"Blocs de ciència", un nou llibre que surt de la Catosfera

La Catosfera està esdevenint una nova font de treballs que acaben convertint-se en llibres. Publicacions URV acaba de publicar el llibre Blocs de ciència, de Daniel Closa. L'autor, que és doctor en biologia i investigador del CSIC i que a més ha publicat tres novel·les, Tots som parents (novel·la que va guanyar el Premi de Novel·la Científica el 1994), Setembre de passió i El secret de l'Almogàver, defensa, segons va comentar en la presentació que es va fer fa uns dies a la Biblioteca Municipal de Roquetes, que cal "desmitificar la ciència" i que els científics a més d'investigar s'han de dedicar a la divulgació. En el fons, segons Closa, un científic "és tal com diu la frase un tafaner amb mètode". En el llibre Blocs de ciència hi recull una selecció d'escrits del seu bloc Centpeus, un bloc molt recomanable que et permet conèixer moltes curiositats científiques. Per això, a la contraportada de l'obra hi llegim: "En aquest llibre hi trobarem interpretacions científiques, curioses, sorprenents o divertides a molts fets que ens envolten i als quals sovint no parem atenció."

Aquesta setmana, Vilaweb ha publicat una ressenya del llibre. Hi llegim el següent:

"El llibre és un recull d'articles sobre aspectes molt variats de la ciència: com s'escampa el virus Èbola; com embrutar-se pot ser bo per a la salut dels més petits; quan devia sorgir la vida a la Terra... També viatja a través del temps i critica les noves teories creacionistes. El llenguatge emprat és simple i amè, pensat per a fer la matèria ben assequible."

Hi ha força blocs que es van fer ressò de la presentació del llibre. Només cal fer una recerca a la xarxa per comprovar-ho. Destaco però el que es diu al bloc El basar de les espècies, ja que el seu autor, que treballa a la Universitat Rovira i Virgili, ha tingut molt a veure en la publicació de l'obra:

"...En el llibre, senzillament, havia posat en pràctica i compartit esta curiositat amb tots nosaltres, sempre amb la idea de què el llenguatge havia de ser planer i que el que escrivia ho havia d’entendre, si calia, la seua mare.
El resultat crec que no només el pot llegir la seua mare (per allò de l’amor filial), sinó tots aquells que ens sentim atrets per la ciència d’una manera o altra i que també tenim curiositat per entendre algunes de les coses que conformen el nostre món (però que no tenim perquè comprendre les enravessades paraules dels científics)."