12/11/07

A collir olives

Cap de setmana de feina al camp. Cada any, al mes de novembre toca reservar un cap de setmana per collir olives. D'aquesta manera, ens reunim els germans i ajudem els pares a collir les olives del seu tros, porció de terra que utilitzaven per desconnectar els caps de setmana de la seva feina diària i que, ara una vegada jubilats i ben arranjada la masia, han convertit en el seu habitatge habitual. El tracte és el següent: nosaltres els ajudem a collir olives i ells ens donen oli per a tot l'any. És un tracte molt avantatjós per a nosaltres, els fills. A més és una activitat que m'agrada i que va acompanyada d'extraordinaris moments com l'esmorzar d'arengada amb raïm. Després, quan abans de Nadal ens arriben les primeres garrafes d'oli, gaudeixo d'un gran plaer: fer una torrada, acompanyar-la d'oli a dojo, que regalimi, i menjar-la amb llonganissa seca i acompanyada d'un vi negre de la Conca de Barberà o del Montsant. Durant els dos o tres primers mesos de tenir l'oli nou, aquest desprèn un aroma molt agradable; de manera que quan t'acostes la torrada a la boca, el flaire de l'oli verge t'impregna les fosses nassals d'autèntica olor d'olives trinxades, de perfum de les terres de la mediterrània. Fantàstic!
Mentre collim olives recordo que estic a l'espera de rebre de l'impremta, d'aquí a uns dies, per començar-lo a distribuir, el llibre Els arbres dels nostres paisatges, de Celdoni Fonoll. Un llibre que farà goig: a tot color i amb enquadernació a tapa dura. L'obra està formada per poemes sobre arbres escrits pel Celdoni, que s'acompanyen de fotografies de Ramon Pascual. El llibre conté a més un ampli annex on el Ramon Pascual tracta l'etimologia, la descripció, l'ecologia i les aplicacions i curiositats de cada arbre i el Celdoni Fonoll hi reprodueix aspectes de cultura popular i de literatura que fan referència a l'arbre en qüestió.
Del llibre del Celdoni Fonoll n'extrec el poema de l'olivera. Diu així:

D'enllà dels segles,
salut mediterrània.
Verdor argentada.

I de l'annex del llibre en reprodueixo aquests dos poemes:

Avui encara el seu record perdura.
Ell guarda el camí vell i el terme esquiu.
I quan el cel clareja una llum pura,
tot sol descansa a l'ombra de l'oliu.
xxxxxxxxJosep Sebastià Pons, "Camí vell", Canta perdiu.


Ai, amor, si vols passar

per dessota l'oliver,

que la lluna juga a cuit

sobre l'herba del terrer.

xxxx

Per dessota l'olivar,

amor sí que hi passaré,

plenes d'olives i amor

ai, les butxaques del vent!

xxxxxxxxMaria Mercè Marçal, "Arberquines de l'amor", Sal oberta



2 comentaris:

enric faura ha dit...

Que tingueu una bona collita!

Ramon ha dit...

L'esmorzar era un dels moments més esperats. Era ben complet, feia goig i, després, ens costava retornar a la feina. Sort dels cigars que m'encenia un cop tip. Recordo també com, mentre treballàvem, petàvem la xerrada sobre tot tipus de temes. També s'ha de dir, però, que és ben diferent fer-ho un cap de setmana, mig de festa, que no pas haver de treballar dies i dies, amb fred, collint les olives. Llavors ja no fa tanta gràcia, imagino.
Bé, Jordi, un plaer retrobar-te a través del teu blog.
(l'Andorrà)