31/12/07

Un calendari especial

El darrer full del calendari del 2007 està pràcticament exhaurit i és hora de penjar al despatx el calendari que faré servir durant l'any 2008 per poder seguir com passen els dies, les setmanes, els mesos... El darrers dies he rebut un munt de calendaris de taula. N'escolleixo un i els demés van directament al reciclatge. Dels de paret també en tinc per triar. Habitualment, em quedo amb un d'una les impremtes proveïdores, però enguany me n'ha arribat un de diferent, un calendari especial. És el calendari de la Fundació Privada Mas Albornà, que com s'indica en el text que acompanya el calendari "és una entitat sense ànim de lucre que té com a finalitat la integració social i laboral de les persones adultes discapacitades (principalment, psíquiques, però també amb malalties mentals, físiques i sensorials) de la comarca del l'Alt Penedès".
Els mesos de l'any estan acompanyats per una fotografia d'una persona de la Fundació Mas Albornà i d'un famós (esportista, escriptor, casteller o periodista). Dotze mesos, dotze famosos (Antoni Bassas, Leo Messi, Jordi Llavina, Albert Om, Lluís Esclassans -cap de colla dels Castellers de Vilafranca-, Manel Fuentes, Mari Pau Huguet, Xavi Hernàndez, Santi Carda, Xavi Torras, Thierry Herny i Mònica Terribas) i dotze col·laboradors de Mas Albornà (Raquel Rodríguez, Laura Escura, Eloi Gallart, Joasmín Concha, Rossend Domènch, Antoni Sabater, Divina Espachs, Juan Carlos Pacheco, Jordi Rovira, Guillem Jurnet, Juan Rodríguez "Juanín" i Montse Figueres). Les fotografies han estat realitzades de forma excel·lent per Santi Cabezas.
El calendari s'arrodoneix amb un conte escrit expressament per l'escriptor Jordi Llavina. En cada pàgina del calendari s'ha extret una frase del conte i una paraula. Dotze mesos, dotze famosos, dotze col·laboradors de la Fundació i dotze paraules que si ens les apliquem ens faran millors persones (experiència, professionalitat, tenacitat, creativitat, optimisme, sensibilitat, diferència, fortalesa, dinamisme, capacitat, proximitat i superació). Dotze paraules que poden ser dotze bons propòsits per a l'any que estem a punt de començar.
Bon any 2008!!!

27/12/07

50è aniversari de la mort de Carles Cardó

El 2008, se celebrarà el 50è aniversari de la mort de Carles Cardó Sanjoan, qui fou un influent pensador, escriptor, eclesiàstic, canonge de la catedral de Barcelona i també un dels ideòlegs dels pensaments demòcrates cristians. Cardó, catalanista de convicció, fou molt crític amb els dirigents de l'Església espanyola dels anys vint i trenta. Els seus articles, discursos i pensaments sobre l'Església i sobre la situació de Catalunya tenen completa vigència.
Per commemorar el 50è aniversari de la seva mort s'ha constituït a Valls, la seva ciutat natal, una comissió on hi ha institucions com la Parròquia de Sant Joan o l'Institut d'Estudis Vallencs i d'on també en formo part ja que tenim la intenció de publicar l'any vinent a Cossetània un parell de monografies sobre Cardó en les quals hi treballa el professor Lluís Maria Moncunill. També es preveu organitzar diverses conferències, una exposició per mostrar la seva obra i el seu pensament i, entre altres activitats, un seminari sobre Cardó. Ara, estem en la fase de contactar amb diferents institucions per buscar recursos econòmics i de perfilar el programa d'activitats. En parlarem en propers posts.
La imatge que acompanya el post correspon a la portada del llibre El catalanisme del Dr. Carles Cardó, de Jordi Giró i París, que vam publicar a Cossetània l'any 2001.

23/12/07

Nadal

"...Un petit escenari havia esdevingut pessebre, amb figures molt ben fetes, força grosses. Hi havia també l'arbre de Noël amb guarniments de paper de plata i unes espelmetes que a la mitjanit van encendre. En l'espera van cantar cançons populars, en francès i en llengua d'Oc, com aquella que fa venir les llàgrimes als ulls, i en català diu:
Aquestes muntanyes que tan altes són
em priven de veure mes amors on són...
De retirada pensava en l'eterna esperança nadalenca, sempre renadívola a desgrat de les guerres, de la negra misèria i del pas dels anys. Pensava també que això d'ara també passarà, com tot passa. I que tot passi i que a l'home, malgrat tot, li resti sempre alguna esperança deuen ser, possiblement, dos dels pocs encerts de la Creació."
Fragment del llibre L'exiliada d'Artur Bladé i Desumvila

20/12/07

Com seran les editorials del futur?

Comentava en un post anterior que havia iniciat la lectura del llibre Manual del editor. Como funciona la moderna industria editorial, de Manuel Pimentel. Fa una setmanes que l'he acabat. És molt aconsellable per a les persones que vulguin conèixer per dins el funcionament de les empreses editores. Està ben explicat, és amè i de fàcil lectura. Mentre el llegia em deia que m'hagués estat molt útil tenir-lo a les mans fa onze anys quan vam començar l'aventura de Cossetània Edicions.
En el post anterior assenyalava el que diu Pimentel sobre les tendències de la indústria editorial actual. Com que he tret força anotacions del llibre i seria massa llarg indicar-les en el bloc, m'ha semblat interessant reproduir el què pensa l'autor sobre el futur del sector editorial. Diu Pimentel que "las jóvenes generaciones de hoy alternarán el consumo de tecnologías con la plácida lectura sobre el papel" i en la mateixa pàgina afirma clarament que "las nuevas tecnologías no destruirán el libro. Modificarán el sector, lo forzarán al cambio y, si bien es cierto que algunos productos pueden quedar obsoletos, aparecerán otras muchas nuevas oportunidades para el editor." Per tant, haurem d'estar atents als canvis i haurem de tenir la capacitat d'adaptar-nos a la nova realitat que s'està creant.
Pimentel fa una llista de les tendencies novedoses que conformaran l'editorial del demà. Les reproduïm:
- Combinar lo global con lo local.
- Reforzar su papel como gestor de derechos.
- La editorial como agitador y gestor cultural.
- Nuevas redes de distribución. Internet ayudará a las ventas.
- Las librerías reforzarán su papel de dinamizadores culturales y centros de ocio.
- La editorial como actor en productos complejos multimedia.
- Nichos específicos.
- Teleformación.
- Y, como siempre seguir haciendo buenos libros.

17/12/07

Col·laboració entre editors

Més enllà de considerar-nos competència, que ho som, és important i així ho hem entès des que vam crear l'editorial que es necessari establir col·laboracions amb altres editors que ens permetin poder fer accions conjuntes que beneficiïn a tots. D'aquesta manera, fa ja força anys que, per Sant Jordi, tres editorials de les comarques de Tarragona, El Mèdol, Arola Editors i Cossetània vam començar a fer una presentació conjunta de les nostres novetats. La trobada consisteix en un dinar amb els periodistes del Camp de Tarragona i s'ha convertit en una activitat que els mitjans d'aquest territori tenen a la seva agenda. Ara, en aquesta trobada hi participem Arola, Publicacions URV i nosaltres, Cossetània. Cada any hi portem autors, de manera que l'acte facilita establir complicitats amb els mitjans de comunicació. També pels voltats de Sant Jordi fem cada any un dinar amb els llibres de la demarcació de Tarragona. És molt interessant conèixer la seva opinió sobre els llibres que acabem de publicar.
Enguany hem volgut fer una segona trobada per presentar als mitjans de les comarques on estem ubicades les editorials Arola i Cossetània les novetats de la campanya de Nadal. L'hem feta aquesta setmana i ha estat un esmorzar a mig matí. Arola ha portat com autor Joan Cavallé que acaba de publicar Crema Troia a Tarragona, un miler de versos per a una ciutat i nosaltres Vicent Pellicer, autor de la Guia de les Terres de l’Ebre, guardonada amb el Premi de Turisme Joan Cartanyà, i també d'El massís del Port: el plaer de l’aventura, obra que hem publicat també recentment. És curiós però els llibres d'ambdós autors tracten del territori, des de vessants diferents. Cavallé fa una recerca de poemes que fan referència a Tarragona i Pellicer ens presenta per una banda els diferents atractius les Terres de l'Ebre i per altra nous recorreguts pel massís del Port.
Aquesta complicitat amb altres editors és molt possible en actuacions de promoció dels llibres. He parlat en aquest bloc en diverses ocasions sobre la necessitat de promocionar els nostres productes i sobre la dificultat que tenim amb els costos elevats que sovint ens representen algunes promocions. Una manera d'aconseguir reduir-los, és fer actuacions conjuntes amb altres editorials. És un camí a seguir.

Un nou bloc
La blogosfera i els webs 2.0 són una nova fórmula de promoció del llibres i una nova via per posar a la xarxa informació de les novetats i dels actes que se celebren al voltant d'una publicació. A Cossetània, i com a conseqüència d'assistir a un seminari sobre màrqueting a Internet amb Javier Celaya, vam obrir el bloc Sala de Premsa de Cossetània i també vam fer el mateix (bloc de Lectio) amb el segell en castellà Lectio Ediciones. Llegeixo aquesta setmana a Tirant al cap que Bromera acaba d'obrir el seu bloc (Bromera de Lletres) on informa de les activitats que realitza l'editorial.

13/12/07

La traducció al català de llibres de literatura i d'assaig

Tot endreçant papers em surt un escrit que Josep Cots, director d'Edicions de 1984 i Club Editor i membre de la junta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana va realitzar i que serví com a reflexió en una primera reunió que vam celebrar una representació d'editors en català amb directius del Departament de Cultura de la Generalitat, el passat mes d'abril. He demanat a Josep Cots poder reproduir algunes de les reflexions que fa respecte la traducció al català de llibres de literatura i assaig. Em semblen encertadíssimes i és bo tenir-les en compte si es vol augmentar el nombre de lectors de llibres en català. Diu Cots:
"El gran problema de l'edició en català és la seva manca d'oferta respecte el que ofereix la castellana. No pel fet que l'edició en castellà editi molts més títols que la catalana, és que editen tots els imprescindibles per a una cultura, tots els que obren les finestres al món que ens envolta tant en el terreny de la literatura com de l'assaig en tots els ordres i ens proporciona l'accés a la cultura universal."

"Si entrem a les llibreries importants veurem que al taulell de novetats -tant de literatura traduïda, en tots els gèneres, com d'assaig traduït, en totes les matèries-, la presència del català és absolutament marginal i irrisòria. Això vol dir que la majoria de lectors catalanoparlants s'inclinen a comprar en castellà el que no troben en català i fa que l'hàbit de lectura en castellà es consolidi. Com s'explica si no que el 78% del consumit pels adults a Catalunya ho siguin en llengua castellana?"

"Un editor català no es juga una milionada en traduir una obra quan sap que es troba davant la indefensió d'un mercat captiu del castellà amb un diferencial potencial de lectors esfereïdor i dels propis lectors catalans girats d'esquena. I mai, quan l'obra ja ha estat editada en castellà, per valuosa i imprescindible que sigui per a la pròpia cultura."

"Avui dia només tenim una línia d'ajuda per part de la Institució de les Lletres Catalanes, de literatura, amb una única convocatòria anual, que no té en compte per a res la ferotge competència amb el castellà i la necessitat de respondre-hi de manera immediata quan es produeix, no al cap d'un any, i amb una dotació petitíssima."

"Cal establir una línia objectiva per a tota la indústria editorial en català d'ajudes a la traducció d'obres d'assaig i literàries d'altres llengües al català, no inferiors al 50% de l'import a la traducció, establint uns adequats criteris de selecció i amb més d'una convocatòria anual tant per a literatura com per a l'assaig que permetin poder arribar al taulell novetats com a mínim amb l'edició castellana i millor abans".
En opinió meva, Josep Cots l'encerta en les seves reflexions. Ens cal que les traduccions al català arribin a les llibreries al mateix temps que en castellà i si només es fa una convocatòria d'ajuts a la traducció una vegada a l'any, entre que surt la convocatòria, que hi ha un termini per fer la sol·licitud, que s'analitza i que surt la resolució, ha passat un temps valuós que permet que el llibre en qüestió hagi sortit ja al mercat en castellà i que quan surti la novetat en la nostra llengua senzillament ja no sigui "novetat". Hauria d'haver-hi una convocatòria oberta, amb la dotació pressupostària repartida i que cada dos mesos o cada trimestre com a màxim, es fes una resolució amb els ajuts aprovats i els que no. Això acceleraria el procés i ajudaria els editors catalans a poder publicar les obres amb més rapidesa.

10/12/07

No es pot comprar el que no es coneix

Com diem en el títol comprem un llibre, o el que sigui, si coneixem que existeix, d'altra manera no és possible. De quina manera, però, es decideix la compra d'un llibre?
Segons l'Enquesta d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya del 2006, la manera com tenim coneixement de l'existència d'un llibre i el que ens condiciona la seva compra és la següent:
Consell d'amics: els 63,2 % dels enquestats declaren que compren un determinat llibre en funció del què els aconsellen els amics. És el que anomenem "boca-orella" i és curiós que, actualment quan més mitjans de comunicació hi ha, aquest sigui el sistema que més funciona i que a més creix, ja que els 2003 el "boca-orella" representava el 46,1% de la resposta dels enquestats.
Informació de les llibreries: o sigui el consell dels llibreters. Un 38,6% dels enquestats declaren que el que els diuen els llibreters els condiciona la compra de llibres. El percentatge és important i per tant, cal que els editors ho tinguem en compte per fer arribar als llibreters la millor informació possible.
Ressenyes als diaris o revistes: Un 23,5% fan cas al que diuen les ressenyes. Gairebé un de cada quatre lectors. És important el paper que li pertoca a la crítica.
Impuls: Un 13,2% diuen que compren per impuls. Aquesta xifra està en clara regressió. Entenc que són aquells que entren a la llibreria sense saber què comprar i que compren en funció del què hi troben, per tant el posicionament del llibre serà important i caldrà en aquest sentit treballar la complicitat dels llibreters per aconseguir que aquest sigui adequat.
Ràdio/TV: Un 10%. Potser la dada ens sorprèn i comptàvem que seria més alta, però és la que dóna l'enquesta.
Catàlegs: Un 8,3%. Aquesta xifra està en regressió ja que el 2003 era d'un 12,2%. Penso que aquest descens té a veure amb el creixement d'Internet.
Internet: Un 6,1%. És una dada encara baixa, però que augmenta de forma important. El 2005 era del 3,8% i el 2003 del 2,7%. Estic convençut que cada cop augmentarà més i que tenir una pàgina web actualitzada i tenir presència en els webs 2.0 tindrà cada cop més rellevància.
Per altres llibres: Un 5,1%.
Prescripció d'un professor: Un 5%. Especialment els estudiants.
Biblioteques: Un 2,9%.
Per tant queda clar que el boca-orella és el sistema més efectiu, però perquè algú pugui recomanar un llibre a un amic, perquè el boca-orella pugui començar a funcionar, primer aquest "algú" ha de conèixer el llibre en qüestió i perquè aquest "algú" el conegui, els editors haurem d'usar diverses formes de promoció (ràdio, TV, catàlegs, Internet, ressenyes...) i haurem de treballar més colze a colze amb els llibreters.
En aquest sentit, la promoció dels llibres editats en català és possiblement un dels temes que més hem de millorar. Amb tiratges curts i amb expectatives de vendes no gaire elevades, costa invertir en promoció i, per tant, ens cal fer actuacions imaginatives. Enguany, l'ICIC ha obert una línia d'ajut a la promoció dels llibres en català. Una iniciativa que va en el bon camí i que els editors hem de saber utilitzar per buscar fórmules de promoció dels nostres productes. A més pel que es veu tindran en compte aquelles actuacions que es facin conjuntament amb els llibreters.
Una altra manera de promoció que se'ns ha ofert enguany ha estat poder disposar d'uns espots a TV3 i a Catalunya Ràdio per anunciar llibres. Això es començà a fer per Sant Jordi i ara per Nadal s'hi torna. S'ha gestionat conjuntament amb l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i al final, entre els interessats, com que hi ha hagut més sol·licituds que possibilitats d'anunciar-se, s'ha sortejat la presència a l'espot. La iniciativa és un pas endavant però penso que seria millor que es pogués aconseguir pels productes culturals en català unes tarifes als mitjans públics que ens fossin assequibles i que ens permetessin, a uns preus que no ens siguin prohibitius, promocionar millor els nostres productes.
Aquest és l'espot que s'emetrà per TV3, gràcies el conveni entre l'Associació d'Editors i el Departament de Cultura.
video

6/12/07

Programes de formació gràcies a Frankfurt 2007

El Gremi d'Editors de Catalunya ha tingut l'encert d'incloure dins les activitats de Frankfurt 2007 diversos programes de formació per als editors que s'han desenvolupat durant el 2006 i el 2007. Aquest mes de desembre se celebren els darrers. Hem pogut assistir-hi a diversos. Se n'han fet sobre venda de drets, sobre mercats com el xinès o el rus, sobre màrqueting per internet (el vaig fer fa un any amb Javier Celaya, de dosdoce.com i el vaig trobar interessantíssim), sobre política de preus, etc. Els ponents han estat sempre persones qualificades. El dimarts vaig assistir al seminari que portava per nom "Liderant equips editorials efectius", que va comptar com a ponents amb Esther Heasman (consultora especialitzada en el sector editorial) i Lindsay Heasman (soci del Chartered Institute of Personnel & Devenlopment). El seminari va donar força de sí. En queden abans d'acabar l'any un parell més: Gestió estratègica d'empresa i Màrqueting online del llibre (a causa de l'èxit d'aquest seminari, em sembla que és la tercera vegada que Javier Celaya el fa).
Amb la documentació que els ponents ens van aportar al seminari sobre "Liderant equips editorial efectius", hi ha la llista de les quinze empreses editorials més importants del món. La llista més completa i ampliada fins a les 45 empreses editorials més grans pot consultar-se, segons ens indiquen, en aquest article de Jim Milliot a Publisshers Weelky. Les deu primeres companyies i la seva facturació en milions de dòlars són:

Reed Elsevier (UK/HL) - 7.606,30
Pearson (UK) - 7.301,00
Thomson (Canadà) - 6.641,00
Bertelsmann (Alemanya) - 5.995,60
Wolters Kluwer (Holanda) - 4.800,90
Hachette Livre (França) - 2.567,50
McGraw-Hill Education (USA) - 2.524,00
Reader's Digest (USA) - 2.386,00
Scholastic Corporation (USA) - 2.283,80
De Agostini Editore (Italia) - 2.089,10

El primer grup de l'Estat espanyol que surt a la llista és Planeta, en dotzena posició i amb una facturació de 1.319,50 milions de dòlars. A la llista de Publishers Weekly d'on procedeixen aquestes dades que corresponen a l'any 2006 hi ha també entre les 45 primeres editorials del món un altre grup de l'Estat espanyol, Santillana (del grup PRISA) en 28ena posició i amb una facturació de 635,44 milions de dòlars.

2/12/07

La Catosfera i una presentació multitudinària

Fa uns dies vaig rebre un correu electrònic de Jesús Maria Tibau que m'informava de les Jornades de la Catosfera pels dies 25, 26 i 27 de gener a Granollers (aquest és el programa provisional). Em deia també que el Toni Ibàñez preparava una de les taules rodones sobre "Blogs & literatura" i que tenia la idea de publicar un recull de posts literaris. Tibau em va demanar si volia participar en la publicació del recull i em va posar en contacte amb Toni Ibàñez. Amb un parell d'e-mails ens vam posar ràpidament d'acord amb el Toni. Serà una primera antologia de la catosfera literària. La publicarem a Cossetània la propera primavera. Si desitgeu apuntar-vos a la trobada de la Catosfera, ho podeu fer aquí. Per enviar un post literari per entrar a la selecció que es publicarà en el llibre, en aquest post trobareu la manera com fer-ho.

Una presentació multitudinària
Dimecres dia 28 de novembre vam presentar a l'entresol de la Pedrera, Arbres del nostre paisatge, de Celdoni Fonoll (més informació de la presentació en aquest post). La presentació va ser multitudinària. La sala de l'entresol on es va fer l'acte (no es va poder fer a l'auditori ja que està en obres), va quedar petita i fins i tot hi va haver gent que no poder entrar i es va quedar al carrer. El poder de la convocatòria del Celdoni Fonoll i la Lloll Bertran és impressionant, cosa que ja vaig poder comprovar quan vam presentar Quin món de mones! a la Casa del Llibre fa un any i mig. Aquesta vegada però amb el llibre dels arbres han superat totes les previsions. Em vaig alegrar molt per ambdós. El tracte amb el Celdoni i la Lloll és excel·lent. Ambdós van col·laborar de forma entusiasta ara fa un any en l'acte de celebració del desè aniversari de Cossetània que vam fer a Valls. No m'estranya, pel seu tarannà, que tinguin tants amics que vulguin acompanyar-los en els actes que protagonitzen.

El rànquing d'Alianzo
Fa unes setmanes vaig donar d'alta al bloc al rànquing d'Alianzo. Hi ha una categoria per llengües on per cert no sé perquè es fa una distinció entre el català i el valencià. El top ten dels blocs en català (segons les dades del diumenge dia 2 de desembre, ja que d'un dia a l'altre pot canviar) està encapçalat per Marc Vidal i Saül Gordillo. Tens un racó dalt del món, de Jesús Maria Tibau està en sisena posició, junt amb Entrellum de Toni Ibàñez i seguit de la Mireia, que tot i que està gairebé inactiu encara té una posició altíssima en el rànquing. La primera vegada que "De tard en tard" va sortir en el rànquing estava aproximadament a la cinquantena posició. Ahir (dissabte dia 1 de desembre) vaig tornar a buscar-lo al rànquing d'Alianzo i em vaig alegrar de trobar-lo entre els llocs 11 al 20, en dissetena posició. No sé quins paràmetres fan servir per establir l'ordre però com que tal vegada les visites hi deuen tenir alguna cosa a veure, agraeixo tots aquells que segueixen el bloc. A tots els que regularment o esporàdicament féu una visita al bloc: moltes gràcies!

29/11/07

Assaig esportiu en català

Penso que per poder incorporar nous lectors en llengua catalana i també pel futur del projecte editorial de Cossetània, cal que explorem nous nínxols de negoci o busquem temàtiques en les quals es publiquen pocs llibres en català per tal d'experimentar si hi ha possibilitats d'obrir noves línies editorials.
A molts països d'Europa, és habitual trobar editorials amb col·leccions d'assaig esportiu que a més a més tenen xifres de vendes importants. Recordo en la passada Fira de Londres que vaig comprovar que hi havia molts llibres de biografies d'esportistes anglesos i molts d'altres que tractaven de temàtiques al voltant dels esports més populars. Això és interessant que succeeixi ja que incorpora al món del llibre persones que pot ser que no els interessi la literatura però que sí que estan disposats a llegir sobre la seva passió: l'esport. És important que incorporem aquests lectors al món del llibre. Necessitem més persones que llegeixin. Necessitem que el llibre sigui present en les vides dels ciutadans i una bona manera per entrar-hi és a partir de les seves aficions. A més una vegada creat l'hàbit de llegir a partir de les aficions que té una determinada persona és possible que aquesta vulgui experimentar en nous camps de la lectura i que la incorporem cap a més línies editorials.
D'aquesta forma, la passada primavera vam iniciar la col·lecció Fora de joc, dedicada exclusivament a assaig esportiu. No conec que n'hi hagi cap d'altra al panorama editorial català. La col·lecció està dirigida per Josep Riera, periodista que és a la vegada el director d'El 9 esportiu, l'únic diari esportiu en català a casa nostra. El primer llibre que vam publicar va ser Van Barça, obra del mateix Riera i de Miquel Roca. Aquest llibre analitza les vinculacions entre el FC Barcelona i Holanda, que han estat constants des dels anys setanta. En la presentació per la premsa del llibre va venir un periodista holandès. Era pels volts de Sant Jordi. Em va comentar que aquell 25 d'abril Johan Cruyff complia 60 anys i que per aquest motiu a Holanda es publicaven tres llibres sobre ell. A Catalunya, cap. El llibre Van Barça el vam oferir a diverses editorials holandeses per si alguna el volia traduir. Un dels segells editors ens va comentar que estaven a punt de publicar un llibre sobre la mateixa temàtica que el que trèiem nosaltres.
Amb el Josep Riera tenim planificats altres llibres de la col·lecció i sols després d'haver-ne publicat diversos sabrem les possibilitats d'aquesta nova línia editorial. Aquesta setmana hem presentat el segon llibre de la col·lecció: Il·lusionistes del futbol, de Cèlia Sànchez-Mústich, en el qual l'autora reflexiona amb diferents persones sobre els valors del futbol. El llibre el vam presentar dimarts a la premsa a la Casa del Llibre. Podeu trobar informació de la presentació en aquest post.

26/11/07

El premi, el Saló i el bloc

El premi
Dijous a la nit vaig anar amb Vicent Pellicer a la XVIII Nit del Turisme que organitza el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Ens van atorgar el Premi Joan Cartanyà de promoció turística per la publicació de la Guia de les Terres l'Ebre, obra de Vicent Pellicer. Més informació sobre el premi en aquest post de la Sala de premsa de Cossetània. D'aquest llibre i de Vicent Pellicer en vaig parlar en un post anterior. Estic content pel premi i particularment per l'autor. Vicent és qui més llibres ha publicat amb Cossetània. L'obra que ha merescut el premi és excel·lent. Ell és un apassionat de les Terres de l'Ebre, coneix a la perfecció els seus atractius paisatgístics, els pobles, la gent. La guia és doncs precisa i molt ben elaborada i a més a més està acompanyada per vistoses fotografies del propi autor. Vicent és un autor complet ja que pot responsabilitzar-se d'escriure un text molt acurat i d'acompanyar-lo amb fotografies de gran qualitat. Vicent treballa actualment amb nous projectes per a Cossetània. N'anirem parlant.
x
El Saló
Ahir dissabte vaig dedicar la jornada al Saló del Llibre. Hi arribo al voltant de les 12 del migdia i veig moltes persones que entren a la plaça de l'Univers. Si van al Saló del Llibre hi haurà molt de moviment. La realitat però em diu que junt amb el Saló del Llibre se celebra, en un pavelló del costat, el Saló del Hobby. Hi ha molta cua per entrar. Recordo llavors l'existència d'aquest Saló ja que els seus organitzadors van connectar amb nosaltres fa uns mesos oferint-nos la possibilitat de contractar un espai per exposar-hi i vendre-hi llibres de senderisme ja que tenien la intenció de potenciar, en el Saló, aquesta activitat. A primera hora de la tarda, després de dinar m'hi arribo. Constato unes diferències respecte el nostre Saló, el del Llibre. El del Hobby em fan pagar 8 euros per entrar i hi ha cua. Al nostre, l'entrada val 2 euros però s'han repartit milers d'invitacions, o sigui que pràcticament ningú no paga per entrar, però, tot i així, a l'entrada no hi ha cua. Entro el Saló del Hobby. Hi ha molta gent, tot i ser l'hora de dinar. Els atractius són circuits d'slot, trens de joguina, modelisme i tot un gran apartat per fer manualitats. Busco l'apartat de senderisme i és on hi ha menys gent. Hi ha avorrits quatre estands oficials (Els 3 Monts -Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat-, senderisme per Alzira, el Consell de Mallorca, i excursionisme pel Marroc), una empresa d'esports d'aventura i una de roba d'esquí. Em queda clar que de cara l'any vinent no val la pena plantejar-se un estand de les nostres guies en aquest Saló.
Torno cap el Saló del Llibre i veig que un cartell indica que amb l'entrada del Saló del Hobby es pot entrar gratuïtament al Saló del Llibre. Pregunto al noi que marca les entrades si hi ha força persones d'aquest Saló que venen al nostre. Em diu que deu n'hi dor. Trobo encertada la incitativa, tot i que tant de bo l'oferta és pogués fer el revés, ja que això voldria dir que el llibre tindria un gran poder de convocatòria.
Aprofito la jornada per estar alguna estona al nostre estand i per passejar tranquil·lament per la resta d'estands de la Fira. Parlo amb altres d'editors com els d'El Cep i la Nansa o Meteora. A la tarda tinc una cita amb els/les autors/autores de la Mireia. Havíem parlat per telèfon i per e-mail, però no els/les coneixia físicament. Parlem de la publicació del llibre sobre el bloc que farem a la primavera. Aviat tindran el text adaptat, em diuen. Trobo per la fira i parlem una estona amb autors de Cossetània com Cinta Bellmunt (Lluís Llach, el noi de cal Vall), Jordi Cervera (El triangle blau) que acabava de presentar el llibre Desig de foc), Joan Fiol (El Camí de Sant Jaume), Enric Faura (A tota cresta), Klaus-Jürgen Nagel (Catalunya explicada als alemanys), i amb Jordi Folk (a qui li vam publicar un conte a L'estiu d'Ulises i altres contes). També parlo amb Jordi Bou, director tècnic de la Fira del Llibre de Muntanya a la qual hi vam assistir a començaments d'octubre (en vam parlar en aquest post). Li comento que enguany ens va anar millor que l'anterior. Em parla de la propera edició i de la temàtica que volen tractar. Quedem que hi ha un parell de llibres que tenim previstos per l'any vinent que encaixen perfectament amb el tema que volen fer com a eix de la Fira i que per tant caldrà estar a l'aguait perquè pot ser interessant fer-ne presentacions. També li comento que estem treballant amb un llibre d'Eduard Sallent en el qual detalla una expedició catalana per a cadascun dels 14 cims de més de 8.000 metres del món i que possiblement en el marc de la Fira es podria fer també una activitat sobre aquesta publicació. Quedem que de tot plegat n'hem de seguir parlant. Finalment també em firo. Compro A peu per l'Alt Camp, de Josep Maria Espinàs, i aprofito perquè me'l dediqui i per parlar una estona amb l'Isabel Martí. Tinc ganes de llegir-lo ja que trepitja camins que em són molt coneguts. Compro també Incerta glòria, de Joan Sales. Abans de marxar converso una estona amb Segimon Borràs, secretari general del Gremi d'Editors i de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana sobre el Saló del Llibre. La impressió que en trec del Saló és que, en primer lloc i com s'esperava, dimecres, dijous i divendres hi ha hagut poca assistència. Ahir dissabte i havia força gent i suposo que el diumenge també deu haver estat concorregut. El Saló respecte l'any passat té baixes rellevants com RBA o Random House Mondadori. Tinc clar que el Saló podrà seguir celebrant-se si les grans editorials hi aposten. Si ells hi van nosaltres també hi serem, però si desisteixen d'anar-hi això s'anirà a norris. Enguany, hi ha massa proporció d'estands institucionals i massa "forats" que s'han dissimulat de manera enginyosa. Per les dades que tenia ahir sembla que potser haurem venut més que en anys anteriors. Ho confirmaré en un proper post. De totes maneres, com ja vaig dir en aquest post anterior, anar al Saló és molt car i el que recuperes amb les vendes és una petita part. Una altra dada positiva, he vist força gent a les xerrades i presentacions. Em sembla que el fet que es facin en espais oberts, no tancats com en anys anteriors, facilita la presència d'assistents als actes.
x
El bloc
A Beat.cat (Bloc Editorial d'Alliberament Tecnològic) llegeixo la iniciativa de Simon & Schuster de promocionar els seus llibres través de Bookvideos.tv, un lloc web que promociona els llibres per mitja de vídeos penjats a a la xarxa. Entro al portal i el trobo molt interessant. És una proposta que caldrà seguir.

22/11/07

El Saló del Llibre

Finals de novembre i ens arriba el Saló del Llibre que, com que no vaig a la fira de Guadalajara, és per mi la darrera fira de la tardor. Enguany és la tercera edició d'aquest certamen. El Saló encara és molt jove i tinc la sensació que el món de l'edició està a l'expectativa per veure com evoluciona.
De moment, el dimarts vam muntar l'estand. Una suada. De bon matí, sortir de Valls amb una furgoneta gran i anar a carregar al magatzem d'Arola Editors els mobles-prestatgeries que col·loquem a l'estand. Descarregar-ho a la fira, instal·lar-ho a l'estand i, a la tarda, amb la Isabel López, la Judit Juncosa, el Joan Miquel Ollé i un servidor col·locar els llibres a les prestatgeries. Els companys d'Arola Edicions també fan la mateixa operació.
El Saló del Llibre ens surt car als editors. Nosaltres hem volgut cada any fer un estand personalitzat ja que els modulars que et serveixen l'organització de la Fira són d'un disseny que llueix poc i ja que hi anem, val la pena fer les coses bé. Tot plegat, lloguer de l'espai, estand, contractació d'electricitat i altres equipaments ens costa més de 15.000 euros (hores de muntatge, desmuntatge, desplaçaments, preparació... a part). Són molts diners que de cap manera recuperem amb la venda. Per tant cal prendre's la Fira com a una promoció i en aquest sentit valorar si pels visitants que hi van i per les persones interessades pel nostre estand, val la pena ser-hi. Com que el cost és elevat, el que fem es compartir-ho entre Arola Editors, Cossetània, la Diputació de Tarragona i Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. La gestió de l'espai el realitza la Llibreria Catalònia. Per tal d'estar una mica al dia de com va el Saló, hi aniré una estona el dijous i el dissabte tot el dia. No puc anar-hi més dies ja que després se m'acumula la feina del dia a dia de l'editorial i ara, amb la campanya de Nadal a prop, n'hi ha força. Dilluns dia 27, haurem de fer l'operació a l'inrevés i recollir l'estand i les prestatgeries.
La setmana vinent serà moment d'analitzar el moviment del Saló i valorar si l'esforç realitzat per ser-hi ha compensat. Cal valorar les dues coses: les vendes i la promoció que s'hagi fet. El Saló substitueix la Fira del Llibre que es feia al passeig de Gràcia i està inspirat amb el salons del llibre que es fan a París i Torí. La veritat és que seria molt interessant que es consolidés i que quedés en el calendari com un dels esdeveniments esperats del sector del llibre. Això ompliria el calendari: el febrer la Setmana del Llibre en Català, a l'abril Sant Jordi i a la tardor, el Saló del Llibre. Hauria d'acabar sent com el de París o Torí. Les editorials franceses i italianes elaboren el seu calendari d'edició tenint en compte que poden utilitzar aquests esdeveniments per iniciar el llançament d'una obra. També ha de servir per poder mostrar més part del catàleg de l'editorial de que habitualment és troba en les llibreries, les quals a causa de les rotacions que provoquen les novetats poden exposar només una selecció del fons de cada editorial. I el Saló ha de permetre també que els mitjans de comunicació aprofitin aquest esdeveniment per parlar dels llibres, cosa que bona falta fa. Per tant, penso que seria interessant que aquesta activitat és consolidés. El temps i el públic dirà si és així. De moment ja estem a la tercera edició.

Per cert, si algú vol una invitació electrònica al bloc de Cossetània s'explica com obtenir-la.

18/11/07

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona

Vaig assistir ahir dissabte dia 17 al sopar de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va recordar els inicis dels premis per part d'Òmnium Cultural del Tarragonès i va recordar també els temps en què hi havien moltes dificultats perquè es publiquessin les obres guanyadores. Tot plegat, em transportà als inicis de Cossetània i als inicis també de la nostra relació amb els Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
Era l'any 1997, fa deu anys, el Pitu Rovira, amb qui havíem entrat en contacte ja que és un dels socis de la Llibreria La Capona de Tarragona i que en representació d'Òmnium Cultural formava part de l'organització, em va parlar de la necessitat que es publiquessin les obres guanyadores del Premi Ramon Comas i Maduell de poesia. Cossetània els vam oferir la nostra col·laboració amb el compromís de crear una col·lecció de poesia, Sinalefa, on publicar-hi aquests premis. Vam trobar també la complicitat de Francesc Valls Calzada, que era la persona a qui l'Ajuntament de Tarragona havia donat la seva confiança perquè participés en l'organització dels premis i en la de l'acte de lliurament dels guardons. Vam arribar a un acord i vam decidir començar la publicació amb el premi que estava convocat llavors, el del 1997; però se'ns va obrir la possibilitat de començar la col·lecció amb la publicació de l'obra guardonada en l'anterior edició i així va ser com vaig contactar amb Manel Garcia Grau (excel·lent poeta, escriptor i persona que fa cosa d'un any i mig ens va deixar) per proposar-li l'edició de l'obra que havia guanyat el 1996. Ens vam reunir a Vinaròs i vam posar fil a l'agulla a la publicació del poemari Mots sota sospita, que va sortir editat el novembre del 1997, coincidint amb la setmana dels Premis Literaris d'aquell any. Des de llavors, cada any, hem publicat l'obra guanyadora del Ramon Comas i Maduell. En total dotze llibres: Mots sota sospita, de Manel Garcia Grau (1996); Criatura del demà, d'Alexandre Navarro (1997); Encara queda el blues, de Rafel Vallbona (1998); Conversa fora de context, de Gabriel Guasch (1999); Kore, de Joan Duran (2000) Enfilall, d'Isabel M. Ortega (2001); Set poemes dramàtics, de Xavier Amorós Corbella (2002); Murs de contenció, de Jordi Julià (2003); Un pòsit de cafè al fons de cada tarda, de M. Antònia Grau (2004); Les ciutats imaginades, de Miquel López Crespí (2005); El cel de les oques, de Rosa Vilanova (2006), i Reconstrucció, d'Antoni Espí (2007).
Aquell mateix any 1997, la Fundació d'Estudis Universitaris Ciutat de Tarragona va convocar el I Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet. Internet estava encara al nostre país molt al començament. Tinet va ser el primer premi que, per participar-hi, tenia com a requisit que el relat s'enviés per correu electrònic. Recordo que això va comportar, ara sembla increïble, que diversos autors enviessin el conte per mitjà del correu electrònic d'una altra persona (amic o familiar) ja que ells no en tenien. La participació en aquest premi ha evolucionat moltíssim. Enguany, s'hi han presentat més de 240 obres. Recordo també com parlant amb el Pitu Rovira i amb el Francesc Valls va sortir la idea de publicar l'obra guanyadora i una selecció dels millors relats presentats. Hem publicat totes les deu edicions convocades: L'estiu d'Ulisses i altres contes (1997), guanyador Manuel Rivera; L'angoixa del retratista i altres contes (1998), guanyador Antonio Magaña; Biografia i altres contes (1999), guanyador Sergi Escolano; Vittorio i altres contes (2000), guanyador Xavier Virgili; El flegmó i altres contes (2001), guanyador David Yeste; El talent de les amebes i altres contes (2002), guanyador Josep Camós; Quin remei! i altres contes (2003), guanyador Joan Martí; Petons amb llengua i altres contes (2004), guanyador Enric Alfonso; Dos germans assimètrics (2005), guanyador Lluís Oliván, i Sopa instantània i altres contes (2006), guanyadora Dora S. Farnós.
A la vetllada d'ahir vaig conèixer personalment les guanyadores d'enguany dels premis Ramon Comas i Maduell i Tinet, Mireia Vidal-Conte (amb l'obra Margarides de fons) i Raquel Casas (amb l'obra Que no torni). Vam començar a parlar de la publicació d'ambues obres per a finals de febrer o començaments de març.
Per cert, Tirant al cap es queixava en aquest post del poc ressò a la premsa catalana dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira 2007. Doncs poca diferència amb el ressò dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. L'Avui i El Punt ho tracten. De la resta poca cosa més. Aquestos són els enllaços que he sabut trobar d'edicions digitals que tracten la Nit dels Premis de Tarragona:
A l'Avui: "Debut de premi"
A Diari de Tarragona: "Noche de letras"

15/11/07

Els dos nous volums de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila, quasi a punt

Un dels projectes que hem endegat a Cossetània el darrer any i del qual n'estic més satisfet és la publicació de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila, sobre la qual ja n'hem parlat en aquest bloc. A més hem aconseguit un important ressò per part dels mitjans de comunicació, cosa que es pot comprovar aquí. D'aquesta manera, a començaments d'any presentarem dos nous volums de l'Obra. Es tracta del volum 3 que correspon al Cicle de la Terra Natal II i que conté els llibres Les primeres descobertes, Crònica del país natal. Vida i mort d'un petit món, Visió de l'Ebre català i Guia de Benissanet (Ribera d'Ebre); i el volum 4, que correspon al Cicle de Biografies I i que conté els llibres El meu Rovira i Virgili i La vida d'un català excepcional. Antoni Terré, de Móra d'Ebre.
Els dos volums estan en el seu darrer procés d'edició. De moment en puc avançar les cobertes. Ambdues compten, com ens els dos primers volums, amb una il·lustració del pintor tortosí Frederic Mauri. Ambdós volums tenen, també, pròlegs de Xavier Garcia, coordinador de l'obra. En reprodueixo uns petits fragments, com a avançament, de cadascun dels dos volums.
Del llibre Crònica del país natal, que forma part del volum 3 de l'Obra Completa (Cicle de la Terra Natal II), Garcia en diu el següent:

"Crònica del país natal continua l’estil de gran prosista que va meravellar en Benissanet, cinc anys abans, i tant l’un com l’altre —escrits, per tant, des de Mèxic— són «producte de l’enyor», com Bladé havia referit en diverses ocasions. A diferència de Benissanet (relat gairebé màgic d’una petita comunitat rural), on el que sobta ja és el títol del llibre, si pensem que va publicar-se lluny de Catalunya, tretze anys després de la fi de la guerra civil i, per tant, amb unes possibilitats remotes que els seus lectors, la majoria exiliats, sabessin què era aquest nom enigmàtic, el llibre següent, aquesta Crònica, tot i referir-se al mateix àmbit natal, adquireix en les poc més de dues-centes pàgines un caràcter novel·lat on no apareix enlloc —ni real ni figurat— el nom d’aquest «país natal», que ja havia quedat glorificat en el títol del primer volum al·ludit, que és el que féu saber a tothom —a tothom que pogué llegir-lo— la radiografia completa del lloc evocat des de la distància geogràfica i temporal. Aquesta Crònica, sense sumari ni capítols, és una suma de petits flaxos diferenciats temàticament, però alhora units per la mateixa música humana i de paisatge, al redós d’una terra, d’un riu, d’un món animal, entre una mateixa gent, sota un cel i prop d’unes muntanyes, tot igual i tot canviant alhora."

Referent al llibre El meu Rovira i Virgili que es publica en el quart volum de l'Obra Completa (Cicle de biografies I), Xavier Garcia en diu en el seu pròleg:
"La primera El meu Rovira i Virgili (Editorial Teide, 1981) —dintre la col·lecció Capdavanters, al costat de les de Marcel·lí Domingo, Jaume Aiguader, Miquel Servet, etc.— és una biografia de «caràcter evocatiu», com diu el mateix Bladé, el qual, en primer terme, s’apressa a dir, amb total sinceritat, que no sabria parlar de Rovira «objectivament». És el relat, per tant, de la relació personal de qui es considera deixeble davant del «mestre admirat», una relació que va durar entre 1930 i 1942 (quan Bladé s’exilià a Mèxic) i que va prosseguir-se epistolarment fins a la mort de l’historiador, el 1949 a Perpinyà. És una biografia per un costat objectiva, intel·lectualment parlant, però per l’altre plena d’aquella subjectivitat que implica la lliure adhesió a les idees i comportaments del biografiat per part del biògraf. Sense ser crítica, tampoc és apologètica, ja que, en el fons, es tracta del relat personal i polític de dos derrotats pels mals vents de la història, que conten el seu itinerari confluent, que tracten d’explicar-lo als que vindran (sense estalviar-ne els episodis i reflexions més doloroses) i que s’agermanen en la voluntat de ­continuar al servei de les nobles idees i sentiments que els van moure des dels inicis."

12/11/07

A collir olives

Cap de setmana de feina al camp. Cada any, al mes de novembre toca reservar un cap de setmana per collir olives. D'aquesta manera, ens reunim els germans i ajudem els pares a collir les olives del seu tros, porció de terra que utilitzaven per desconnectar els caps de setmana de la seva feina diària i que, ara una vegada jubilats i ben arranjada la masia, han convertit en el seu habitatge habitual. El tracte és el següent: nosaltres els ajudem a collir olives i ells ens donen oli per a tot l'any. És un tracte molt avantatjós per a nosaltres, els fills. A més és una activitat que m'agrada i que va acompanyada d'extraordinaris moments com l'esmorzar d'arengada amb raïm. Després, quan abans de Nadal ens arriben les primeres garrafes d'oli, gaudeixo d'un gran plaer: fer una torrada, acompanyar-la d'oli a dojo, que regalimi, i menjar-la amb llonganissa seca i acompanyada d'un vi negre de la Conca de Barberà o del Montsant. Durant els dos o tres primers mesos de tenir l'oli nou, aquest desprèn un aroma molt agradable; de manera que quan t'acostes la torrada a la boca, el flaire de l'oli verge t'impregna les fosses nassals d'autèntica olor d'olives trinxades, de perfum de les terres de la mediterrània. Fantàstic!
Mentre collim olives recordo que estic a l'espera de rebre de l'impremta, d'aquí a uns dies, per començar-lo a distribuir, el llibre Els arbres dels nostres paisatges, de Celdoni Fonoll. Un llibre que farà goig: a tot color i amb enquadernació a tapa dura. L'obra està formada per poemes sobre arbres escrits pel Celdoni, que s'acompanyen de fotografies de Ramon Pascual. El llibre conté a més un ampli annex on el Ramon Pascual tracta l'etimologia, la descripció, l'ecologia i les aplicacions i curiositats de cada arbre i el Celdoni Fonoll hi reprodueix aspectes de cultura popular i de literatura que fan referència a l'arbre en qüestió.
Del llibre del Celdoni Fonoll n'extrec el poema de l'olivera. Diu així:

D'enllà dels segles,
salut mediterrània.
Verdor argentada.

I de l'annex del llibre en reprodueixo aquests dos poemes:

Avui encara el seu record perdura.
Ell guarda el camí vell i el terme esquiu.
I quan el cel clareja una llum pura,
tot sol descansa a l'ombra de l'oliu.
xxxxxxxxJosep Sebastià Pons, "Camí vell", Canta perdiu.


Ai, amor, si vols passar

per dessota l'oliver,

que la lluna juga a cuit

sobre l'herba del terrer.

xxxx

Per dessota l'olivar,

amor sí que hi passaré,

plenes d'olives i amor

ai, les butxaques del vent!

xxxxxxxxMaria Mercè Marçal, "Arberquines de l'amor", Sal oberta



8/11/07

Un bon manual d'editors


Manuel Pimentel, president del grup editorial Almuzara, escriptor i exministre de treball del PP, ha publicat enguany (Berenice/Manuales) el llibre Manual del editor. Como funciona la moderna industria editorial, llibre que a estones i enmig d'altres lectures, estic llegint i que penso que és un bon treball per aquells qui desitgen conèixer la indústria editorial.
Vicenç Pagès Jordà el qualificà fa un parell de mesos a la revista Presència com "un dels millors llibres sobre el sector". Pagès Jordà hi deia:
"...Manuel Pimentel se centra en els números. El seu llibre no escatima coeficients, pressupostos ni percentatges en euros. No es refereix a l'art i al plaer, sinó a qüestions que poden decidir la ruïna o la supervivència: descomptes, devolucions, bestretes, tresoreria, cronogrames."
Mentre el llegeixo, assenyalo aquells paràgrafs que més m'interessen o on l'autor hi fa afirmacions que permeten la reflexió. Quan l'hagi acabat del tot, que no sé quan serà, tornaré a comentar el llibre. En tot cas i per avançar alguna cosa, reprodueixo un fragment on l'autor analitza de forma molt encertada les tendències de l'edició actual. Diu Pimentel:

"...considero de interés repasar algunas de las principales tendencias que caracterizan el panorama editorial actual:

- Tendencia a la concentración en grandes grupos.

- Incremento en el ritmo de devoluciones.

- Obsesión por el best seller para salvar las cuentas.

- Necesidad de los libreros de títulos de alta rotación.

- Altos anticipos.

- Revolución tecnológica.

- Activo mercado de derechos.

- Modas globales.

- Interés creciente por los nichos especializados.

- Distribución crecientemente compleja.

- Lanzamientos multimedia.

- Sobreabundancia de nuevos títuols. Se edita más que nunca."

5/11/07

El paradigma del sector del llibre

En el número 3 de la revista Texturas, que fa cosa d'un mes que vaig rebre, però que el tenia entre les lectures pendents, trobo un article de Manuel Gil y Francisco Javier Jiménez titulat "El paradigma del sector del libro" que fa un anàlisi del futur del llibre i realitza propostes, sobretot en el camp de la comercialització, que són interessants.
Els autors comenten que la venda de llibres en centres comercials i en les cadenes de llibreries i el retrocés de la xarxa tradicional de llibreries, produeix una estandardització de la oferta, cosa que es tradueix en dos tipus de mercats, segons els autors: "uno centrado en el alto rendimiento de muy pocos productos y otro, nuevo y todavía poco familiar, basado en la suma o acumulación de todas las pequeñas ventas de muchos productos". O sigui, segons els autors, el 80% del mercat compra el mateix, però hi ha un 20% que "es un mercado de targets o grupos objetivos ultrasegmentados y microespecializados". Per tant, tindrem una tendència de venda de best sellers per una banda i de llibres especialitzats per l'altra i si aquest és el futur tant les editorials com el sector de llibreries caldrà que ens hi adaptem.
Els autors proposen per a les llibreries independents diverses mesures entre les quals destaco les següents:
- Agruparse en grandes centrales de compras, para ganar poder negociador y lograr mejores márgenes ante la distribución y los editores.
- Unirse diferentes librerías, sobre todo si son especializadas, en edificios de varias plantas, para ganar economías de escala en cuanto a personal -lo que supone entre el 15% y el 16% de la venta, y el 50%-60% de coste de la librería-.
- Atender a los nuevos formatos de lectura y de transmisión de la información que están surgiendo. ... La Web 2.0 ya es una realidad; los blogs están alcanzando un amplio protagonismo como transmitores de opinión y prescriptores de libros, son los verdaderos agitadores culturales del momento.
- Colaboración intensiva con los pequeños editores. ... Nueva vía de comunicación tanto para conocer el plan editorial, a varios meses vista, como para planificar determinadas acciones en el punto de venta.
- Invertir en bases de datos de clientes a los que periódicamente recordarles lo que hemos preparado para ellos; de aquí que sea imprescindible el construir cluster de clientes a partir de sus historiales de compra.
- Reducir de manera significativa la inmovilización de los activos. El fondo editorial de las librerías debe estar en "depósito" por parte de los editores.
Es molt interessant també quan tracta sobre la distribució dels llibres i coincideix en la opinió que vam expressar en aquest post en el sentit que cal canviar les actuals estructures tradicionals de la distribució per distingir clarament el que és la logística i el que és la comercialització. Diu això:
"La mezcla de, por una parte, minorista logístico y por otra, departamento de marketing y ventas, es un mix en decadencia; asistimos al ocaso crepuscular de un modelo que ha de rediseñarse para diferenciar claramente las funciones de almacenaje, logística y marqueting y ventas. Sólo un cambio radical de la distribución puede hacer que las librerías independendientes compitan vía servicio con las grandes cadenas de librerías y centros comerciales."
"Quizá ha llegado el momento para los editores independientes de crear plataformas de marketing y ventas compartidas para desarollar un marketing de mucha mayor intensidad, de mejor capilaridad y de mayor impacto sobre sus targets."

1/11/07

Temàtiques que no s'editen en català

En diversos posts, he fet referència al llibre Mutacions d'una crisi. Mirada crítica a l'edició catalana (1975-2005). El darrer que vaig escriure va ser al mes d'agost. Vaig seleccionar en anteriors escrits algunes de les frases del llibre que em semblaven interessants. Voldria acabar aquesta sèrie reproduint algunes de les afirmacions que fan l'editor Miquel Alzueta i la llibretera Imma Bellafont en el diàleg que es transcriu i que tanca el llibre.
Imma Bellafont: "...No creiem prou en els nostres autors, ni en les nostres lletres. Ens fem mal a nosaltres mateixos. Tot i això, la venda de llibres en català no baixa respecte al castellà. Els laments apocalíptics, molt típicament catalans, no tenen fonament. Al contrari, si hi ha hagut un cert retrocés de vendes, és en números globals, tant en castellà com en català."
Té raó Imma Bellafont, en aquest país li falta més autoestima, però és que la nostra cultura, la nostra llengua fa molts anys que rep i per cada alegria que tenim ens plouen deu males notícies. Així és difícil augmentar la nostra autoestima; tot i així, malgrat tot, el nostre principal èxit és que per molt que ens hagin fet la vida impossible seguim existint i seguim lluitant.
Imma Bellafont: "Hi ha una mancança greu de llibres no literaris en català, informàtica, temes científics en general (astronomia, medicina, arquitectura, viatges, biografies, assaigs polítics, temes d'actualitat, natura, salut...) Les editorials han fet un gran esforç en alguns aspectes, com la literatura infantil i juvenil i la narrativa, però en els primers que he dit encara anem molt endarrere."
Dèiem en un anterior post que dos dels motius pels quals el potencial comprador de llibres en català opta per adquirir el llibre que desitja en castellà, són que el llibre existeix en llengua catalana però el possible comprador no coneix la seva existència (falta de promoció i de posicionament al punt de venda) o que, senzillament, no el pot comprar en català perquè el llibre no existeix en aquesta llengua. D'aquesta temàtiques que comenta Bellafont hi ha una evident mancança de publicacions en català. La qüestió és si aquesta mancança és perquè són temes especialitzats i les perspectives de vendes per la inversió que cal fer no compensen o són a causa que pràcticament ningú mai ha invertit en català en productes d'aquestes temàtiques. A vegades, tinc la sensació que, massa sovint, els editors fem molts les mateixes coses. Em sembla que seria interessant incentivar l'edició d'obres en aquells camps on, en llengua catalana, hi ha llacunes importants.
Miquel Alzueta: "...Hi ha moltes baralles internes que no hi haurien de ser, molts odis que no hi haurien de ser i, probablement, en lloc de trobar sinergies que ens sumin, busquem guerres intestines que resten. A més, en aquest país no hi hagut un polític amb una versió de futur en tema cultural que es pronunciï clarament, que se la jugui i que exerceixi un cert liderat. Només tenim gestors."
És cert, estaria molt bé que en aquelles qüestions vitals per la cultura del nostre país i pel país en general, anéssim més a la una.

28/10/07

2a Trobada d'Escriptors de les Terres de l'Ebre


Assisteixo el dissabte dia 27 d'octubre a la 2a Trobada d'Escriptors de les Terres de l'Ebre que es va celebrar a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d'Amposta. A la taula hi som convidats una desena d'escriptors i tres editors. La taula rodona és moderada per incansable Albert Pujol (llibresebrencs.org), sempre disposat a participar en activitats que promoguin la literatura ebrenca. A la trobada se'ns dona una motiu a partir del qual poder realitzar la nostra intervenció: "De l'esborrany a l'impremta".
En general els escriptors expressen les dificultats que han tingut per poder veure, en la majoria dels casos, el seus llibres editats, i expliquen, molts d'ells, que van haver de començar autoeditant-se les primeres obres. També comenten que les noves tecnologies (Internet i els blocs) fan que les creacions dels autors puguen tenir també noves sortides i assenyalen també que tenir editorials del territori com Onada Edicions o Aeditors o pròximes com Cossetània els ha facilitat poder editar les seves obres.
Francesca Aliern, autora de la trilogia El pont de la solitud, Sabor moll i Camins, llibres que han tingut una molt bona acollida al mercat, especialment a les Terres de l'Ebre però que per la seva qualitat és desitjable que siguin més llegits a la resta de comarques de parla catalana, comentà que "gaudeix molt escrivint. Quan escric el temps em corre sense adornar-me'n i hi ha moments que en funció del què estic escrivint ploro o acabo rient."
Àlex Ferrer, d'Aeditors, explicà que se sent molt incòmode quan ha d'escollir originals i que "el problema no és arribar a l'impremta sinó arribar als lectors". Per aquest motiu assegurà que "als lectors si pot arribar per diversos canals; no tot s'acaba en el món editorial". Ferrer va insistir que "és necessari que augmenti el nombre de lectors en català".
Josep Igual digué que els escriptors ebrencs han d'associar-se. Albert Guiu, per la seva part assegurà que "escrivim perquè som éssers humans que pensem" i digué que "és molt important educar a la mainada perquè escriguin." Emigdi Subirats assegurà que escriu per "engrandir-se culturalment". Per la seva part, Jesús Maria Tibau animà els escriptors a tenir molta constància i a "no renunciar mai a voler ser editats. Tenim editorials properes i així ens és més fàcil. El plaer de veure un llibre teu editat té molt de valor."
En la meva intervenció vaig assenyalar les dificultats que es trobaran cada cop més els autors i els editors i que ja patim actualment, en un mercat en què les llibreries tradicionals perden pes en favor de les cadenes de llibreries i de les grans superfícies comercials i vaig animar els escriptors, precisament per lluitar contra aquestes dificultats, a usar les eines web 2.0 per donar a conèixer les obres que fan i que publiquen.
Miquel Àngel Pradilla, d'Onada Edicions, indicà que "editar és una activitat molt complexe on hi intervenen molt processos com corregir, compaginar, imprimir, distribuir, comercialitzar, promocionar... i només que en falli un, el llibre no funciona". Digué que el nínxol en el què es mou Onada Edicions és "l'edició de proximitat molt vinculada al patrimoni, en el sentit ampli de la paraula, de les comarques ebrenques."
La trobada es va cloure amb l'actuació del cantautor Jesús Fusté (imatge que acompanya el post) que presentà el seu espectacle "Lletres d'aigua" basat en lletres d'autors ebrencs.

Tardor Literària a Tarragona
Rebo el programa d'actes de la Tardor Literària de Tarragona (aquí el podeu trobar) que va començar el dia 25 d'octubre amb una actuació d'Enric Casasses+Don Simon i Telefunken. El programa és extens i amb activitats molt diverses i interessants. Enguany en motiu del Cententari d'Artur Bladé i Desumvila, molt vinculat a la ciutat de Tarragona ja que hi va viure diversos anys de la seva vida, s'han programat diverses activitats per recordar aquest autor entre les que destaca el Seminari Artur Bladé i Desumvila. En el programa també s'hi ha inclòs la presentació a Tarragona dels dos primers volums de l'Obra Completa d'Artur Bladé.
Dins les activitats també destaca l'entrega dels Premis Literaris Ciutats de Tarragona, el dissabte dia 17 de novembre. En el bloc 5 sentits, coordinat per Jaume Llambrich, es pot trobar informació actualitzada de les activitats de la Tardor Literària.

24/10/07

El consum cultural de productes en català entre els joves

La setmana passada llegia la notícia que feia referència a l'estudi sobre La dieta mediàtica cultural dels joves realitzat pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura i en la qual s'indicava que en general el consum cultural en català entre els joves de 14 i 25 anys dels Països Catalans és baixíssim. Hi ha dades de sectors com el del cinema (només un 1,5% dels joves han vist la darrera pel·lícula en català per un 53,1% que ho han fet en castellà) que es produeixen principalment per la manca d'oferta en la nostra llengua. De totes maneres, en el món del llibre en què l'oferta és major, les dades no són gaire esperançadores: un 14,5% dels joves de Catalunya han declarat que han llegit el darrer llibre en català per un 41,5% que ho han fet en castellà. El percentatge de lectors en català al País Valencià és escandalós, molt a prop del zero; tan sols declaren haver llegit el darrer llibre en català un 2,3% dels joves del PV per un 44,9% en castellà i a les Illes els que han llegit el darrer llibre en català són un 9,4% per un 47,3% en castellà. I encara una altra dada, entre els 11 milions de potencials lectors del PPCC, siguin joves o no, n'hi ha cinc que no llegeixen mai cap llibre.

Aquesta nova enquesta confirma anteriors estudis com l'enquesta d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya de l'any 2006, que vam comentar en aquest post i reafirma que calen dos tipus de polítiques: una genèrica per augmentar el nombre de lectors de llibres i una altra específica per incrementar el nombre de lectors de llibres en català arreu dels PPCC. Ens confirma, una vegada més, que la lectura en català està en inferioritat de condicions als seus territoris i que només fent polítiques de discriminació positiva cap a la nostra llengua ens en sortirem i, això, ho hem de fer sense complexos i diguin al que diguin perquè fem el que fem diran, i mira que s'ha de tenir barra llegida l'enquesta perquè encara algú amb molta mala fe pugui dir que el castellà està discriminat a Catalunya. Clar que els que diuen això el que realment volen és que el percentatge de lectors de llibres en català s'apropi al zero, cosa que ja succeïx al País Valencià.

L'anècdota

El darrer dia de la Fira de Frankfurt en el shuttle que ens portava de l'hotel Ibis a la Fira, una dona d'una trentena d'anys, que va resultar ser una agent literària hongaresa afincada a París, ens preguntà quina era la llengua en què estàvem parlant. Quan li vam dir que era el català va mostrar un rostre d'alegria i sorpresa com aquell qui acaba de trobar un objecte inhòspit. Li vam dir que la nostra comunitat de parlants era similar a la seva, a l'hongaresos (ells són aproximadament 10 milions d'habitants), i encara va mostrar més cara de sorpresa quan li vam dir que en català s'editaven llibres i que nosaltres a Cossetània n'editàvem cada any una vuitantena.

Reflexió: això de ser una nació sense estat ens obliga sempre a donar moltes explicacions. Si fóssim independents a l'agent literària hongaresa ni li hagués sorprès que la nostra comunitat tingués un nombre de parlants important, i no s'hagués estranyat que es publiqués en català; ho trobaria del tot normal. I tot això, l'any que la cultura catalana ha estat la convidada a la Fira de Frankfurt. Ens cal i ens caldrà encara molt d'esforç per donar a conèixer al món que la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra literatura i també el nostre país existeix.

Una notícia interessant

El bloc beat.cat llegeixo una interessant notícia extreta de The Guardian Unlimited en la que explica que, segons una enquesta realitzada als professionals que van assistir a la Fira de Frankfurt, un 25% dels enquestats pensen que en 50 anys les llibreries deixaran d'existir. Hi ha també un 10% dels enquestats que pensen que els llibres electrònics desbancaran el paper. Les noves tecnologies provoquen i provocaran canvis ens els hàbits de consum del productes culturals. Els professionals d'aquests sectors n'haurem d'estar a l'aguait i haurem de tenir clar que el que venem són continguts i que el format amb què els vendrem en el futur pot ser variant.




22/10/07

Els castells i Narcís Oller


Diada castellera per excel·lència aquest diumenge dia 21 d'octubre a Valls. La jornada de Santa Úrsula és la culminació de la temporada castellera i les dues colles vallenques, la Vella i la Joves, intenten portar a plaça les seves millors construccions. És una diada plena d'emocions, de tensió, de cansament, de suor, de sofriment i alegria, de duresa...
Començo com cada any el dia amb un esmorzar de forquilla i ganivet que des de fa força anys endrapem un grup d'amics, amb camises de les dues colles. L'esmorzar és distens i permet fer broma entre els d'una colla i els de l'altra. És la rivalitat ben entesa. A la plaça hom desitjarà el triomf particular, però això no priva que prèviament haguem xalat junts amb un bon esmorzar.
L'actuació al final ha satisfet ambdues colles. La Joves ha aconseguit arrodonir la tripleta màgica i la Vella, colla de la qual en formo part, ha pogut assolir un castell de gamma extra. D'aquesta manera, la Colla Joves ha descarregat el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8. La Colla Vella, per la nostra part, hem descarregat el 3 de 9 amb folre, al 4 de 8 amb el pilar de sis al mig, hem carregat el 4 de 9 amb folre, i hem fet llenya en l'intent de 5 de 9 amb folre. Tot amb tot, a la ronda de pilars hem aconseguit descarregar el pilar de 8 amb folre i manilles, castell de gamma extra que ha desbordat l'alegria dels components de la colla.

La Ruta Literària Narcís Oller
Per altra part, el dissabte dia 20 i dins als actes de la Fira de Santa Úrsula, vaig seguir la Ruta Literària Narcís Oller que escenificada es va portar a terme pels carrers de la ciutat. A la plaça del Carme, es llegí un fragment de la novel·la Vilaniu en el qual es descriu una actuació castellera. El text que va escriure Oller és extraordinari, possiblement el millor text literari que s'ha escrit sobre castells. En reprodueixo un fragment:
"Sota aquella piràmide de braços tibants desaparegueren els caps dels que formaven fonament. Un hom no sabia què admirar més d'aquells titans: si la força muscular de què anaven a donar prova, o bé la resistència de llurs pulmons, que durant tant de temps lluitarien amb l'asfixia. Mentrestant el segon estenia els braços, mantenint amb ells l'equilibri, com un funàmbul amb el balancí, i el tercer, al so de la gralla, que havia emprès la segona estrofa del seu cant, escalava ses espatlles pausadament. En posar-se dret dalt d'elles, sentí les urpes del segon com se li aferraven a la corba dels genolls per apuntalar-lo, i esperà, estès de braços, el quart, que ja anava enfilant-se per la seva esquena mentre la gralla tocava la tercera estrofa. Tocà després la quarta, i la cinquena, a mesura que anaven escalant i augmentat la columna el quart i l'aixecador o penúltim. Llavors era de veure com, al compàs del castell, creixien l'entusiasme i l'expectació de la multitud. El segon podia amb prou feines sortejar, amb el seu enginy de casteller, els balanceigs que l'ascensió de nous individus produïa al castell, cada cop més alt. Aquell feix de braços més forts que el ferro li sostenien les cames en la més absoluta immobilitat, però de genolls amunt, el cos li brandava de davant darrera, i sols amb la seva voluntat, més puixant encara que les seves hercúlies forces, podia dominar la tendència a aclofar-se que als genolls i a la cintura li imposava l'enormitat de pes i de balanç."
Les dues imatges que acompanyen el post corresponen a la Ruta Literària Narcís Oller i al pilar de 8 amb folre i manilles de la Colla Vella, instants després que es coronés.

18/10/07

La literatura catalana al Camp de Tarragona

Comentava en un post anterior que el Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem d'Oliver ha publicat en motiu de la Fira de Frankfurt un número especial de la revista Kesse en el qual es fa un anàlisi de la literatura catalana al Camp de Tarragona.

L'article de Mònica Batet "La narrativa al Camp de Tarragona o la capacitat de perdura" acaba amb un gràfic en el que s'assenyala les obres de ficció per adults amb ISBN publicades pels autors del Camp. En fa dos grups, els nascuts després del 1966, o sigui els que tenen menys de 40 anys, i els nascuts abans del 1966. En el primer grup, el dels joves, es pot veure que els que més han publicat han estat Àngel Octavi Brunet (10 obres), Rosa Pagès (3) i Mònica Batet (2). Per la seva part, les cinc persones que més han publicat en el grup dels nascuts abans del 1966 són: Margarida Aritzeta (22 obres), Olga Xirinacs (19), Xulio Ricardo Trigo (9), Jordi Tiñena (8) i Xavier Amorós (7).

Per la seva part, Adam Manyé analitza la poesia en el seu article "Bones collites de poesia al Camp de Tarragona". Destaca en el penúltim paràgraf de l'article una sèrie de poetes de diferents generacions. Diu Manyé:

"Si repasso amb versos a la mà el que s'ha publicat aquesta darrers anys i m'imposo només dir tres noms i tres generacions -i aquí em toca fer un esforç gran perquè n'hi ha molts més, hi insisteixo-, em trobo un grup de llibres publicats pels diguem-ne veterans: Gabriel Guasch, Olga Xirinacs i Magí Sunyer, que són de primer ordre. En un altre relleix, també n'han publicat Marcel Pey, Lluís Figuerola i Xavier Amorós Corbella. Després em permeto una petita frontissa (Xavier Farré i Adam Manyé) cap al darrer prestatge, que ocupen poetes més joves o d'obra breu que pel poc que han posat en circulació i pel que tenen a casa segur que n'haurem de parlar en el futur: Rosa Comes, Lurdes Malgrat i Rubèn Fortuny."

Finalment, en l'article de Jaume Llambrich, "L'edició en català al Camp de Tarragona", hi llegeixo:

"En el període analitzat (1996-2006) la tendència del nombre de títols publicats no ha parat de créixer a nivell provincial: s'ha passat de 95 títols al 1996 a 215 al 2006."

"La mitjana de títols editats per any en el període de 1996-2006 és de 188,2 títols, dels quals 102,8 (més del 54%) es correspon a la mitjana de la suma de títols de tres editorials privades: Edicions El Mèdol, Cossetània Edicions i Arola Editors."

14/10/07

Tornant de Frankfurt

Després de més de tres anys parlant de la Fira de Frankfurt avui diumenge arriba a la seva fi. Ahir dissabte vaig tornar cap a Catalunya. Des de dimarts que hi era i em convenia descansar avui diumenge per demà dilluns tornar a l'editorial. Frankfurt no et deixa mai indiferent. L'altra dia comentava a un altre editor que passejar pels passadissos dels pavellons és una tempesta d'idees constant; però enguany a més hi ha hagut l'afegit de ser la cultura catalana la convidada d'honor.
Ara amb tot ja passat en podem fer alguna valoració. La Fira de Frankfurt és molt important, importantíssima, pel món de l'edició, per la literatura, per la cultura. Ara bé, a Catalunya li hem donat una transcendència excessiva. El debat polític que ha generat ha resultat molt cansat, repetitiu, i en molts moments fora de lloc. Tinc clar també que si hem donat tanta transcendència a la Fira, és perquè el nostre no és un país normal. Som una nació, una cultura que li costa molt obtenir reconeixement internacional (des de Madrid fan els possibles, mani que mani, perquè sigui així, i prova d'això és la ridícula negativa recent a deixar que és jugués un partit "amistós" entre Catalunya i els Estats Units), i quan aconseguim que algú ens faci cas, com ha sigut ara la Fira de Frankfurt, ho sobrevalorem. Té molta lògica. Per altra part, hi ha gent tan a Catalunya com a la resta de l'Estat a qui li molesta que la nostra cultura pugui tenir reconeixement internacional i que aprofiten qualsevol ocasió per intentar desprestigiar-nos i amargar-nos la festa.
La Fira ha estat en opinió meva un èxit tan pel món de l'edició, com per la literatura, com per la nostra cultura. Ens hem sentit durant uns dies el melic del món cultural i això és molt important. Jo hi veig tres motius (segur que n'hi ha molts més) per estar-ne satisfets:
Primer: la Fira ha donat a la nostra cultura, als nostres autors, a la nostra literatura, als editors, projecció internacional, i estic segur que produirà un major nombre de traduccions dels nostres autors i dels nostres productes.
Segon: l'esdeveniment ha servit per augmentar la nostra autoestima, que prou mancats n'anem. Ens hem sentit valorats. Hem vist que se'ns feia cas, que existíem.
Tercer: ha servit també perquè els editors catalans que hem anat massivament a la Fira ens adonem que més enllà de les nostres fronteres, hi ha tot un món a qui li pot interessar la nostra producció i cal treballar en aquest sentit i fer esforços per presentar al món les nostres realitzacions i els nostres autors.
x
L'interès per les activitats organitzades
El dimarts a la nit quan vaig arribar a Frankfurt, vaig assistir a l'espectacle d'inauguració, que a mi em va resultar excel·lent, tot i que potser una mica massa llarg. Els assistents a l'acte érem majoritàriament catalans i això em va fer témer que potser les activitats que s'havien organitzat tindrien bàsicament com a públic els nombrosos catalans que aquests dies hem "colonitzat" la ciutat alemanya. Aquest temor es va esvair en veure el públic que assistia a les activitats que es desenvolupaven a l'espai habilitat a l'estand de l'Institut Ramon Llull i en comprovar que aquestes despertaven interès a altres persones, especialment alemanyes. M'hagués agradat poder anar a més activitats però a Frankfurt hi anàvem a treballar i mentre érem a la Fira vam concentrar la nostra feina a visitar estands i entrevistar-nos amb editors d'altres països. Vam aprofitar el temps disponible al vespre i a la nit per assistir a alguna de les activitats. Al Sónar la performance de Carles Santos i Adam Raga va ser espectacular. El concert de Lax'n Busto i Antònia Font va ser seguit per un públic bàsicament català, mentre que el públic que omplí de gom a gom St. Katharinenkirche per assistir a l'extraordinari concert de Jordi Savall era majoritàriament alemany.
x
Cossetània a la fira
La nostra participació a la Fira ha tingut els resultats que esperàvem. A l'estand de l'Institut Ramon Llull hi teníem un mòdul per a Cossetània i un altre per a Lectio. He de dir en aquest sentit que no em va agradar l'espai dissenyat per a l'exposició de llibres. Tinc la sensació que el disseny va prevaldre per sobre de la funcionalitat que necessitàvem els editors. Vam realitzar les reunions previstes i alguna més que sempre et surt a darrera hora. Tenim emparaulada (falta només signar el contracte) la traducció a l'alemany per a la propera primavera del llibre A peu per la Costa Brava, de Sergi Lara, i hem fet contactes, algun d'ells molt esperançadors, per a la traducció a altres llengües d'algun llibre de cuina i alguna altra guia d'excursionisme, però com que no es pot dit blat fins que sigui al sac i ben lligat, no en diré res més fins que es pugui concretar més. També hem emparaulat la traducció al català o castellà d'alguna producció d'editors estrangers per als segells de Cossetània o de Lectio. Però, la feina de la Fira de Frankfurt no s'acaba una vegada has fet les maletes i has tornat. Si dèiem en aquest post que al mes de juny ja vam començar a iniciar els contactes, ara cal fer seguiment de les reunions fetes; cal enviar als editors els llibres sobre els quals han mostrat interès, cal enviar ofertes, rebre'n, etc. I com sempre, quan tornes de Frankfurt, sempre et queda la sensació que t'ha quedat alguna cosa per veure. Com que dijous i divendres ens vam dedicar intensament a les entrevistes programades, ahir dissabte vam poder dedicar-nos senzillament a poder passejar una estona pels estands on sempre trobes algun llibre, algun projecte, que t'interessa, i acabes amb la sensació que hauries d'haver dedicat més temps senzillament a passejar tranquil·lament parant atenció a determinats estands i fullejar aquells llibres que t'han atret; però no hi ha més temps.
x
El mal regust
Ahir dissabte, la darrera de les entrevistes que vam fer amb un editor estranger, un italià interessat en dos llibres nostres, ens va fer un comentari que em va deixa un mal regust. L'home en qüestió ens va dir que havíem fet malament marginant els escriptors catalans que escriuen en castellà. Li vam ensenyar l'estand del Ramon Llull i li vam mostrar com gairebé la meitat de l'estand l'ocupaven editorials amb seu a Catalunya que editen en castellà. On era doncs la marginació? Això em va fer pensar altre cop amb el que va dir Klaus-Jürgen Nagel tan a la presentació que es va fer a Catalunya, com a la que es va fer divendres a la Fira, del seu llibre Catalunya explicada als alemanys (Katalonien. Eine Kleine Landeskunde), en el sentit que sovint la premsa alemanya reprodueix les cròniques que reben dels seus corresponsals de Madrid, els quals fan servir com a referència els diaris i altres mitjans de la capital de l'Estat que generalment expliquen de forma molt esbiaixada la realitat catalana. Em vaig preguntar si la informació que havia rebut aquest editor italià estava "contaminada" per la informació realitzada des de Madrid i em va quedar el neguit de pensar que ves si ara, malgrat tots els esforços que s'han fet per promocionar la nostra cultura a la Fira de Frankfurt, a alguns només els quedarà la idea que a Catalunya som uns sectaris. En fi, un dia comentant el fet que tant sols un de cada cinc lectors habituals a Catalunya llegia en català, vaig fer una comparació amb un partit de futbol i vaig dir: "això és com si juguéssim un partit de futbol, que perdem per golejada (per 5 a 1); els rivals, els que guanyen, tenen l'àrbitre (el pes de l'Estat, que no és poc) al seu favor, però, tot i així, encara ens diuen que nosaltres fem trampes".