16/9/07

"Dersú Uzalà. Pel país de l'Ussuri"

En el darrer post abans de marxar de vacances, comentava que m'emportava per llegir el llibre de Vladímir Arséniev, Dersú Uzalà. Pel país de l'Ussuri, editat per Símbol Editors. L'Enric Faurà envià, posteriorment, un comentari al post tot dient que ja diria què m'havia semblat.
D'entrada, vull felicitar Simbol Editors per haver-se atrevit amb l'edició d'aquest llibre que en ser una obra amb paginació elevada ha d'haver estat un risc d'edició important. El llibre està traduït per Miquel Cabal. El treball realitzat per traductor és excel·lent i introdueix al llarg de les pàgines diverses notes que et serveixen per aclarir qüestions bàsicament de botànica i zoologia i fins i tot per puntualitzar l'autor.
El llibre consta de dues narracions: Dersú Uzalà i Pel país de l'Ussuri fetes per l'explorador rus Vladímir Arséniev a finals del segle XIX en les que detalla les exploracions que realitzà a la zona del riu Ussuri. En el seu viatge, Arséniev es troba amb Dersú, un caçador que viu sol a la taigà. Entre ambdós s'estableix una amistat profunda. L'experiència en el medi natural de Dersú, que fins i tot li serveix per salvar la vida de l'explorador en una impressionat borrufada, és un dels principals atractius de l'obra. Dersú es comunica amb un llenguatge lèxicament poc ric però que disposa d'un gran valor humà. Les converses entre Dersú i Vladímir són pel meu gust la part més interessant del llibre. Uzalà i Arséniev encaixen con dues peces d'un puzle, molt diferents però complementàries, i entre ambdós constitueixen un equip explorador de gran vàlua. Vladímir aporta la saviesa aconseguida pels estudis, per la lectura, per la ciència, i Dersú aporta tots els coneixements amb que l'ha doctorat la natura. Dersú sap llegir la informació de la taigà a partir de molts pocs indicis i gràcies a branquillons trencats, a petjades, a l'aire o a la posició dels núvols. El lector queda sorprès i admirat de les conclusions a què pot arribar Uzalà amb molt poca informació i com les seves previsions meteorològiques o les seves argumentacions extretes a partir de petjades de persones o d'animals acaben sempre confirmant-se. Això i la seva humanitat i naturalitat acaben convertint-lo en el principal conseller d'Arséniev qui sempre acabarà fent cas del seus consells. La lectura de les seqüències que narren els consells de Dersú, les seves converses amb Vladímir i les aventures que viuen ambdós a la taigà són molt agradables de llegir.
En el meu cas i pels pocs coneixements de botànica que tinc, on la lectura se m'ha fet més feixuga ha estat en els moments en què l'autor detalla les plantes i els arbres que es troba en les valls i en les muntanyes que exploren. La descripció és minuciosa, detallada i té el valor de ser un impressionant testimoni escrit de la situació de la natura a la regió de l'Ussuri a finals del segle XIX.
He trobat en falta en el llibre un plànol o esquema on s'indiquessin els punts de referència geogràfics més importants que s'hi citen. Malgrat que l'explicació que fa l'autor és acurada, haver disposat d'un esquema m'hagués ajudat a ubicar l'escenari de la narració.
Dersú Uzalà és un excel·lent volum per aquells a qui els agraden els llibres d'exploracions, de viatges, de la descoberta del món i de la natura, i és també una obra recomanable per al lector en general ja que en el llibre també hi trobarà relats de tendresa, d'amistat, de lluita per la vida, de misèries humanes, que també n'hi ha, com l'explotació que els colonitzadors xinesos sotmeten a la població nadiua, de respecte a la natura, de sinceritat...
Acabo amb un petit fragment on pot entendre's la destresa de Dersú per interpretar la natura:
"En aquell instant vaig veure que alguna cosa es bellugava entre els matolls. "L'ós", vaig pensar i vaig recular. Però llavors vaig sentir una veu d'home. Era Dersú. Me'n vaig alegrar terriblement i vaig córrer cap a ell. En veure'm, el gold s'assegué en un arbre tombat a terra i encengué la pipa. Vaig acostar-me-li i li vaig preguntar per què havia vingut. Dersú em va explicar que havia sentit els trets des del campament i que havia corregut a ajudar-me. Havia reconstruït, a partir de les marques, on havia disparat l'ós i com s'havia llençat contra mi. Després havia determinat el lloc de la meva caiguda. Més enllà les petjades li havien fet saber que l'ós m'havia perseguit,
etc. En resum, em va explicar tot el que m'havia passat."

2 comentaris:

enric faura ha dit...

Celebro que en conjunt t'hagi agradat. Efectivament algun passatge es fa un pel feixug, però el conjunt és magnífic.
Efectivament hi manca un croquis de situació. En fi, a cops tot no surt bé.

Dessmond ha dit...

En va sortir la pel·lícula, també llarga però preciosa.