13/12/07

La traducció al català de llibres de literatura i d'assaig

Tot endreçant papers em surt un escrit que Josep Cots, director d'Edicions de 1984 i Club Editor i membre de la junta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana va realitzar i que serví com a reflexió en una primera reunió que vam celebrar una representació d'editors en català amb directius del Departament de Cultura de la Generalitat, el passat mes d'abril. He demanat a Josep Cots poder reproduir algunes de les reflexions que fa respecte la traducció al català de llibres de literatura i assaig. Em semblen encertadíssimes i és bo tenir-les en compte si es vol augmentar el nombre de lectors de llibres en català. Diu Cots:
"El gran problema de l'edició en català és la seva manca d'oferta respecte el que ofereix la castellana. No pel fet que l'edició en castellà editi molts més títols que la catalana, és que editen tots els imprescindibles per a una cultura, tots els que obren les finestres al món que ens envolta tant en el terreny de la literatura com de l'assaig en tots els ordres i ens proporciona l'accés a la cultura universal."

"Si entrem a les llibreries importants veurem que al taulell de novetats -tant de literatura traduïda, en tots els gèneres, com d'assaig traduït, en totes les matèries-, la presència del català és absolutament marginal i irrisòria. Això vol dir que la majoria de lectors catalanoparlants s'inclinen a comprar en castellà el que no troben en català i fa que l'hàbit de lectura en castellà es consolidi. Com s'explica si no que el 78% del consumit pels adults a Catalunya ho siguin en llengua castellana?"

"Un editor català no es juga una milionada en traduir una obra quan sap que es troba davant la indefensió d'un mercat captiu del castellà amb un diferencial potencial de lectors esfereïdor i dels propis lectors catalans girats d'esquena. I mai, quan l'obra ja ha estat editada en castellà, per valuosa i imprescindible que sigui per a la pròpia cultura."

"Avui dia només tenim una línia d'ajuda per part de la Institució de les Lletres Catalanes, de literatura, amb una única convocatòria anual, que no té en compte per a res la ferotge competència amb el castellà i la necessitat de respondre-hi de manera immediata quan es produeix, no al cap d'un any, i amb una dotació petitíssima."

"Cal establir una línia objectiva per a tota la indústria editorial en català d'ajudes a la traducció d'obres d'assaig i literàries d'altres llengües al català, no inferiors al 50% de l'import a la traducció, establint uns adequats criteris de selecció i amb més d'una convocatòria anual tant per a literatura com per a l'assaig que permetin poder arribar al taulell novetats com a mínim amb l'edició castellana i millor abans".
En opinió meva, Josep Cots l'encerta en les seves reflexions. Ens cal que les traduccions al català arribin a les llibreries al mateix temps que en castellà i si només es fa una convocatòria d'ajuts a la traducció una vegada a l'any, entre que surt la convocatòria, que hi ha un termini per fer la sol·licitud, que s'analitza i que surt la resolució, ha passat un temps valuós que permet que el llibre en qüestió hagi sortit ja al mercat en castellà i que quan surti la novetat en la nostra llengua senzillament ja no sigui "novetat". Hauria d'haver-hi una convocatòria oberta, amb la dotació pressupostària repartida i que cada dos mesos o cada trimestre com a màxim, es fes una resolució amb els ajuts aprovats i els que no. Això acceleraria el procés i ajudaria els editors catalans a poder publicar les obres amb més rapidesa.

3 comentaris:

dErsu_ ha dit...

I no nomès traduccions, a les llibreries catalanes (parlo de les que jo conec, bàsicament Laie,Ona i la Central) ni tan sols tenen de fons (les novetats són efímeres, el que importa és el fons) els autors imprescindibles de la dita literatura catalana. Si prou difícil es trobar als prestatges l'obra de Calders, Monzó, Porcel, Trabal, Pedrolo, Albert, Sales... (fora d'un títol o dos, no fos dit) pretendre trobar-les obres imprescindibles de Roth (Joseph), Musil, Walser, Jünger, Buzzati, Mann i tants d'altres, és quimèric. Ja ho va intentar el senyor Vallcorba, amb els quaderns crema, i ha hagut d'acabar creant el millor catàleg en espanyol que hi ha. Ell mateix ho va explicar un dia, "ven més Monzó en traducció castellana a Catalunya, que en la seva versió original catalana", i per molt diner public que es malbarati, si això no canvia, no hi ha res a fer. Potser la Bernat Metge hauria de crear una nova col·lecció. Perdò per l'extensió, l'excés i el desordre, però potser tenim el que ens mereixem, cada cop pitjors traduccions (per exemple les impresentables traduccions de l'obra de Houellebecq) i pitjors edicions (el grup 62 comencça a fer vergonya aliena). Sort, encara, d'alguna editorial petita, com la pròpia 1984, o edicions de la Guineu.

Tirant al cap ha dit...

Estic totalment d'acord amb Josep: el cost de la traducció és de vegades determinant per decidir contractar un llibre. Una traducció de més de 6.000 euros (n'hi ha, done fe) que no tinga garantida una mínima ajuda resulta quasi sempre inviable per al nostre petit mercat. I, malauradament, no podem eixir un any o dos més tard que l'edició en castellà perquè potser ni tan sols s'exposarà en les llibreries.
I totalment d'acord també en la manca de traduccions d'assajos vertaderament importants, d'aquells fonamentals per a una cultura.

Xenofílic ha dit...

Cal pressionar els polítics, a més de triar, sempre que es pugui l'edició en català dels autors estrangers. El que trobo absurd són les traduccions de Ruiz Zafón o Cercas al català. La despesa de traduir al català autors que escriuen en castellà, es podria destinar a traduir al català autors estrangers, no creieu? Però suposo que segueix sent una qüestió de mercat...