Un llibre especial

Això de ser editor té, com tenen també altres feines, molts moments que a un li satisfà veure el què s'ha fet i poder, en força ocasions, participar en el treball diari del teixit social i cultural del nostre país. M'agrada dir que l'editorial té afany lucratiu evidentment, però que també és un agent cultural i ha d'actuar com a tal i, per tant, hi ha ocasions que no es pot mirar l'actuació a fer només per la seva rendibilitat econòmica. Això no es pot fer sempre, sinó acabaríem malament, però cal fer-ho durant l'any algunes vegades. És més, penso que la societat ens demana que ho fem.

Miram. Contes de vides especials, és un d'aquests casos. La idea d'aquest llibre va néixer fa més d'un any i mig. Xavier Cartanyà, gerent de la Fundació Mas Albornà que es dedica a la integració social i laboral de persones amb discapacitat i malaltia mental, em va donar un calendari especial del 2008 (en aquest post ho vam tractar) i parlant parlant va sortir la idea que el 2009, en motiu del 40è aniversari de Mas Albornà es podria fer un llibre que d'una manera o altra tractes sobre les persones amb discapacitat i malaltia mental.
Vam mantenir una primera reunió amb ell i amb en Ricard Rafecas, director del setmanari El 3 de vuit i secretari de la Fundació. És curiós però en aquesta vida hi ha gent amb qui havies col·laborat fa uns anys que després te les tornes a trobar. En Rafecas és un d'aquest cas. Vaig estar a la junta de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal quan ell n'era el president i quan jo tenia responsabilitats al setmanari El Pati. Teníem bona sintonia i vam endegar projectes conjuntament com un suplement casteller. Ara, ell com a secretari de la Fundació i jo com editor ens hem tornat a trobar en un altre projecte. D'aquella reunió en van sortir diverses idees i possibilitats. Al final d'un parell de trobades més en les que també es va comptar amb la responsable de comunicació de Mas Albornà, Cristina Barbacil, va quedar un projecte definit. Es tractava de fer un llibre de relats al voltant de les persones amb discapacitat i malaltia mental. Es volia que hi hagués un fil conductor que lligués el llibre i que mantingués un discurs i per això s'optà que els relats tractessin diferents moments vitals d'aquestes persones (els primers moments, anar a l'escola, la feina, la joventut, la independència personal, entre altres).
El següent pas va ser fer una llista d'escriptors de diferents indrets de Catalunya que volguessin participar amb la iniciativa i entre tots van elaborar una excel·lent llista de noms a partir dels diferents contactes que teníem. Al final, hi ha nou relats escrits per autors de reconeguda vàlua (Mercè Foradada, Ada Castells, Màrius Serra, Elisabet Pedrosa, Àngel Burgàs, Miquel Pairolí, Josep Maria Fonalleras, Rafel Vallbona i Margarida Aritzeta). Cadascú amb el seu propi estil ens acosta a un moment vital diferent de les persones amb discapacitat i malatia mental. Els autors s'endinsen en aquest món amb naturalitat, amb tendresa en alguns moments, amb emoció, però també hi dibuixen una realitat que és sovint molt dura. Són relats amb molta vàlua literària i humana.
Més enllà de destinar els guanys que pugui generar la venda dels llibres a la Fundació Mas Albornà, el que s'ha pretés és fer arribar als lectors del llibre la realitat de les persones amb discapacitat i malaltia mental a través d'una opció diferent, a través de la narrativa, de la ficció. En el fons, actuacions com el calendari o com aquesta el que pretenen és sensibilitzar a la societat que en el nostre món hi ha situacions i vides especials que cal que les integrem amb normalitat a la nostra societat. Amb els anys s'ha avançat molt en aquest sentit. Mira'm és un gra de sorra més per poder col·laborar a aquesta necessària sensibilització. Entre tots, la Fundació, els autors, l'editorial, etc. hem fer un llibre especial, un gran llibre.

Els relats de Rosa Pagès

Acabem de publicar La veïna i altres animals domèstics de l'escriptora reusenca Rosa Pagès, obra guanyadora del Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre 2008. És un conjunt de relats on sobretot hi trobarem qualitat literària en majúscules. L'autora en la seva obra té molta cura del llenguatge, dels recursos literaris que utilitza, de les paraules, de les expressions i ho combina una trama argumental que fan els relats intensos, amb força, amb ganes de seguir-los per esbrinar el final, de saber quina sorpresa ens portarà les darreres frases dels seus contes.

L'escriptora i filòloga Mariona Quadrada en la presentació del llibre fa uns dies a Vinebre d'Ebre en deia:

“la Rosa Pagès és una dona rigorosa, com ho són les històries que explica en el llibre. A més, l’autora fa literatura de veritat. Converteix la quotidianitat en lletres, paraules i frases, i ens fa entrar a les històries a través dels sentits i de les emocions.”

Aquesta setmana Jordi Llavina publicava una crítica a El Mundo d'aquest llibre on hi deia:

"Rosa Pagès escriu bé, amb correcció, sense artifici. Els seus relats mostren una bona mà per reproduir diàlegs entre personatges o per descriure els seus recurrents estats de consciència. Perquè, de fet, els estats de consciència acostumen a ser la matèria primera de la literatura de la reusenca."

La veïna i altres animals domèstics permet conèixer l'obra i la literatura de la reusenca com a escriptora de relats curts. A més, d'aquí a uns mesos publicarem una novel·la seva, amb la que va guanyar el Premi de Narrativa Vila d'Ascó del 2009. No l'he llegida encara, però membres del jurat del premi m'han comentat que és una bona obra, una excel·lent novel·la ambientada en el Reus modernista. Però això serà de cara la propera campanya de Sant Jordi. Ara val la pena endinsar-se en els relats de Rosa Pagès, en el seu llibre La veïna i altres animals domèstics, en la seva literatura de qualitat.

De relats eròtics

Permeteu-me que avui faci una mica d'autobombo. L'any passat, tal com vaig explicar en aquest post, vaig guanyar el 6è Concurs de Relats Eròtics del Carnaval de Vilanova, convocat per l'Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú amb la col·laboració de l'Ajuntament d'aquest municipi. L'organització del concurs publica cada tres anys un llibre amb els relats guanyadors de les tres darreres edicions i els dos finalistes de cada any. Com que el concurs de l'any passat era la sisena edició, ara es publica el llibre amb els guanyadors del 4t, 5è i 6è concurs (Alfred Sala, Hèctor Alonso i un servidor) i dels dos finalistes d'aquestes edicions (Jordi Boladeras -en dues ocasions-, Ramon Pardina, Santi Mas -en dues ocasions-, i Nel·lo Navarro). En total doncs, nou contes, entre els quals el que vaig escriure jo: "L'obsessió". 

Resulta que unes setmanes després que m'entreguessin el premi els organitzadors ens van demanar a Cossetània que presentéssim una proposta de coedició del llibre, basada en què els organitzadors del concurs col·laboren en l'edició de l'obra amb l'adquisició d'un nombre d'exemplars que redueix en part el risc de l'editor, cosa que possibilita que l'obra sigui editada. La proposta que vam presentar des de Cossetània va ser acceptada i l'obra titulada Més enllà de la màscara ha començat a comercialitzar-se fa uns dies i es presenta el dimarts dia 24 a les 7 de la tarda a la Sala Toc de Vilanova.

Més sobre relats eròtics

Coincidint en el temps amb aquesta publicació, acabem d'editar amb el segell en castellà Lectio Ediciones, el llibre Ruborízate. Nuevos cuentos eróticos para sonrojarse, de l'autora del Quebec Marie Grey. Aquesta autora, amb gran èxit al Canadà, té obra traduïda a força idiomes i ha venut més de 750.000 llibres de relats eròtics. L'obra que acabem de publicar ha estat traduïda a dotze llengües més. Aquest és el segon llibre que publiquem de Marie Grey. El primer va ser Historias para ruborizarse que ha tingut una bona acceptació en el mercat, cosa que ens va portar a decidir-nos per publicar un segon llibre d'aquesta autora que per casualitat vam descobrir fa tres any a la Fira de Frankfurt.

Un peculiar concurs de microrelats

Les noves eines que ofereix la xarxa introdueixen una nova forma de poder fer literatura. De la que es fa a traves dels blocs, n'hem parlat en altres ocasions i recentment ens ha permès publicar el llibre La Catosfera literària 08 .Primera antologia de blogs en català i la novel·la Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), de Manel Riu i Mir Roy. Ara, al bloc El basar de les espècies hi trobo una nova formula: microrelats a través del twitter. Es tracta d'un concurs de relats breus de ciència-ficció que s'ha convocat des del web Hesperia. Els relats només poden tenir 140 caracters o sigui menys de tres línies de les que s'escriuen habitualment en un text de word. Serà interessant seguir la iniciativa. Les bases les podeu trobar aquí.

I una nova eina que permet llegir literatura. L'iPhone que s'acaba de començar a comercialitzar a l'Estat espanyol té incorporades diverses funcions orientades al mercat literari amb fins i tot eReader. En aquest post del bloc Soybits s'explica clarament.

Sobre premis literaris

M'arriba a les mans una llista realitzada per un estament oficial on s'hi indiquen els principals premis literaris en llengua catalana. La llista la trobo correcte. Hi ha els premis amb més dotació. Reprodueixo els premis de narrativa que s'hi recullen. Fixeu-vos en qui edita cada premi.

Del Principat

Prudenci Bertrana (edita Grup 62)

Sant Jordi (edita Grup 62)

Ramon Llull (edita Grup 62)

Carlemany (edita Grup 62)

Pin i Soler (edita Grup 62)

Josep Pla (edita Grup 62)

Sant Joan (edita Grup 62)

Mercè Rodoreda de contes i narracions (edita Grup 62)

De les Illes

Llorenç de Vilallonga (edita Grup 62 i Moll per a les Illes)

Del País Valencià

Andròmina (edita 3 i 4)

Ciutat d'Alzira (edita Bromera)

La llista de narrativa es completa amb quatre premis que s'entreguen a obra publicada: Crítica Espanyola, M. Àngels Anglada, Salambó i Joan Creixells.

En la llista queda clar doncs que tots els premis importants del Principat són editats pel mateix grup editorial. A aquesta situació s'hi ha arribat en agrupar-se dins un mateix grup els segells Planeta, Columna, Proa, Edicions 62, etc. que eren les editorials que editaven aquests premis literaris. Aquesta concentració dels principals premis editats per un mateix grup editor em porta a fer-me algunes preguntes: Seria això possible en un país "normal"? L'edició dels premis per editorials que no tinguessin cap lligam entre elles no n'afavoriria la competència i de retruc seria millor pel propi premi i per la promoció que d'ell se'n pot fer?

Crònica d'una setmana d'anar amunt i avall

Dilluns 14 d'abril: Fira de Londres

Fem un viatge llampec d'un dia d'anada i tornada a la Fira de Londres. Moltes hores de viatge i massa poc temps a la Fira. Un petit retard amb el vol fa que perdem un parell de les reunions previstes. La Fira és enguany més gran que l'any passat. Hi ha força moviment. És una fira que cada vegada té més importància. Frankfurt, a la tardor i Londres, a la primavera. L'any vinent, si no cau tant a prop de Sant Jordi ,hi haurem d'anar un parell de dies. Un és poc i molt cansat. A la imatge l'estand de la Generalitat.

Dimarts 15 d'abril: Presentació del llibre "Els castellers de Tarragona"

A Tarragona vam presentar el llibre 1926-2006 Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis. Un llibre de luxe, a tot color i amb tapa dura. Ho podeu llegir aquí.

Dimecres 16 d'abril: Tripleta de presentacions Al migdia, a Tarragona, com tradicionalment fem cada any, presentació conjunta de Cossetània Edicions i Arola Editors als mitjans de comunicació del Camp de Tarragona de les novetats de Sant Jordi. La imatge correspon al dinar de presentació. Més informació aquí.

Presentació, a Tarragona, de les obres guanyadores dels Premis Ciutat de Tarragona, entre les quals n'hi ha dues que les hem editat a Cossetània: Que no torni! i altres contes (Premi de narrativa curta per Internet Tinet) i Margarides de fons, de Mireia Vidal-Conte, premi Ramon Comas i Maduell de poesia.

Jesús Maria Tibau i Francesca Aliern presenten El vertigen del trapezista i Cor de Llop a la Llibreria La Capona de Tarragona. La presentació la fa el filòleg Pere Poy.

Dijous 17 d'abril. El refredat

Tant d'anar amunt i avall al final he agafat un refredat. N'agafo cada any un parell, un a la primavera i l'altra a tardor, que ves per on a vegades em coincideix amb el Liber o fins i tot un any amb la Fira de Frakfurt. Per sort, el dijous és l'únic dia de la setmana que no tinc cap presentació i puc anar aviat a casa. De totes maneres, al matí em trobo la taula plena de papers per aclarir i llibres editats que seran novetat el mes de maig.

Divendres 18 d'abril. Un parell d'actes més Assisteixo a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Valls a la presentació que fa el degà del Col·legi de Periodistes i vallenc, Josep Carles Rius dels llibres que han sortit d'autors de la comarca de l'Alt Camp el darrer any, entre els quals n'hi ha diversos de Cossetània. Aprofito per saludar-lo a ell i a autors de Cossetània que em trobo a l'acte.

A Vila-rodona (Alt Camp) vaig a la presentació del llibre Els capitells del claustre de Santes Creus, de Josep Baluja i Jesús Maria Oliver. La presentació comença a les 10 de nit i acaba tard. Als pobles és habitual fer les presentacions dels llibres després de sopar.

Dissabte 19 d'abril. El premiLa revista Castells ens atorga a la col·lecció L'Aixecador el "Premi Revista Castells a una iniciativa social". Aquesta col·lecció és la única del panorama editorial dedicada únicament al món dels castells. L'anem a recollir el director de la col·lecció Xavier Brotons i jo en un sopar que es porta a terme a Vilafranca del Penedès. Més informació aquí.

Diumenge 20 d'abril. Poemes sobre arbres a BredaVaig amb el Celdoni Fonoll a Breda (La Selva) on fem la presentació del llibre Arbres dels nostres paisatges. La presentació és a partir de les 6 de la tarda i arribo a casa a Valls que ja és fosc i negre. Quina setmaneta! No soc però la única persona de Cossetània que ha tingut una agenda similar ja que també el director editorial Josep Maria Olivé ha tingut actes gairebé cada dia. Sort que Sant Jordi és ja molt a prop i després ja no anirem tant carregats.

Les novel·les de Francesca Aliern

A Cossetània vam contactar per primera vegada amb Francesca Aliern quan vam publicar el recull de contes El brogit de l'Ebre que tenien com a denominador comú el riu Ebre. Francesca Aliern s'havia autoeditat anteriorment altres llibres i ens havien comentat que les seves obres agradaven als lectors. La nostra col·laboradora Núria Grau ens va parlar molt bé de l'obra d'aquesta autora i vam mantenir una primera reunió amb Aliern per publicar una novel·la seva. La vam publicar per Sant Jordi del 2005 i porta per títol El pont de la solitud. Les coses van anar prou bé. La novel·la és bona i de lectura molt interessant. Les vendes van funcionar i vam decidir seguir publicant llibres seus. L'any següent, el 2006, vam publicar Sabó moll. Pel meu gust la millor de les tres novel·les (El pont de la solitud, Sabó moll i Camins) que conformen la trilogia en què l'autora ha retratat literàriament la vida en un poble de les Terres de l'Ebre durant el franquisme. Camins, que vam publicar l'any passat, va ser el darrer dels llibres de la trilogia.
Es curiós el cas de Francesca Aliern, com al d'altres escriptors de comarques. Ella és una autora molt coneguda a les Terres de l'Ebre. Les seves obres es venen molt bé en aquestes comarques, però no és fàcil fora d'aquestes. Intentem promocionar la seva novel·les de la millor forma possible perquè s'ho valen. L'any passat vam presentar la seva novel·la Camins a la Llibreria Catalònia per intentar donar-la a conèixer més enllà de les comarques del sud de Catalunya. Enguany ho tornarem a fer i el dia 9 d'abril a 2/4 de 8 del vespre farem una presentació de la seva darrera novel·la, Cor de llop a la Llibreria Catalònia. Farem una presentació conjunta de dos autors de les Terres de l'Ebre: de la novel·la Cor de llop, de Francesca Aliern, i del recull de contes El vertigen del trapezista, de Jesús M. Tibau. Seria interessant que la crítica d'aquest país i que els mitjans de comunicació de l'àrea metropolitana fessin de tant en tant una mirada a les creacions que es fan per tot el país, que més enllà del que es ven a les grans llibreries de Barcelona analitzessin el que es ven també a comarques i en fessin cas, i en fessin crítica. Segur que s'endurien alguna sorpresa i es faria un acte de justícia. Més enllà del Llobregat i del Tordera, al sud, al nord de Catalunya i a molts indrets del país es fan iniciatives culturals interessants i hi ha escriptors que s'intenten obrir camí però que es troben amb la dificultat que, malgrat que els mitjans locals coneixen la seva obra i els fan cas, els costa que siguin coneguts pels grans mitjans que tenen la seva seu a l'àrea metropolitana.
Des de fa unes setmanes s'ha distribuït a les llibreries Cor de llop, la darrera novel·la de Francesca Aliern. Tot just fa dos dies que l'he començada i m'ha enganxat completament. És també una excel·lent obra ambientada en aquest cas en un poble de les terres de l'Ebre a començaments del segle XX.

Dos blocaires amb punts en comú

Dos autors de blocs que habitualment consulto són notícia aquests darrers dies. Ambdós fets noticiables tenen relació amb Cossetània i també ambdós blocaires tenen punts en comú entre ells. Per una banda, s'ha començat a distribuir el llibre El vertigen del trapezista, de Jesús Maria Tibau, autor de del bloc Tens un racó dalt del món, un dels que té una millor classificació dins el rànquing d'Alianzo i també un dels que desenvolupa una major activitat literària. El llibre és un recull de contes d'aquest autor. Tibau va escollir per títol del llibre, previ permís de l'autor, el nom d'un altre bloc, El vertigen del trapezista, del qual n'és autor Òscar Palazón. Aquest nom és el punt d'unió entre ambdós autors. Però Palazón ha estat també notícia aquests darrers dies ja que ha resultat el guanyador del premi literari Vila de l'Ametlla de Mar, amb la novel·la Un rostre que no és meu, obra que publicarem els propers mesos a Cossetània (més informació sobre aquest guardó en aquest enllaç). D'Òscar Palazón ja havíem publicat anteriorment el poemari Atles de la memòria i també havíem publicat d'ell alguna narració en altres llibres de reculls de narracions finalistes de premis literaris com Amics per sempre i altres contes o Quin remei! i altres contes. A tots dos, al Jesús Maria i a l'Òscar, l'enhorabona.

El premi

Fa gairebé dos anys i com a simple diversió vaig escriure dos relats eròtics, em va agafar així, no sé ben bé perquè. Una vegada escrits els vaig rellegir i vaig deixar-los a l'ordinador, en repòs. El mes de desembre, bloguejant vaig fer cap en un bloc on es deia que s'havia convocat una nova edició del Concurs de Contes Eròtics del Carnaval de Vilanova. Això em retornà als contes que havia escrit. Els vaig rellegir de nou i em vaig preguntar: i perquè no els presento al concurs? Durant uns anys vaig estar al jurat del Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet i habitualment he de decidir la publicació o no d'un manuscrit que se'ns presenta a Cossetània, però m'és del tot impossible decidir jo mateix si un escrit fet per mi val la pena o no. Sempre tens l'opció d'ensenyar-los a llegir a la família o als amics, però què et diran? encara que no els agradin seran poc sincers amb mi. Per això vaig decidir presentar-los al concurs, perquè fossin persones sense cap condicionant que els valoressin. Fa uns dies em va trucar, el secretari del jurat, i em va dir que havia estat un dels tres finalistes del premi, que es lliuraria el dimarts dia 5 de febrer a les 7 de la tarda a Vilanova. Sincerament, em va donar una bona alegria i suposo que vaig sentir la mateixa satisfacció que senten altres autors quan els notifiquen que la seva obra ha estat d'alguna manera guardonada. Sempre, per motius evidents, he estat situat a la banda dels editors, comprenia i entenia l'emoció que senten els autors quan se senten reconeguts, però res és igual quan es viu en la pròpia pell, tot i que el premi és modest. El dimarts dia 5, tenia programat assistir a la presentació del llibre La cuina de la poma, a l'FNAC. Vaig combinar-m'ho perquè hi assistís una altre persona de Cossetània ja que volia ser a l'acte d'entrega de premis on s'anunciaria qui seria el guanyador. Al final l'alegria va ser encara més gran ja que resulta que el meu conte "L'obsessió" ha estat l'obra guanyadora, entre els 32 relats que s'hi van presentar, de la 6a edició del Concurs de Contes Eròtics del Carnaval de Vilanova. El premi: una estàtua de ceràmica, 500 euros i la publicació del relat junt amb els tres finalistes dels darrers tres anys. Tot plegat, que estic més content que un gínjol i que moltes gràcies al jurat per haver considerat que el meu relat mereixia el guardó.

La banda esquerra

En un post anterior comentava l'aparició d'un nou número de la revista BValls de lletres. En aquesta publicació hi vaig trobar un article titulat "La banda esquerra", que em va semblar molt interessant, signat per l'escriptora Mònica Batet, que tractava sobre la importància que haurien de tenir els contes en una literatura. En volia reproduïr un fragment però com que no sabia com seccionar-lo i tal vegada que m'ha semblat un conjunt que no podia fraccionar, el reprodueixo íntegrament, amb el permís de l'autora:

Qualsevol lector català que aspira a ser ideal, si agafa un paper en blanc, el divideix amb una línia vertical i en la banda dreta escriu tots els escriptors que coneix de novel·la i en la banda esquerra els de contes, s’adonarà quan escrigui l’últim cognom que la banda guanyadora és, sens dubte, la de la dreta. I si es pregunta sobre el perquè d’aquest resultat, s’adonarà que la resposta no és única.

Respostes:
1. La narrativa llarga a Catalunya té molts premis prestigiosos; la narrativa curta només té el Mercè Rodoreda.
2. Per a molts, el conte és un gènere menor.
3. Poques són les editorials que s’arrisquen a publicar reculls de contes.
4. Un lector, a l’hora d’escollir un text, a causa segurament d’una mala cultura del conte, acostuma a preferir el text llarg.
5. Es considera que la narrativa curta és el primer esgraó que usen els autors novells per poder escriure posteriorment narrativa llarga.
6. Escoles i instituts posen com a lectures obligatòries novel·les (només cal veure quins són actualment els textos obligatoris de selectivitat).
Però, en canvi, si aquesta mateixa prova la realitza un lector que aspira a ser ideal dels Estats Units o de Llatinoamèrica, se sorprendrà quan vegi que la banda esquerra queda perfectament equilibrada amb la banda dreta. I aquest fet és a causa que el conte en aquests països no està desprestigiat, ja que són moltes les revistes literàries que el tenen com a text estrella. Només cal fixar-se en la quantitat de tallers literaris sobre narrativa breu que s’ofereixen a les seves universitats. Llavors cal, sens dubte, que el lector que aspira a ser ideal i que no és ni dels Estats Units ni de Llatinoamèrica es desfaci de prejudicis, que l’únic que aconsegueixen és entorpir l’augment de noms de la seva banda esquerra, i començar a llegir contes tenint en compte les premisses següents.
Premisses:
1. No hi ha narrativa de primera classe i narrativa de segona classe.
2. La síntesi és una virtut. Qualsevol bon escriptor afirma que és molt més difícil escriure un bon conte que una bona novel·la, perquè en una bona novel·la el discurs pot decaure, i en un bon conte mai.
3. En el primer paràgraf d’un conte ja se sap si val la pena de continuar-lo; això evita la pèrdua de temps.
4. La quantitat no és sinònim de qualitat.
5. El plaer és immediat: no cal esperar quatre-centes pàgines per comprovar si l’horitzó d’expectatives queda acomplert, i això permet que els contes siguin llegits en curts espais de temps.
6. Finalment, una bona manera d’eliminar radicalment els prejudicis és llegir, si encara no s’ha fet, “Invasió subtil” (Pere Calders), “La continuidad de los parques” (Julio Cortázar) o “Els set missatgers” (Dino Buzzati).

El vídeo

Recordo que en la gala d'inauguració de la Fira de Frankfurt, un dels moments estel·lars va ser la intepretació de la canço Qualsevol nit pot sortir el sol, per Jaume Sisa. Sovint, faig un cop d'ull a La Tafanera per veure quines notícies o curiositats són les més votades. Ahir hi vaig trobar un comentari que feia referència a un vídeo creat amb l'esmentada cançó de Sisa. L'obro i el trobo boníssim, molt treballat. El reprodueixo en el bloc. Val la pena.

Publicar l'obra de Narcís Oller

Poder llegir els autors clàssics i tenir-los a l'abast és imprescindible pel coneixement d'una literatura i és a la vegada necessari per poder entendre el tipus de creació que es fa actualment. Malauradament, sovint costa trobar llibres dels nostres clàssics. Quan a Valls, es va constituir la Societat Narcís Oller, un dels objectius que es va proposar va ser fomentar l'edició de l'obra d'aquest escriptor; no tant per recollir l'obra completa cosa que ja s'ha fet en dues ocasions (Gustau Gili, 1928-1930, i Editorial Selecta, 1948) sinó per facilitar la lectura de l'obra de l'autor. De l'obra d'Oller és fàcil aconseguir La bogeria i L'escanyapobres, ja que són llibres de lectura als instituts, i també Pilar Prim que el 2006 va reeditar Angle Editorial. Per trobar la resta de la seva obra cal anar a llibreries de vell. És per això, per poder posar a l'abast del lectors l'obra d'aquest escriptor, que a Cossetània, amb l'assessorament de la Societat Oller, hem iniciat la Biblioteca Narcís Oller on hi publicarem els diferents títols d'aquest autor. Ho anirem fent a un ritme d'una o dues obres a l'any. I ens agrada haver començat aquesta iniciativa ja que Oller i Cossetània tenim en comú la nostra ciutat d'origen: Valls.
El primer llibre d'aquesta nova col·lecció el presentarem aquest més de gener. Es tracta de Croquis del natural (imatge de la coberta que acompanya el post), la primera obra que va publicar l'autor, l'any 1879. El llibre està format per quatre contes: "El vailet del pa", "Tres mesos de món", "Els que ho miren i els que hi van" i "El trasplantat". El volum compta a més amb un pròleg de Rosa Cabré. El proper llibre que publicarem de la col·lecció, a finals del 2008, serà Vilaniu. En aquest cas la prologuista serà l'escriptora Margarida Aritzeta.
Sobre Croquis del natural Rosa Cabré en diu en el seu pròleg:

"...les quatre narracions que formen Croquis del natural focalitzen des d'àmbits temàtics diferents quatre aspectes que emmarquen algunes de les situacions clau de la classe mitjana i de la burgesia ciutadana emergents: la qüestió insalvable de les diferències socials, la necessitat de jugar una carta en relació a la llengua i cultura autòctona, la reflexió sobre l'escriptura i la societat, el joc de veure si ser vist en la ciutat que esdevé un saló dins de les cases o als carrers i, encara, l'assimilació de les formes novedoses que proposa la gran ciutat com a motor de progrés, contrastada amb l'enlluernament, però al capdavall, la inadaptació d'algunes persones que protagonitzen moviments migratoris del camp a la ciutat."

Taula rodona

Dimecres, dia 16 de gener, participo en una taula rodona que es realitza organitzada per la Universitat Rovira i Virgili en el marc d'un curs d'Especialista Universitari en Gestió Cultural. L'activitat porta com a títol "Manifestacions Artístiques i Gestió Cultural" i hi participarem: Ferran Madico (director d'escena del Centre d'Arts Escèniques de Reus), Quim Solé (músic i director de l'Escola Municipal de Música de la Selva del Camp), Albert Macaya (artista i professor de la URV) i un servidor. Es tractarà que cadascú expliqui la seva experiència de gestió cultural en el sector que cadascú traballa. Tot i que l'acte forma part del curs que esmentavem anteriorment, em comenten els organitzadors que l'assistència està oberta a tothom que hi vulgui anar. L'hora de la taula rodona és a les 16,30 i el lloc és el Centre de Formació Permanent de la Fundació URV (Av. Onze de Setembre 112, de Reus).

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona

Vaig assistir ahir dissabte dia 17 al sopar de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va recordar els inicis dels premis per part d'Òmnium Cultural del Tarragonès i va recordar també els temps en què hi havien moltes dificultats perquè es publiquessin les obres guanyadores. Tot plegat, em transportà als inicis de Cossetània i als inicis també de la nostra relació amb els Premis Literaris Ciutat de Tarragona.

Era l'any 1997, fa deu anys, el Pitu Rovira, amb qui havíem entrat en contacte ja que és un dels socis de la Llibreria La Capona de Tarragona i que en representació d'Òmnium Cultural formava part de l'organització, em va parlar de la necessitat que es publiquessin les obres guanyadores del Premi Ramon Comas i Maduell de poesia. Cossetània els vam oferir la nostra col·laboració amb el compromís de crear una col·lecció de poesia, Sinalefa, on publicar-hi aquests premis. Vam trobar també la complicitat de Francesc Valls Calzada, que era la persona a qui l'Ajuntament de Tarragona havia donat la seva confiança perquè participés en l'organització dels premis i en la de l'acte de lliurament dels guardons. Vam arribar a un acord i vam decidir començar la publicació amb el premi que estava convocat llavors, el del 1997; però se'ns va obrir la possibilitat de començar la col·lecció amb la publicació de l'obra guardonada en l'anterior edició i així va ser com vaig contactar amb Manel Garcia Grau (excel·lent poeta, escriptor i persona que fa cosa d'un any i mig ens va deixar) per proposar-li l'edició de l'obra que havia guanyat el 1996. Ens vam reunir a Vinaròs i vam posar fil a l'agulla a la publicació del poemari Mots sota sospita, que va sortir editat el novembre del 1997, coincidint amb la setmana dels Premis Literaris d'aquell any. Des de llavors, cada any, hem publicat l'obra guanyadora del Ramon Comas i Maduell. En total dotze llibres: Mots sota sospita, de Manel Garcia Grau (1996); Criatura del demà, d'Alexandre Navarro (1997); Encara queda el blues, de Rafel Vallbona (1998); Conversa fora de context, de Gabriel Guasch (1999); Kore, de Joan Duran (2000) Enfilall, d'Isabel M. Ortega (2001); Set poemes dramàtics, de Xavier Amorós Corbella (2002); Murs de contenció, de Jordi Julià (2003); Un pòsit de cafè al fons de cada tarda, de M. Antònia Grau (2004); Les ciutats imaginades, de Miquel López Crespí (2005); El cel de les oques, de Rosa Vilanova (2006), i Reconstrucció, d'Antoni Espí (2007).

Aquell mateix any 1997, la Fundació d'Estudis Universitaris Ciutat de Tarragona va convocar el I Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet. Internet estava encara al nostre país molt al començament. Tinet va ser el primer premi que, per participar-hi, tenia com a requisit que el relat s'enviés per correu electrònic. Recordo que això va comportar, ara sembla increïble, que diversos autors enviessin el conte per mitjà del correu electrònic d'una altra persona (amic o familiar) ja que ells no en tenien. La participació en aquest premi ha evolucionat moltíssim. Enguany, s'hi han presentat més de 240 obres. Recordo també com parlant amb el Pitu Rovira i amb el Francesc Valls va sortir la idea de publicar l'obra guanyadora i una selecció dels millors relats presentats. Hem publicat totes les deu edicions convocades: L'estiu d'Ulisses i altres contes (1997), guanyador Manuel Rivera; L'angoixa del retratista i altres contes (1998), guanyador Antonio Magaña; Biografia i altres contes (1999), guanyador Sergi Escolano; Vittorio i altres contes (2000), guanyador Xavier Virgili; El flegmó i altres contes (2001), guanyador David Yeste; El talent de les amebes i altres contes (2002), guanyador Josep Camós; Quin remei! i altres contes (2003), guanyador Joan Martí; Petons amb llengua i altres contes (2004), guanyador Enric Alfonso; Dos germans assimètrics (2005), guanyador Lluís Oliván, i Sopa instantània i altres contes (2006), guanyadora Dora S. Farnós.

A la vetllada d'ahir vaig conèixer personalment les guanyadores d'enguany dels premis Ramon Comas i Maduell i Tinet, Mireia Vidal-Conte (amb l'obra Margarides de fons) i Raquel Casas (amb l'obra Que no torni). Vam començar a parlar de la publicació d'ambues obres per a finals de febrer o començaments de març.

Per cert, Tirant al cap es queixava en aquest post del poc ressò a la premsa catalana dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira 2007. Doncs poca diferència amb el ressò dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. L'Avui i El Punt ho tracten. De la resta poca cosa més. Aquestos són els enllaços que he sabut trobar d'edicions digitals que tracten la Nit dels Premis de Tarragona:

A l'Avui: "Debut de premi"

A El Punt: "El sabadellenc Roc Casagran rep el Pin i Soler de novel·la"

A Diari de Tarragona: "Noche de letras"

A Telenotícies.cat: "El sabadellenc Roc Casagran guanya els 21.000 euros del 18è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la"