14/10/07

Tornant de Frankfurt

Després de més de tres anys parlant de la Fira de Frankfurt avui diumenge arriba a la seva fi. Ahir dissabte vaig tornar cap a Catalunya. Des de dimarts que hi era i em convenia descansar avui diumenge per demà dilluns tornar a l'editorial. Frankfurt no et deixa mai indiferent. L'altra dia comentava a un altre editor que passejar pels passadissos dels pavellons és una tempesta d'idees constant; però enguany a més hi ha hagut l'afegit de ser la cultura catalana la convidada d'honor.
Ara amb tot ja passat en podem fer alguna valoració. La Fira de Frankfurt és molt important, importantíssima, pel món de l'edició, per la literatura, per la cultura. Ara bé, a Catalunya li hem donat una transcendència excessiva. El debat polític que ha generat ha resultat molt cansat, repetitiu, i en molts moments fora de lloc. Tinc clar també que si hem donat tanta transcendència a la Fira, és perquè el nostre no és un país normal. Som una nació, una cultura que li costa molt obtenir reconeixement internacional (des de Madrid fan els possibles, mani que mani, perquè sigui així, i prova d'això és la ridícula negativa recent a deixar que és jugués un partit "amistós" entre Catalunya i els Estats Units), i quan aconseguim que algú ens faci cas, com ha sigut ara la Fira de Frankfurt, ho sobrevalorem. Té molta lògica. Per altra part, hi ha gent tan a Catalunya com a la resta de l'Estat a qui li molesta que la nostra cultura pugui tenir reconeixement internacional i que aprofiten qualsevol ocasió per intentar desprestigiar-nos i amargar-nos la festa.
La Fira ha estat en opinió meva un èxit tan pel món de l'edició, com per la literatura, com per la nostra cultura. Ens hem sentit durant uns dies el melic del món cultural i això és molt important. Jo hi veig tres motius (segur que n'hi ha molts més) per estar-ne satisfets:
Primer: la Fira ha donat a la nostra cultura, als nostres autors, a la nostra literatura, als editors, projecció internacional, i estic segur que produirà un major nombre de traduccions dels nostres autors i dels nostres productes.
Segon: l'esdeveniment ha servit per augmentar la nostra autoestima, que prou mancats n'anem. Ens hem sentit valorats. Hem vist que se'ns feia cas, que existíem.
Tercer: ha servit també perquè els editors catalans que hem anat massivament a la Fira ens adonem que més enllà de les nostres fronteres, hi ha tot un món a qui li pot interessar la nostra producció i cal treballar en aquest sentit i fer esforços per presentar al món les nostres realitzacions i els nostres autors.
x
L'interès per les activitats organitzades
El dimarts a la nit quan vaig arribar a Frankfurt, vaig assistir a l'espectacle d'inauguració, que a mi em va resultar excel·lent, tot i que potser una mica massa llarg. Els assistents a l'acte érem majoritàriament catalans i això em va fer témer que potser les activitats que s'havien organitzat tindrien bàsicament com a públic els nombrosos catalans que aquests dies hem "colonitzat" la ciutat alemanya. Aquest temor es va esvair en veure el públic que assistia a les activitats que es desenvolupaven a l'espai habilitat a l'estand de l'Institut Ramon Llull i en comprovar que aquestes despertaven interès a altres persones, especialment alemanyes. M'hagués agradat poder anar a més activitats però a Frankfurt hi anàvem a treballar i mentre érem a la Fira vam concentrar la nostra feina a visitar estands i entrevistar-nos amb editors d'altres països. Vam aprofitar el temps disponible al vespre i a la nit per assistir a alguna de les activitats. Al Sónar la performance de Carles Santos i Adam Raga va ser espectacular. El concert de Lax'n Busto i Antònia Font va ser seguit per un públic bàsicament català, mentre que el públic que omplí de gom a gom St. Katharinenkirche per assistir a l'extraordinari concert de Jordi Savall era majoritàriament alemany.
x
Cossetània a la fira
La nostra participació a la Fira ha tingut els resultats que esperàvem. A l'estand de l'Institut Ramon Llull hi teníem un mòdul per a Cossetània i un altre per a Lectio. He de dir en aquest sentit que no em va agradar l'espai dissenyat per a l'exposició de llibres. Tinc la sensació que el disseny va prevaldre per sobre de la funcionalitat que necessitàvem els editors. Vam realitzar les reunions previstes i alguna més que sempre et surt a darrera hora. Tenim emparaulada (falta només signar el contracte) la traducció a l'alemany per a la propera primavera del llibre A peu per la Costa Brava, de Sergi Lara, i hem fet contactes, algun d'ells molt esperançadors, per a la traducció a altres llengües d'algun llibre de cuina i alguna altra guia d'excursionisme, però com que no es pot dit blat fins que sigui al sac i ben lligat, no en diré res més fins que es pugui concretar més. També hem emparaulat la traducció al català o castellà d'alguna producció d'editors estrangers per als segells de Cossetània o de Lectio. Però, la feina de la Fira de Frankfurt no s'acaba una vegada has fet les maletes i has tornat. Si dèiem en aquest post que al mes de juny ja vam començar a iniciar els contactes, ara cal fer seguiment de les reunions fetes; cal enviar als editors els llibres sobre els quals han mostrat interès, cal enviar ofertes, rebre'n, etc. I com sempre, quan tornes de Frankfurt, sempre et queda la sensació que t'ha quedat alguna cosa per veure. Com que dijous i divendres ens vam dedicar intensament a les entrevistes programades, ahir dissabte vam poder dedicar-nos senzillament a poder passejar una estona pels estands on sempre trobes algun llibre, algun projecte, que t'interessa, i acabes amb la sensació que hauries d'haver dedicat més temps senzillament a passejar tranquil·lament parant atenció a determinats estands i fullejar aquells llibres que t'han atret; però no hi ha més temps.
x
El mal regust
Ahir dissabte, la darrera de les entrevistes que vam fer amb un editor estranger, un italià interessat en dos llibres nostres, ens va fer un comentari que em va deixa un mal regust. L'home en qüestió ens va dir que havíem fet malament marginant els escriptors catalans que escriuen en castellà. Li vam ensenyar l'estand del Ramon Llull i li vam mostrar com gairebé la meitat de l'estand l'ocupaven editorials amb seu a Catalunya que editen en castellà. On era doncs la marginació? Això em va fer pensar altre cop amb el que va dir Klaus-Jürgen Nagel tan a la presentació que es va fer a Catalunya, com a la que es va fer divendres a la Fira, del seu llibre Catalunya explicada als alemanys (Katalonien. Eine Kleine Landeskunde), en el sentit que sovint la premsa alemanya reprodueix les cròniques que reben dels seus corresponsals de Madrid, els quals fan servir com a referència els diaris i altres mitjans de la capital de l'Estat que generalment expliquen de forma molt esbiaixada la realitat catalana. Em vaig preguntar si la informació que havia rebut aquest editor italià estava "contaminada" per la informació realitzada des de Madrid i em va quedar el neguit de pensar que ves si ara, malgrat tots els esforços que s'han fet per promocionar la nostra cultura a la Fira de Frankfurt, a alguns només els quedarà la idea que a Catalunya som uns sectaris. En fi, un dia comentant el fet que tant sols un de cada cinc lectors habituals a Catalunya llegia en català, vaig fer una comparació amb un partit de futbol i vaig dir: "això és com si juguéssim un partit de futbol, que perdem per golejada (per 5 a 1); els rivals, els que guanyen, tenen l'àrbitre (el pes de l'Estat, que no és poc) al seu favor, però, tot i així, encara ens diuen que nosaltres fem trampes".

6 comentaris:

emigdi ha dit...

Gràcies per aquesta extensa explicació d'allò que es va cuinar a Frankfurt.Coincideixo plenament amb les teues explicacions, tant quant a la forma d'enfocar les coses per part catalana com per la manipulació informativa que ve de Madrid. Espero que fructifiquin els contactes que heu fet a Frankfurt, una bona oportunitat per al llibre català i les editorials de casa nostra.

sinera ha dit...

finalment un editor que ha anat a treballar a frankfurt. Jo també hi era i també treballava. Es més ni tan sols teniem l'stand a Catalunya sino a un pabelló temàtic. I allá, cal dir que Catalunya ni existia. Potser si que al ramon llull -més estétic que pràctic, hi estic d'acord- hi havia diversitat de visitants, la meva impresió va ser que gràcies a la cultura catalana singular i universal, la fira es va omplir de catalans passavolants, periodistes, escriptors i gent de tota mena, que omplien tots els actes, i que en el fons no van saber mai que dimonis hi fem els editors, ni que és realment la fira. Com sempre, els catalans ens mirem el melic,ens miren les nostres pròpies exposicions i actes, però no varem realment traspassar més enllà de l'anécdota:país convidat durant cinc dies , actes culturals a frankfurt i la resta de les editorials de mon van fer la feina que fan cada any sense cap pensament dirigit a una cultura sense país.

Jesús M. Tibau ha dit...

és elq ue ens toca sempre als catalans: cornuts i pagar el beure.
Fins quan?

Jacme ha dit...

malgrat tot, al final, ens queda la feina feta per les formiguetes (els editors). I això és el que realment quedarà: si volem que els «nostres» escriptors i la «nostra» literatura es conega més enllà de casa nostra serà, en gran part, gràcies a la feina feta pels editors (i per tu per la part que et toca).

un molt bon post! felicitats per la feina feta a Frankfurt, i per la que s'espera de resultes de la Fira!

El veí de dalt ha dit...

Sí, tot plegat, amb Frankfurt, un gra massa. Almenys els que anàveu per feina n'heu feta i força. Els que anaven a aparentar, doncs això, a seguir aparentant.

Bravant ha dit...

Una molt bona crònica dels dies de treball i exposicions a Frankfurt, amb moltes idees (que són sovint molt reals) molt ben expressades.