Dos llibres de l'exili

Acabo la setmana i m'enduc cap a casa dos llibres que seran novetat aquesta setmana. Un tot just ha arribat de l'imprempta Camp d'Argelers. 1939-1942, de Felip Solé i Grégory Tuban, l'altre fa més dies que el tinc sobre la taula però aquesta setmana en farem el servei de la novetat a les llibreries, L'exiliada. Segona part, d'Artur Bladé Desumvila. Els dos tracten de l'exili. Els llegiré tot just acabi les poques pàgines que em queden de Les tombes buides, I premi de narrativa Món Rural escrit per Marc Masdeu en el qual demostra el seu domini de la llengua i la seva capacitat narrativa.

Camp d'Argelers. 1939-1942 és un llibre que neix a partir del documental Argelers que Felip Solé va dirigir per TV3. N'he llegit capítols solts mentre l'editàvem, però ara vull llegir-lo tot d'una tirada. És un excel·lent treball històric sobre aquest camp de concentració de trist record per a molts republicans que hi van fer cap en fugir de l'exèrcit franquista. El llibre a més està acompanyat de fotografies sobre el camp, moltes de les quals no s'havien publicat mai. Recordo que junt amb la responsable de publicacions de TV3, Elena Goixens, vam anar a la platja d'Argelers, l'hivern del 2009, quan Felip Solé filmava escenes pel documental amb barracons construïts similars als que s'hi van utilitzar, i de quina manera tot plegat em va acostar en un viatge en el temps a l'any 1939. Era un dia ventós, com tants n'hi ha a l'hivern rossellonès, i fredot. No s'hi estava bé a la platja d'Argelers. Pensava jo, tot plegat hi he estat una estona però quant de sofriment es devia patir sobre aquesta mateixa sorra per part d'uns refugiats exposats a les inclemències del vent, del fred, de la pluja, amb poc menjar i amb la tristesa d'haver deixat casa seva.
Aquest viatge en el temps cap el període comprès entre el 1939 i 1942 és més possible fer-lo amb la lectura dels textos d'Artur Bladé. Ara publiquem L'exiliada. Segona part, un llibre inèdit, un Bladé que mai ningú havia llegit, un Bladé Desumvila peculiar, perquè el dietari d'aquesta segona part de L'Exiliada l'autor segurament no s'haguera pensat mai que es publicaria. En el llibre hi podem llegir l'escriptura de Bladé quan escrivia el dietari, un Bladé tal com raja, sense cuinar, sense estar elaborat, llegit just a partir de les seves notes. Faig lectura d'unes pàgines, i malgrat faltar-hi l'elaboració dels textos que Bladé va realitzar en el primer volum de L'exiliada, fàcilment s'hi identifica l'escriptura clarament bladeriana i hom comprova de quina manera l'autor deixa testimoni dels darrers dos anys del seu exili "francès". Tinc ganes d'endinsar-m'hi, la primera part de L'exiliada la vaig trobar excel·lent, primer però Camp d'Argelers. 1939-1942.