23/12/07

Nadal

"...Un petit escenari havia esdevingut pessebre, amb figures molt ben fetes, força grosses. Hi havia també l'arbre de Noël amb guarniments de paper de plata i unes espelmetes que a la mitjanit van encendre. En l'espera van cantar cançons populars, en francès i en llengua d'Oc, com aquella que fa venir les llàgrimes als ulls, i en català diu:
Aquestes muntanyes que tan altes són
em priven de veure mes amors on són...
De retirada pensava en l'eterna esperança nadalenca, sempre renadívola a desgrat de les guerres, de la negra misèria i del pas dels anys. Pensava també que això d'ara també passarà, com tot passa. I que tot passi i que a l'home, malgrat tot, li resti sempre alguna esperança deuen ser, possiblement, dos dels pocs encerts de la Creació."
Fragment del llibre L'exiliada d'Artur Bladé i Desumvila

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Ja el tinc a la llista de pendents per a l'any vinent. Un Bladé a l'any és un bon desig per a les campanades.

enric faura ha dit...

Bon Nadal!

Jacme ha dit...

molt bon nadal!!!

El veí de dalt ha dit...

Bon Nadal!
Escolta una cosa, fa dies que intento enviar-te un e-mail al teu coreu i me'l retorna. No és: jferre@cossetania.com? En tens algun altre?