27/3/11

D'intensa activitat promocional

S'acosta Sant Jordi i l'activitat promocional a Cossetània està en el seu punt més àlgid. Des de dilluns s'ensobren i es porten a Correus els catàlegs de Cossetània i Lectio amb les novetats per aquest Sant Jordi. Les més de 6.000 persones que tenim en el mailing de l'editorial rebran d'aquí uns dies aquesta publicació perquè puguin veure les nostres propostes per al proper Dia del Llibre.
A inicis de setmana enviem per e-mail a totes les adreces que tenim al nostre mailing electrònic un missatge amb totes les presentacions de la setmana. Impressiona: onze presentacions. Me'n toquen tres en una setmana en què entre presentacions i compromisos de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana he hagut d'anar quatre dies a Barcelona. De les presentacions hem queda la il·lusió d'un autor, Andreu Gabriel, en veure com la seva primera obra El poble dels homes tristos és editada; l'encertada definició que el poeta Joan Guasch en va fer de Celdoni Fonoll, "poesicultor", i l'entusiasme de Darío Porras en la presentació de l'Abarçadari, qui va dir literalment que ell havia nascut "gràcies al Barça". El perquè, al pròleg del llibre ho explica.
Miro l'agenda de la setmana vinent i veig que està atapeïda com la que finalitzem. En tinc assignades quatre, entre elles la presentació a la llibreria Bertrand de Les millors postres de l'Àvia Remei, la darrera publicació de Remei Ribas que en un llibre vistós i il·lustrat ens ofereix les seves millors propostes per acabar els àpats. I com a presentació original la que Jesús Maria Tibau ha preparat per al seu nou llibre I un cop de vent els despentina. Dilluns dia 28, a les 20 h. realitzarà una presentació virtual al seu blog.
I mentre, hem acabat de resoldre aquesta setmana el sistema de distribució dels nostres llibres per a l'Estat espanyol que després del tancament d'Arc de Berà no havia quedat acabat de definir. En parlaré més detalladament en un proper post. En tot cas, el que estava clar és que la forma de treballar que hem fet fins ara amb la distribució de Lectio, que era la que ens va oferir Arc de Berà, amb una xarxa de subdistibuïdors per a les difrents zones de l'Estat espanyol ha resultat del tot ineficient. Esperem que en l'opció escollida que hem de posar a la pràctica abans de l'estiu, els llibres de Lectio, la majoria dels quals tenim editats també en català i que tenen una bona sortida pel mercat de Catalunya, siguin distribuïts de forma adequada per les llibreries de l'Estat espanyol.

20/3/11

Després de vuit mesos

La setmana passada, després de vuit mesos sense poder comptar cada mes amb els ingressos per la venda de llibres a les llibreries, hem tornar a fer la roda i hem cobrat el primer pagament que ens corresponia per la venda dels llibres a les llibreries després de la nova situació creada per la crisi d'Arc de Berà. El juliol de 2010 vam cobrar d'ArcLogi, empresa del grup Arc de Berà, que realitzava en aquell moment per a Xarxa de Llibres la logística editorial (tramesa de llibres als punts de venda i cobrament), el pagament que vencia. Els pagaments del mes d'agost, que precisament corresponen en bona part a les vendes de Sant Jordi, s'ajornaven sempre per contracte a mitjans de setembre. A inicis de setembre se'ns anuncia que Arc de Berà no podia fer front als seus pagaments i tampoc ArcLogi i el seu cobrament va quedar en suspens, cosa que ens ha creat a les editorials afectades un gran problema.
A l'octubre vam començar amb el nou logista Àgora, que paga deu dies després de 120 dies de la data de la factura, cosa força habitual en el sector. Per tant, vam facturar per primera vegada a Àgora el 30 d'octubre i a mitjans de març hem vist ingressats els diners per la venda dels nostres llibres a les llibreries del mes d'octubre. Han estat vuit mesos per tornar a fer la roda en què les editorials afectades pel tancament de l'Arc de Berà hem hagut de buscar solucions financeres per poder arribar a aquest termini, solucions financeres que s'han hagut de negociar en un context en què les entitats bancàries no hi posen facilitats.
Pel que fa a Cossetània, el primer que vam fer el mes de setembre i octubre va ser elaborar un pla de tresoreria que ens permetés arribar als nous cobraments i on hem utilitzat des de l'ajornament de pagaments pactats amb els proveïdors, a pòlisses de crèdit o a productes financers com el facturing, entre d'altres solucions. El pla elaborat s'ha portat a terme com estava previst. Ara saber que cada mes tornem a ingressar per la venda a les llibreries ens retorna a una situació més normal, tot i que encara no està resolt el deute d'ArcLogi, cosa que la nostra tresoreria segueix en trobar en falta. Des del setembre no hem parat de fer mil i una gestions, contactes i negociacions per resoldre el conflicte i encara ho estem fent. Tot plegat és un malson al que ens hem acostumat a conviure-hi però que no ens ha impedit seguir endavant i del què hem après moltes coses, que ens serviran pel futur de l'editorial.

13/3/11

Amb molta il·lusió

En la junta directiva de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana que es va celebrar aquest dijous dia 10 de març, Enrest Folch, fins aquell dia president, va anunciar la seva dimissió per poder atendre les seves noves obligacions professionals, tal vegada que recentment ha assumit la responsabilitat de director editorial d'Ediciones B. La junta va acordar que fos un servidor, vicepresident primer, qui assumís aquesta responsabilitat. Aquest acord, així com el d'altres canvis en la junta directiva, haurà de ser ratificat per l'assemblea de l'Associació que es portarà a terme a principis d'abril.
Assumeixo la presidència de l'Associació, prèvia ratificació com he dit de l'assemblea, amb molta il·lusió per treballar per l'edició en català; de la mateixa manera que ho he fet des de gener de 2010, com a vicepresident primer de la junta presidida per Ernest Folch o com a vocal des del gener de 2006 amb la junta presidida per Lluís Pagès.
Els propers temps seran molt importants per a l'edició en català. Hi ha diverses circumstàncies que ens faran treballar de valent i haurem de ser imaginatius. En primer lloc, la situació de crisi econòmica i el descens de les vendes dels llibres en general que ha afectat en major cruesa el llibre en català ja que és el que té menys rotació a les llibreries. A aquest fet hi hem de sumar les retallades que ja se'ns han anunciat dels ajuts institucionals, retallades que arriben a un sector que ja veia com per exemple ajuts com el de traduccions o el propi ajut a la producció no arribaven a cobrir el que s'esperava. I finalment, el canvi de paradigma que viu el món del llibre en general amb l'aparició dels formats de lectura digital. Afrontar aquests reptes ho farem conjuntament tota la junta directiva de l'Associació, un equip d'editors que ha demostrat les ganes de treballar i de fer aportacions per millorar l'edició en català. En la nostra ment, tots tenim clar que cal augmentar el nombre de lectors en català. Com he comentat altres vegades en aquest blog tant sols un de cada cinc lectors de Catalunya llegeix habitualment en català. La nostra tasca ha de ser treballar amb insistència per millorar aquestes dades. A això és el que hem de dedicar com a objectiu prioritari els nostres esforços.

6/3/11

L'errada

El dilluns em deixen sobre la taula una de les novetats que hem de distribuir aquest mes de març. Li faig un cop d'ull i constato amb satisfacció que el llibre ha quedat ben imprès i que la coberta fa goig. Al cap d'una mitja hora, la responsable comercial ens comenta que ens fixem on està posat l'accent en la principal paraula de la coberta que té un cos de lletra grandiós. Ràpidament ens posem les mans al cap: l'accent està equivocat de lloc i ningú se n'havia adonat abans. El llibre no es pot distribuir d'aquesta manera i caldrà buscar la solució encara que això suposi repetir la impressió de tota l'edició. Mentre parlem amb l'impressor i trobem la fórmula per resoldre-ho tot desenquadernant el llibre i reimprimint la coberta de nou, analitzem el perquè no hem detectat l'error i repassem si s'ha seguit tot el procediment que tenim establert per tal d'evitar aquestes situacions.
L'error és humà i el dissenyador es va equivocar a l'hora de posar l'accent. Sempre hem comentat que millor no fer errors, evidentment, però que sobretot hem d'establir un sistema per a detectar-los perquè en qualsevol moment es poden produir. El disseny va ser aprovat pel director editorial, per un servidor i va ser corregit i revisat per una fil·lòloga. Es van fer correccions en el text de la sobrecoberta i de la biografia de l'autor però ningú va detectar l'error de grans dimensions en la principal paraula de la coberta. Es va enviar una prova de la coberta a l'autor per correu electrònic i aquest també en va donar el vistiplau. Fins a quatre persones diferents a més del dissenyador havien vist fins el moment la coberta. El llibre es va enviar a impremta i vam rebre la prova de la coberta. Tenim establert que tres persones diferents l'han de signar i l'han de revisar i que l'impressor no la pot entrar a màquines fins que no rebi la prova revisada i signada Ningú va detectar l'errada.
La imatge de la coberta va ser utilitzada pel departament de premsa i comercial per fer la fitxa del llibre i imprimir el catàleg que es mostra a les llibreries per rebre les comandes. Ningú va detectar la falta. El procediment que hem seguit és el que tenim establert per detectar errades com aquesta. S'ha seguit correctament. S'han revisar els detalls de la coberta, que l'ISBN i el codi de barres estigués bé, que el nom de l'autor fos correcte, que el número de la col·lecció que té fos el que li correspon, que el disseny s'adeqüés en tots els seus elements al model de la col·lecció, etc. Hem parat la màxima atenció en intentar trobar errades en la lletres petites i no ens hem fixat que la falta era en les lletres més grans. En fi, som humans i ens equivoquem i a vegades ens equivoquem tots a la vegada.

27/2/11

El drama humà sobre la platja d'Argelers

La meitat dels catalans han tingut o tenen algun parent que va estar al camp de concentració d'Argelers. Aquesta dada l'aporten Felip Solé i Grégory Tuban en el llibre Camp d'Argelers 1939-1942 que hem editat aquest mes de gener i que és producte del documental Argelers que va produir TV3 dirigit per Felip Solé. En el meu cas formo part d'aquesta meitat que hi va tenir parents, no un, sinó dos, i de cada branca familiar: un tiet-avi de la part familiar de la mare i un tiet-avi per la part familiar del pare. D'ells havia sentit com explicaven el seu pas per aquest camp de concentració. Un dels tiets va tornar cap a l'Estat espanyol en un penós viatge en tren que el va portar cap a la frontera entre els estats espanyol i francès per Euskadi, l'altre es va quedar a l'exili. Els dos però van sofrir la inhumanitat que es va viure a Argelers i a altres camps de la Catalunya Nord.
En altres llibres de testimonis de la retirada havia llegit les penúries que s'hi va passar però en aquest que acabem de publicar, el treball més complet que s'ha editat sobre Argelers, els autors ens aporten moltes dades i imatges inèdites sobre la magnitud del drama humà que s'hi va viure; i ens aporten també testimonis colpidors. A l'interior dels filats d'Argelers es va tractar els republicans que hi van fer cap de manera brutal. En el llibre s'explica la gana que s'hi va passar, la manca de salubritat, el fred, les malalties, el despreci dels guardians, el seus cops i maltractaments. A Argelers hi va haver violacions, morts per falta de condicions humanes per sobreviure-hi i per altres causes. Argelers va ser un infern humà, un drama que hem de recordar que es va iniciar en la retirada cap a un país amb un sistema democràtic, cap a un Estat, el francès, que es presumia que devia almenys garantir els mínims drets humans de les persones.
Argelers va ser un camp de concentració vergonyant. Els autors expliquen en l'obra l'inici del camp i la seva evolució i com va ser utilitzat pel govern de Vichy per controlar-hi a més de republicans catalans i espanyols, europeus ideològicament contraris al nazisme, gitanos o jueus. D'aquests n'hi van haver que després d'Argelers va fer cap als camps d'extermini nazis.
En les darreres frases del llibre, els autors en sintetitzen el significat d'aquest camp:
Sobre aquella platja àrida s'hi va jugar un drama en tres actes palpablement demostrats: la incapacitat d'endegar el flux de refugiats de la Retirada de l'hivern del 1939, "l'estranya guerra" entre setembre i maig del 1940 i, a partir del juny del 1940, la col·laboració de França amb l'Alemanya nazi, l'Espanya franquista i la Itàlia feixista convertida en croada contra l'enemic comú. El camp d'Argelers és un laboratori de mesures d'exclusió per a estrangers a cel obert del qual no subsisteix cap resta física si no són les ombres ardents d'una història enterrada en sorra batuda al vent.
Podeu veure el vídeo de la presentació del llibre que vam portar a terme a la llibreria Laie.

19/2/11

El llibre digital, un any després

Repasso un power point que vaig fer l'any passat per una sessió a la Blanquerna, que aquesta setmana he de repetir i on aprofito per parlar del llibre electrònic. Veig que he de refer diverses pantalles perquè en un any, malgrat que a l'Estat espanyol no ha succeït encara l'explosió del llibre electrònic, que ja arribarà, hi ha hagut canvis importants.
Per a mi, el que ho és més és l'aparició de l'ipad d'Apple amb la venda de milions d'unitats i que és utilitzat també per a la lectura de llibres electrònics. En contra, dels "tradicionals" e-readers de la còmoda tinta electrònica, amb poques utilitats més enllà de la lectura, els nous tablets obren tot un món connectat a la xarxa que obligarà a variar el concepte de llibre digital. Amb els e-readers llegim llibres fets i pensats en paper en un aparell digital, després d'un procés de transformació. Els tablets obligaran a crear ellibres pensats directament per al món digital i destinats únicament a ser llegits en aquest entorn. Hi ha hagut altres fets importants en el darrer any com l'entrada en el món dels llibres digitals dels editors més grans de l'Estat espanyol a través de la plataforma Libranda, capitanejada per Planeta.
Incorporo també el gràfic que reprodueixo en aquesta pàgina sobre els soports de lectura extret de l'Enquesta sobre Hàbits de Lectura de la Federación de Gremios d'Editores de España on veiem que un 47,8% dels lectors llegeix en format digital. De moment, però, només un 5,3% dels lectors digitals llegeixen e-books tot i que aquesta dada s'ha incrementat en un 0,6% en el darrer mig any. De totes maneres, només un 1,3% dels lectors digitals utilitzen e-readers. Ho entenc; com vaig fer l'any passat prendré l'e-reader que tinc per mostrar-lo a la sessió. Veient la possibilitats que ofereix comparades amb els tablets sembla un aparell a hores d'ara anacrònic. O evolucionen o difícilment, penso, tindran espai en el món digital.

12/2/11

Una setmana després

Demà diumenge farà una setmana que es van acabar les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela que van fer viure als vallencs un dies intensos, esgotant tot el temps disponible per a viure-les, per a olorar el seu flaire, per a sentir interiorment aquella emoció inexplicable que tant sols notem els vallencs quan les gaudim. Un sentiment similar, suposo jo, al que deuen viure altres persones en altres festes que se celebren arreu del món i que tenen una atracció particular per aquells que les entenen i en saben el que signifiquen. En dos articles, un a El Puntt (aquí) i un altre al Diari de Tarragona (aquí) que he escrit durant les Decennals he expressat la meva visió particular de la festa.
Ara cadascú ha guardat les Decennals en el seu record i ha interioritzat els seus millors moments. Els meus estan en alguna de les imatges d'aquest recull que vaig incorporar durant els deu dies de les Festes al meu perfil de Facebook. Les Decennals del 2011 formen part dels meus millors moments viscuts com els petits records que en tinc del 1971 i les intenses vivències del 1981, 1991 i 2001.
El programa ha estat ampli i divers; voldria però en aquest post recordar algunes de les activitats culturals que s'han organitzat. Les Festes es van iniciar amb la inauguració de l'exposició sobre Narcís Oller, que encara es pot visitar durant els caps de setmana dels mesos de febrer i març a l'antiga Biblioteca Popular. Val la pena arribar-s'hi per aprofundir en el coneixement d'aquest excel·lent novel·lista vallenc. A més de la d'Oller hem gaudit d'una excel·lent exposició sobre la visió de la festa de la nissaga de fotògrafs Català (Pere Català Pic, Francesc Català-Roca i Pere Català Roca), exposició que serà itinerant, com la d'Oller, i que es podrà veure a arreu del país, i també de la mostra Lumen, ubicada en diferents espais de la ciutat i en la que diferents artistes contemporanis donen una visió particular sobre la llum, eix important de les Decennals. Encara es poden veure la majoria dels muntatges, un espectacle artístic de primer ordre. Val la pena qui no els hagi vist arribar-se a Valls per a contemplar-los. A destacar especialment el muntatge de l'església del Carme. Al pati de Sant Roc, amb menys mitjans, però amb molts records, hom pot veure una mostra de fotografies de grups d'escolars vallencs al llarg dels anys.
La nissaga Català també fou protagonista en ser, els tres fotògrafs, nomenats Vallencs Il·lustres en un acte que resultà emotiu i en el que destacà el vídeo que Canal Reus TV realitzà sobre els tres fotògrafs vallencs, que podeu veure aquí. L'acte literari en el què es donà a conèixer el guanyador del premi Decàlia de poesia, Jordi Julià, obra guardonada que publicarem properament a Cossetània en el que serà el segon llibre d'aquest poeta que tindrem en el catàleg de l'editorial, després que publiquéssim Murs de contenció, obra guanyadora del premi Ramon Comas i Maduell de poesia del 2003, resultà de qualitat, entretingut i molt encertat. El guió de Joan Cavallé i tot l'espectacle en sí presentat amb elegància per Xavier Graset va ser del tot excel·lent. Els textos que Alfred Bosch, Màrius Serra, Isabel Clara-Simó i Margarida Aritzeta van escriure sobre diversos moments viscuts de la Festa van resultar un testimoni colpidor. Properament també els publicarem. Val la pena tenir-los recollits.
Pel que fa al teatre, vaig assistir a l'obra Londres, protagonitzada per la vallenca Marc Ulldemolins i Pau Roca, en un espai, la vela del Col·legi la Candela, inadequat per a la seva representació, i a l'estrena d'Èxode de la pallassa vallenca Pepa Plana, una obra valenta, que no va deixar indiferent a ningú i que tracta una temàtica, la Guerra Civil, la retirada, l'exili i els camps de concentració, que pels comentaris posteriors a l'estrena encara és una ferida que no està prou cicratitzada. Conversant posteriorment amb Pepa Plana, amb qui recordaven les Decennals viscudes el 1981, m'explicà que dos avis seus havien estat a Argelers i a l'exili. Tot plegat, en el mateix moment en què estava llegint Camp Argelers (1939-1942), llibre que hem editat fa poques setmanes i sobre el qual em parlaré en el proper post.
Amb tot això, hem tingut deu dies intensos, sense temps per fer quatre notes al blog, amb moments per ballar, per escoltar música, per riure, per passejar, per degustar les tapes i també per viure els moments culturals que se'ns oferia. Unes Decennals que resten dolçament en els calaixos del records íntims i personals.