9/1/11

Més autoestima

Ho diu Sam Abrams en l'entrevista que Ada Castells li fa al suplement de Cultura de l'Avui d'aquest dijous passat:
... No estic segur que Catalunya es cregui la gran cultura que té. Una de les critiques que se'm fa és que jo veig meravelles a cada cantonada, però és que són certes! Tu has estat al PEN com jo i has pogut veure com algú d'Indonesia et ve amb una antologia de la seva literatura. Ho mires amb molt d'interès però no hi trobes cap valor artístic. En canvi, la cultura catalana té un bon nivell.

... Trobo que la qualitat intrínseca de la cultura catalana, amb escriptors d'un nivell altíssim en tots els gèneres, mereixeria una assistència de primera, i no la té. A la televisió, els programes de llibres semblen sectes i als telenotícies no surt mai cap autor. Als Estats Units si Philip Roth treu novel·la, la premsa hi va. Si Bellow publica la seva correspondència és una festa major de costa a costa. Aquí, ja pots fer el que vulguis, que res de res. I al damunt la cultura castellana passa al davant.
Hi estic molt d'acord. En aquest país nostre ens falta autoestima, i a més, costa molt, massa, que es faci cas als escriptors catalans. Qualitat com diu Abrams n'hi ha. I qualitat literària és la que produeix l'escriptor ebrenc Josep Igual de qui aquesta tardor hem publicat el llibre No és el que sembla, un recull de relats on hom gaudeix del estil identificatiu de l'autor. Escolteu-lo en un dels relats del llibre, "Neonadal al tercer quadrant".

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No crec que sigui problema de baixa autoestima, més aviat del poc interés que hi ha per la literatura als mitjans generalistes. Quan publica algun dels 3 o 4 escriptors catalans més coneguts sí que en parlen, de la publicació, però potser més pel personatge que no pas per la literatura.

Anònim ha dit...

I'm Glad i ran across this blog.Added detardentard.blogspot.com to my bookmark!