El consum cultural de productes en català entre els joves

La setmana passada llegia la notícia que feia referència a l'estudi sobre La dieta mediàtica cultural dels joves realitzat pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura i en la qual s'indicava que en general el consum cultural en català entre els joves de 14 i 25 anys dels Països Catalans és baixíssim. Hi ha dades de sectors com el del cinema (només un 1,5% dels joves han vist la darrera pel·lícula en català per un 53,1% que ho han fet en castellà) que es produeixen principalment per la manca d'oferta en la nostra llengua. De totes maneres, en el món del llibre en què l'oferta és major, les dades no són gaire esperançadores: un 14,5% dels joves de Catalunya han declarat que han llegit el darrer llibre en català per un 41,5% que ho han fet en castellà. El percentatge de lectors en català al País Valencià és escandalós, molt a prop del zero; tan sols declaren haver llegit el darrer llibre en català un 2,3% dels joves del PV per un 44,9% en castellà i a les Illes els que han llegit el darrer llibre en català són un 9,4% per un 47,3% en castellà. I encara una altra dada, entre els 11 milions de potencials lectors del PPCC, siguin joves o no, n'hi ha cinc que no llegeixen mai cap llibre.

Aquesta nova enquesta confirma anteriors estudis com l'enquesta d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya de l'any 2006, que vam comentar en aquest post i reafirma que calen dos tipus de polítiques: una genèrica per augmentar el nombre de lectors de llibres i una altra específica per incrementar el nombre de lectors de llibres en català arreu dels PPCC. Ens confirma, una vegada més, que la lectura en català està en inferioritat de condicions als seus territoris i que només fent polítiques de discriminació positiva cap a la nostra llengua ens en sortirem i, això, ho hem de fer sense complexos i diguin al que diguin perquè fem el que fem diran, i mira que s'ha de tenir barra llegida l'enquesta perquè encara algú amb molta mala fe pugui dir que el castellà està discriminat a Catalunya. Clar que els que diuen això el que realment volen és que el percentatge de lectors de llibres en català s'apropi al zero, cosa que ja succeïx al País Valencià.

L'anècdota

El darrer dia de la Fira de Frankfurt en el shuttle que ens portava de l'hotel Ibis a la Fira, una dona d'una trentena d'anys, que va resultar ser una agent literària hongaresa afincada a París, ens preguntà quina era la llengua en què estàvem parlant. Quan li vam dir que era el català va mostrar un rostre d'alegria i sorpresa com aquell qui acaba de trobar un objecte inhòspit. Li vam dir que la nostra comunitat de parlants era similar a la seva, a l'hongaresos (ells són aproximadament 10 milions d'habitants), i encara va mostrar més cara de sorpresa quan li vam dir que en català s'editaven llibres i que nosaltres a Cossetània n'editàvem cada any una vuitantena.

Reflexió: això de ser una nació sense estat ens obliga sempre a donar moltes explicacions. Si fóssim independents a l'agent literària hongaresa ni li hagués sorprès que la nostra comunitat tingués un nombre de parlants important, i no s'hagués estranyat que es publiqués en català; ho trobaria del tot normal. I tot això, l'any que la cultura catalana ha estat la convidada a la Fira de Frankfurt. Ens cal i ens caldrà encara molt d'esforç per donar a conèixer al món que la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra literatura i també el nostre país existeix.

Una notícia interessant

El bloc beat.cat llegeixo una interessant notícia extreta de The Guardian Unlimited en la que explica que, segons una enquesta realitzada als professionals que van assistir a la Fira de Frankfurt, un 25% dels enquestats pensen que en 50 anys les llibreries deixaran d'existir. Hi ha també un 10% dels enquestats que pensen que els llibres electrònics desbancaran el paper. Les noves tecnologies provoquen i provocaran canvis ens els hàbits de consum del productes culturals. Els professionals d'aquests sectors n'haurem d'estar a l'aguait i haurem de tenir clar que el que venem són continguts i que el format amb què els vendrem en el futur pot ser variant.