Un llibre especial

Això de ser editor té, com tenen també altres feines, molts moments que a un li satisfà veure el què s'ha fet i poder, en força ocasions, participar en el treball diari del teixit social i cultural del nostre país. M'agrada dir que l'editorial té afany lucratiu evidentment, però que també és un agent cultural i ha d'actuar com a tal i, per tant, hi ha ocasions que no es pot mirar l'actuació a fer només per la seva rendibilitat econòmica. Això no es pot fer sempre, sinó acabaríem malament, però cal fer-ho durant l'any algunes vegades. És més, penso que la societat ens demana que ho fem.

Miram. Contes de vides especials, és un d'aquests casos. La idea d'aquest llibre va néixer fa més d'un any i mig. Xavier Cartanyà, gerent de la Fundació Mas Albornà que es dedica a la integració social i laboral de persones amb discapacitat i malaltia mental, em va donar un calendari especial del 2008 (en aquest post ho vam tractar) i parlant parlant va sortir la idea que el 2009, en motiu del 40è aniversari de Mas Albornà es podria fer un llibre que d'una manera o altra tractes sobre les persones amb discapacitat i malaltia mental.
Vam mantenir una primera reunió amb ell i amb en Ricard Rafecas, director del setmanari El 3 de vuit i secretari de la Fundació. És curiós però en aquesta vida hi ha gent amb qui havies col·laborat fa uns anys que després te les tornes a trobar. En Rafecas és un d'aquest cas. Vaig estar a la junta de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal quan ell n'era el president i quan jo tenia responsabilitats al setmanari El Pati. Teníem bona sintonia i vam endegar projectes conjuntament com un suplement casteller. Ara, ell com a secretari de la Fundació i jo com editor ens hem tornat a trobar en un altre projecte. D'aquella reunió en van sortir diverses idees i possibilitats. Al final d'un parell de trobades més en les que també es va comptar amb la responsable de comunicació de Mas Albornà, Cristina Barbacil, va quedar un projecte definit. Es tractava de fer un llibre de relats al voltant de les persones amb discapacitat i malaltia mental. Es volia que hi hagués un fil conductor que lligués el llibre i que mantingués un discurs i per això s'optà que els relats tractessin diferents moments vitals d'aquestes persones (els primers moments, anar a l'escola, la feina, la joventut, la independència personal, entre altres).
El següent pas va ser fer una llista d'escriptors de diferents indrets de Catalunya que volguessin participar amb la iniciativa i entre tots van elaborar una excel·lent llista de noms a partir dels diferents contactes que teníem. Al final, hi ha nou relats escrits per autors de reconeguda vàlua (Mercè Foradada, Ada Castells, Màrius Serra, Elisabet Pedrosa, Àngel Burgàs, Miquel Pairolí, Josep Maria Fonalleras, Rafel Vallbona i Margarida Aritzeta). Cadascú amb el seu propi estil ens acosta a un moment vital diferent de les persones amb discapacitat i malatia mental. Els autors s'endinsen en aquest món amb naturalitat, amb tendresa en alguns moments, amb emoció, però també hi dibuixen una realitat que és sovint molt dura. Són relats amb molta vàlua literària i humana.
Més enllà de destinar els guanys que pugui generar la venda dels llibres a la Fundació Mas Albornà, el que s'ha pretés és fer arribar als lectors del llibre la realitat de les persones amb discapacitat i malaltia mental a través d'una opció diferent, a través de la narrativa, de la ficció. En el fons, actuacions com el calendari o com aquesta el que pretenen és sensibilitzar a la societat que en el nostre món hi ha situacions i vides especials que cal que les integrem amb normalitat a la nostra societat. Amb els anys s'ha avançat molt en aquest sentit. Mira'm és un gra de sorra més per poder col·laborar a aquesta necessària sensibilització. Entre tots, la Fundació, els autors, l'editorial, etc. hem fer un llibre especial, un gran llibre.