La història i els sentiments

Els llibres d'història ens aporten dades que ens ajuden a configurar peça a peça el puzle del passat fins a quedar un conjunt entenedor; però més enllà de les dades, el puzle no pot acabar de ser completat sense poder saber, sense poder esbrinar les situacions humanes que s'han viscut en cada moment històric, sense la narració del sentiments, dels drames o de les alegries que cada situació ha comportat a persones amb noms i cognoms. I al sentiment, a la cara humana de la història s'hi pot arribar mercès al testimoni oral (si encara si és a temps), als epistolaris, als llibres de memòries (L'exiliada, d'Artur Bladé en seria un excel·lent exemple entre molts altres), als diaris personals i, fins i tot, també mercès a la novel·la històrica, en el cas que el narrador després d'haver-se documentat correctament i de forma exhaustiva, procuri amb la informació recollida situar-se en la pell d'una persona del passat per reviure els sentiments i les emocions que aquesta pot haver viscut en cada moment. Fent-ho d'aquesta manera, com també el cinema ho aconsegueix en algunes ocasions, se'ns ajuda a imaginar-nos com deuen ser les peces del puzle que ens falta del nostre passat.

Josep Gironès en la seva novel·la La Cabana es posa en la pell d'una nena, mare i esposa de la Fatarella per poder explicar la història viscuda en aquest poble de la Terra Alta a començaments del segle XIX (amb el trist paper dels cacics i de l'església) fins arribar a la República i a la Guerra Civil quan el gener de 1937, 32 pagesos, petits propietaris, i molts d'ells propers a ERC i a la UGT són assassinats per elements de la FAI en negar-se aquests que les seves petites propietats, que havien aconseguit amb moltes hores de treball i amb estalvis aconseguits treballant de sòl a sòl com a mitgers dels grans propietaris, fossin col·lectivitzades. Per aconseguir l'objectiu d'expressar els sentiments, el drama humà que es va viure, Gironès compta amb material de primera mà ja que el seu avi fou un dels pagesos assassinats, però per poder escriure amb rigor i sense cap rancor la novel·la històrica sobre els Fets de la Fatarella ha hagut de documentar-se i parlar amb molta gent, donat que segons l'autor "de la Guerra Civil al poble no se'n parlava". Segons explica Gironès, el que va passar va commoure tant la població que la gent ho portà amb molt de dolor interior i preferí en el context històric de la dictadura de Franco, ni parlar-ne. L'autor aconsegueix amb el llibre el que es proposa que segons paraules d'ell mateix és "dignificar la memòria del pagesos assassinats i retre'ls homenatge".