25/9/08

Cardó i Juan de Borbó

Una de les principals novetats que aporta Lluís M. Moncunill en el llibre A l'entorn de Carles Cardó. Diàleg d'exili amb Joan de Borbó, comte de Barcelona, que acabem d'editar a Cossetània, és el contacte que va mantenir Cardó amb Juan de Borbó quan ambdós van coincidir a l'exili a Suïssa. El comte de Barcelona preparava un hipotètic retorn a l'Estat espanyol com a monarca i es volgué reunir amb Cardó perquè aquest l'assessorés sobre la "qüestió catalana". Els contactes van ser un dinar d'unes dues hores, l'any 1944, que Carles Cardó va transcriure i que ara es reprodueix en el llibre i diversa correspondència que Lluís Maria Moncunill recull en aquest volum.
Carles Cardó no es va estar de donar les seves opinions sobre la "qüestió catalana", malgrat que aquestes no fossin de l'agrat dels seus interlocutors. És un text molt interessant. En reprodueixo algunes frases i fragmentes de les paraules que Cardó digué a Juan de Borbó.
"...els polítics tenen l'ambició de ficar-se a l'Església i fins de dirigir les consciències, i molts bisbes tenen la d'intervenir en la governació de l'estat".
Aquesta pensament de Cardó fet fa 64 anys és encara ben aplicable i és que les directrius actuals de les autoritats eclesiàstiques espanyoles són bastant similars a les que tant el doctor Cardó com el cardenal Vidal i Barraquer, van criticar en el seu temps.
"...tinguin en compte que els catalans tenim a Espanya una fama injusta de gent mercantilista, insaciable en les seves ambicions, sorruda. la veritat és tot el contrari: som uns romàntics sentimentals. Ens deixem entendrir per la més petita falagueria. Catalunya és un país de botiguers i de poetes, els dos antípodes del polític. Si teníem sentit polític, més d'una vegada ens hauríem fet amos d'Espanya..."

"Jo asseguro que si V.M., en entrar a Espanya, va a Barcelona i, després de fer avisar repetidament per ràdio que l'endemà a la una de la tarda tothom es posi a l'escolta per rebre una comunicació interessantíssima, l'endemà a la una de la tarda parla en català als catalans dient: "Catalans! Us parla el Rei d'Espanya, Comte de Barcelona. I us parla per dir-vos que s'ha acabat la persecució de Catalunya i de la seva llengua, etc.", l'entusiasme dels catalans serà tan gran que s'haurà acabat per sempre el separatisme. Però cal que els fets responguin a les paraules."

"Ara que el català ha reconquerit plenament la categoria de llengua culta, talment que molts intel·lectuals castellans, com Ossorio y Gallardo, Menéndez Pidal i altres el coneixen, crec que seria molt convenient que el rei d'Espanya, Compte de Barcelona l'aprengués. I no sols el rei, ans també el príncep hereu, que no ha d'esperar a ésser rei per aprendre'l."
Pel que es veu aquest consell que la monarquia aprengui el català no va calar en Juan de Borbó ja que el seu fill i monarca actual no va més enllà de pronunciar quatre frases protocol·làries en català per donar-nos peixet a l'estil d'aquell qui diu que parla català en la intimitat. Si realment aquesta monarquia es cregués que regna en un estat plurinacional i plurilingüístic hagués après des de fa temps les llengües de l'estat i les utilitzaria, però es clar, aquesta monarquia, no ho oblidem, és hereva de Felip V i fer un pas així seria demanar massa.

1 comentari:

Jordi Castells ha dit...

La genètica encara que la reguis amb sang blava, dona el que dona.