biografia als anys vuitanta, a partir d'una conversa amb dues persones grans de l'Espluga de Francolí, que tan sols li van saber dir que Torres Jordi havia estat una persona important però que en sabien d'ell ben poca cosa. Des d'aquell moment, la curiositat per saber qui era aquest polític, poeta i dramaturg l'ha fet treballar amb insistència; ha visitat arxius i ha anat a totes les ciutats on hi havia deixat la seva petjada. De tot plegat, n'ha sortit el llibre es va presentar el dia 25. Un interessantíssim treball per redescobrir Torres Jordi. Josep Maria Vallès acabà la presentació amb un fragment de l'obra de teatre Mestre Feliu en la qual Torres Jordi retrata amb ironia la gent i els pobles del Camp de Tarragona de finals del segle XIX. El reprodueixo:
xxxxxxx Tots los d’aquí
som uns; per això la gent,
quan se tracta d’aqueix camp
y de’ls homes com cal que hi viuen
sentireu que tots us diuen:
“La gent del Camp, gent del llamp”
Com fa temps que m’hi passeijo
sense profit, però amb gloria,
y tragino una memòria
que a ningú del mon envejo,
sé rondalles i cançons
dels pobles i les ciutats
que’ls deixan ben retratats
per tots los quatre cantons:
“Tarragona, pela-canyas,
á Reus los dihuen ganxets,
á la Selva tupinets
i á Prades cova-castanyas;
á Alcover pilots de fanch,
a’ls de la Espluga frarots,
y orugas, á Valls garrots
y budallés a Montblanch.
A Cambrils, que hi fan bons ayres,
los hi dihuen paperinas,
y a la Riba, que hi ha tinas,
pedassots y paperayres.
No sé per quinas rahons,
quan a Riudoms s’anomena,
tothom diu, á boca plena,
bona gàvia i mals moixons;
y, si’s tracta de Montroig,
encara que es diu de broma,
sentiràs: –de Montroig ni home
ni dona et faci goig–
Y així, d’aqueixa manera,
te parlan de Riudecols,
de las Irlas y Vinyols,
de Dos-ayguas y Argentera,
Vilanova i Montbrió,
Vilaseca i Constantí,
La Secuyta y Puigdufí,
Vilallonga y la Massó;
y fan ví per tot arreu
y tothom treballa y menja
y van á missa’l diumenge
renegant sempre de Dèu;
y aquí empeltan y allí cavan,
aquí cullan y allí regan
y això sí, la mà no’t negan
perquè ser formals ne saben;
que paraula que algú dòna
la cumpleix de nit y dia:
primer s’en retiraria
quinze passos “Tarragona”
ja ho sabeu, y veusho aquí
tal com és y com serà
al Camp al pa li dihuen pa
y en el ví, no més que ví.

28/8/07

La promoció dels llibres

Com m'esperava i com és lògic, en tornar de vacances he trobat la taula plena de papers per resoldre i el correu electrònic amb molts missatges. Veig entre les feines que tenim per acabar en els propers dies que cal presentar a la Generalitat les sol·licituds per a subvencions per a la promoció de llibres o de col·leccions de llibres. Aquesta línia de subvencions és el primer any que es convoca. Tot plegat, m'ha fet retornar al post que vaig fer el mes de juny on hem preguntava perquè només un 20% dels lectors habituals de llibres a Catalunya llegeix en català. Deia llavors que un dels motius era que "el llibre o tipus de llibre que es busca existeix en català però el potencial lector o comprador no el troba". Per intentar resoldre aquesta qüestió la promoció hi té un paper molt important així com també la distribució dels llibres, tema que vam tractar en un post anterior, i també el posicionament del llibre en el punt de venda. Perquè el potencial lector pugui adquirir un llibre primer ha de conèixer que existeix i sense que el llibre es promocioni difícilment ho aconseguirà. Els editors n'hem de ser molt conscients d'això i hem de procurar fer la màxima difusió que poguem dels nostres llibres. El problema que ens trobem és que amb expectatives de vendes de 1.000 o 2.000 o 3.000 exemplars, els diners que podem destinar a la promoció dels llibres són limitats. Per tant, aquesta nova línia d'ajuts que esmentavem és molt benvinguda i pot ser una bona eina.
Una manera de promocionar els llibres és per mitjà de la publicitat en els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió), però els editors que publiquem en català tenim dificultats per poder anunciar els nostres productes ja que les tarifes dels mitjans de comunicació ens són inaccessibles, fins i tot amb els descomptes que ens apliquen els mitjans institucionals (TV3, Catalunya Ràdio...). Per la campanya de Sant Jordi el Departament de Cultura ha tingut diversos anys una línia d'ajut per poder fer anuncis a TV3 que ens ha permès reduir el cost d'anunciar llibres en aquest canal televisiu. Tot i així continua sent una inversió molt alta (a més del que val cada passi cal afegir-hi el cost de la realització de la falca que en els spots de televisió és una xifra elevada) que només pots portar a terme si comptes amb llibres amb una d'expectativa de venda important. A Cossetània vam aprofitar aquests ajuts per anunciar en dues campanyes de Sant Jordi llibres com Plats i secrets de l'Àvia Remei; Àvia Remei, vull cuinar; Aznarografia, de Xavier Graset i Andreu Faro; Treballs de camp, de Lluís Gavaldà, entre altres. En cada spot de 20 segons hi encabíem dos o tres llibres. Les expectatives de vendes d'aquests títols estaven pel voltant del 5.000 exemplars i encara molt més en el cas del llibre Plats i secrets de l'Àvia Remei. Per tant, podíem disposar d'uns diners per fer la promoció. El resultat va ser positiu, però malauradament costa molt poder tenir llibres com els de l'Àvia Remei amb possibilitat de vendes elevades que et permeten aventurar-te en les despeses de realitzar un spot per TV3 i emetre'l. Enguany, una nova fórmula d'ajut va permetre que es poguessin realitzar diversos anuncis per TV3. En cada spot s'hi anunciaven tres llibres d'editors diferents. La idea és molt interessant, però cal que es puguin tenir més passis ja que cada spot només es va emetre tres vegades i aconseguir un impacte interessant amb només tres passis és molt difícil. Caldria doncs que es treballés en aquest sentit. El meu parer és que els editors que editem en català no hem de demanar aconseguir publicitat gratuïta dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, el que hem de sol·licitar és poder disposar d'unes tarifes que ens siguin accessibles, d'altra manera serà molt difícil poder emetre publicitat dels nostres llibres, i la promoció dels nostres productes dependrà en gran part de si són tractats com a notícia o com a crítica ens els programes o en les pàgines dels mitjans de comunicació de Catalunya, cosa que tampoc és gens fàcil.
De totes maneres, hi ha un mitjà on els editors podem fer actuacions interessants i on la diferència entre ser un editor gran o petit no és molt important: Internet. La xarxa ens permet possibilitats perquè la informació dels nostres llibres circuli. Els dos cursos, organitzats pel Gremi d'Editors de Catalunya i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, que ha realitzat Javier Celaya (dosdoce.com) sobre màrqueting de llibres a Internet han estat molt interessants i ens han permès conèixer eines noves que hem de saber aprofitar.

25/8/07

Tornem a la feina


Després d'un parell de setmanes descansant a la Garrotxa fent passejades en BTT i a peu -menys de les que hagués volgut a causa de la pluja-, el dilluns torno a incorporar-me a l'editorial. De fet, avui dissabte a la tarda ja tinc la primera activitat de feina ja que presentem a l'Espluga de Francolí el llibre de Josep M. Vallès Martí De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi. He repassat l'agenda i veig que tot i no ser molt atapeïda d'activitats, la setmana que ve tinc dos actes per anar: el dimecres a Vinebre es donarà a conèixer l'obra guanyadora del XXV Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre, que editem nosaltres, i es presentarà l'obra que va guanyar l'any passat, Collage, de Roger Tartera; per altra part, el divendres es presenta el llibre Blocs de ciència, de Daniel Closa, editat amb el segell Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, que gestionem per mitja d'una UTE (Unió Temporal d'Empreses) Cossetània, i Arola Editors. Poc a poc aniré agafant el ritme de la feina i també aniré incorporant nous posts al bloc. Les vacances han quedat enrere i queda el record dels bons dies passats a la Garrotxa i les imatges del seu extraordinari paisatge com aquesta del volcà Croscat que acompanya el post.

9/8/07

Vacances

Fins a la darrera setmana d'agost no incorporaré cap nou post al bloc, me'n vaig de vacances, que ja en tinc ganes. Seran un parell de setmanes llargues per descansar, passejar per la muntanya a peu i en BTT, i dedicar també estones tranquil·les a la lectura. Durant l'any, molta part del material que llegeixo són possibles llibres a publicar o llibres acabats de sortir d'impremta editats per nosaltres mateixos, dels quals me n'interessa la seva lectura i que jo encara no havia llegit perquè la decisió de publicar-los venia avalada per un director de col·lecció o per algun col·laborador de Cossetània. Entremig d'aquestes lectures intento encabir-hi, molt menys del que voldria, llibres publicats per altres editors. Sempre n'hi ha una pila de pendents. Tinc dificultats, però, per fer-hi cabre els voluminosos, els llibres amb força paginació. Les vacances són el període ideal per endinsar-me en la seva lectura. L'any passat vaig aprofitar el descans estiuenc per llegir Fins que et trobi, de John Irving, editat per 62, i enguany m'enduc Dersú Uzalà, de Vladímir Arséniev, editat per Símbol Editors. Bon estiu a tothom!

7/8/07

Sobre el llibre infantil i juvenil

En el llibre Mutacions d'una crisi. Mirada crítica a l'edició catalana (1975-2005), el pedagog Joan Portell ens parla de l'edició de literatura infantil i juvenil. Diu Portell:
"...sembla que la manca de publicacions autòctones és flagrant, sobretot en l'àmbit dels anomenats llibres de coneixements. Remetent-nos a l'estudi anteriorment citat de "La situació del llibre infantil i juvenil en català", es detecta un dèficit important en la producció autòctona de llibres de coneixements infantils i juvenils. "Un 65% d'aquestes obres són d'origen estranger i només un 18,7% procedeixen de Catalunya".
Els llibres infantils de coneixement són habitualment llibres il·lustrats, a tot color. Les expectatives de vendes en el nostre mercat són les que són ja ho hem tractat en altres ocasions i és difícil poder garantir als autors una quantitat mínima raonable si només es compte amb les possibles vendes que es poden fer en la nostra llengua. Per superar això, és necessari ampliar els tiratges fent coedicions d'aquests productes a altres idiomes. Algunes editorials ho fan. Cal doncs tenir voluntat d'internacionalitzar els nostres productes i cal fer una aposta empresarial per fer-ho. Aquest, penso, és el camí que a seguir.
"És molt més difícil recuperar un lector desenganyat que enganxar-ne un que encara no ha estat presoner dels encants de la lectura".

3/8/07

Vins amb el nom de Cossetània

No és que a Cossetània ens haguem posat a elaborar vins, però m'ha fet gràcia trobar una marca de vins amb el mateix nom que la nostra editorial. Aquests vins de la marca Cossetània estan elaborats per l'empresa Castell d'Or, la qual està creada per un grup de cellers cooperatius de Catalunya, entre els quals hi ha la Cooperativa de Vila-rodona, lloc on vam fer la fotografia que il·lustra el post. També a Calafell hi ha una immobiliària que porta el nom de Cossetània, Finques Cossetània, i a Vilanova i la Geltrú hi ha una escola també amb aquest nom, la qual, a més a més, disposa d'un bloc. Potser una dia haurem de fer una trobada de cossetans. Sovint he respòs a la pregunta sobre el significat del nom de l'editorial i explico que els cossetans eren els ibers que vivien al Camp de Tarragona i a la zona del Penedès. Per tant la regió on vivien els cossetans seria la Cossetània. D'aquí ve el nom. Per això no és d'estranyar que les marques que han escollit aquest nom pel seu negoci estiguin en aquesta àrea geogràfica.

1/8/07

Premi merescut per a la Coordinadora de Centre d'Estudis de Parla Catalana

La Coordinadora de Centre d'Estudis de Parla Catalana ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, segons llegeixo, en diversos mitjans de comunicació. Aquesta entitat agrupa un centenar de centres d'estudis dels Països Catalans, els quals es dediquen a fer activitats d'estudi, de promoció de la cultura i de la ciència, d'investigació... Tenim la sort al nostre país de disposar de tot una xarxa de centres d'estudis locals que aporten moltíssim a la cultura del país. En conec uns quants, especialment de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Amb alguns hi hem col·laborat amb publicacions i amb diverses activitats. Darrere d'aquests centres sempre hi trobem persones que estimen la terra i el país, i per això volen estudiar-lo des de diferents disciplines. Al final, molts d'aquests estudis acaben en la publicació d'una monografia o incorporats a una miscel·lània. Són moltes vegades treballs de microhistòria que tenen una importància vital per conèixer i comprendre el país ja que la història de Catalunya, del País València o de Mallorca, o dels Països Catalans és la suma de tot un conjunt de microhistòries. Si no s'estudiessin, si no es coneguessin aquestes realitats locals tindríem la història del conjunt del nostre país escapçada, incompleta. Per això penso que aquest reconeixement a la Coordinadora de Centre d'Estudis de Parla Catalana ho és també a la vegada per a tots aquests centres d'estudis i ho és també pel president d'aquesta entitat, el vila-rodoní Josep Santesmases, qui des de l'Institut d'Estudis Vallencs, entitat que presidí, o des del Centre d'Estudis del Gaià no ha parat d'investigar i de treballar, i s'ha passat hores i hores en arxius per aconseguir finalment, treballs d'investigació exemplars que s'han publicat i que han ajudat a ampliar el conjunt de la història del nostre país. Josep Santesmases és un exemple de persona dedicada a la investigació local i als centres d'estudis. El guardó a la Coordinadora amb el Premi Nacional de Cultura és un just reconeixement a aquesta entitat, a tots els centres d'estudis i a tots els estudiosos com Josep Santesmases que col·laboren amb aquestes entitats. A tots ells, felicitats.