Temàtiques que no s'editen en català

En diversos posts, he fet referència al llibre Mutacions d'una crisi. Mirada crítica a l'edició catalana (1975-2005). El darrer que vaig escriure va ser al mes d'agost. Vaig seleccionar en anteriors escrits algunes de les frases del llibre que em semblaven interessants. Voldria acabar aquesta sèrie reproduint algunes de les afirmacions que fan l'editor Miquel Alzueta i la llibretera Imma Bellafont en el diàleg que es transcriu i que tanca el llibre.

Imma Bellafont: "...No creiem prou en els nostres autors, ni en les nostres lletres. Ens fem mal a nosaltres mateixos. Tot i això, la venda de llibres en català no baixa respecte al castellà. Els laments apocalíptics, molt típicament catalans, no tenen fonament. Al contrari, si hi ha hagut un cert retrocés de vendes, és en números globals, tant en castellà com en català."

Té raó Imma Bellafont, en aquest país li falta més autoestima, però és que la nostra cultura, la nostra llengua fa molts anys que rep i per cada alegria que tenim ens plouen deu males notícies. Així és difícil augmentar la nostra autoestima; tot i així, malgrat tot, el nostre principal èxit és que per molt que ens hagin fet la vida impossible seguim existint i seguim lluitant.

Imma Bellafont: "Hi ha una mancança greu de llibres no literaris en català, informàtica, temes científics en general (astronomia, medicina, arquitectura, viatges, biografies, assaigs polítics, temes d'actualitat, natura, salut...) Les editorials han fet un gran esforç en alguns aspectes, com la literatura infantil i juvenil i la narrativa, però en els primers que he dit encara anem molt endarrere."

Dèiem en un anterior post que dos dels motius pels quals el potencial comprador de llibres en català opta per adquirir el llibre que desitja en castellà, són que el llibre existeix en llengua catalana però el possible comprador no coneix la seva existència (falta de promoció i de posicionament al punt de venda) o que, senzillament, no el pot comprar en català perquè el llibre no existeix en aquesta llengua. D'aquesta temàtiques que comenta Bellafont hi ha una evident mancança de publicacions en català. La qüestió és si aquesta mancança és perquè són temes especialitzats i les perspectives de vendes per la inversió que cal fer no compensen o són a causa que pràcticament ningú mai ha invertit en català en productes d'aquestes temàtiques. A vegades, tinc la sensació que, massa sovint, els editors fem molts les mateixes coses. Em sembla que seria interessant incentivar l'edició d'obres en aquells camps on, en llengua catalana, hi ha llacunes importants.

Miquel Alzueta: "...Hi ha moltes baralles internes que no hi haurien de ser, molts odis que no hi haurien de ser i, probablement, en lloc de trobar sinergies que ens sumin, busquem guerres intestines que resten. A més, en aquest país no hi hagut un polític amb una versió de futur en tema cultural que es pronunciï clarament, que se la jugui i que exerceixi un cert liderat. Només tenim gestors."

És cert, estaria molt bé que en aquelles qüestions vitals per la cultura del nostre país i pel país en general, anéssim més a la una.