Tot iniciant el camí cap a la normalitat

La setmana que demà dilluns comença suposarà l'inici del camí per trobar la normalitat tant desitjada després que ahir 9 d'octubre es complís un mes que ens anunciessin la crisi de l'Arc de Berà. In quin més!!! La data la tinc fixada al cervell i segurament mai l'oblidaré. A inicis d'aquesta setmana vam decidir canviar de logista, de manera que Arc Logi (l'empresa que feia la logística per Arc de Berà i que és la que a nosaltres ens deu les liquidacions pendents) no servirà a partir d'aquest mes els llibres de les editorials de Xarxa de Llibres. Els detalls de tot plegat ho anunciarem aquesta setmana en una nota de premsa de Xarxa de Llibres. Una vegada presa la decisió, després d'intenses negociacions, ens hem posat a treballar ràpidament per poder reiniciar el servei de novetats, primerament dels llibres que ja tenim impresos i que estava previst que arribessin a les llibreries el mes de setembre. D'aquesta manera, aquesta setmana arribaran a les llibreries aquests dos títols de Cossetània: La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, basat en la telenovel·la de TV3, i Bèsties i bestioles (Peixos de riu, amfibis, rèptils, insectes...), de Celdoni Fonoll, que per altra part es presenta dijous al vespre a la Casa del Llibre.

D'aquesta manera, fem el primer pas per retrobar la normalitat i poc a poc aniran arribant a les llibreries les novetats pendents. Per restablir tot el servei, especialment el de reposicions, queda encara moltíssima feina per fer, ja que hem de traslladar milers de llibres que tenim al magatzem d'Arc Logi cap el nou operador i fins que no hi hagi exemplars de tots els títols vius no es podrà restablir al 100% les reposicions. A mesura, que arribin al nou logista se serviran els llibres que estiguin pendents per arribar a les llibreries. Per tant, demanem disculpes als llibreters i els lectors perquè hi haurà títols que no es podran servir immediatament. En cap cas seran però les novetats. Esperem això sí que de cara la campanya de Nadal tot plegat estigui resolt. Ens queda per resoldre la fórmula com es distribuiran els llibres de Lectio per l'Estat espanyol. En les properes setmanes prendrem les oportunes decisions, però hem de prioritzar la feina a fer i ara el més important era restablir les novetats al mercat català.
I mentre resolem això, hem de pensar amb el futur i amb els nous projectes. Per això hem estat tres dies a la Fira de Frankfurt per intentar vendre algun dels nostres títols a altres mercats per la qual cosa hem fet diverses gestions i per estudiar nous títols o col·leccions que vagin en la línia de l'editorial. Hem fet bona feina els tres dies que hi hem estat. Ara caldrà seguir-ho tot. A Frankfurt hi he vist menys ambient que en anys anteriors. L'estand de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana ocupava menys espai i hi havia algun segell de menys. Es va fer una recepció per als editors catalans a l'estand de l'Institut Ramon Llull, cosa que l'any passat es va trobar a faltar i, en aquest sentit, es va anunciar de cara l'any vinent que el Llull i els editors catalans compartirem espai d'alguna manera o altra. Les bases per fer-ho estan posades.
Aquesta setmana ho comentava amb l'equip comercial de Xarxa de Llibres: ens queda molt feina per fer, és cert, però hem començat a prendre decisions que encarrilen el futur. Comentàvem que és molt millor la tensió pel volum de feina que cal fer que la tensió per la incertesa. El camí està traçat, el futur ens espera; cal recórre'l doncs en passos ferms, amb decisió i amb la grata companyia dels editors de Xarxa de Llibres. El camí a recórrer és dur però amb bona companyia es fa més planer.

L'eficiència de la distribució de llibres

Una situació de catarsi et fa replantejar la manera de fer les coses per poder analitzar els errors propis o del sistema. He parlat en altres posts sobre la distribució de llibres i els sistemes moderns de fer-ho que separen la logística de la comercialització. Ara, aquests dies, tot plegat em va donant voltes pel cap per poder entendre les situacions que pateix una gran part de l'edició en català.
La distribució tradicional agrupa tots els processos en una mateixa empresa: comercialització, logística i administració (facturació i cobrament). En un procés modern aquests tres processos es podrien segmentar en empreses diferents i és necessari que la comercialització i la logística s'analitzin de forma segregada, ja que si no és fa així per aconseguir la màxima eficiència en aquestes dues tasques es produiran decisions contradictòries. Perquè una logística sigui eficaç li cal molt de volum, li calen un bon gruix de segells editorials per aprofitar i optimitzar al màxim els processos d'empaquetar i de ports i fins i tot d'administració, però si és la mateixa empresa la que fa la comercialització aquest gran nombre d'editorials li traurà eficiència, ja que és impossible fer un tractament personalitzat, adequat i acurat d'un nombre de novetats inassumible per un equip comercial. Dit d'una altra manera, és impossible que agent comercial pugui explicar adequadament les excel·lències de 30, 40 o 50 novetats per setmana, i si se'n sortís, seria molt improbable que el llibreter les pogués assimilar. Per tant una comercial eficaç serà aquella que té el suficient gruix per tenir un equip de persones que li permeti arribar presencialment o utilitzant les virtuts de les noves tecnologies al nombre de punts de venda adequat i que a la vegada tingui un nombre de novetats que no sigui excessiu i que li possibiliti poder defensar amb arguments les bondats dels llibres que comercialitza. Per tant, una distribuïdora amb la comercialització o la logística agrupada si té moltes editorials serà eficient en la logística però no ho serà amb la comercialització, i si té poc volum editorial es produirà una situació a l'inrevés. Cal doncs disgregar les dues tasques.
És amb aquests objectius que Angle, Bromera i Cossetània vam crear Xarxa de Llibres, la comercial que des de l'1 de gent representa aquests segells. Ara, després de la crisi d'Arc de Berà, Xarxa incorporarà nous segells: Viena, Base, Símbol i Albertí. Amb aquestes noves editorial es podrà incrementar l'equip comercial i arribar a més punts o a més periodicitat. A més, el nombre de novetats i catàlegs no és excessiu perquè es pugui fer una bona feina. Tot plegat, permetrà ser en aquest sentir més eficaç perquè l'equilibri entre volum editorial i nombre de novetats i catàlegs ha millorat. Xarxa de Llibres comercialment s'ha enfortit i això anirà en benefici de tots els segells que representa. A més s'enriquirà de les idees que poden aportar els nous segells a la comercialització. Es tracta que entre tots definim les polítiques comercials adequades per les necessitats i particularitats dels diferents segells. En el nou model de la distribució de llibres és necessari cada cop més la implicació dels editors en les estratègies comercials. Fer-ho així i treballant colze a colze amb l'equip comercial es poden aconseguir millores importants. Des de Cossetània el pas que es va fer l'1 de gener amb la segregació de les tasques comercials de les logístiques el valorem altament positiu, malgrat que ens trobem en un any en què la venda a les llibreries costa i que ens vam trobar en un canvi de magatzem del logísta durant els primers mesos de l'any que va produir força desajustos. A mesura que passen els dies anem prenent decisions sobre tots els temes a resoldre arrel de la crisi de l'Arc. De moment, la incorporació de nous segells a Xarxa de Llibres i les idees que els seus editors hi poden aportar és un element positiu. Queden altres qüestions per resoldre. En seguirem parlant.

Amb neguit per retornar a la normalitat

Atrafegats en resoldre els problemes que ens ocasiona el tancament d'Arc de Berà, fa uns dies un dels editors afectats em dia: "vaig de bòlit però el que no faig ara és la feina d'editor". De raó no n'hi faltava, els dies són intensos i les jornades llargues i sovint per tot plegat fem de tot menys la feina que ens agrada: fer d'editors. Ara, més aviat fem de bombers apagant focs i un ja té neguit per poder retornar a la normalitat.

Les gestions avancen. Sabem que el Departament de Cultura ha treballat en diverses direccions per intentar trobar una solució financera per tal que els editors poguem tenir la liquidesa que ens manca en no fer front l'Arc de Berà els pagaments de setembre.
L'altra qüestió, la de retornar a la normalitat el servei a les llibreries (novetats, reposicions, etc.) és a hores d'ara el que em preocupa més. Hi ha diversos llibres que estan impresos a punt de portar a comercialitzar, alguns d'importants, com el de la sèrie de TV3 La Riera, i veure'ls aturats em treu de polleguera. Si la crisi financera de l'Arc de Berà hagués aparegut en l'anterior pagament, el del juliol, enlloc del d'ara, haguéssim perdut l'estiu, certament, però hauríem pogut afrontar la campanya de tardor amb plenes garanties. Per resoldre-ho, s'ha avançat molt i estic convençut que la setmana vinent tindrem resolta la solució definitiva i podrem reeleborar el calendari de novetats. Ens cal una mica més de paciència per acabar-ho de resoldre. De totes maneres, hem hagut de retocar el nostre calendari editorial. Hem hagut de reduir el nombre de novetats per adaptar-lo a les nostres disponibilitats econòmiques i hem retardat alguns dels llibres. Això segur que no agradarà els autors afectats, però estem segurs que entendran les mesures que hem pres, que no són desitjades per nosaltres ni produïdes a causa de la nostra gestió sinó obligades per circumstàncies que ens han vingut alienes.
De la crisi de l'Arc de Berà hem preocupa particularment la situació que poden viure moltes editorials petites que no tenen una estructura empresarial que en moments com aquests facilita en millor mesura resoldre els problemes. En el teixit editorial català és important la tasca que fan els segells grans però també l'aportació dels petits projectes editorials. Poder resoldre la seva necessitat de liquidesa i la comercialització futura dels seus llibres els és a hores d'ara en molts casos vital.
I tot plegat arriba amb el Liber a les portes i la Fira de Frankfurt al caure. Aquesta setmana a Barcelona es portarà a terme el Liber. No hi podrem destinar la concentració que hi prevèiem ja que en les darreres setmanes no hi hem pogut pensar gaire. L'any passat vam concretar un distribuïdor pel mercat en castellà dels EEUU dels llibres de Lectio i ara ja tenim les primeres comandes. Però hi ha tot un món per dedicar-hi esforços que podrien donar fruits i el Liber és una bona plataforma. Hi anirem un parell de dies amb la intenció d'intentar ampliar el mercat pels llibres que tenim editats en castellà per Lectio.
I el cap de setmana vinent, la Fira del Llibre de Muntanya, que enguany se celebra a Tavertet i per la que hem organitzat diverses presentacions. La tardor és sempre intensa en fires i en feines i enguany s'hi ha afegit un problema extra. La feina no em fa por el que em fa por i em neguiteja és la incertesa, els problemes no resolts, encara.

Crònica d'una crisi

Amb tota seguretat aquesta setmana, o millor dit, des de dijous dia 9 de setembre quan se'ns anuncià el tancament d'Arc de Berà, ha estat la més intensa de totes les viscudes a Cossetània. Després que ens anunciessin la sotragada vam haver d'assumir el problema en hores perquè calia respondre ràpidament a la pregunta: I ara que?
La creació de Xarxa de Llibres, la comercial que des de l'1 de gener comercialitza els segells Angle, Bromera i Cossetània ha estat una autèntica xarxa que ens ha permès no caure en el buit i que ens permet encarar el futur amb garanties. D'altra manera, la situació fora més complicada. L'intens i exhaust treball que s'ha fet i en la que hi han participat també altres editors de forma incansable, com els editors de Viena Edicions, s'ha dirigit en dues direccions: intentar donar liquidesa a les empreses afectades quan abans millor i poder tornar a la normalitat de distribució dels nostres llibres de manera immediata.
Per resoldre la primera situació, aviat es va dibuixar una possible solució: donat que els accionistes d'Arc de Berà estaven disposats a respondre amb patrimoni els deutes amb els editors, s'ha treballat en buscar una fórmula financera sota el paraigua de l'administració (la Generalitat) que permeti reduir el temps de cobrament de les editorials. Els contactes han estat múltiples i van culminar ahir divendres en una reunió amb el Secretari de Cultura de la Generalitat, Eduard Voltes, i amb el director de l'ICIC, Anton Lladó. Se'ns va dir que la crisi d'Arc de Berà els preocupa i que es posaven a treballar de forma immediata per buscar una solució financera. Aquest punt és important ja que els editors no demanem cap tipus de subvenció sinó poder trobar una fórmula per avançar els diners que els accionistes d'Arc de Berà obtindrien en la venda d'un patrimoni immobiliari que han destinat per cobrir els deutes amb els editors. Estàvem convençuts que el Departament de Cultura seria sensible a aquesta qüestió i la seva resposta obre una porta a l'esperança de resoldre la liquiditat de les empreses en un temps raonable. Ara, de la seva mà ha de ser més senzill poder trobar la millor solució.
En el segon tema, en com resoldre el funcionament normal de la comercialització a partir de l'1 d'octubre, hi hem treballat també molt intensament. S'han fet molts contactes i reunions per trobar la millor fórmula que permeti tenir garantit el cobrament dels llibres que es comercialitzaran a partir de l'1 d'octubre. Tot plegat s'ha de fer molt, molt ràpid i amb encert. Estem segurs que l'esquema que s'ha dibuixat és correcte, però encara queda molta feina per fer. La propera setmana serà segurament tant intensa com la que ara acabem. Al final, estic convençut que s'aconseguirà un mètode de distribució molt més actual i modern. La llàstima que tot plegat ho haurem hagut de fer a correcuita i amb molta tensió.
Per altra part, hem hagut de treballar també durament per resoldre els problemes més immediats que el tancament d'Arc creaven a Cossetània. Tot plegat va per bon camí i en aquest sentit és d'agraïr l'excel·lent predisposició que hem trobat en primer lloc en tot l'equip de persones que treballen i que col·laboren amb l'editorial, també amb els socis de l'empresa, i també amb tots els nostres proveïdors, impremtes, papereres, empreses de fotomecànica, etc. que han entès perfectament la situació en què ens trobem i ens han ofert la seva ajuda. Finalment, hem rebut e-mails, sms, trucades i molts ànims d'autors de l'editorial que s'han interessat pel problema i que sovint no els hem pogut atendre personalment com calia i també hem rebut moltes mostres de suport d'amics i persones que aprecien Cossetània. A tots, els voldríem agrair el seu càlid suport. Tot plegat ens fa treballar i gastar totes les energies possibles en fer totes les gestions que cal fer amb el convenciment que no estem sols. Com deia en l'anterior post, la situació no és ni fàcil ni agradable, però estem en camí de resoldre-la i segur que ens en sortirem i que podrem encarar un futur amb millor perspectives. Tinc clar que a la nova situació hi arribarem gràcies al treball i al caliu de moltes, de moltes persones. A tots, moltes, moltes gràcies.

Ho superarem i serem més forts

Tenia previst dedicar els dos posts de la setmana passada, el de dijous i de divendres, a la Setmana del Llibre en Català. Fins i tot el de dijous ja el tenia escrit, però els esdevenimens que es van precipitar dijous de la setmana passada quan se'ns comunicà el tancament d'Arc de Berà, cosa que arrossegava també els pagaments pendents que ArcLogi té amb nosaltres, m'ha obligat a destinar tot el temps que tinc i més a trobar solucions per resoldre la crisi que se'ns presenta. De fet, escric aquest post aprofitant una nova nit d'insomni i també després que vegi que la notícia ha transcendit a la premsa.
El tancament d'Arc és de moment un cop dur per a moltes editorials que publiquem en català. Pel que sembla el cobrament del deute pendent està garantit, però ens cal buscar la fórmula perquè pugui ser cobrat el més ràpid possible. De moment, crea en general un problema de liquidesa a una part prou important del sector editorial en català.
Des de Cossetània no hem parat de treballar dijous, divendres, dissabte, diumenge i tota aquesta setmana colze a colze amb els editors de Xarxa de Llibres (Angle, Bromera i Cossetània) i amb d'altres per poder reduir l'impacte del tancament d'Arc i per poder retornar la normalitat (novetat de llibres, distribució, etc.) al sector el més ràpid possible. S'ha fet des de dijous molta feina i s'ha traçat la ruta a seguir. Particularment, puc assegurar que el futur de Cossetània està completament assegurat tot i que en aquests moments tenim algunes dificultats que sens dubte superarem. Ens queda molta feia per fer i pocs dies per fer-la. Treballem a contrarellotge, però amb el convenciment que ho superarem i que quan sortim de la crisi, serem més forts. A qui, de moment, tot plegat també repercutirà serà al blog De tard en tard, ja que disposaré de menys temps del poc que ja tenia per anar-lo actualitzant. De totes maneres, intentaré que enlloc de fer dos post a la setmana, durant una temporada, escriure'n només un.

Llegir per estimar

Durant molts anys, els vallencs per poder veure cinema hem hagut de desplaçar-nos a Tarragona o Reus. Des de fa uns tres anys JCA Cinemes Valls va obrir un espai amb diverses sales on ara hi ha una programació estable i diària. Tot i que a vegades un no troba la pel·lícula que desitjaria veure, enguany he pogut gaudir de dues pel·lícules, franceses les dues per cert, on el poder de lectura hi té un pes específic de primer ordre, de fet han estat les dues projeccions que més m'han agradat.

A la primavera, El erizo, dirigida per Mona Achache, i basada en la novel·la de Muriel Barbery La elegancia del erizo, em va entusiasmar (hi vaig anar dues vegades). El plaer de lectura i el seu valor és el tresor secret que una portera amb un caràcter solitari i estrany té guardat en el seu interior i al que tan sols hi podran accedir una nena d'onze anys i un japonès que es trasllada a viure a l'edifici de la portera. A partir de frases extretes de lectures, la protagonista i el japonès començaran una relació d'estimació. A partir de la paraula escrita s'inicia una història d'amor entre dues persones que s'atrauen en primer lloc per la mútua sensibilitat del plaer per la lectura.

Un amor d'un altre tipus, més similar a l'estima mare-fill o fill-mare és el que troben a Mis tardes con Margaritte, els dos protagonistes de la pel·lícula, un home de cinquanta anys gairebé analfabet i una àvia de més de noranta anys amb una gran cultura. A partir de la lectura en veu alta de l'àvia, l'home interpretat excel·lentment per Gérard Depardieu, entra poc a poc en un món fins al moment desconegut per ell, el de la literatura. Entre els dos s'iniciarà una relació entranyable. La literatura farà descobrir a l'home noves paraules, noves expressions. Per la seva part, l'àvia gaudirà, quan no hi pugui veure, del plaer de la literatura no com a lectora sinó com a oient, gràcies a haver ensenyat a l'home a saber apreciar la lectura de llibres.

Dues excel·lents pel·lícules que permeten entendre el poder de les lletres, de les paraules, de les frases, de la lectura i de la sensibilitat per gaudir de l'art de llegir. Llàstima que en ambdós casos no les vaig poder escoltar amb la meva llengua, en català.

Fira de l'edició independent

A mitjan d'agost mentre estava de vacances rebo un e-mail en què m'indiquen que a Besalú es vol organitzar una fira de l'edició independent que porta per nom Liberisliber. En principi la idea em sembla interessant. Està prevista pels dies 9 i 10 d'octubre. Podeu trobar informació aquí. Els faig notar en aquell moment que les dates que han escollit coincideixen en la setmana de la Fira de Frankfurt i que això pot ser un problema pels editors i més encara pels independents, que no tenim una estructura personal gran i que sovint les mateixes persones hem d'estar en molts indrets. En quinze dies s'acumulen moltes fires. Del 29 de setembre a l'1 d'octubre el Liber. Del 2 al 3 d'octubre la Fira del Llibre de Muntanya, que enguany es porta a terme a Tavertet. La Fira de Frankfurt la setmana següent. Hi estarem del dimecres dia 6 al divendres dia 8 i, ara, pel 9 i 10 d'octubre Liberisliber. Em semblen massa coses en pocs dies. Està clar que unes altres dates serien molt millor per als editors, que al cap i a fi som els qui hem d'estar als estands. En fi, ja veurem què fem.