Nadal

"...Un petit escenari havia esdevingut pessebre, amb figures molt ben fetes, força grosses. Hi havia també l'arbre de Noël amb guarniments de paper de plata i unes espelmetes que a la mitjanit van encendre. En l'espera van cantar cançons populars, en francès i en llengua d'Oc, com aquella que fa venir les llàgrimes als ulls, i en català diu:

Aquestes muntanyes que tan altes són
em priven de veure mes amors on són...

De retirada pensava en l'eterna esperança nadalenca, sempre renadívola a desgrat de les guerres, de la negra misèria i del pas dels anys. Pensava també que això d'ara també passarà, com tot passa. I que tot passi i que a l'home, malgrat tot, li resti sempre alguna esperança deuen ser, possiblement, dos dels pocs encerts de la Creació."

Fragment del llibre L'exiliada d'Artur Bladé i Desumvila