Els clàssics i el teixit editorial català

Continuo amb la lectura del llibre Mutacions d'una crisi. Mirada crítica a l'edició catalana (1975-2005). Destaco alguns comentaris. Del crític literari Manel Ollé:

"Un altre àmbit literari que ha perdut pistonada en el nou entorn editorial català és el de la recuperació dels clàssics. S'han diversificat les propostes, però és molta la literatura catalana que resta a les biblioteques i hemeroteques coberta de pols, esperant l'acció actualitzadora del procés editorial."

"En el panorama editorial català, podria semblar que només allò que és editat des de Barcelona té una ambició d'abast nacional, és fiable i digne d'interès. L'emergència al primer pla del procés literari de la constel·lació d'editorials catalanes no barcelonines, valencianes, balears, andorranes i nord-catalanes podria aportar una gran riquesa i pal·liar les limitacions i mancances de la capital."

"L'oferta i el teixit editorial en llengua catalana és més divers i ric que no sembla. Això no vol dir que les llibreries, els mitjans de comunicació, la crítica i altres instàncies d'intermediació tot sovint no s'assabentin, o facin veure que no s'assabenten d'aquesta diversitat."

Estic completament d'acord amb aquests tres fragments. Primer: una cultura, un país no pot oblidar els seus clàssics. Són la base de la nostra literatura actual. Segon: tinc molt bona relació amb els editors de comarques i constato molta il·lusió i moltes ganes de fer coses. A veure on arribem entre tots plegats. Tercer: el que ja hem comentat en altres posts falta promoció i falta que els mitjans de comunicació facin en general més cas del que s'edita en català.