Mirar si plou

Un dels fenòmens de la natura que més m'agrada és contemplar una tamborinada des de l'exida de la masia on viuen els meus pares. M'agrada veure ploure ja que la pluja (si no és en excés) és font de vida. M'entristeix veure, com succeïa aquest hivern, quan els sembrats no creixien per manca d'aigua i gaudeixo en contemplar les oliveres ofenoses o els ceps carregats de raïms sans.

Quan plou, moltes vegades truco al meu pare per saber quants litres d'aigua han caigut i si la terra ha quedat molt molla o no. De la terra no me n'hi trec cap sou però sempre hi he estat en contacte. De jove, per pagar-me els estudis o per tenir quatre duros a la butxaca, anava a aplegar avellanes, collir ametlles, veremar o collir olives. M'estimo la terra.

Aquests dies però i ara per interessos de l'editorial em miro amb més delit el pronòstic del temps. Hem publicat tres llibres de bolets: Guia de bolets per a nois i noies, de Ramon Pascual; 100 bolets fàcilment identificables, de Jaume Sañé amb il·lustracions de Josep Ribot i la versió en castellà d'aquest darrer títol 100 setas fácilmente identificables (Lectio Ediciones). Per tant, seria interessant, per la venda dels llibres, que hi hagi una bona campanya boletaire, que els boscos estiguin humits, que surtin força bolets. O sigui que, com si fóssim els pagesos, ara toca mirar el cel per veure si plou.