El dilluns em deixen sobre la taula una de les novetats que hem de distribuir aquest mes de març. Li faig un cop d'ull i constato amb satisfacció que el llibre ha quedat ben imprès i que la coberta fa goig. Al cap d'una mitja hora, la responsable comercial ens comenta que ens fixem on està posat l'accent en la principal paraula de la coberta que té un cos de lletra grandiós. Ràpidament ens posem les mans al cap: l'accent està equivocat de lloc i ningú se n'havia adonat abans. El llibre no es pot distribuir d'aquesta manera i caldrà buscar la solució encara que això suposi repetir la impressió de tota l'edició. Mentre parlem amb l'impressor i trobem la fórmula per resoldre-ho tot desenquadernant el llibre i reimprimint la coberta de nou, analitzem el perquè no hem detectat l'error i repassem si s'ha seguit tot el procediment que tenim establert per tal d'evitar aquestes situacions.
L'error és humà i el dissenyador es va equivocar a l'hora de posar l'accent. Sempre hem comentat que millor no fer errors, evidentment, però que sobretot hem d'establir un sistema per a detectar-los perquè en qualsevol moment es poden produir. El disseny va ser aprovat pel director editorial, per un servidor i va ser corregit i revisat per una fil·lòloga. Es van fer correccions en el text de la sobrecoberta i de la biografia de l'autor però ningú va detectar l'error de grans dimensions en la principal paraula de la coberta. Es va enviar una prova de la coberta a l'autor per correu electrònic i aquest també en va donar el vistiplau. Fins a quatre persones diferents a més del dissenyador havien vist fins el moment la coberta. El llibre es va enviar a impremta i vam rebre la prova de la coberta. Tenim establert que tres persones diferents l'han de signar i l'han de revisar i que l'impressor no la pot entrar a màquines fins que no rebi la prova revisada i signada Ningú va detectar l'errada.
La imatge de la coberta va ser utilitzada pel departament de premsa i comercial per fer la fitxa del llibre i imprimir el catàleg que es mostra a les llibreries per rebre les comandes. Ningú va detectar la falta. El procediment que hem seguit és el que tenim establert per detectar errades com aquesta. S'ha seguit correctament. S'han revisar els detalls de la coberta, que l'ISBN i el codi de barres estigués bé, que el nom de l'autor fos correcte, que el número de la col·lecció que té fos el que li correspon, que el disseny s'adeqüés en tots els seus elements al model de la col·lecció, etc. Hem parat la màxima atenció en intentar trobar errades en la lletres petites i no ens hem fixat que la falta era en les lletres més grans. En fi, som humans i ens equivoquem i a vegades ens equivoquem tots a la vegada.
L'error és humà i el dissenyador es va equivocar a l'hora de posar l'accent. Sempre hem comentat que millor no fer errors, evidentment, però que sobretot hem d'establir un sistema per a detectar-los perquè en qualsevol moment es poden produir. El disseny va ser aprovat pel director editorial, per un servidor i va ser corregit i revisat per una fil·lòloga. Es van fer correccions en el text de la sobrecoberta i de la biografia de l'autor però ningú va detectar l'error de grans dimensions en la principal paraula de la coberta. Es va enviar una prova de la coberta a l'autor per correu electrònic i aquest també en va donar el vistiplau. Fins a quatre persones diferents a més del dissenyador havien vist fins el moment la coberta. El llibre es va enviar a impremta i vam rebre la prova de la coberta. Tenim establert que tres persones diferents l'han de signar i l'han de revisar i que l'impressor no la pot entrar a màquines fins que no rebi la prova revisada i signada Ningú va detectar l'errada.
La imatge de la coberta va ser utilitzada pel departament de premsa i comercial per fer la fitxa del llibre i imprimir el catàleg que es mostra a les llibreries per rebre les comandes. Ningú va detectar la falta. El procediment que hem seguit és el que tenim establert per detectar errades com aquesta. S'ha seguit correctament. S'han revisar els detalls de la coberta, que l'ISBN i el codi de barres estigués bé, que el nom de l'autor fos correcte, que el número de la col·lecció que té fos el que li correspon, que el disseny s'adeqüés en tots els seus elements al model de la col·lecció, etc. Hem parat la màxima atenció en intentar trobar errades en la lletres petites i no ens hem fixat que la falta era en les lletres més grans. En fi, som humans i ens equivoquem i a vegades ens equivoquem tots a la vegada.
Entrades
8 comentaris:
sembla impossible que puguin passar desapercebuts errors així, però t'entenc perfectament, passa, i , evidentment, a la paraula més gran. M'ha passat moltes vegades, ens ficem en els petits detalls i obviem els més grans. Fa molta ràbia, però, com tu dius, som humans. No sé per què, però alguns errors no es detecten fins que els tenim en paper imprès.
S'explica, en els cercles de lletraferits, que hi va haver un editor espanyol que va voler publicar un llibre sense cap errada. Conscient que això és tasca gairebé impossible, no hi va escatimar diners ni esforços i hi va esmerçar tots els recursos humans i materials que calguessin. diversos correctors, van rellegir les proves acuradament, fins que tot el seu equip, ja convençuts que l'objectiu s'havia assolit, van convènce'l per donar la tasca per conclosa.
No sense recança, però amb una enorme satisfacció i orgull, que prou es guardava d'expressar, hi va accedir.
Ja era gairebé tot apunt per al llançament, quan un altre col·lega, coneixedor de la magnífica tasca que havien dut a terme li digué que allò calia publicitar-ho, que, ben probablement, aquell fóra el primer llibre sense cap errada, i l'editor, ara sí, orgullós i ufà, decidí anunciar-ho en una faixa vermella, amb lletres ben grosses, envoltant la seva obra.
"Este libro -començava la faixa- no contiene ninguna rata".
I és cert, de rata no n'hi havia cap, però l'errata més grossa se'ls havia colat allà on més es veia.
Ver o no, és ben trobat, i va molt bé, aquesta història, per alleugerir la pressió de tants i tants professionals. Com sempre dic, per sort no som metges, i els nostres petits errors només fan mal als ulls.
És cert el que diu l'Oriol que és impossible fer un llibre sense errates. Els humans aprenem a reconèixer paraules fixant-nos només en unes quantes lletres, a vegades fins els errors més obvis poden saltar-se els controls més acurats, i això n'és un bon exemple.
És aquesta la qüestió, no llegim les paraules lletra a lletra sinó fotogràficament per paraules, per això se'ns passen errors obvis, i busquem els petits errors mentre se'ns escapen els més evidents.
Errare est humanum, perdó: errare humanum est. És veritat, el nostre cervell fa una passada panoràmica i, generalment, ja en tenim prou. Suposo que és una reminiscència de quan érem en llocs plens de lleons i no ens podíem entretenir en el color de les floretes de l'herba.
Caram, quin mal tràngol que deuríeu passar, oi? Sí, tens (teniu) raó: quan repassem un text acostumem a aturar-nos en el detall i de vegades passen per alt els errors més visibles. Si no hi haguessin errors, no hauríem après res de res, en aquesta nostra existència, oi? D'altra banda, la feinada que feu des de Cossetània us permet tenir algun ensurt d'aquests de tant en tant... però ara no us hi acostumeu, eh? :-)
Fisica o Quimica?
Publica un comentari a l'entrada