L'eficiència de la distribució de llibres

Una situació de catarsi et fa replantejar la manera de fer les coses per poder analitzar els errors propis o del sistema. He parlat en altres posts sobre la distribució de llibres i els sistemes moderns de fer-ho que separen la logística de la comercialització. Ara, aquests dies, tot plegat em va donant voltes pel cap per poder entendre les situacions que pateix una gran part de l'edició en català.
La distribució tradicional agrupa tots els processos en una mateixa empresa: comercialització, logística i administració (facturació i cobrament). En un procés modern aquests tres processos es podrien segmentar en empreses diferents i és necessari que la comercialització i la logística s'analitzin de forma segregada, ja que si no és fa així per aconseguir la màxima eficiència en aquestes dues tasques es produiran decisions contradictòries. Perquè una logística sigui eficaç li cal molt de volum, li calen un bon gruix de segells editorials per aprofitar i optimitzar al màxim els processos d'empaquetar i de ports i fins i tot d'administració, però si és la mateixa empresa la que fa la comercialització aquest gran nombre d'editorials li traurà eficiència, ja que és impossible fer un tractament personalitzat, adequat i acurat d'un nombre de novetats inassumible per un equip comercial. Dit d'una altra manera, és impossible que agent comercial pugui explicar adequadament les excel·lències de 30, 40 o 50 novetats per setmana, i si se'n sortís, seria molt improbable que el llibreter les pogués assimilar. Per tant una comercial eficaç serà aquella que té el suficient gruix per tenir un equip de persones que li permeti arribar presencialment o utilitzant les virtuts de les noves tecnologies al nombre de punts de venda adequat i que a la vegada tingui un nombre de novetats que no sigui excessiu i que li possibiliti poder defensar amb arguments les bondats dels llibres que comercialitza. Per tant, una distribuïdora amb la comercialització o la logística agrupada si té moltes editorials serà eficient en la logística però no ho serà amb la comercialització, i si té poc volum editorial es produirà una situació a l'inrevés. Cal doncs disgregar les dues tasques.
És amb aquests objectius que Angle, Bromera i Cossetània vam crear Xarxa de Llibres, la comercial que des de l'1 de gent representa aquests segells. Ara, després de la crisi d'Arc de Berà, Xarxa incorporarà nous segells: Viena, Base, Símbol i Albertí. Amb aquestes noves editorial es podrà incrementar l'equip comercial i arribar a més punts o a més periodicitat. A més, el nombre de novetats i catàlegs no és excessiu perquè es pugui fer una bona feina. Tot plegat, permetrà ser en aquest sentir més eficaç perquè l'equilibri entre volum editorial i nombre de novetats i catàlegs ha millorat. Xarxa de Llibres comercialment s'ha enfortit i això anirà en benefici de tots els segells que representa. A més s'enriquirà de les idees que poden aportar els nous segells a la comercialització. Es tracta que entre tots definim les polítiques comercials adequades per les necessitats i particularitats dels diferents segells. En el nou model de la distribució de llibres és necessari cada cop més la implicació dels editors en les estratègies comercials. Fer-ho així i treballant colze a colze amb l'equip comercial es poden aconseguir millores importants. Des de Cossetània el pas que es va fer l'1 de gener amb la segregació de les tasques comercials de les logístiques el valorem altament positiu, malgrat que ens trobem en un any en què la venda a les llibreries costa i que ens vam trobar en un canvi de magatzem del logísta durant els primers mesos de l'any que va produir força desajustos. A mesura que passen els dies anem prenent decisions sobre tots els temes a resoldre arrel de la crisi de l'Arc. De moment, la incorporació de nous segells a Xarxa de Llibres i les idees que els seus editors hi poden aportar és un element positiu. Queden altres qüestions per resoldre. En seguirem parlant.