15/3/09

Números millors dels previstos a la Setmana del Llibre en Català

Assisteixo diumenge dia 15 de març, el darrer dia, a la Setmana del Llibre en Català. No vaig poder anar-hi ni per la inauguració, ni el cap de setmana passat i durant la setmana m'ha estat impossible fer-hi cap, però no em volia perdre fer una passejada pel nou model de Setmana que ha impulsat el seu president Albert Pèlach. A les 6 de la tarda assisteixo a l'acte de clausura que es porta a terme en el marc immillorable del claustre del monestir. És un espectacle amb textos de Friedrich Schiller -del que enguany se celebra el 250 aniversari del seu naixement- i del compositor Joseph Haydn, de qui es commemora el centenari de la seva mort. Em resulta un acte molt agradable, elegant i molt digne per posar fi a la Setmana.
Parlo amb Albert Pèlach qui es mostra satisfet pels números de la Setmana. Em mostra la nota de premsa que es farà pública on s'explica que han assistit a la Setmana unes 50.000 persones, el 60% de les quals no són de Sant Cugat, que s'han venut 200.000 euros en llibres, xifra que representa un 70% de la que es feia a Barcelona. Aquesta dada la trobo particularment bona ja que les previsions que es van fer amb el canvi d'ubicació de Barcelona a Sant Cugat van ser de facturar la meitat que l'any passat. Jo fins i tot era pessimista que s'arribés a facturar el 50% del 2008. Aquesta era una de les incògnites que permetrà quadrar l'economia de la Setmana correctament. La nota també explica que s'han venut 15.000 llibres de 7.000 títols diferents i que el llibre infantil ha suposat el 35% de les vendes.
Després faig una volta pels tres envelats (narrativa, ficció i infantil). Hi busco llibres de Cossetània que trobo fàcilment. El mobiliari fa més goig que en anys anteriors i és més modern, però tinc la sensació que s'ha perdut espai per visualitzar els llibres en tapa. A l'espai de no ficció no m'ha agradat que els llibres de muntanya i excursionisme s'hagin de buscar en els espais de llibres col·locats en vertical. Buscar títols així costa. De cuina també veig pocs llibres en tapa. Excursionisme i cuina són dos sectors estratègics nostres i m'agradaria egoistament que s'haguessin tractat millor. De totes maneres, els espais fan goig i la solució global és molt digne.
La Setmana ha acabat a Sant Cugat amb millor nota que la que jo esperava. Francament, tenia por de com aniria tot plegat en marxar de Barcelona. No obstant, penso i també es coincideix en la nota passada per l'organització a la premsa que cal treballar a partir de demà mateix perquè la Setmana pugui tornar a tenir com a principal espai la capital catalana, la ciutat de Barcelona. Seria interessant doncs que l'Ajuntament de Barcelona posi a l'organització més facilitats per trobar un espai òptim que convenci a les dues parts i que la Setmana torni a la capital catalana d'on no hauria d'haver marxat mai.

La mort de Josep R. Grau
Dimecres vaig rebre un SMS de Cinta Bellmunt on em comunicava que Josep R. Grau, coautor amb ella del llibre Lluís Llach, el noi de cal Vall, havia mort. La notícia em va sorprendre i em va commoure. No coneixia a Grau fins que vam contactar pel llibre. Era una apassionat del seu poble, Porrera, d'on n'havia estat regidor, i de la seva comarca, el Priorat. Francesc Domènech publicava el dissabte dia 14 un excel·lent article sobre Grau a El Punt de les comarques meridionals. El podeu llegir aquí. Domènech hi diu entre altres coses:
"Morir-se als 52 anys és una putada, i perdonin la paraula. Però morts com la del Grau de Porrera tenen un plus més d'injustícia perquè perdem una bona persona. Porrera deu estar trista, aquests dies. Però també pot estar orgullosa d'haver tingut fills com el Josep Ramon Grau, gràcies als quals, tots plegats vivim una mica millor."

1 comentari:

trapezista ha dit...

Em va fer molta il·lusió trobar-hi "Un rostre que no és meu".