Els dos nous volums de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila, quasi a punt

Un dels projectes que hem endegat a Cossetània el darrer any i del qual n'estic més satisfet és la publicació de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila, sobre la qual ja n'hem parlat en aquest bloc. A més hem aconseguit un important ressò per part dels mitjans de comunicació, cosa que es pot comprovar aquí. D'aquesta manera, a començaments d'any presentarem dos nous volums de l'Obra. Es tracta del volum 3 que correspon al Cicle de la Terra Natal II i que conté els llibres Les primeres descobertes, Crònica del país natal. Vida i mort d'un petit món, Visió de l'Ebre català i Guia de Benissanet (Ribera d'Ebre); i el volum 4, que correspon al Cicle de Biografies I i que conté els llibres El meu Rovira i Virgili i La vida d'un català excepcional. Antoni Terré, de Móra d'Ebre.
Els dos volums estan en el seu darrer procés d'edició. De moment en puc avançar les cobertes. Ambdues compten, com ens els dos primers volums, amb una il·lustració del pintor tortosí Frederic Mauri. Ambdós volums tenen, també, pròlegs de Xavier Garcia, coordinador de l'obra. En reprodueixo uns petits fragments, com a avançament, de cadascun dels dos volums.
Del llibre Crònica del país natal, que forma part del volum 3 de l'Obra Completa (Cicle de la Terra Natal II), Garcia en diu el següent:

"Crònica del país natal continua l’estil de gran prosista que va meravellar en Benissanet, cinc anys abans, i tant l’un com l’altre —escrits, per tant, des de Mèxic— són «producte de l’enyor», com Bladé havia referit en diverses ocasions. A diferència de Benissanet (relat gairebé màgic d’una petita comunitat rural), on el que sobta ja és el títol del llibre, si pensem que va publicar-se lluny de Catalunya, tretze anys després de la fi de la guerra civil i, per tant, amb unes possibilitats remotes que els seus lectors, la majoria exiliats, sabessin què era aquest nom enigmàtic, el llibre següent, aquesta Crònica, tot i referir-se al mateix àmbit natal, adquireix en les poc més de dues-centes pàgines un caràcter novel·lat on no apareix enlloc —ni real ni figurat— el nom d’aquest «país natal», que ja havia quedat glorificat en el títol del primer volum al·ludit, que és el que féu saber a tothom —a tothom que pogué llegir-lo— la radiografia completa del lloc evocat des de la distància geogràfica i temporal. Aquesta Crònica, sense sumari ni capítols, és una suma de petits flaxos diferenciats temàticament, però alhora units per la mateixa música humana i de paisatge, al redós d’una terra, d’un riu, d’un món animal, entre una mateixa gent, sota un cel i prop d’unes muntanyes, tot igual i tot canviant alhora."

Referent al llibre El meu Rovira i Virgili que es publica en el quart volum de l'Obra Completa (Cicle de biografies I), Xavier Garcia en diu en el seu pròleg:

"La primera El meu Rovira i Virgili (Editorial Teide, 1981) —dintre la col·lecció Capdavanters, al costat de les de Marcel·lí Domingo, Jaume Aiguader, Miquel Servet, etc.— és una biografia de «caràcter evocatiu», com diu el mateix Bladé, el qual, en primer terme, s’apressa a dir, amb total sinceritat, que no sabria parlar de Rovira «objectivament». És el relat, per tant, de la relació personal de qui es considera deixeble davant del «mestre admirat», una relació que va durar entre 1930 i 1942 (quan Bladé s’exilià a Mèxic) i que va prosseguir-se epistolarment fins a la mort de l’historiador, el 1949 a Perpinyà. És una biografia per un costat objectiva, intel·lectualment parlant, però per l’altre plena d’aquella subjectivitat que implica la lliure adhesió a les idees i comportaments del biografiat per part del biògraf. Sense ser crítica, tampoc és apologètica, ja que, en el fons, es tracta del relat personal i polític de dos derrotats pels mals vents de la història, que conten el seu itinerari confluent, que tracten d’explicar-lo als que vindran (sense estalviar-ne els episodis i reflexions més doloroses) i que s’agermanen en la voluntat de ­continuar al servei de les nobles idees i sentiments que els van moure des dels inicis."