Els castells i Narcís Oller

Diada castellera per excel·lència aquest diumenge dia 21 d'octubre a Valls. La jornada de Santa Úrsula és la culminació de la temporada castellera i les dues colles vallenques, la Vella i la Joves, intenten portar a plaça les seves millors construccions. És una diada plena d'emocions, de tensió, de cansament, de suor, de sofriment i alegria, de duresa...

Començo com cada any el dia amb un esmorzar de forquilla i ganivet que des de fa força anys endrapem un grup d'amics, amb camises de les dues colles. L'esmorzar és distens i permet fer broma entre els d'una colla i els de l'altra. És la rivalitat ben entesa. A la plaça hom desitjarà el triomf particular, però això no priva que prèviament haguem xalat junts amb un bon esmorzar.

L'actuació al final ha satisfet ambdues colles. La Joves ha aconseguit arrodonir la tripleta màgica i la Vella, colla de la qual en formo part, ha pogut assolir un castell de gamma extra. D'aquesta manera, la Colla Joves ha descarregat el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8. La Colla Vella, per la nostra part, hem descarregat el 3 de 9 amb folre, al 4 de 8 amb el pilar de sis al mig, hem carregat el 4 de 9 amb folre, i hem fet llenya en l'intent de 5 de 9 amb folre. Tot amb tot, a la ronda de pilars hem aconseguit descarregar el pilar de 8 amb folre i manilles, castell de gamma extra que ha desbordat l'alegria dels components de la colla.

La Ruta Literària Narcís Oller

Per altra part, el dissabte dia 20 i dins als actes de la Fira de Santa Úrsula, vaig seguir la Ruta Literària Narcís Oller que escenificada es va portar a terme pels carrers de la ciutat. A la plaça del Carme, es llegí un fragment de la novel·la Vilaniu en el qual es descriu una actuació castellera. El text que va escriure Oller és extraordinari, possiblement el millor text literari que s'ha escrit sobre castells. En reprodueixo un fragment:

"Sota aquella piràmide de braços tibants desaparegueren els caps dels que formaven fonament. Un hom no sabia què admirar més d'aquells titans: si la força muscular de què anaven a donar prova, o bé la resistència de llurs pulmons, que durant tant de temps lluitarien amb l'asfixia. Mentrestant el segon estenia els braços, mantenint amb ells l'equilibri, com un funàmbul amb el balancí, i el tercer, al so de la gralla, que havia emprès la segona estrofa del seu cant, escalava ses espatlles pausadament. En posar-se dret dalt d'elles, sentí les urpes del segon com se li aferraven a la corba dels genolls per apuntalar-lo, i esperà, estès de braços, el quart, que ja anava enfilant-se per la seva esquena mentre la gralla tocava la tercera estrofa. Tocà després la quarta, i la cinquena, a mesura que anaven escalant i augmentat la columna el quart i l'aixecador o penúltim. Llavors era de veure com, al compàs del castell, creixien l'entusiasme i l'expectació de la multitud. El segon podia amb prou feines sortejar, amb el seu enginy de casteller, els balanceigs que l'ascensió de nous individus produïa al castell, cada cop més alt. Aquell feix de braços més forts que el ferro li sostenien les cames en la més absoluta immobilitat, però de genolls amunt, el cos li brandava de davant darrera, i sols amb la seva voluntat, més puixant encara que les seves hercúlies forces, podia dominar la tendència a aclofar-se que als genolls i a la cintura li imposava l'enormitat de pes i de balanç."

Les dues imatges que acompanyen el post corresponen a la Ruta Literària Narcís Oller i al pilar de 8 amb folre i manilles de la Colla Vella, instants després que es coronés.