La diversitat lingüística i el català

En el darrer número de la revista BValls de Lletres (núm. 14) hi trobo, entre altres textos, interessants un article de M. Carme Junyent sobre la diversitat lingüística del nostre país i sobre com això pot ser una oportunitat per al català.
Diu en primer lloc que en les societats bilingües "un cop l'ús de les dues llengües s'ha generalitat, una tendeix a ocupar l'espai de l'altra". La situació es resolt o bé "per normalització o bé per substitució". El problema és que casos que han acabat amb normalització "no se'n coneix cap," o sigui que ho tenim malament els catalans, mentre que "casos que hagin acabat en substitució n'hi ha milers".
Dit això, obra una porta a l'esperança pel fet que "les comunitats que han mantingut la llengua són comunitats molt multilingües, és a dir, tothom parla diverses llengües i no necessariàment les mateixes". I és aquí doncs on el canvi del paisatge lingüístic que ha viscut el nostre país amb la incorporació de la immigració pot comportar una nova realitat, ja que segons l'autora en "societats molt homogènies, quan han tingut una invasió, han cedit ràpidament a la pressió per abandonar la llengua". Així, tenir una realitat lingüística heterogènia i per tant diversa "pot ajudar a recuperar el català". Segons l'autora el fet que "més d'un 10% dels catalans no tenen ni el català ni el castellà com a primera llengua", reescriu les regles del joc.
I acaba l'article amb una perla: "una de les paraules més emblemàtiques de la nostra cultura -enxaneta- és d'origen amazic".

Maria Barbal i la literatura

Per al lliurament del Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre (informació aquí), l'alcaldessa de Vinebre Gemma Carim va tenir l'encert de convidar l'escriptora Maria Barbal, qui després que es lliurés el guardó va parlar sobre l'escriptura i la literatura en un parlament breu i ple de contingut. Aquestes són algunes de les frases que digué l'autora de Pedra de tartera.

"La literatura també és matèria, estructura i forma i s'assembla a la terra conreada."

"Cada generació d'escriptors recull la tradició."

"Renunciar a la nostra llengua és com maltractar la terra on vius"

"Escriure és llibertat. És una actitud davant la vida.Una manera personal de relacionar-se amb la realitat."

"L'escriptura és una necessitat o una mena de compromís en un mateix".

"De vegades el fet d'escriure, prové d'un desig de justícia, com és en el meu cas."

"Les paraules escrites són útils per fer memòria, per compartir-la."

"L'escriptura i la lectura ens menen a la complicitat amb altres persones i sovint ens aporten consol i ens ensenyen a perdonar."

"L'escriptura és també joc encaminat a divertir, a riure, a fantasiejar."

Pefil sociolingüístic dels adolescents de l'Alt Camp

En el darrer número de Quaderns de Vilaniu. Miscel·lània de l'Alt Camp, publicació editada per l'Institut d'Estudis Vallencs, el filòleg Josep Maria Pallàs publica un estudi sobre el perfil sociolingüístic de l'alumnat de l'IES Narcís Oller de Valls. El treball s'ha fet sobre 730 alumnes, el 85% del total del centre, per tant tal com es diu en el resum és "una mostra força representativa dels adolescents i joves de l'Alt Camp." Reprodueixo algunes de les conclusions que he trobat més significatives. De fet, és interessant saber en quina situació es troba la nostra llengua en els adolescents ja que ells marcaran el futur de l'ús del català.

El 50% de l'alumnat té com a llengua personal i dins el nucli familiar el català. El castellà arriba al 35%. Els bilingües es mouen entorn el 10%. El 5% restant parla a casa altres llengües.

El català és la llengua majoritària de relació amb amics i companys d'institut (44%). Els que es declaren bilingües formen el segon grup i gairebé empaten amb els que els que usen el català a l'hora de relacionar-se amb els companys de classe.

L'ús exclusiu del castellà com a llengua de relació amb els companys ateny el 15% de l'alumnat.

D'una manera sistemàtica, els resultats més favorables al català es donen a batxillerat, on solen superar els 15 punts percentuals els de l'ESO.

Hi ha una relació directa entre llengua i identitat: com més ús del català, més assumpció de la identitat catalana.

La catalanitat en solitari o compartida és un tret identitari i assumit pel 78% de l'alumnat. L'espanyolitat és assumida positivament pel 45%.

La diferència és mínima entre els dos grups majoritats: la catalanitat predominant (40%) i la catalanitat compartida amb l'espanyolitat 38%. A l'ESO es capgira el predomini: el grup majoritari és el que sent una identitat compartida catalanitat/espanyolitat.

Els sectors culturals de Catalunya en xifres

M'arriba per Internet l'informe: "L'ICIC i els sectors culturals en xifres" que podeu llegir aquí. S'hi analitzen els diversos sectors culturals i la intervenció econòmica i activitats de l'ICIC. Aquest és l'espai que es dedica al sector del llibre. Algunes dades que trobo rellevants aón que es pot comprovar ,com hem comentat altres vegades, que l'edició de títols en català està estancada. Així mentre els títols editats a Catalunya en català ha passat de 8.183 el 2002 a 8.544 el 2007, i en continus alts i baixos, en castellà any rere any els títols editats a Catalunya ha augmentat, de 18.031 el 2002 a 22.553 el 2007. Això ha fet que mentre el 2002 els títols editats en català representaven el 31,21% de la producció editorial de Catalunya, aquesta xifra caigués el 2007 fins el 27,47%.

Una altra dada que m'ha interessant és la que fa referència a la facturació de llibres en català, que el 2007 va ser de 253,15 milions d'euros, un 15,22% del total de la facturació del sector editorial a Catalunya. Pels qui puguin tenir la idea que les subvencions tenen un pes específic molt important en l'edició en català, poden comprovar en aquesta mateixa pàgina que l'ICIC aporta com a subvenció 2,7 milions d'euros al llibre en català, cosa que representa un 1,06% de la facturació total. Hi ha altres ajudes al sector editorial que arriben per altres departaments però la més important és la partida que aporta l'ICIC que gestiona entre d'altres, l'ajut a la producció, l'antic suport genèric, que, tal com comentàvem aquí enguany ha sofert una reducció pressupostària. Si s'entretenen a mirar l'informe podran comprovar que el sector del llibre en català, per la seva facturació, pel nombre de llocs de treballs que crea, etc. és proporcionalment que el menys ajuda institucional té de la indústria cultural catalana.

Finalment, reprodueixo en aquest article el gràfic de les llengües emprades en el consum cultural on es pot veure que en la majoria dels casos la situació del català està molt lluny d'estar en unes xifres que haurien de ser normals. En tots aquests casos, i en el llibre inclòs, un dels principals problemes és la manca d'oferta. Hi ha molta feina a fer, que s'ha de fer sense complexos i discriminant positivament el català si es vol que les preocupants dades que s'exposen en el gràfic millorin.

Les subvencions al llibre en català... i en francès

He comentat diverses vegades la necessitat que a la cultura catalana en general necessita polítiques de discriminació positives. La inferioritat de condicions que està la nostra llengua respecte el castellà així ho demana. Recordem que a Catalunya tant sols 1 de cada 5 llibres que és llegeix es fa en llengua catalana i per tant no es pot baixar la guàrdia ja que el que seria desitjable és que aquesta xifra millorés en favor del català. Però la situació de crisi econòmica sembla que no ajudi a normalitzar la nostra llengua ja que enguany patirem una retallada del què és l'ajut a la producció editorial en català (es baixa de 2 milions d'euros a 1,75), la qual cosa provocarà menys recursos per als editors en llengua catalana i augmentarà les repercussions de la crisi econòmica cap el sector editorial català. A més a més, l'augment de retorns que s'ha produït els mesos de gener hi febrer ha castigat en major mesura el llibre en català, ja que és el que té menys rotació a les llibreries.

Mentre aquí hem vist reduïts uns ajuts, que ja l'any 2008 van ser insuficients, ja que en el darrer trimestre tant sols es va poder pagar el 60% del valor de les subvencions que es preveien per a cada llibre, donat que hi ha haver més sol·licituds de les previstes, llegeixo fa unes setmanes al blog del Paradigma del Libro les línies d'ajut que té el govern francès per a l'edició en aquesta llengua (aquí podeu llegir-les). Es pot comprovar que hi ha un bon nombre de tipologies per incentivar l'edició en francès, una de les llengües de referència al món i que no té de cap manera les dificultats que té el català. Si està justificat, i segur que ho està, que el francès tingui aquestes línies d'ajut, no ho estarà més encara que la nostra llengua, el català, una llengua minoritzada i amb inferioritat de condicions, tingui ajuts més importants i fets sense complexos per poder normalitzar-la en el sector editorial i, òbviament, també amb d'altres sectors de la nostra cultura?

De tres potes, coixos d'una i mitja

En el darrer número de la revista BValls de Lletres es publica un article del filòleg Xavier Rull que analitza la situació sociolingüística a Catalunya. Rull diu en l'inici de l'article:

"Perquè una llengua tingui garantida la supervivència ha de ser present de manera majoritària com a mínim en tres grans àmbits (a banda, és clar, de ser parlada per prou gent). Aquests tres grans àmbits (o tres grans potes) són: (a) administració pública i el suport legal; (b) l'ensenyament; (c) els audiovisuals..."

Després d'analitzar cadascun dels tres camps, al final de l'article arriba a la conclusió següent:

"Podem concloure, per tant, que el català, a Catalunya, està bé en l'ensenyament, prou bé a l'administració (i, per tant caldria millorar-ho) i bastant malament en els audiovisuals (amb matisos: bé a la ràdio, prou bé a Internet, força malament a la televisió i molt malament al cinema).

O sigui tal com diu al titular de l'article: de tres potes, coixos d'una i mitja. Per tant, segons l'autor de l'article:

"...cal que totes les potes estiguin cobertes, ja que si no una llengua ho té magre per sobreviure, el català no té assegurada la seva pervivència a Catalunya".

El que he comentat altres vegades en aquest blog, són necessàries polítiques de discriminació positiva del català fetes sense complexos, sinó malament rai.

Cardó i Juan de Borbó

Una de les principals novetats que aporta Lluís M. Moncunill en el llibre A l'entorn de Carles Cardó. Diàleg d'exili amb Joan de Borbó, comte de Barcelona, que acabem d'editar a Cossetània, és el contacte que va mantenir Cardó amb Juan de Borbó quan ambdós van coincidir a l'exili a Suïssa. El comte de Barcelona preparava un hipotètic retorn a l'Estat espanyol com a monarca i es volgué reunir amb Cardó perquè aquest l'assessorés sobre la "qüestió catalana". Els contactes van ser un dinar d'unes dues hores, l'any 1944, que Carles Cardó va transcriure i que ara es reprodueix en el llibre i diversa correspondència que Lluís Maria Moncunill recull en aquest volum.

Carles Cardó no es va estar de donar les seves opinions sobre la "qüestió catalana", malgrat que aquestes no fossin de l'agrat dels seus interlocutors. És un text molt interessant. En reprodueixo algunes frases i fragmentes de les paraules que Cardó digué a Juan de Borbó.

"...els polítics tenen l'ambició de ficar-se a l'Església i fins de dirigir les consciències, i molts bisbes tenen la d'intervenir en la governació de l'estat".

Aquesta pensament de Cardó fet fa 64 anys és encara ben aplicable i és que les directrius actuals de les autoritats eclesiàstiques espanyoles són bastant similars a les que tant el doctor Cardó com el cardenal Vidal i Barraquer, van criticar en el seu temps.

"...tinguin en compte que els catalans tenim a Espanya una fama injusta de gent mercantilista, insaciable en les seves ambicions, sorruda. la veritat és tot el contrari: som uns romàntics sentimentals. Ens deixem entendrir per la més petita falagueria. Catalunya és un país de botiguers i de poetes, els dos antípodes del polític. Si teníem sentit polític, més d'una vegada ens hauríem fet amos d'Espanya..."

"Jo asseguro que si V.M., en entrar a Espanya, va a Barcelona i, després de fer avisar repetidament per ràdio que l'endemà a la una de la tarda tothom es posi a l'escolta per rebre una comunicació interessantíssima, l'endemà a la una de la tarda parla en català als catalans dient: "Catalans! Us parla el Rei d'Espanya, Comte de Barcelona. I us parla per dir-vos que s'ha acabat la persecució de Catalunya i de la seva llengua, etc.", l'entusiasme dels catalans serà tan gran que s'haurà acabat per sempre el separatisme. Però cal que els fets responguin a les paraules."

"Ara que el català ha reconquerit plenament la categoria de llengua culta, talment que molts intel·lectuals castellans, com Ossorio y Gallardo, Menéndez Pidal i altres el coneixen, crec que seria molt convenient que el rei d'Espanya, Compte de Barcelona l'aprengués. I no sols el rei, ans també el príncep hereu, que no ha d'esperar a ésser rei per aprendre'l."

Pel que es veu aquest consell que la monarquia aprengui el català no va calar en Juan de Borbó ja que el seu fill i monarca actual no va més enllà de pronunciar quatre frases protocol·làries en català per donar-nos peixet a l'estil d'aquell qui diu que parla català en la intimitat. Si realment aquesta monarquia es cregués que regna en un estat plurinacional i plurilingüístic hagués après des de fa temps les llengües de l'estat i les utilitzaria, però es clar, aquesta monarquia, no ho oblidem, és hereva de Felip V i fer un pas així seria demanar massa.

Fullet informatiu en català de Morgat (Bretanya)

Un familiar acaba de venir de vacances de la Bretanya i m'ha lliurat com a curiositat un petit fullet turístic de Morgat escrit en català i que adjunto en aquest post. Suposo que el fet que el bretó sigui, com el català, una llengua minoritzada deu fer que en aquesta zona estiguin més sensibilitzats per les qüestions lingüístiques i d'aquí la idea d'oferir el fullet en català. Quantes vegades veiem el reconeixement de la nostra llengua des de fora de l'Estat espanyol, mentre aquí hem de escoltar dia si i altre també constants atacs al català! 

Seria interessant, per altra part, que aprenguéssim d'aquesta iniciativa bretona i que també en els nostres espais d'interès turístic s'oferissin fullets traduïts a més de a les llengües habituals (castellà, anglès, francès, alemany, etc.), a llengües minoritzades. Pot ser tot el senzill i econòmic que es vulgui, com aquest de Morgat, però seria una bona manera de fer pedagogia lingüística.