Tot remenant papers, em va sortir ahir al vespre, el programa de la 40a Trobada del SCIC (Secretariat de Corals Infantils de Catalunya) que es va celebrar el 13 de maig al Palau Sant Jordi i a la qual hi vaig assistir ja que una filla meva hi participava. Els organitzadors van ser valents i van proposar la cantata a Carles Santos qui musicà un text de Manuel de Barros i Albert Roig. El resultat va ser, pel meu gust, molt bo.3.000 nens digits per Carles Santos al Palau Sant Jordi! Extraordinari! Val a dir que la música del compositor de Vinaròs posà als infants en força dificultats. Tot i així, els joves cantaires van superar la difícil prova amb nota.
Quan llegia el text de la cantanta en el programa de mà, recordava que el poeta tortosí Albert Roig va participar en un recull de poemes que coordinà Núria Grau i que portava per títol Terres d'aigua. Poemari de les Terres de l'Ebre publicat per Cossetània el 2004. El llibre va resultar ser una mostra de la poesia actual de les comarques ebrenques.
Del programa de mà de la cantata he extret quatre ratlles escrites per Carles Santos i Albert Roig. Valen la pena.
"Volem que els infants siguen la veu de l'arbre i el seu riu. La mar és eterna i el Delta hi mor, hi mor i hi torna a morir cada dia. La música és eterna i la paraula dels hòmens hi mor i, com les onades, hi torna a morir cada dia. És lo Riu que, morint, canta."
Del programa de mà de la cantata he extret quatre ratlles escrites per Carles Santos i Albert Roig. Valen la pena.
"Volem que els infants siguen la veu de l'arbre i el seu riu. La mar és eterna i el Delta hi mor, hi mor i hi torna a morir cada dia. La música és eterna i la paraula dels hòmens hi mor i, com les onades, hi torna a morir cada dia. És lo Riu que, morint, canta."
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada