En el darrer número de la revista BValls de Lletres (núm. 14) hi trobo, entre altres textos, interessants un article de M. Carme Junyent sobre la diversitat lingüística del nostre país i sobre com això pot ser una oportunitat per al català.
Diu en primer lloc que en les societats bilingües "un cop l'ús de les dues llengües s'ha generalitat, una tendeix a ocupar l'espai de l'altra". La situació es resolt o bé "per normalització o bé per substitució". El problema és que casos que han acabat amb normalització "no se'n coneix cap," o sigui que ho tenim malament els catalans, mentre que "casos que hagin acabat en substitució n'hi ha milers".
Dit això, obra una porta a l'esperança pel fet que "les comunitats que han mantingut la llengua són comunitats molt multilingües, és a dir, tothom parla diverses llengües i no necessariàment les mateixes". I és aquí doncs on el canvi del paisatge lingüístic que ha viscut el nostre país amb la incorporació de la immigració pot comportar una nova realitat, ja que segons l'autora en "societats molt homogènies, quan han tingut una invasió, han cedit ràpidament a la pressió per abandonar la llengua". Així, tenir una realitat lingüística heterogènia i per tant diversa "pot ajudar a recuperar el català". Segons l'autora el fet que "més d'un 10% dels catalans no tenen ni el català ni el castellà com a primera llengua", reescriu les regles del joc.
I acaba l'article amb una perla: "una de les paraules més emblemàtiques de la nostra cultura -enxaneta- és d'origen amazic".
Diu en primer lloc que en les societats bilingües "un cop l'ús de les dues llengües s'ha generalitat, una tendeix a ocupar l'espai de l'altra". La situació es resolt o bé "per normalització o bé per substitució". El problema és que casos que han acabat amb normalització "no se'n coneix cap," o sigui que ho tenim malament els catalans, mentre que "casos que hagin acabat en substitució n'hi ha milers".
Dit això, obra una porta a l'esperança pel fet que "les comunitats que han mantingut la llengua són comunitats molt multilingües, és a dir, tothom parla diverses llengües i no necessariàment les mateixes". I és aquí doncs on el canvi del paisatge lingüístic que ha viscut el nostre país amb la incorporació de la immigració pot comportar una nova realitat, ja que segons l'autora en "societats molt homogènies, quan han tingut una invasió, han cedit ràpidament a la pressió per abandonar la llengua". Així, tenir una realitat lingüística heterogènia i per tant diversa "pot ajudar a recuperar el català". Segons l'autora el fet que "més d'un 10% dels catalans no tenen ni el català ni el castellà com a primera llengua", reescriu les regles del joc.
I acaba l'article amb una perla: "una de les paraules més emblemàtiques de la nostra cultura -enxaneta- és d'origen amazic".
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada