3/10/10

L'eficiència de la distribució de llibres

Una situació de catarsi et fa replantejar la manera de fer les coses per poder analitzar els errors propis o del sistema. He parlat en altres posts sobre la distribució de llibres i els sistemes moderns de fer-ho que separen la logística de la comercialització. Ara, aquests dies, tot plegat em va donant voltes pel cap per poder entendre les situacions que pateix una gran part de l'edició en català.
La distribució tradicional agrupa tots els processos en una mateixa empresa: comercialització, logística i administració (facturació i cobrament). En un procés modern aquests tres processos es podrien segmentar en empreses diferents i és necessari que la comercialització i la logística s'analitzin de forma segregada, ja que si no és fa així per aconseguir la màxima eficiència en aquestes dues tasques es produiran decisions contradictòries. Perquè una logística sigui eficaç li cal molt de volum, li calen un bon gruix de segells editorials per aprofitar i optimitzar al màxim els processos d'empaquetar i de ports i fins i tot d'administració, però si és la mateixa empresa la que fa la comercialització aquest gran nombre d'editorials li traurà eficiència, ja que és impossible fer un tractament personalitzat, adequat i acurat d'un nombre de novetats inassumible per un equip comercial. Dit d'una altra manera, és impossible que agent comercial pugui explicar adequadament les excel·lències de 30, 40 o 50 novetats per setmana, i si se'n sortís, seria molt improbable que el llibreter les pogués assimilar. Per tant una comercial eficaç serà aquella que té el suficient gruix per tenir un equip de persones que li permeti arribar presencialment o utilitzant les virtuts de les noves tecnologies al nombre de punts de venda adequat i que a la vegada tingui un nombre de novetats que no sigui excessiu i que li possibiliti poder defensar amb arguments les bondats dels llibres que comercialitza. Per tant, una distribuïdora amb la comercialització o la logística agrupada si té moltes editorials serà eficient en la logística però no ho serà amb la comercialització, i si té poc volum editorial es produirà una situació a l'inrevés. Cal doncs disgregar les dues tasques.
És amb aquests objectius que Angle, Bromera i Cossetània vam crear Xarxa de Llibres, la comercial que des de l'1 de gent representa aquests segells. Ara, després de la crisi d'Arc de Berà, Xarxa incorporarà nous segells: Viena, Base, Símbol i Albertí. Amb aquestes noves editorial es podrà incrementar l'equip comercial i arribar a més punts o a més periodicitat. A més, el nombre de novetats i catàlegs no és excessiu perquè es pugui fer una bona feina. Tot plegat, permetrà ser en aquest sentir més eficaç perquè l'equilibri entre volum editorial i nombre de novetats i catàlegs ha millorat. Xarxa de Llibres comercialment s'ha enfortit i això anirà en benefici de tots els segells que representa. A més s'enriquirà de les idees que poden aportar els nous segells a la comercialització. Es tracta que entre tots definim les polítiques comercials adequades per les necessitats i particularitats dels diferents segells. En el nou model de la distribució de llibres és necessari cada cop més la implicació dels editors en les estratègies comercials. Fer-ho així i treballant colze a colze amb l'equip comercial es poden aconseguir millores importants. Des de Cossetània el pas que es va fer l'1 de gener amb la segregació de les tasques comercials de les logístiques el valorem altament positiu, malgrat que ens trobem en un any en què la venda a les llibreries costa i que ens vam trobar en un canvi de magatzem del logísta durant els primers mesos de l'any que va produir força desajustos. A mesura que passen els dies anem prenent decisions sobre tots els temes a resoldre arrel de la crisi de l'Arc. De moment, la incorporació de nous segells a Xarxa de Llibres i les idees que els seus editors hi poden aportar és un element positiu. Queden altres qüestions per resoldre. En seguirem parlant.

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

noves fórmules per als nous temps

Anònim ha dit...

No sé si aprota res (és un estudi d'àmbit estatal) però potser no el coneixes, Jordi.

Salutacions, bona feina i ànims

http://www.mcu.es/libro/docs/MC/CD/Inmark_septiembre_08.pdf

Santi B. ha dit...

hola amic.... acabo d'inciar una aventura editorial.. molt, molt petita.... i m'esti adonant d'una cosa... s'ha d'anar per feina.... i no perdre el temps.... jo, personalment, he fet de distribuidor...... poeta, editor i promotor...... i l'aventura està servida..... el sector del llibre és tradicinalista..... estructuralment.... hi ha masses intermediaris..... i crec que l'escriptor... s'hauria d'implicar més amb el llibre..... i l'editor també..... també veig que falten llibreries a ciutats importants..... falten lectors!!!!!!

santi borrell

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb el comunicant anterior. La indústria editorial és massa mastodòntica.
El meu suggeriment, Jordi, és que pensis com pensaria algú que arribés de sobte a un món del segle XXI i no sabés res d'editorials, un món a on no existís cap estructura editorial, però a on hi hagués un munt de persones disposades a escriure històries i un munt persones que desitgessin llegir-les. Amb la tecnologia actual, amb tal com és el món ara (no com era al segle XX, ni molt menys al XIX, èpoques en què es va crear l'estructura editorial tal com la coneixem, que ha quedat del tot obsoleta) vols dir que es crearia la indústria avui en dia tal com és ara?
Per què tanta inèrcia a continuar el mateix model?
Hi ha projectes com Ed.Setzevents o d'altres similars que impliquen l'autor en tot el procés, tal com apunta en Santi Borrell. Pregunta a algun autor si de bon grat un dissabte al matí agafaria el cotxe i un llistat d'adreces de llibreries i si no estaria encantat de distribuir el seu propi llibre. Et sorprendria saber com els autors adoren la seva obra com si es tractés del seu propi fill. Pregunta els lectors si no estarien disposats a encarregar els llibres a la llibreria i que aquests fossin imprimits sota demanda sempre, no com ara, amb aquestes tirades mínimes de 3000 o 4000 llibres, xifres exorbitants de paper que va cap aquí, va cap allà, que torna, retorna i acaba fet pasta de paper. Amb la impressió sota demanda hi hauria un món amb no devolucions, no estocs, només un lector que desitja llegir un llibre (del qual ha vist el tràiler a Youtube, per exemple, del qual ha sentit parlar meravelles en el Facebook, en el Twitter, a la ràdio…) i a qui no importa gens ni mica esperar una setmana a què li arribi el llibre.
No ho sé. Repensar-ho tot plegat de cap i de nou.
Petons.

gertri ha dit...

Sóc llibretera i fa 3 estius que estic intentant buidar un magatzem que he anat fent d'autors que portaven els seus llibres i després mai més s'han acostat ni per veure com anava, ni tan sols per cobrar.
Dificilment si no ets llibreter, te'n pots fer a la idea de la quantitat de gent que passa per deixar el seu llibre en dipòsit i se n'oblida. aquests llibres no es poden llençar perquè no són nostres i a poc a poc van ocupant un lloc cada cop més gran i, a sobre, no es venen. Quan truco per pagar si n'he vengut algun i tornar els altres, tot són excuses: queda-te'l un any més.. llibres que no s'han venut des dels anys 70 i 80!!!!! Això per no parlar quan el llibre és dels familiars perquè l'autor ha traspassat... llavors ja sembla una brosa dolenta.
Al final proposo portar-lo a biblioteques i presons, hospitals i tots hi estan d'acord... si ho faig jo, és clar.
Per la meva experiència, l'autor que no va a través d'editorial publica amb molta il.lusió però es desencanta aviat i se n'oblida del llibre. L'editorial sap triar el que té possibilitats de venta o no i els autors haurien de confiar-hi més. Si no ho volen publicar... potser no és prou bo llavors, per què perdre i fer perdre temps i diners?
Ara ja agafo molts pocs llibres d'autors sense una editorial al darrera, sols d'aquells que veig que realment es comprometen a recollir el llibre si en uns mesos no s'ha venut.
I si algú vol veure el magatzem al.lucinarà i entendrà de què parlo.