25/1/11

Narcís Oller. Literatura i modernitat

Com a un dels primers actes de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, dimecres dia 26, a les 6 de la tarda, a l'edifici de l'antiga Biblioteca Popular de Valls s'inaugurarà l'exposició Narcís Oller. Literatura i modernitat, que ha estat possible gràcies a la iniciativa de la Societat Narcís Oller i al finançament de la Fundació Festes Decennals, la Diputació de Tarragona i la Institució de Lletres Catalanes. L'exposició estarà oberta durant les festes i també els caps de setmana d'aquests mesos d'hivern.
La mostra és una excel·lent oportunitat per apropar-nos a la figura de Narcís Oller. La idea del contingut ha estat del filòleg Roger Roig i el disseny conceptual i dels elements que s'hi exposen ha anat a càrrec d'Àlex Rull. He vist les proves del material que preparaven i tot plegat em sembla excel·lent. Tinc ganes de veure-ho en el seu espai. L'exposició és el resultat del treball realitzat els darrers anys a iniciativa de la Societat Narcís Oller de poder tenir catalogat tota la documentació sobre l'escriptor vallenc. Això ha permès per una banda poder editar l'Àlbum Oller i per l'altra poder fer realitat aquesta mostra. L'exposició serà itinerant per la qual cosa es podrà veure en altres indrets de Catalunya. La llàstima que tot aquesta feina de catalogació no pugui ser la base pel Centre d'Interpretació de Narcís Oller que estava programat a la nova biblioteca pública que s'està construint a Valls però que a causa de la poca maduresa que a vegades demostren alguns polítics, va acabar sense estar present en el projecte constructiu.
L'exposició sobre Narcís Oller permetrà obrir finalment l'edifici de l'antiga Biblioteca Popular de Valls, que ha estat per vergonya dels vallencs quinze anys tancat. Aquest edificació noucentista va albergar la primera biblioteca pública que va inaugurar la Mancomunitat de Catalunya, l'any 1918, en època doncs de Narcís Oller. La imatge que acompanya el post és de la inauguració de la Biblioteca Popular de Valls.

22/1/11

Dos llibres de l'exili

Acabo la setmana i m'enduc cap a casa dos llibres que seran novetat aquesta setmana. Un tot just ha arribat de l'imprempta Camp d'Argelers. 1939-1942, de Felip Solé i Grégory Tuban, l'altre fa més dies que el tinc sobre la taula però aquesta setmana en farem el servei de la novetat a les llibreries, L'exiliada. Segona part, d'Artur Bladé Desumvila. Els dos tracten de l'exili. Els llegiré tot just acabi les poques pàgines que em queden de Les tombes buides, I premi de narrativa Món Rural escrit per Marc Masdeu en el qual demostra el seu domini de la llengua i la seva capacitat narrativa.
Camp d'Argelers. 1939-1942 és un llibre que neix a partir del documental Argelers que Felip Solé va dirigir per TV3. N'he llegit capítols solts mentre l'editàvem, però ara vull llegir-lo tot d'una tirada. És un excel·lent treball històric sobre aquest camp de concentració de trist record per a molts republicans que hi van fer cap en fugir de l'exèrcit franquista. El llibre a més està acompanyat de fotografies sobre el camp, moltes de les quals no s'havien publicat mai. Recordo que junt amb la responsable de publicacions de TV3, Elena Goixens, vam anar a la platja d'Argelers, l'hivern del 2009, quan Felip Solé filmava escenes pel documental amb barracons construïts similars als que s'hi van utilitzar, i de quina manera tot plegat em va acostar en un viatge en el temps a l'any 1939. Era un dia ventós, com tants n'hi ha a l'hivern rossellonès, i fredot. No s'hi estava bé a la platja d'Argelers. Pensava jo, tot plegat hi he estat una estona però quant de sofriment es devia patir sobre aquesta mateixa sorra per part d'uns refugiats exposats a les inclemències del vent, del fred, de la pluja, amb poc menjar i amb la tristesa d'haver deixat casa seva.
Aquest viatge en el temps cap el període comprès entre el 1939 i 1942 és més possible fer-lo amb la lectura dels textos d'Artur Bladé. Ara publiquem L'exiliada. Segona part, un llibre inèdit, un Bladé que mai ningú havia llegit, un Bladé Desumvila peculiar, perquè el dietari d'aquesta segona part de L'Exiliada l'autor segurament no s'haguera pensat mai que es publicaria. En el llibre hi podem llegir l'escriptura de Bladé quan escrivia el dietari, un Bladé tal com raja, sense cuinar, sense estar elaborat, llegit just a partir de les seves notes. Faig lectura d'unes pàgines, i malgrat faltar-hi l'elaboració dels textos que Bladé va realitzar en el primer volum de L'exiliada, fàcilment s'hi identifica l'escriptura clarament bladeriana i hom comprova de quina manera l'autor deixa testimoni dels darrers dos anys del seu exili "francès". Tinc ganes d'endinsar-m'hi, la primera part de L'exiliada la vaig trobar excel·lent, primer però Camp d'Argelers. 1939-1942.

19/1/11

Un recorregut poètic per la geografia urbana i emocional de Valls

Onze x 2. Valls 2011 és l'aportació que fem des de Cossetània a les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, que se celebraran durant deu dies entre finals de gener i inicis de febrer a la capital de l'Alt Camp. El llibre és un recorregut poètic per la geografia urbana i emocional de la ciutat realitzat per onze poetes i dos fotògrafs vallencs.
Fa deu anys en motiu de les Decennals del 2001 vam publicar en llibre Deu + 1 en el que onze narradors vallencs van escriure un relat que d'alguna manera o altre tenia com escenari les Festes Decennals.
Aquest cop vam proposar al col.lectiu literari BValls de Lletres que és qui ha coordinat l'obra que poetes de la ciutat fessin un poema sobre un racó de Valls a partir de fotografies de Francesc Parés i Carles Cubos. El resultat és Onze x 2. Valls 2011 que es presenta dimecres dia 19 de gener a 2/4 de 8 del vespre a la Sala d'Actes de l'IEV. La presentació anirà a càrrec del poeta Celdoni Fonoll, amb la col·laboració especial de Lloll Bertan.
Podeu veure el vídeo que Marta Ferré ha realitzat com a promoció de l'obra.

16/1/11

Sobre Iquino

El 2010 s'ha celebrat el centenari del naixement del director i productor de cinema Ignasi Ferrés Iquino, qui va néixer a Valls el 25 de juny de 2010. Divendres el col·lectiu Sal Grossa, que ha realitzat diverses activitats per commemorar-ho, va organitzar una taula rodona que em van demanar que moderés.
Iquino va ser tot un personatge en el món del cinema, emprenedor nat va realitzar moltíssima feina com a director, productor, guionista, va escriure teatre, sabia dibuixar, música. Sobre ell Àngel Comas va escriure una completa biografia publicada per Laertes. En la taula rodona es va poder escoltar els testimoni de diversos vallencs que d'alguna manera o altre van estar en contacte amb Iquino.
En primer lloc Pere Cano va situar Iquino en el món del cinema. Cano va destacar el poder d'adaptació que va tenir al llarg de la seva vida. Digué que "tenia una tècnica que va crear escola. Sabia treure partit de qualsevol limitació i s'apuntà a totes les modes en el món del cinema i fins i tot s'anticipà a algunes. El problema és que va fer massa pel·lícules".
Molt interessant va ser el testimoni del director de cinema vallenc Ignasi P. Farré qui en els inicis de la seva carrera com a cineasta va fer d'ajudant de direcció de la penúltima pel·lícula que va dirigir Iquino, Hombres que rugen. Farré va comentar que Iquino va morir desenganyat pel poc reconeixement del sector. I és que l'etapa de la transició en què Iquino es dedicà a les pel·lícules S va fer oblidar un Iquino que els anys quaranta i cinquanta dirigí llargsmetratges reconeguts com Brigada Criminal o entre d'altres El Judas, alguns dels quals han esdevingut de culte. Farré va destacar que mentre les productores de cinema deixaven Barcelona per instal.lar-se a Madrid, "Iquino aguantà incombustiblement a Catalunya".
Recordar des de Valls la tasca d'Iquino ha estat possible en gran part gràcies a la feina feta per Manuel Fernández qui s'ha dedicat en cos i ànima els darrers anys a recopilar la màxima documentació possible de quatre directors de cinema nascuts a Valls: Ignasi Farrés Iquino, Pedro Lazaga, Joan Bosch de qui a Cossetània vam publicar una biografia escrita per Àngel Comas, i Ignasi Farré. Fernández digué que Iquino a "se'l va tractar injustament"' i que "en totes les seves pel·lícules va demostrar el seu mestratge".

9/1/11

Més autoestima

Ho diu Sam Abrams en l'entrevista que Ada Castells li fa al suplement de Cultura de l'Avui d'aquest dijous passat:
... No estic segur que Catalunya es cregui la gran cultura que té. Una de les critiques que se'm fa és que jo veig meravelles a cada cantonada, però és que són certes! Tu has estat al PEN com jo i has pogut veure com algú d'Indonesia et ve amb una antologia de la seva literatura. Ho mires amb molt d'interès però no hi trobes cap valor artístic. En canvi, la cultura catalana té un bon nivell.

... Trobo que la qualitat intrínseca de la cultura catalana, amb escriptors d'un nivell altíssim en tots els gèneres, mereixeria una assistència de primera, i no la té. A la televisió, els programes de llibres semblen sectes i als telenotícies no surt mai cap autor. Als Estats Units si Philip Roth treu novel·la, la premsa hi va. Si Bellow publica la seva correspondència és una festa major de costa a costa. Aquí, ja pots fer el que vulguis, que res de res. I al damunt la cultura castellana passa al davant.
Hi estic molt d'acord. En aquest país nostre ens falta autoestima, i a més, costa molt, massa, que es faci cas als escriptors catalans. Qualitat com diu Abrams n'hi ha. I qualitat literària és la que produeix l'escriptor ebrenc Josep Igual de qui aquesta tardor hem publicat el llibre No és el que sembla, un recull de relats on hom gaudeix del estil identificatiu de l'autor. Escolteu-lo en un dels relats del llibre, "Neonadal al tercer quadrant".

2/1/11

El Dragon Khan del 2010

S'ha acabat el 2010 i un té un certa sensació d'haver viscut l'any en un Dragon Khan, la sensació d'haver passat els dies i els mesos amb pujades i baixades a velocitat vertiginosa sense tenir temps per a trobar moments per poder treballar en tranquil·litat. Ha estat un any intens, molt, intens potser el més des que vam crear Cossetània. Ha estat un any diferent, sense rutina, i del qual hem d'aprendre que és possible navegar i avançar amb el vent en contra. El resultat del viatge és poc previsible mentre aquest transcorre però si l'esforç és constant tard o d'hora trobarem una bona direcció.
El 2010 va començar amb un dels projectes pel que més esforços hi havíem dedicat el 2009, la creació d'una comercial, Xarxa de Llibres, impulsada per tres editorials independents Angle, Bromera i Cossetània. El repte era molt interessant i els interrogants grans. Van caldre els primers mesos de l'any per superar les incerteses i les sorpreses que esdevenen quan un s'inicia en una realitat nova. De totes formes, el que més trasbals ens va produir va ser el trasllat dels llibres que Arc de Berà va realitzar de les naus de Montigalà a Gualba. La mesura, que amb el pas del temps cal emmarcar-la amb la crisi que mesos més tard es va produir amb el tancament d'aquesta distribuïdora, va provocar-nos moments de gran tensió en veure que els llibres no arribaven a les llibreries amb la puntualitat desitjada. Vam salvar el Sant Jordi però amb massa desgast.
Semblava que al maig arribaria la normalitat i durant uns mesos vam treballar amb intensitat amb projectes com l'aparició de les guies Essencials, les úniques guies de turisme en català, i amb la preparació de les novetats per a la tardor amb les que estàvem molt esperançats. El mercat del llibre però estava i està tou, com tot el què depèn del consum privat, i els retorns de les llibreries van esdevenir més nombrosos dels desitjats. Eren i són les conseqüències d'una crisi econòmica severa que com no podia ser d'altra manera també ha arribat amb cruesa al món del llibre i com no pot ser d'altre manera, qualsevol situació de crisi afecta en més mesura els més dèbils i en aquest cas el llibre en català passava i passa més dificultats, ja que és el que té menys rotació al punt de venda i per tant és el que més ha estat castigat pel retorn.
La tornada de les vacances ens tenia preparada una sorpresa inesperada. El 9 de setembre, la data la tinc gravada al cervell, Arc de Berà ens anunciava el seu tancament i que no podra fer front als pagaments. De tot plegat, del trasbals que això ha suposat n'he parlat en diverses ocasions en aquest blog. He esmerçat moltes, moltíssimes hores, com altres editors afectats, en poder resoldre els problemes que ens ocasionava aquesta crisi. Hem resolt satisfactòriament un nou sistema logístic però encara no s'ha pogut establir una forma perquè els editors poguem tenir la tresoreria que ens manca des de l'impagament d'Arc de Berà. Aquest és una de les qüestions que hem de resoldre durant les primeres setmanes del 2011.
Tot i així, l'any 2010 també ha servit per avançar i per apostar per nous reptes. Entre d'altres qüestions, hem canviat el disseny del nostre web que s'havia quedat antiquat, hem creat una Sala de Premsa amb moltes més prestacions que el blog de premsa i hem creat un Club de Lectura digital com a eines de promoció a la xarxa dels nostres llibres. També hem iniciat projectes que ens són importants com la col·lecció El meu petit animalari, creada amb la voluntat d'ampliar l'oferta de llibres de natura i encaminada en aquest cas cap els més petits, o la que comentava, la col·lecció guies Essencials, les úniques guies de viatge en català, o també la col·lecció Physis de petites guies de natura. I hem editat llibres que han estat exitosos i que han aparegut al top ten de vendes de llibres en català com La primera guia del boletaire, Escoltant Cruyff, La Riera o el gran èxit d'aquesta tardor hivern Temps de neu, 25 anys.
Per altre part, el 2010 no ha estat l'any en què ha esclatat el llibre digital. Hem augmentat el nostre fons digitalitzat al portal www.edi.ca i fem els primers passos per vendre continguts fragmentats o per capítols. El sector digital ha crescut però menys del què molts esperàvem. Encara falta recorregut per arribar a la maduresa del mercat nordamericà. Caldrà doncs adaptar els nostres plantejaments a la velocitat de penetració al mercat del món digital.
Amb tot plegat hem arribat al 2011, un any que no es preveu mancat de dificultats. Com he comentat abans, hem d'acabar de resoldre urgentment la qüestió de l'impagament d'Arc de Berà. De totes maneres, el que hem d'esperar com a notícia més important és que la venda de llibres es torni a créixer No podem però, en qualsevol cas, està parats i en aquest sentit treballem amb nous projectes i amb noves idees per al futur amb la idea clara de millorar, d'avançar, d'intentar estar al dia i sobretot de saber adaptar el que oferim a les realitats i inquietuds del moment. El 2011, Cossetània complirà el seu quinzè aniversari. No ho celebrarem amb l'esplendor de quan vam fer deu anys. Les circumstàncies del moment recomanen prudència, però d'alguna manera recordarem que ja tenim quinze anys.